Sei sulla pagina 1di 58

Dipartimento di Filologia Moderna

FILOLOGIA OCCITANA
TESTI DEL CORSO DI FILOLOGIA ROMANZA Prof. Oriana Scarpati

2010-2011

UNIVERSIT DI NAPOLI FEDERICO II

Avvertenza

I testi che seguono sono ordinati alfabeticamente per autore (in base al primo nome, non esistendo nel Medioevo dei veri e propri cognomi: Arnaut Daniel, Bernart Marti, Raimbaut dAurenga, ecc.). Il sito di questo corso : http://www.filmod.unina.it/scarpati/ Il sito contiene testi, illustrazioni, cartine geografiche, bibliografia supplementare e altro materiale didattico, e sar periodicamente aggiornato. Gli studenti interessati possono sfogliare il Rialto. Repertorio informatizzato dellantica letteratura trobadorica e occitana (http://www.rialto.unina.it, in particolare Trovatori e Vidas), in corso di realizzazione presso il nostro Dipartimento in stretta collaborazione con numerosi studiosi italiani e stranieri: si tratta di una grande biblioteca digitale destinata a raccogliere lintera letteratura occitana medievale, con un appropriato corredo di note, ed utile in particolar modo per quanti desiderino esercitarsi con la metrica.
1 marzo 2011

Nota. I testi sono dati nelle edizioni di riferimento indicate nella bibliografia del corso, con alcune modifiche. 1

Arnaut Daniel

que gens Amors non a poder quel cobra, ni san Geneis, nuill om que joi acampa. Los deschauzitz ab las lenguas esmoutas non duptieu ges sil senhor dels Galecx an fait falhir, per ques dreg sil blasmam, que son paren pres romieu, so sabem, Raimon lo fil al comte, e aprendi que greu faral reis Ferran de pretz cobra si mantenen nol solv e no lescampa, Eu lagra vist, mas restei per tal obra qual coronar fui del bon rei dEstampa.

Doutz braitz e critz e chans e sos e voutas aug dels auzelhs quen lur lati fan precx quecx ab sa par, atressi cum nos fam ab las amiguas en cui entendem: e doncas ieu, quen la gensor entendi, dei far chanso sobre totz de tal obra que noi aia mot fals ni rimestrampa. No fui marritz ni no prezi destoutas al prim quintrei el chastel dins los decx lai on estai midonz, don ai gran fam quanc non ac tal lo neps de sanh Guillelm; mil vetz lo jorn en badail em nestendi per la bella que totas autras sobra tan cum val mais gran gaug que no fai rampa. Ben fui grazitz e mas paraulas coutas, per so que ges al chauzir no fui pecx, ans volgui mais penre fin aur queram lo jorn que ieu e midons nos baizem em fetz escut de son bel mantelh endi, que lauzengier fals, lengua de colobra, non o visson, don tan mals motz escampa. Ges rams floritz de floretas envoutas cui fan tremblar auzelho ab lur becx non es plus fresc, per quieu no vuelh Roam aver ses lieis ni tot Iheruzalem: pero totz fis mas juntas a lim rendi, quen lieis amar agrondral reis de Dobra o selh cui es lEstele Luna-Pampa. Dieus lo cauzitz, per cui furon assoutas las fallidas que fe Longis lo cecx, voilla quensems eu e midons jagam en la cambra on amdui nos mandem uns rics covens don tan gran joi atendi quel sieu bel cors baisan, rizen descobra e quel remir contral lum de la lampa. Boca que ditz? Eu cug que mauras toutas tals promessas que lemperaire grecx en foronratz el senher de Roam ol reis que ten Sur e mais Besleem: doncs ben sui fols que tan quier quem rependi,

Arnaut Daniel

Lo ferm voler quel cor mintra nom pot ges becs escoissendre ni ongla de lauzengier qui pert per mal dir sarma; e pus no laus batrab ram ni ab verja, sivals a frau, lai on non aurai oncle, jauzirai joi, en vergier o dins cambra. Quan mi sove de la cambra on a mon dan sai que nulhs om non intra (ans me son tug plus que fraire ni oncle) non ai membre nom fremisca, neis longla, aissi cum fai lenfas devant la verja: tal paor ai nol sia prop de larma. Del cors li fos, non de larma, e cossentis ma celat dins sa cambra, que plus mi nafral cor que colp de verja quar lo sieus sers lai ont ilh es non intra: de lieis serai aisi cum carn e ongla e non creirai castic damic ni doncle. Anc la seror de mon oncle non amei plus ni tan, per aquestarma, quaitan vezis cum es lo detz de longla, sa lieis plagues, volgresser de sa cambra; de me pot far lamors quins el cor mintra miels a son vol com fortz de frevol verja. Pus floric la seca verja ni de nAdam foron nebot e oncle tan finamors cum selha quel cor mintra non cug fos anc en cors no neis en arma: on queu estei, fors en plan o dins canbra, mos cors nos part de lieis tan cum ten longla. Aissi sempren e senongla mos cors en lieis cum lescorsen la verja, quilh mes de joi tors e palais e cambra; e non am tan paren, fraire ni oncle, quen Paradis naura doble joi marma, si ja nulhs hom per ben amar lai intra. Arnaut tramet son cantar dongle doncle a Grant Desiei, qui de sa verja larma, son cledisat quapres dins cambra intra.

Azalais de Porcairagues
(solo i vv. tradotti ne I trovatori)

Cellui perdiei ca ma vida, en serai toz iorz marrida! Joglar, que aves cor gai, ves Narbona portas lai ma chanson ab la fenida lei cuj iois e iovenz guida.

Ar em al freg temps vengut, quel gells el neus e la faingna, e li auellet estan mut, cus de chantar non safraingna; e son sec li ram pels plais, que flors ni foilla noi nais, ni rrossignols non i crida, que lame mai me rreissida. Tant ai lo cors deseubut, per queu soi a toz estraigna, e sai que lom a perdut molt plus tost que non gasaingna; e sieu faill ab motz verais, dAurenga me moc lesglais, per queu mestauc esbaida en pert solatz en partida. Dompna met mot mal samor que ab ric ome plaideia, ab plus aut de vavasor, e sill o fai, il folleia; car so diz om en Veillai que ges per ricor non vai, e dompna que nes chauzida en tenc per envilanida. Amic ai de gran valor que sobre toz seignoreia, e non a cor trichador vas me, que amor mautreia. Eu dic que mamors leschai, e cel que dis que non fai Dieus li don malesgarida, queu men teing fort per guerida. Bels amics, de bon talan son ab vos toz iorz en guaie, corteza de bel semblan, sol nom demandes outraies; tost en venrem a lassai quen vostra mercem metrai: vos maves la fe plevida, que nom demandes faillida. A Dieu coman Belesgar e plus la ciutat dAurenga e Glorietel caslar e lo seignor de Proenza e tot can vol mon ben lai, e larc on son fag lassai. 4

Bernart Marti

Bel mes lai latz la fontana erba vertz e chantz de rana, com sobrei pel sablei tota nueit fors a laurei, el rossinhols mou son chant sotz la fueilla el vergant; sotz la flor magrada dousamors privada. Dona es vas drut trefana de samor pos tres napana: estra lei ni son trei, mas ab son marit lautrei un amic cortes prezant. E si plus ni va sercant es desleialada e puta provada. Mas sil drutz premers lenguana (enguans, si floris, non grana) lai felnei ses mercei, mas ben gart no sensordei. Qui samigua vai trichant trichatz deu anar muzant; amigua trichada, pueis: Bada, fols, bada!. Bem det Dieus bonescarida damor sim fos benaizida. lai manei e dompnei non es hom que meils estei. Ges non ai mon cor voiant damor quan men vauc prezant per Na Dezirada, mas trop mes lunhada. Tant mes graile, grasse plana sotz la camiza ransana, quan la vei, fe queus dei, ges no tenc envejal rei ni a comte tan ni quant, casatz fauc meils mon talant quan lai despoillada sotz cortinobrada.

En autramistat propdana mamor mis, quem fo dolsana: ans lam nei quem sordei, mas la meiller nom vairei. Lesparviers, ab bel semblant, va del Pueg ves leis volant: la longua trencada pren lai sa volada. En breu mes com fils de lana lo fortz fres e la capsana, qui ques grei sous autrei, total rengua el correi. Caisi vauc entrebescant los motz el so afinant: lengua entrebescada es en la baizada.

Bernart de Ventadorn

que ja ses leis non aura be, laisse morir, que no laon. Pus ab midons nom pot valer precs ni merces nil dreihz queu ai, ni a leis no ven a plazer queu lam, ja mais nolh o dirai. Aissim part de leis em recre; mort ma, e per mort li respon, e vau men, pus ilh nom rete, chaitius, en issilh, no sai on. Tristans, ges non auretz de me, queu men vau, chaitius, no sai on. De chantar me gic em recre, e de joi e damor mescon.

Can vei la lauzeta mover de joi sas alas contral rai, que soblides laissa chazer per la doussor cal cor li vai, ai! tan grans enveya men ve de cui queu veya jauzion, meravilhas ai, car desse lo cor de dezirer nom fon. Ai, las! tan cuidava saber damor, e tan petit en sai, car eu damar nom posc tener celeis don ja pro non aurai. Tout ma mo cor, e tout ma me, e se mezeise tot lo mon; e can sem tolc, nom laisset re mas dezirer e cor volon. Anc non agui de me poder ni no fui meus de loren sai quem laisset en sos olhs vezer en un miralh que mout me plai. Miralhs, pus me mirei en te, man mort li sospir de preon, caissim perdei com perdet se lo bels Narcisus en la fon. De las domnas me dezesper; ja mais en lor nom fiarai; caissi com la solh chaptener, enaissi las deschaptenrai. Pois vei cuna pro no men te vas leis quem destrui em cofon, totas las dopte las mescre, car be sai catrestals se son. Daissos fa be femna parer ma domna, per quelh o retrai, car no vol so com deu voler, e so com li deveda fai. Chazutz sui en mala merce, et ai be faih col fols en pon; e no sai per que mesdeve, mas car trop puyei contra mon. Merces es perduda, per ver, et ieu non o saubi anc mai, car cilh qui plus en degraver non a ges; et on la querrai? A! can mal sembla, qui la ve, qued aquest chaitiu deziron,

Bernart de Ventadorn
(solo i vv. tradotti ne I trovatori)

ca totz aicels deviro. De laiga que dels olhs plor, escriu salutz mais de cen, que tramet a la gensor et a la plus avinen. Manhtas vetz mes pois membrat de so quem fetz al comjat: quelh vi cobrir sa faisso, canc nom poc dir oc ni no. Domna, a prezen amat autrui, e me a celat, si queu naya tot lo pro et el la bela razo. Garsio, aram chantat ma chanso, e lam portat a mo Messager, qui fo, quelh quer cosselh quel me do.

Eram cosselhatz, senhor, vos cavetz saber e sen: una domnam det samor, cai amada lonjamen; mas eras sai de vertat quilh a autramic privat, ni anc de nul companho companha tan greus nom fo. Duna re sui en error en estau en pensamen: que malonje ma dolor, seu aquest plaih li cossen, e saissil dic mon pessat, vei mo damnatge doblat. Cal quen fassa o cal que no, re no posc far de mo pro. E seu lam a dezonor, esquerns er a tota gen; e tenran men li pluzor per cornut e per sofren. E saissi pert samistat, bem tenh per dezeretat damor, e ja Deus nom do mais faire vers ni chanso. Pois voutz sui en la folor, be serai fols, seu no pren daquestz dos mals lo menor; que mais val, mon essien, queu ay en leis la meitat quel tot perda per foldat, car anc a nul drut felo damor no vi far son pro. Pois vol autre amador ma domn, eu no lolh defen; e lais men mais per paor que per autre chauzimen; e sanc om dec aver grat de nul servizi forsat, be dei aver guizerdo eu, que tan gran tort perdo. Li seu belh olh traidor, que mesgardavon tan gen, satressi gardon alhor, mout i fan gran falhimen; mas daitan man mout onrat que, seron mil ajostat, plus gardon lai on eu so,

Bertran de Born

et auch cridar: Aidatz! Aidatz!. e vei chazer per los fossatz paucs e grans per lerbatge, e vei los mortz que pels costatz an los tronzos ab los cendatz.

Miei sirventes vuolh far dels reis amdos, quen brieu veirem quaura mais chavaliers del valen rei de Castela, nAnfos, quauch dir que ve e volra soudadiers; Richartz metra a muois et a sestiers aur et argen, e tes a benananza metre donar, e no vol sa fiansa, anz vol guerra mais que qualha esparviers. Samdui li rei son pro ni coratjos, en brieu veirem champs jonchatz de quartiers delms e descutz e de brans e darzos e de fendutz per bustz tro als braiers; et arratge veirem anar destriers e per costatz e per pechs mainta lanza e gauch e plor e dol et alegranza. Lo perdrer grans el gazanh er sobriers. Trompas, tabors, senheras e penos et entresenhs e chavals blancs e niers veirem en brieu, quel segles sera bos, que om tolra laver als usuriers, e per chamis non anara saumiers jorn afiatz ni borges ses doptanza ni merchadiers qui venha de ves Franza; anz sera rics qui tolra volontiers. Mas sil reis ve, ieu ai en Dieu fianza quieu serai vius, o serai per quartiers; e si sui vius, er mi grans benananza, e si ieu muoir, er mi grans deliuriers.

BdT 80.80a, vv. 31-50: Massas e brans, elms de color, escutz trauchar e desguarnir veirem a lentrar de lestor e maintz vassals ensems ferir, don anaran arratge chaval dels mortz e dels nafratz. E quan er en lestorn entratz, chascus om de paratge no pens mas dasclar chaps e bratz, que mais val mortz que vius sobratz. Ieus dic que tan no ma sabor manjar ni beure ni dormir come, quan auch cridar A lor! dambas las partz et auch ennir chavals vochs per lombratge, 8

Cercamon e Alegret

Cercamon, BdT 112.1a Fals amador, al meu semblan vostrer lo danz e non pueis mai; de gran folor es acordan, can lus lautre galie trai; e, pos vos o aves enqes, drut, moiller et marit, tug tres, sias del pechat comunau. El fuec major seretz arden al juzizi del derrer plai, enganador, fel desleian, en la pena qe no trasvai, on sera totz lo mals el bes judicatz; e non clam merces donna caja drut desleiau. Non a valor daissi enan cela cab dos ni ab tres jai: /...

Cercamon, BdT 112.3a Ves manhtas partz vey lo segle faillir, per quieu nestauc marritz e cossiros, que soudadiers non truep ab cuy sapays, per lauzengiers quan bec malahuros, qui son pejor que Judas que Dieu trays: ardrels degr om e totz vius sebellir.

Alegret, BdT 17.2 Pells maritz drutz vei tornan sec Donnei, qar luns lautre consen: qill sieu con laissa e lautrui pren, el fron llen sors unestruma, qe lli er jase, mentre viva, parventz; e coven se qab lenap, ab qell bec sai lo cogos, beva lai le sufrentz.

La Contessa di Dia
(solo i vv. tradotti ne I trovatori)

A chantar mer de so qieu no volria, tant me rancur de lui cui sui amia car eu lam mais que nuilla ren que sia; vas lui nom val merces ni cortesia, ni ma beltatz, ni mos pretz, ni mos sens, catressim sui enganada e trahia cum degresser, sieu fos desavinens. Daissom conort car anc non fi faillenssa, amics, vas vos per nuilla captenenssa, anz vos am mais non fetz Seguis Valenssa, e platz mi mout qez eu damar vos venssa, lo mieus amics, car etz lo plus valens; mi faiz orguoill en digz et en parvenssa, e si etz francs vas totas autras gens. Bem meravill cum vostre cors sorguoilla, amics, vas me, per qai razon quem duoilla; non es ges dreitz cautramors vos mi tuoila per nuilla ren qeus diga nius acuoilla; e membre vos cals fol comenssamens de nostramor: ia Dompnidieus non vuoilla qen ma colpa sial departimens! Proesa grans qel vostre cors saizina e lo rics pretz qavetz men atayna, cuna non sai loindana ni vezina, si vol amar, vas vos non sia aclina; mas vos, amics, etz ben tant conoisens que ben devetz conoisser la plus fina, e membre vos de nostres covinens. Valer mi deu mos pretz e mos paratges e ma beutatz e plus mos fis coratges, per qieu vos mand lai on es vostrestatges esta chansson que me sia messatges: e voill saber, lo mieus bels amics gens, per que vos metz tant fers ni tant salvatges, no sai si ses orguoills o mals talens. Mas aitan plus vuoill li digas, messatges, qen trop dorguoill ant gran dan maintas gens.

Estat ai en greu cossirier per un cavallier qai agut, e vuoill sia totz temps saubut cum eu lai amat a sobrier; ara vei qieu sui trahida car eu non li donei mamor, don ai estat en gran error en lieig e qand sui vestida. Ben volria mon cavallier tener un ser en mos bratz nut qel sen tengra per ereubut sol qa lui fezes cosseillier car plus men sui abellida no fetz Floris de Blanchaflor eu lautrei mon cor e mamor mon sen, mos huoills e ma vida. Bels amics, avinens e bos, coraus tenrai en mon poder, e que iagues ab vos un ser, e qeus des un bais amoros? Sapchatz, gran talan nauria qeus tengues en luoc del marit, ab so que maguessetz plevit de far tot so queu volria.

10

A proposito di Ebles di Ventadorn

Marcabru, BdT 293.31, vv. 73-81: Ja non farai mai plevina ieu per la troba nEblo, que sentenssa follatina manten encontra razo; ai! quieu dis e dic e dirai quez amors et amars brai, hoc, e qui blasmamor buzina!

Bernart de Ventadorn, BdT 70.13, vv. 55-57: Ventadorn er greu mais ses chantador, quel plus cortes e que mais sap damor men essenhet aitan com eu napren.

Bernart de Ventadorn, BdT 70.30, vv. 22-28: Ja mais no serai chantaire ni de lescola nEblo, que mos chantars no val gaire ni mas voutas ni mei so; ni res queu fassa ni dia, no conosc que pros me sia, ni noi vei melhuramen.

11

Giraut de Bornelh

re no conosc que maperte. Cela ma fach oltracudar que nom vol amic apelar! Eu cut chauzidamen parlar e dic so quem fai agachar.

Un sonet fatz malvatz e bo e re no sai de cal razo ni de cui ni com ni per que ni re no sai don me sove, e farai lo, pos nol sai far, e chan lo qui nol sap chantar! Mal ai, canc om plus sas no fo, e tenh malvatz ome per pro e don assatz, can non ai re, e volh mal celui quem vol be; tan sui fis amics ses amar cancsem pert quim vol gazanhar. Ab celui vauc que nom somo e quer li, can non a quem do. Per benestar sui ab Jaufre, caissi sai far so quem conve queum leu, can me degra colgar, e chan daco don dei plorar. Detorn me vai e deviro foldatz, que mais sai de Cato. Devas la coalh vir lo fre, saltre plus fols no men rete; caital sen me fi ensenhar al prim queram fai foleiar. Drutz ai estat una sazo senes engan ab traizo. Ab orgolh ai clamat merce a lautrui obs si com per me questra mo grat cut achabar e quer so que nom volh donar. Domna sai, ja no volh quem so ni, sim fai mal, que lom perdo. Sis volia colgar ab me, a pauc no vos jur per ma fe que pro men feria preiar; mas non deu om trop soanar. Sim fezes ben, en gazardo eu sai be tornar ochaizo per quel servizis si recre. Mas so daquels derrers semple, per malvestat cudan levar e mais valer per sordeiar. Non sai de que mai fach chanso ni com, saltre no mo despo; que tan fol a saber mave,

Elam pot en mo sen tornar, sim denhava tener en char.

12

Giraut de Bornelh Alfonso II dAragona

de me non crezatz lauzenger, queu am las bonas finamen. Senher, se mo Solatz de Quer volgra ben e den Topiner camesson domnas a prezen.

Be me plairia, senhen reis ab queus vis un pauc de lezer, queus plagues quem dizessetz ver, sius cudatz quen la vostramor a bona domna tant donor com dun altre pro chavaler; e no men tenhatz per guerrer, ans me respondetz franchamen. Giraut de Bornelh, seu mezeis nom defendes ab mo saber, be sai vas on voletz tener. Pero be vos tenh a folor, sius cudatz que per ma ricor valha menhs a drut vertader; aissi vos pogratz un dener azesmar contrun marc dargen. Sim sal Deus, senher, me pareis de domna quenten en valer que ja non falha per aver ni de rei ni demperador non fassa ja son amador; so mes vis, ni no la mester, car vos, ric ome sobranser, non voletz mas lo jauzimen. Giraut, e non esta genseis, sil rics sap onrar ni temer sidons el cor ab lo poder lajosta? Col te per senhor, prezal donc menhs per sa valor, si mal nol troba ni sobrer? Ja sol om dir el reprover que cel que val mais, e melhs pren. Senher, molt pren gran mal domneis, can pert la cudel bon esper; que trop val enan del jazer lafars del fin entendedor. Mas vos, ric, car etz plus maior, demandatz lo jazer primer; e domnal cor sobreleuger cama celui que noi enten. Giraut, anc trop rics nom depeis en bona domna conquerer; mas en samistat retener met be la forse la valor. Silh ric se son galiador e tan non amon oi com er,

Giraut, oc be, damar leuger! Mas a me non donetz parer, queu nai gazanhat per un cen.

13

Guglielmo IX dAquitania

mos vers, e vueill que daquest lau me sia guirens. Mon Esteve, mas ieu noi vau, sial prezens mos vers, e vueill que daquest lau me sia guirens.

Pos vezem de novel florir pratz, e vergiers reverdezir, rius e fontanas esclarzir, auras e vens, ben deu chascus lo joi jauzir don es jauzens. Damor no dei dire mas be. Quar non ai ni petit ni re? Quar ben leu plus no men cove! Pero leumens dona gran joi qui ben mante los aizimens. A totz jorns mes pres enaisi canc daquo camiei nom jauzi, ni o farai, ni anc non o fi; caz essiens fauc maintas res quel cor me ditz: Tot es niens. Per tal nai meins de bon saber quar vueill so que non puesc aver. E sil reprovers me ditz ver: Certanamens a bon coratge bon poder, quis ben sufrens. Ja no sera nuils hom ben fis contramor, si non les aclis, et als estranhs et als vezis non es consens, et a totz sels daicels aizis obediens. Obediensa deu portar a maintas gens, qui vol amar; e cove li que sapcha far faitz avinens e ques gart en cort de parlar vilanamens. Del vers vos dic que mais ne vau qui be lenten, e na plus lau, quels motz son faitz tug per egau comunalmens, el son, et ieu meteus men lau, bos e valens. A Narbona, mas ieu noi vau, sial prezens 14

Guglielmo IX dAquitania

Ab la dolchor del temps novel foillo li bosc, e li aucel chanton, chascus en lor lati, segon lo vers del novel chan: adonc esta ben com saisi dacho dont hom a plus talan. De lai don plus mes bon e bel non vei mesager ni sagel, per que mos cors non dorm ni ri ni no maus traire adenan, tro queu sacha ben de la fi, seles aissi com eu deman. La nostramor va enaissi com la brancha de lalbespi, questa sobre larbren creman, la nuoit, ab la ploiez al gel, tro lendeman, quel sols sespan per la fueilla vert el ramel. Enquer me menbra dun mati que nos fezem de guerra fi e quem donet un don tan gran: sa drudarie son anel. Enquer me lais Dieus viure tan quaia mas mans soz son mantel! Queu non ai soing destraing lati quem parta de mon Bon Vezi; queu sai de paraulas com van, ab un breu sermon que sespel: que tal se van damor gaban, nos navem la pessa el coutel.

15

Guglielmo IX dAquitania

enves Peitau, quem tramezes del sieu estui la contraclau.

Farai un vers de dreit nien: non er de mi ni dautra gen, non er damor ni de joven, ni de ren au, quenans fo trobatz en durmen sus un chivau. No sai en qual horam fui natz, no soi alegres ni iratz, no soi estranhs ni soi privatz, ni non puesc au, quenaisi fui de nueitz fadatz sobrun pueg au. No sai coram fui endormitz, ni coram veill, som no mo ditz; per pauc no mes lo cor partitz dun dol corau; e no mo pretz una fromitz, per saint Marsau! Malautz soi e cre mi morir; e re no sai mas quan naug dir. Metge querrai al mieu albir, e nom sai tau; bos metges er, sim pot guerir, mor non, si amau. Amiguai ieu, non sai qui ses; canc no la vi, si maiut fes; nim fes quem plassa ni quem pes, ni no men cau; canc non ac norman ni franses dins mon ostau. Anc no la vi et am la fort; anc no naic dreit ni nom fes tort; quan no la vei, be men deport; nom pretz un jau: quien sai gensor e belazor, e que mais vau. No sai lo luec ves on sesta, si es en pueg ho es en pla; non aus dire lo tort que ma, abans men cau; e pezam be quar sai rema, per aitan vau. Fait ai lo vers, no sai de cui; et trametrai lo a celui que lom trametra per autrui 16

Guglielmo IX dAquitania

sapchatz qua mi fo bon e bel, el focs fo bos, et eu calfei me volenter als gros carbos. A manjar mi deron capos, e sapchatz aigui mais de dos; et noi ac cog ni cogastros, mas sol nos tres; el pans fo blancs el vins fo bos el pebrespes. Sor, saquest hom es enginhos e laissa lo parlar per nos, nos aportem nostre gat ros de mantenent, quel fara parlar az estros, si de renz ment. NAgnes anet per lenoios: e fo granz, et ac loncz guinhos; et eu, can lo vi entre nos, aig nespavent, que a pauc non perdei la fors e lardiment. Quant aguem begut e manjat, em despoillei per lor grat; detras maporteron lo chat mal e felon: la unal tira del costat tro al talon. Per la coa de mantenen tira lo chat, el escoisen; plajas mi feron mais de cen aquella ves; mas eu nom mogra ges enguers qui maucizes. Sor, diz nAgnes a nErmessen, mutz es, que ben es conoissen. Sor, del bainh nos apaireillem e del sojorn. Ueit jorn ez encar mais estei az aquel torn. Tant las fotei com auziret: cent e quatre-vinz et ueit vetz, que a pauc noi rompei mos corretz e mos arnes; e nous puesc dir los malavegz, tan gran men pres. Monet, tu miras al mati, mo vers portaras el borssi dreg a la molher den Guari e den Bernat: e diguas lor que per mamor aucizol cat. 17

Farai un vers, pos mi sonelh, em vauc e mestauc al solelh. Donnas i a de mal conselh, et sai dir cals: cellas camor de chevaler tornon a mals. Donna non fai pechat mortau que ama chevaler leau; mas sama monge o clergau non a raizo: per dreg la deuria hom cremar ab un tezo. En Alvernhe, part Lemozi, men aniei totz sols a tapi: trobei la moiller dEn Guari e dEn Bernart; saluderon mi sinplamentz, per saint Launart. La unam diz en son lati: O, Deus vos salf, don peleri! Mout mi senblatz de bel aizi, mon escient; mas trop vezem anar pel mon de folla gent. Ar auziretz quai respondut: anc no li diz ni ba ni but, ni fer ni fust no ai mentagut, mas sol aitan: Babariol, babariol, babarian. Sor, diz nAgnes a nErmessen, trobat avem que anam queren! Sor, per amor Deu lalberguem, que ben es mutz, e ja per lui nostre conselh non er saubutz. La unam pres sotz son mantel et mes men sa cambra, el fornel;

Guiraut Riquier

de ton filh, nostre redemptor, gracia, perdon ez amor.

Bem degra de chantar tener, quar a chan coven alegriers, e mi destrenh tant cossiriers quem fa de totas partz doler, remembran mon greu temps passat, esgardan lo prezent forsat e cossiran lavenidor, que per totz ai razon que plor. Per que nom deu aver sabor mos chans, ques ses alegretat; mas Dieus ma tal saber donat quen chantan retrac ma folhor, mo sen, mon gauch, mon desplazer e mon dan e mon pro, per ver, qua penas dic ren ben estiers; mas trop suy vengutz als derriers. Quer non es grazitz lunhs mestiers menhs en cort, que de belh saber de trobar; quauzir e vezer hi vol hom mais captenhs leugiers e critz mesclatz ab dezonor; quar tot quan sol donar lauzor es al pus del tot oblidat, quel mons es quays totz en barat. Per erguelh e per malvestat dels cristias ditz, luenh damor e dels mans de nostre Senhor, em del sieu sant loc discipat ab massa dautres encombriers; don par quelh nos es aversiers per desadordenat voler e per outracuiat poder. Lo greu perilh devem temer de dobla mort, ques prezentiers: quens sentam Sarrazis sobriers, e Dieus quens giet a nonchaler. Ez entre nos quem azirat, tost serem del tot aterrat; e nos cossiran la part lor, segon quem par, nostre rector. Selh que crezem en unitat, poder, savieza, bontat, done a sas obras lugor don sian mundat peccador. Dona, maires de caritat, acapta nos per pietat 18

Guiraut Riquier
(solo i vv. tradotti ne I trovatori)

A Sant Pos de Tomeiras vengui lautre dia, de plueja totz mullatz, en poder dostaleyras quieu no conoyssia; ans fuy meravelhatz, per quel viella rizia, qua la jove dizia suau calque solatz; mas quasqunam fazia los plazers que sabia tro fuy gen albergatz; que agui sovinensa del temps que nes passatz, e cobrey conoyssensa del vielha, de quem platz. E dissil: Vos etz selha que ja fos bergeira e mavetz tant trufat. Elham dis, non pas felha: Senher, mais guerreira nous serai per mon grat. Pro femna, de maneira tal vos vey segon teyra quesser deu chastat. Senher, seu fos leugeira non a trop quen carreira fuy de trobar mercat. Pro femna, per aizina fon dich dome cochat. Senher, ans suy vezina dest amic non amat. Pros femna, daital toza cum vos deu amaire fort esser dezirans. Senher Dieus! Per espoza mi vol; mas del faire no suy ges acordans. Pros femna, de maltraire vos es ben temps destraire, si es hom benanans. Senher, assatz ad aire pogram viure; mas paire lo sai de .vii. efans. Pros femna, gent servida seretz per sos filhs grans. Senher, jan sui marida, quun non na de .x. ans. Na femna descenada, de mal etz estorta,

e peitz anatz sercan. Senher, ans suy membrada, quel cor no mi porta si quen fassa mon dan. Pros femna, via torta queretz, don seretz morta, som pes, enans dun an. Senher, veus quim coforta, quar de mon gaug es porta, selha quens es denan. Pros femna, vostra filha es, segon mon semblan. Senher, pres de la Ilha, nos trobes vos antan. Pros femna, doncx emenda convenra quem fassa per vos de motz pezars. Senher, tant o atenda qua sso marit plassa, pueys faitz vostres afars. Pros femna, nous espassa, enquers, e duraus massa mahishuey vostre trufars. En Guiraut Riquier, lassa suy quar tant seguetz trassa daquestz leugiers chantars. Pros femna, quar vilheza vos a faitz chans amars. Senher, de vos se deza tant quals vielhs non etz pars! Pros femna, de mal dire nom feratz temensa, mas aisso solatz par. Senher, ges no malbire que ma malsabensa vos saubessetz pessar. Pus e vostra tenensa suy, ben devetz sufrensa de tot ab mi trobar. Senher, ges no magensa quieus diga ren de tensa, nius fassa malestar. Dona, ja no poiriatz, quar nous puesc desamar. Senher, quant o fariatz, ieus vuelh totz temps honrar. Al pro Comte agensa dAstarac nostra tensa, dona, quom deu lauzar. Senher, sa grans valensa lo fai ab benvolensa a totas gens nomnar. Dona, sil sa veziatz, saubessetz lamparar? Senher, ben auziriatz que nay en cor a far. 19

Jaufre Rudel

Mas so quieu vuelh mes atahis, quenaissim fadet mos pairis quieu ames e non fos amatz. Mas so quieu vuelh mes atahis. Totz sia mauditz lo pairis quem fadet quieu non fos amatz!

Lanquan li jorn son lonc en mai mes belhs dous chans dauzelhs de lonh, e quan me sui partitz de lai remembram dunamor de lonh. Vau de talan embroncx e clis, si que chans ni flors dalbespis nom platz plus que liverns gelatz. Ja mais damor nom jauzirai si nom jau destamor de lonh: que gensor ni melhor non sai ves nulha part, ni pres ni lonh. Tant es sos pretz verais e fis que lai el reng dels Sarrazis fos ieu per lieis chaitius clamatz! Iratz e jauzens men partrai, sieu ja la vei lamor de lonh; mas no sai quoras la veirai, car trop son nostras terras lonh: assatz i a pas e camis, e per aisso non sui devis. Mas tot sia cum a Deu platz! Bem parra jois quan li querrai, per amor Dieu, lalberc de lonh: e, sa lieis platz, alberguarai pres de lieis, si bem sui de lonh. Adoncs parral parlamens fis, quan drutz lonhdas er tan vezis quab cortes ginh jauzis solatz. Ben tenc lo Senhor per verai per quieu veirai lamor de lonh; mas per un ben que men eschai nai dos mals, quar tan mes de lonh. Ai! car me fos lai pelegris, si que mos fustz e mos tapis fos pels sieus belhs huelhs remiratz! Dieus, que fetz tot quant ve ni vai e formet sestamor de lonh, mi don poder, que cor ieu nai, quieu veia sestamor de lonh, veraiamen, en tals aizis, si que la cambra el jardis mi resembles totz temps palatz! Ver ditz qui mapella lechai ni deziron damor de lonh, car nulhs autres jois tan nom plai com jauzimens damor de lonh. 20

Marcabru

e seriaus ben doblada, sim vezia una vegada sobira e vos sotrayna. Senher, tan mavetz lauzada, totan serienveiada. Pus en pretz mavetz levada, senher, so dis la vilayna, per so nauretz per soudada al partir: bada, folh, bada! e la muza meliayna. Toza, estranh cor e salvatge adomesgom per uzatie. Ben conosc al trespassatge quab aital toza vilayna pot hom far ric companhatge ab amistat de coratge, quan lus lautre non eniayna. Don, hom cochatz de folhatge iure pliu e promet guatge; sim fariatz homenatge, senher, so dis la vilayna; mas ges per un pauc dintratge no vuelh mon despiuzelhatge camiar per nom de putayna. Toza, tota creatura revertis a ssa natura. Parelhar parelhadura devem eu e vos, vilayna, al abric lonc la pastura, que mielhs nestaretz segura per far la cauza dossayna. Don, oc; mas segon drechura serca folhs la folhatura, cortes cortezaventura el vilas ab la vilayna. En tal loc fai sens fraitura on hom non garda mezura: so ditz la gens ansiayna. Belha, de vostra figura non vi autra pus tafura ni de son cor pus trefayna. Don, lo cavecs vos ahura, que tals bada en la penchura quautre nespera la mayna.

Lautrier iostuna sebissa trobey pastora mestissa, de ioy e de sen massissa, e fon filha de vilayna; cape gonela pellissa, veste camiza treslissa, sotlars e caussas de layna. Ves lieys vinc per la planissa: Toza, fim ieu, res faitissa, dol ai del freg que vos fissa. Senher, so dis la vilayna, merce Dieu e ma noyrissa, pauc mo pretz sil vens merissa, qualegreta suy e sayna. Toza, fim ieu, cauza pia, destouz me suy de la via per far a vos companhia, quar aitals toza vilayna no deu ses parelh paria pasturgar tanta bestia en aital terra soldayna. Don, fetz ela, qui quem sia, ben conosc sen o folhia. La vostra parelhairia, senher, so dis la vilayna, lay on se tanh si sestia, que tals la cuien bailia tener, non a mas lufayna. Toza de gentil afaire, cavaliers fon vostre paire, queus engendret en la maire, car fon corteza vilayna. Quon plus vos guart, mes belhayre, e per vostre ioy mesclaire, si fossetz un pauc humayna. Don, tot mon linh e mon aire vey revertir e retraire al vezoig et a laraire, senher, so dis la vilayna; mas tals se fay cavalguaire catrestal deuria faire los seys iorns la setmayna. Toza, fim ieu, gentil fada vos adastret, quan fos nada, duna beutat esmerada sobre totautra vilayna;

21

Marcabru
(solo i vv. tradotti ne I trovatori)

aissi lai claus de pens venaus que nuills no lom pot envazir. Del plus tortz fenz sui ples e prens, de cent colors per mieills chauzir; fog porti sai et aigua lai ab que sai la flamescantir. Cascun si gart, cab aital art mi fatz a viure e morir; quieu sui lauzels cals estornels fatz los mieus auzellos noirir.

Daisso lau Dieu e saint Andrieu com non es de major albir quieu sui, som cuig, e non fatz bruig e volrai vos lo per que dir. Cassatz es lait sintratz en plait don non sabretz a lutz issir, e non es bo jutgetz razo si non la sabetz defenir. De gignos sens sui si manens que mout sui greus ad escarnir; lo pan del fol caudet e mol manduc, e lais lo mieu frezir. Tant quant li dur li pliu eil jur com nom puosca de lui partir, e quan li faill mus e badaill e prenda del mieu lo dezir. Quieu jutga drei que fols follei e savis si gart al partir, quen dobles fatz e dessenatz quis laissa fol enfolletir. Destoc breto ni de basto no sap om plus ni descrimir; quieu fier autrui em gart de lui e nois sap del mieu colp cobrir. En lautrui broill chatz coram voill e fatz mos dos canetz glatir, el tertz sahus eis de rahus bautz e ficatz senes mentir. Mos alos es en tal deves res mas ieu non sen pot jauzir:

22

Marcabru
(solo i vv. tradotti ne I trovatori)

Dirai vos en mon lati de so quieu vei e que vi; non cuich quel segles dur gaire segon quescriptura di, queras faill lo fills al paire el pair al fill atressi. Desviatz de son cami Jovens se torn a decli, e Donars quera sos fraire, va sen fugen a tapi, canc dons Costans lenganaire Joi ni Joven non jauzi. Soven de pan e de vi noiris rics hom mal vezi, e sil tengues de mal aire segurs es de mal maiti, si noi ment lo gazaignaire don lo reproviers issi. Lo mouniers jutgal moli: qui ben lia ben desli; el vilans ditz tras laraire: bons fruitz eis de bon jardi, et avols fills davol maire e davol caval rossi. Eras naisson dui poilli beill, burden, ab saura cri queis van volven de blanc vaire e fan semblan aseni; Jois e Jovens nes trichaire e malvestatz eis daqui. Moillerat, ab sen cabri, atal paratz lo coissi don lo cons esdeven laire; que tals ditz : Mos fills me ri que anc ren noi ac a faire: gardatz sen ben bedoi. Re nom val sieu los chasti, cades retornan aqui, e puois un non vei estraire Marcabrus daquel trahi, an lo tondres contral raire, moillerat, del joc coni. an lo tondres contral raire, moillerat, del joc coni. 23

Peire dAlvernhe

aquo que hom porta penden. E lochens Bernatz de Saissac, quanc un sol bon mestier non ac mas danar menutz dos queren, et anc pueys nol prezei un brac, pus aN Bertran de Cardalhac ques un vieil mantel suzolen. El noves es En Raimbautz, ques fai de son trobar trop bautz; mas ieu lo torni en nien, quel non es alegres ni cautz: per so prezaitan los pipautz que van las almornas queren. E NEbles de Saignal dezes, a cuy anc damor non venc bes si tot se canta de coynden: us vilanetz enflatz plages, que dizon que per dos poges lai se logua e sai si ven. E lonzes Guossalbo Roitz, ques fai de son chant trop formitz, per quel cavallairia i fen; et anc per lui non fo feritz bos colps, tant fort non fo garnitz: si doncs nol trobet en fugen. El dozes us veilletz lombartz, que clama sos vezins coartz, et elh eys sent de lespaven; pero us sonetz fai gaillartz ab motz maribotz e bastartz, e luy apellom Cossezen. Peire dAlvernhe a tal votz que non canta sus ni desotz, e lauzas mout a tota gen; pero maiestres es de totz, ab qun pauc esclarzis sos motz, qua penas nulhs hom los enten. Lo vers fo faitz als enflabotz a Puoich vert, tot iogan rizen.

Chantarai daquestz trobadors que chantan de manhtas colors, el pieier cuyda dir mout gen; mas a chantar lor er alhors, quentremetren vei cen pastors, qus no sap ques monta os dissen. Daisso mer mal Peire Rogiers, per queis ner encolpatz premiers, car chanta damor a presen; e valgra li mais us sautiers en la gleisa o us candeliers tener ab gran candela arden. El segonz Guirautz de Bornelh, que sembla oire sec al solelh ab son chantar magre dolen, ques chans de vielha porta-selh, que sis mirava en espelh, nos prezaria un aguilen. El tertz Bernartz de Ventadorn, ques menre de Bornelh un dorn: en son paire ac bon sirven per trairab arc manal dalborn, e sa maire escalfaval forn et amassava lissermen. El quartz de Brival Lemozis, us ioglars ques pus querentis que sia tro quen Benaven, e semblaria us pelegris malautes, quan cantal mesquis, qua pauc pietatz no men pren. EN Guillems de Ribas lo quins, ques malvatz defors e dedins e di totz sos vers raucamen, per que es avols sos retins, catrestan sen faria us pins; e lhuelh semblan de vout dargen. El seizes Grimoartz Gausmars, ques cavayers es fai ioglars; e perga Dieu quil o cossen nil dona vestirs vertz ni vars, que tals er adobatz semprars quenioglarit sen seran cen. Ab Peire de Monzo so set, pus lo coms de Tolozal det, chantan un sonet avinen; e cel fon cortes, quel raubet, e mal o fes quar nol trenqet

24

I. Canter di questi trovatori che cantano in molti modi, e il peggiore convinto di recitare molto amabilmente: ma dovranno cantare altrove, dacch per questa ragione vedo affaccendarsi cento pastori di cui nessuno sa distinguere la salita o la discesa. II. In questo pecca Peire Rogier, e perci proprio lui ne sar per primo incolpato, perch canta damore in pubblico; mentre gli servirebbe di pi un salterio in chiesa oppure reggere dei candelieri con una grande candela accesa. III. E secondo Giraut de Bornelh, che sembra un otre secco al sole, con [quel] suo modo di cantare asciutto e miserando da vecchia portatrice dacqua, al punto che se si guardasse allo specchio, non si stimerebbe una bacca. IV. E terzo Bernart de Ventadorn, che sta sotto a Bornelh di una spanna: in suo padre trov un valido servitore per tirare con larco a mano davornello e sua madre [lo] riscaldava vicino al forno e lo metteva insieme con i sarmenti. V. E quarto il Limosino di Briva, il giullare pi accattone da qui a Benevento, e, quando il tapino canta, potrebbe apparire come un pellegrino malato, tanto che quasi me ne viene piet. VI. E quinto don Guillem de Ribas, che un uomo dappoco dentro e fuori e con voce roca declama tutti i suoi vers; perci il suo graccho repellente, al punto che farebbe altrettanto un pincione; e gli occhi sembrano di icona dargento. VII. E sesto Grimoart Gausmar, che cavaliere e si spaccia da giullare; e perda la vita eterna chi glielo consente e gli dona vesti verdi e variopinte, perch ora uno sar armato cavaliere mentre in cento saranno diventati giullari. VIII. Con Peire de Monzo sono sette, dal momento che il conte di Tolosa lo colp mentre cantava una piacevole melodia; e fu [fin troppo] cortese, perch lo derub, e fece male a non troncargli quella cosa che si porta penzoloni. IX. E ottavo Bernart de Saissac, che non ebbe mai un sol buon mestiere tranne [quello] di andare questuando piccoli doni, e dopo che chiese a don Bertran de Cardalhac un vecchio mantello sordido, non lho pi stimato unacca. X. E il nono don Raimbaut, che del suo poetare troppo baldanzoso; ma io lo annullo perch egli non n allegro n caldo: per questo apprezza tanto gli straccioni che vanno chiedendo lelemosina. XI. E decimo don Eble de Saignas, a cui non toccarono mai le delizie damore anche se canta in modo amabile: un cafoncello tronfio e rissoso, e dicono che per due monetine l si d in affitto e qui si vende. XII. E undicesimo Gonzalo Ruiz, che si mostra eccessivamente caricato per il suo canto, e perci simula in esso la cavalleria; eppure mai un buon colpo fu da lui inferto, a tal punto non era validamente preparato: e infatti non poteva trovarlo [il buon colpo] mentre fuggiva. XIII. E dodicesimo un lombardo anzianotto, che chiama codardi i suoi corregionali, ma ha paura anche lui; per confeziona certe canzonette ardimentose con parole false e bastarde, e perci viene soprannominato Convenevole. XIV. Peire dAlvernhe ha una voce tale che non canta n meglio n peggio, anche se si elogia davanti a tutti; e tuttavia sarebbe maestro di tutti, se solo chiarisse un po le sue parole, dal momento che a stento le capisce qualcuno. XV. Il vers fu composto in presenza dei gonfiavesciche a Puivert, mentre si rideva e giocava. [Testo e traduzione a cura di Aniello Fratta: http://www.rialto.unina.it/PAuv/323.11(Fratta).htm]

25

Peire Cardenal

van prezicant, ab lur sotil saber, quen Dieu servir metam cor e aver. Sieu fos maritz, mot agra gran fereza com desbraiatz lonc ma moiller segues, quellas e il an faudas dunampleza, e fuoc ab grais fort leumen sen enpres. De beguinas re nous diria: tal es turgua que fructifia; tals miracles fan, aiso sai per ver: de sainz paires saint podon esser ler.

Ab votz dangel, lenguesperta, non bleza, ab motz sotils, plans plus cobra dengles, ben assetatz, ben ditz e sens repreza, miels escoutatz, ses tossir, que apres, ab plans, sanglotz, mostran la via de Jhesucrist, que quex deuria tener, com el per nos la volc tener, van prezican com puescam Dieu vezer: si non, con il, mangem la bona freza el mortairol si batut col begues, el gras sabrier de galina pageza e, dautra part, jove jusvert ab bles, e vin qui millior non poiria, don franses plus leu senebria. Sab bel vieure, vestir, manjar, jazer conquer hom Dieu, bel poden conquerer, aissi con cill que bevon la serveza e manjol pan de juel e de regres, el bro del gras buou lur fai gran fereza et onchura doli non volon ges, ni peis fresc gras de pescaria ni broet ni salsa que fria; per quieu conseil quin Dieu a son esper cab lurs condutz passe, quin pot aver. Religios fon li premieirenpreza per gent que treu ni bruida non volgues, mas jacopin apres manjar nan queza, ans desputan del vin cals meillers es; et an de plaitz cort establia et es vaudes quils ne desvia, et los secretz dome volon saber per tal que miels si puescan far temer. Esperitals non es la lur paubreza: gardan lo lor prenon so que mieus es. Per mols gonels, tescutz de lanengleza, laisson selis, car trop aspre lur es; ni parton ges lur draparia aissi com Sains Martins fazia; mas almornas, de com sol sostener la paura gent, volon totas aver. Ab prims vestirs, amples, ab capa teza, dun camelin destiu, dinvern espes, ab prims caussatz (solatz a la francesa can fai gran freg) de fin cuer marselhes, ben ferm liatz per maistria, car mal liars es grans follia,

BdT 335.55, vv. 1-4, 9-16: Tartarassa ni voutor no sent tan leu carn puden quom clerc o prezicador senton ont es lo manen. .... Franses e clerc an lauzor de mal, quar ben lur en pren; e renovier e trachor an tot lo segleissamen, cab mentir et ab barat an si tot lo mon torbat que noi a religio que non sapcha sa leisso.

BdT 335.31, vv. 13-24: Rei e emperador, duc, comte e comtor e cavalier ab lor solon lo mon regir; ara vei possezir a clers la seinhoria ab tolre e ab trair e ab ypocrezia, ab forsa e ab prezic: e tenon sa fastic qui tot non lor o gic: e sera, quan que tric.

26

Peire Rogier

mi mezes lai os despuelha. Peir Rogiers li quier secors, e sil mals longueitz li dura, pauc viura, quades rauguelha.

Al pareyssen de las flors quan lalbres cargon de fuelh, el tempz gensab la verdura per lerba que creys e nays, doncx es a selhs bonamors, qui lan em-patz ses rancura, qus ves lautre non serguelha. Bos drutz non deu creirauctors ni so que veiran sey huelh de neguna forfaitura, don sap que sa donal trays; so que ditz qua fait alhors creza, sitot non lo jura e so quen vi dezacuelha. Quieu vei de totz lo melhors qui senpren devenon fuelh, quenqueron tan lur dreytura tro que lur dompnas nirays. El ris tornals pueys en plors; el folhs per malaventura vai queren lo mal quel duelha. Quamors vol tals amadors, que sapchon sufrir erguelh en patz e gran desmezura; sitot lor dompnals sostrays, paucs plagz lur en sia honors, quar sil sap mal nis atura, ylh querra tost qui laucelha. Per aquest sen suy ieu sors et ai damor tan quan vuelh, quar selha.m fay gran laidura, quant autres planh, ieu mapays. Sitot ses grans ma dolors, sofier tro quelham melhura ab un plazer qual ques vuelha. Mais vuelh trenta dezonors qunonor, si lieys mi tuelh, quieu suy hom daital natura, no vuelh lonor quel pro lays. Ni ges nom laissal paors, don mos cors non sasegura, quades cug quautre lam tuelha. De mon dan prec mos senhors, mas lamor de midons vuelh, e quel prenda de mi cura, que trop es grans mos esmays. Molt mi fera gen secors, suna vetz ab nueg escura 27

Peire Vidal

Ab lalen tir vas me laire quieu sen venir de Proensa, tot quant es de lai magensa, si que, quan naug ben retraire, ieu mo escout en rizen en deman per un mot cen: tan mes bel quan naug ben dire. Quom no sap tan dous repaire cum de Rozer tro ca Vensa, si cum clau mars e Durensa, ni on tant fins jois sesclaire. Per quentre la franca gen ai laissat mon cor jauzen ab lieis que fals iratz rire. Quom no pot lo jorn mal traire quaja de lieis sovinensa, quen liei nais jois e comensa. E qui quen sia lauzaire, de ben quen diga, noi men; quel mielher es ses conten el genser quel mon se mire. E sieu sai ren dir ni faire, ilh naial grat, que sciensa ma donat e conoissensa, per quieu sui gais e chantaire. E tot quan fauc davinen ai del sieu bell cors plazen, neis quan de bon cor consire.

28

Raimbaut dAurenga

non toques en lieis. Mantenen atrestal podetz vos faire. Carestia, esgauzimen maporta daicel repaire on es midonz, quem ten gauzen plus qieu eis non sai retraire.

Non chant per auzel ni per flor ni per neu ni per gelada, ni neis per freich ni per calor ni per reverdir de prada; ni per nuill autresbaudimen non chan ni non fui chantaire, mas per midonz, en cui menten, car es del mon la bellaire. Ar sui partitz de la pejor canc fos vista ni trobada, et am del mon la bellazor dompna, e la plus prezada; e farai ho al mieu viven, que dalres non sui amaire, car ieu cre quill a bon talen ves mi, segon mon vejaire. Ben aurai, dompna, grand honor si ja de vos mes jutgada honranssa que sotz cobertor vos tenga nudembrassada; car vos valetz las meillors cen (quieu non sui sobregabaire!): sol del pes ai mon cor gauzen plus que sera emperaire. De midonz fatz dompne seignor cals que siail destinada. Car ieu begui de la amor jaus dei amar a celada. Tristan, qan lail det Yseus gen e bela, non saup als faire; et ieu am per aital coven midonz, don nom posc estraire. Sobre totz aurai gran valor saitals camisa mes dada cum Yseus det a lamador, que mais non era portada. Tristan, mout presetz gent presen: daital sui eu enquistaire. Sil me dona cill cui menten nous port enveja, bels fraire. Vejatz, dompna, cum Dieus acor dompna que damar sagrada. QIseutz estet en gran paor, puois fon breumens conseillada; quil fetz a son marit crezen canc hom que nasques de maire 29

Raimbaut dAurenga Giraut de Bornelh

si soi torbatz tan pes dun fin joi natural. Can dals cossir, no mes coral. Lingnaura, sim giral vermeil de lescut cella cui reblan, queu voill dir: A Deu mi coman. Cals fols pensatz outracuidatz ma mes doptanza deslial? Nom soven com me fes comtal? Giraut, greu mes, per San Marsal, car vos nanatz de sai nadal. Lingnaura, que ves cort rial men vauc ades ric e cabal.

Aram platz, Giraut de Borneill, que sapcha per canatz blasman trobar clus, ni per cal semblan. Aisom digatz, si tan prezatz so que es a toz comunal, car adonc tut seran egual. Seignen Lignaura, nom coreill si qecs si troba son talan, mas eu son jujaire daitan ques mais amatz e plus prezatz quil fa levet e venansal; e vos no mo tornetz a mal. Giraut, non voill quen tal trepeil torn mos trobars, que ja ogan lo lauzol bon el pauc el gran. Ja per los faz non er lauzatz, car non conoisson, ni lor cal, so que plus car es ni mais val. Lingnaura, si per aisso veil ni mon sojorn torn en affan sembla quem dopte del mazan. A que trobatz si non vos platz cades o sapchon tal e cal? Que chanz non portaltre cabtal. Giraut, sol quel miels appareil el digades el tragenan, mi non cal sitot non sespan, canc granz viutaz non fon denhtatz: per so prezom mais aur que sal, e de tot chant es atretal. Lingnaura, fort de bon conseill etz, fis amans contrarian; e pero, si nai mais daffan, mos sos levatz cus enraumatz lom deissazec el diga mal, que nol dei ad home sesal. Giraut, per cel ni per soleil ni per la clardat que resplan, non sai de quens anam parlan, ni don fui natz,

30

Raimbaut dAurenga

Escotatz mas no say que ses senhor, so que vuelh comensar. Vers, estribot, ni sirventes non es, ni nom nol sai trobar; ni ges no say col mi fezes saytal nol podiacabar, que ia hom mays non vis fag aytal ad home ni a femna en est segle ni en lautre ques passatz. Sitot mo tenetz a foles per tan nom poiria layssar que ieu mon talan non disses: no men cujes hom castiar; tot cant es non pres un pojes vas so cades vey et esgar, e dir vos ay per que: car si ieu vos o avia mogut, e nous o trazia a cap, tenriatz men per fol, car mais amaria seis deniers en mon punh que mil sols el cel. Ja nom tema ren far quem pes mos amicx, aissol vuelh prejar; sals obs nom vol valer manes pus mo proferab lonc tarzar; pus leu que selh que ma conques nom pot nulh autre galiar. Tot ayso dic per una domna quem fay languir ab belas paraulas et ab lonc respieg, no say per que: pot me bon esser, senhors? Que ben a passatz quatre mes, (oc! e mays de mil ans som par) que ma autrejat e promes quem dara so que mes pus car. Dona, pus mon cor tenetz pres adossatz me ab dous lamar. Dieus, aiuda! In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, aiso que sera, domna? Quieu soy per vos gays, dira ples: iratz-jauzens me faytz trobar; e so men partitz de tals tres quel mon non a, mas vos, lur par; e soy fols cantayre cortes tan com me napela Joglar. Dona, far ne podetz a vostra guiza, co fes nAyma de lespatla, que la estujet lay on li plac. Er fenisc mo no-say-que-ses, caisi lay volgut batejar; pus mays daital non auzi jes bel dey enaysi apelar; e digal, can laura apres, qui que sen vuelha azautar. E si hom li demanda qui la fag, pot dir que sel que sap be far totas fazendas can se vol.

31

Raimbaut dAurenga

selh que sap gen chantar ab ioy, que no tanh a chantador croy. Doussa dona, Amors e Ioys nos aiuste malgrat dels croys. Iocglar, granren ai meynhs de ioy, quar nous vey, en fas semblan croy.

Er resplan la flors enversa pels trencans rancx e pels tertres. Quals flors? Neus, gels e conglapis que cotz e destrenh e trenca; don vey morz quils, critz, brays, siscles en fuels, en rams e en giscles; mas mi te vert e iauzen ioys er quan vey secx lo dolens croys. Quar enaissi o enverse quel bel plan mi semblon tertre, e tenc per flor lo conglapi, el cautz mes vis quel freit trenque, el tro mi son chant e siscle, e parom fulhat li giscle. Aissim suy ferm lassatz en ioy que re no vey que sia croy. Mas una gen fadenversa cum seron noirit en tertres, quem fan pro pieigz que conglapis; qus quecx ab sa lengua trenca en parla bas et ab siscles; e no y val bastos ni giscles ni menassas; ans lur es ioys quan fan so don hom los clam croys. Quar en baizan nous enverse no mo tolon pla ni tertre, dona, ni gel ni conglapi, mas non-poder trop en trenque. Dona, per cuy chant e siscle, vostre belh huelh mi son giscle quem castion sil cor ab joy quieu nous aus aver talan croy. Anat ai cum cauzenversa sercan rancx e vals e tertres, marritz cum selh que conglapis cocha e mazelhe trenca: que no conquis chans ni siscles plus que folhs clercx conquer giscles. Mas ar, Dieu lau, malberga ioys malgrat dels fals lauzengiers croys. Mos vers an, quaissi lenverse que nol tenhon bosc ni tertre, lai on hom non sen conglapi, ni a freitz poder que y trenque. A midons lo chant el siscle, clar, quel cor len introl giscle,

32

Raimbaut de Vaqueiras
(solo i vv. tradotti ne I trovatori)

II. .......... Et a Messina vos cobri del blizo; en la batalha vos vinc en tal sazo queus ferion pel pietz e pel mento dartz e cairels, sagetas e lanso, lansas e brans e coutels e fausso. E quan prezes Randas e Paterno, Rochele Terme e Lentin et Aido, Plasse Palerma e Calatagiro, fui als premiers, sotz vostre gonfayno. ..........

III. Senher marques, nous vuelh totz remembrar los joves fagz quen prim prezem a far, que paor ai tornes a malestar a nos quels autres deuriam chastiar; e non per tan ben erol fag tan clar que en macip noy pogrom melhurar; car prim punh es de jove ric triar si vol gran pretz mantener o laissar, cum vos, senher, que volguetz tan aussar vostra valor ades al comensar que vos e mi fezetz per tot lauzar, vos cum senher e mi cum bacallar. E quar es greu perdre dezamparar, senher, amic, quom deu tener en car, vuelh retraire, e lamor refrescar, lo fag que fem de Saldina de Mar, quan la levem al marques, al sopar, a Malespina de sul plus aut logar, e la donetz a Ponset dAguilar, que muria el liet per lieys amar. E membre vos dAimonet lo jocglar, quant a Montaut venc las novas comtar que Jacobina ne volian menar en Serdenha mal son grat maridar. E vos prezes un pauc a sospirar, e membret vos cum vos det un baizar al comchat penre, quan vos preguet tan car que de son oncle la volcsetz amparar, que la volia a tort dezeretar. E vos mandetz cinq escudiers muntar, de tot lo mielhs que vos saupes triar, e cavalguem la nueg apres sopar, vos e Guiot e Hugonet del Far e Bertaldo, que gent nos saup guidar, e mi meteys, que no mi vuelh laissar,

que la levey al port, a lembarcar. El crit se leva per terra e per mar, e segon nos pezo e cavalar: grans fo lencaus, e nos pessem danar, e cujem lor a totz gent escapar, tro silh de Piza nos vengron assautar. E quan nos vim denant nos traversar tan cavalier, tan estreg cavalgar, e tant ausberc e tan belh elme clar, tan golfaino contral ven baneyar, rescozem nos entrAlbengel Finar; aqui auzim vas manhtas partz sonar manh corn, manh gralle, manhta senha cridar: saguem paor, nous o cal demandar. Dos jorns estem ses beure ses manjar; quant venc al terz que non cugem anar, nos encontrem el pas de Belhestar dotze lairos, quey eron per raubar, e noi poguem cosselh penre ni dar, quar a caval noi podihom brocar. Et ieu a pe aneim ab els mesclar, e fui nafratz ab lansa pel colar, mas yen nafriey tres o quatre, som par, si que a totz fi las testas virar; e Bertaldo et Hugonet del Far virom nafrat e vengrom ajudar; e quan fom trey, fem lo pas desliurar dels lairos, si que vos poguetz passar seguramen, e deuriaus membrar. Pueys nos dirnem ab gaug, ses pro manjar, dun pan tot sol ses beure ses lavar. El ser venguem ab nEyssi al Pueg-clar, quens fes tal gaug e tant nos volc onrar que sa filha nAigletab lo vis clar, seu sufrissetz, fera ab vos colgar. Vos al mati cum senher e ric bar volgues loste fort be guazardonar, quAnselmet fes Jacobinespozar, e fetz li tot lo comtat recobrar de Ventamilha, que devia tornar a Jacobina per la mort de son frar, mal grat de loncle que lan cuget gitar; pueyssas volgues Aigleta maridar, e detz la Gui del Montelh-Azemar. ..........

33

Raimbaut de Vaqueiras

morria, donna pros, qieus perdria. Con er perduda ni mer renduda donna, senanz non lai aguda? Qe drutz ni druda non es per cuda; mas qant amantz en drut si muda, lonors es granz qel nes creguda, el bels semblanz fai far tal bruda. Qe nuda tenguda nous ai, ni dals vencuda; volguda cresuda vos ai, ses autrajuda. Tart mesjauzira, pos jam partira, Bells Cavalhiers, de vos ab ira, qailhors nos vira mos cors, nim tira mos deziriers, qals non dezira; qa lauzengiers sai qabellira, donna, qestiers non lur garira: tals vira, sentira mos danz, qills vos grazira, qeus mira, cossira cuidanz don cors sospira.

Kalenda maia ni fueills de faia ni chans dauzell ni flors de glaia non es qem plaia, pros dona gaia, tro qun isnell messagier aia del vostre bell cors, qim retraia plazer novell, qamors matraia, e jaia em traia vas vos, donna veraia; e chaia de plaia l gelos, anz qem nestraia. Ma bellamia, per Dieu non sia qe jal gelos de mon dan ria, qe car vendria sa gelozia si aitals dos amantz partia; qieu ja joios mais non seria, ni jois ses vos pro nom tenria; tal via faria quoms ja mais nom veiria; cell dia

Tant gent comensa, part totas gensa, na Beatritz, e pren creissensa vostra valensa; per ma credensa, de pretz garnitz vostra tenensa e de bels ditz, senes failhensa; de faitz grazitz tenetz semensa; siensa, sufrensa avetz e coneissensa; valensa ses tensa vistetz ab benvolensa. Donna grazida, qecs lauze crida vostra valor qes abellida, e qius oblida pauc li val vida, per qieus azor, donneissernida; qar per genor vos ai chauzida e per meilhor, de prez complida, blandida, servida genses qErecs Enida. Bastida, finida, nEngles, ai lestampida.

34

Rigaut de Berbezilh

Atressi con lorifanz, que quant chai nos pot levar tro li autre, ab lor cridar, de lor voz lo levon sus, et eu voill segre aquel us, que mos mesfaitz es tan greus e pesanz que si la cortz del Puoi e lo bobanz e ladreitz pretz dels lials amadors nom relevon, iamais non serai sors, que deingnesson per mi clamar merce lai on preiars ni merces nom val re. E sieu per los fis amanz non puosc en ioi retornar, per tostemps lais mon chantar, que de mi noi a ren plus, anz viurai com lo reclus, sols, ses solatz, caitals es mos talans, e ma vida mes enois et affans e iois mes dols e plazers mes dolors; queu non sui ges de la mainera dors, que qui bel bat nil te vil ses merce el engrassa e meillur e reve. Ben sai cAmors es tan granz que leu mi pot perdonar sieu failli per sobramar ni reingnei com Dedalus, que dis quel era Iezus

e volc volar al cel outracuidanz, mas Dieus baisset lorgoill e lo sobranz; e mos orgoills non es res mas amors, per que Merces me deu faire socors, que mant loc son on rasos venz merce e luoc on dreitz ni rasos non val re. A tot lo mon sui clamanz de mi e de trop parlar, e sieu pogues contrafar fenis, don non es mais us, que sart e pois resortz sus, eu marsera, car sui tan malanans e mos fals ditz messongiers e truans; resorsera en sospirs et en plors la on beutatz e iovenz e valors es que noi faill mas un pauc de merce que noi sion assemblat tuit li be. Ma chansos er drogomanz lai on eu non aus anar ni ab dretz oillz regardar, tan sui conques et aclus. E ia hom no men escus, miels de domna, don sui fogiz dos ans; ar torn a vos doloros e plorans; aissi col sers, que, cant a faig son cors, torna morir al crit dels cassadors, aissi torn eu, domn, en vostra merce, mas vos non cal, si damor nous sove. Tal seingnor ai en cui a tan de be quel iorn quel vei non puosc faillir en re.

N.B.: Canzone da tradurre autonomamente con lausilio del glossario di Avviamento alla filologia provenzale

35

Anonimo

En un vergier sotz fuella dalbespi tenc la dompna son amic costa si, tro la gayta crida que lalba vi. Oy Dieus, oy Dieus, de lalba! Tan tost ve. Plagues a Dieu ja la nueitz non falhis nil mieus amicx lonc de mi nos partis ni la gayta jorn ni alba no vis! Oy Dieus, oy Dieus, de lalba! Tan tost ve. Bels dous amicx, baizem nos yeu e vos aval els pratz, on chantols auzellos, tot o fassam en despieg del gilos. Oy Dieus, oy Dieus, lalba! tan tost ve. Bels dous amicx, fassam un joc novel yns el jardi, on chanto li auzel, tro la gaita toque son caramelh. Oy Dieus, oy Dieus, de lalba! Tan tost ve. Per la dossaura ques venguda de lay, del mieu amic belh e cortes e gay, del sieu alen ai begut un dous ray. Oy Dieus, oy Dieus, de lalba! Tan tost ve. La dompna es agradans e plazens, per sa beutat la gardon mantas gens, et a son cor en amar leyalmens. Oy Dieus, oy Dieus, de lalba! Tan tost ve.

N.B.: Alba da tradurre autonomamente con lausilio del glossario di Avviamento alla filologia provenzale

36

Sul trobar clus e leu

Marcabru, BdT 293.37, vv. 1-12: Per savil tenc ses doptanssa cel qui de mon chant devina so que chascus motz declina, si cum la razos despleia, quieu mezeis sui en erranssa desclarzir paraul escura. Trobador, ab sen denfanssa, movon als pros atahina, e tornon en disciplina so que veritatz autreia, e fant los motz, per esmanssa, entrebeschatz de fraichura.

Peire dAlvernhe, BdT 323.10, vv. 1-6: Be mes plazen e cossezen que om sayzina de chantar ab motz alqus serratz e clus quom nols tem ja de vergonhar.

Peire dAlvernhe, BdT 323.20, vv. 1-12: Lairs clars el chans dels auzelhs la flors fresc el fuelha que sespan per los brondelhs el vertz herba bruelha mi mostra desser ysnelhs qun vers non-clus cuelha, tal quel sos sia novelhs, quel chant qui ias vuelha; per quara chanten cavallier, que chans aporta alegrier, e pert de son segle lo mays qui seguon sazo non es guays.

Raimbaut dAurenga, BdT 389.22, vv. 55-63: Cars com argens, esmer e cresc: ab durs colps, tanz con hom fai clerc, vau chastian pres lo roire. Mas per un fill pot reviure so cui matur, de bon aire: si col venz vai sus en laira lo sieus noms viu, e reviura Pretz e Jois, que monges clerga. Dieu prec caital baron cresca.

37

Giraut de Bornelh, BdT 242.72, vv. 46-54: Oimais semblara prezics mos chans e, si Deu azor, trop a, no vitz trobador cui menhs nozanta ni trics. Mas, per melhs assire mo chan, vauc cerchan bos motz en fre que son tuch chargat e ple dus estranhs sens naturals, e no sabon tuch de cals.

Giraut de Bornelh, BdT 242.63, vv. 1-15: Razon e loc e cor e sen e grat de Mo-Senhor e mais agreu, si pogues avenir en un leu chantar conge, quem dones jai, ab quem partis dun fol esmai que solh menar can cudavals baros rengar a cobrar cortz e messios; e car non i posc avengar e vei que nom seria pros, lais lo trebalh, quem sol grevar, e torn a mas gaias chansos.

Giraut de Bornelh, BdT 242.10, vv. 25-32: Car duna filla dos gendres pot hom greu far, no sabaixe vas lun, de quascu se ras; si gran forza non empejn quaillors mi faz amics cars, e sai, si fines, esojn mos tresvolers: noi retejn mas quel me vendo menpejn.

Raimon de Miraval, BdT 406.6, vv. 1-9: Anc trobars clus ni braus non dec aver pretz ni laus, pus fon faitz per vendre contrals sonetz suaus conhdetz, aissi cum ieuls paus, e leus ad aprendre, ab bels ditz clars e gen claus; que per far entendre non cal trop contendre.

38

Sullestro perduto di Bernart de Ventadorn

Peire dAlvernhe, BdT 70.2, vv. 1-4: Amics Bernartz de Ventadorn, com vos podetz de chant sofrir, can aissi auzetz esbaudir lo rossinholet noih e jorn?

Bernart de Ventadorn, BdT 70.15, vv. 1-7: Chantars no pot gaire valer, si dins dal cor no mou lo chans; ni chans no pot dal cor mover si no i es finamors coraus. Per so es mos chantars cabaus quen joi damor ai et enten la bochels olhs el cor el sen.

Bernart de Ventadorn, BdT 70.2, vv. 36-42: Peire, mout ai lo cor dolen, can duna faussa me sove, que ma mort, e no sai per que, mas car lamava finamen. Faih ai longa carantena, e sai, si la fezes lonhor, ades la trobara pejor.

39

Le due maniere di Raimbaut dAurenga

BdT 389.41, vv. 8-21: BdT 389.16, vv. 1-8, 25-32: Quins en mon cor me semena us volers, e crey quey cresca d'amor quey met tal creyssensa que dals non ai sovinensa, ni res quieu aya nom fa gaug; ans lays, e mos cors esquiva autre joy que dal non ay sonh. Pero sin sofrieu gran pena quins en mon cor sal e tresca, quanc hom per belha parvensa non trays tan greu penedensa. Mas non ai per quieu naya gaug? Quar us volers men abriva em ditz quen altre joy non ponh. Ar resplan la flors enversa pels trencans rancx e pels tertres. Cals flors? Neus, gels e conglapis que cotz e destrenh e trenca, don vey morz quils, critz, brays, siscles en fuelhs, en rams e en giscles; mas mi ten vert e jauzen joys er quan vey secx los dolens croys. ..... Quar en baizan nous enverse no mo tolon pla ni tertre, dona, ni gel ni conglapi, mas non-poder trop en trenque. Dona, per cuy chant e siscle, vostre belh huelh mi son giscle quem castion sil cor ab joy quieu nous aus aver talan croy.

BdT 389.37, vv. 33-40: Mos volers cans quem sal denan me fa creire que futz es pans; tan aut mespeis mon cor, car sai quen fol maurei; don fatz lefan: tot voll cant vei; Respeit segrai: Respeitz loncs fai omen perir.

BdT 389.31, vv. 43-48: A dompnas men soi profertz e datz, per que men ven jais; si nocai poder que i joigna en jazen, ades engrais solament del desirier e del vezer, quals non quier.

40

Raimbaut dAurenga
Lonc temps ai estat cubertz, mas Dieus no vol quieu oimais puosca cobrir ma besoigna, dont mi ven ira et esglais: ez escoutatz, cavallier, sar en ai obs ni mestier. Daisso vos fatz ben totz certz: quaicels don hom es plus gais ai perdutz don ai vergoigna; e non aus dir quils me trais, et ai ben cor vertadier quar dic tant gran encombrier. Mas per so sui tant espertz de dir aisso que er plais quar voill leu gitar ses poigna totz los maritz de pantais e dira e de consir[i]er, don mout men fan semblant nier. Sim fatz coindes e degertz sim sui eu flacs e savais, volpiltz garnitz e ses broigna, e sui mizels e putnais: escars vilan conduch[i]er, de tot lo plus croi guerr[i]er. Per que es fols adubertz totz hom que ja ten a fais sieu cortei quar ja men loigna? sa moiller, pois dans non nais ad el se son ben sobrier li mei mal sospir dobl[i]er. Car ja tot non fos desertz daicels per quom pelal cais, tant ai dals ont me peroigna, dautres avols decs on bais, per que domna ab cors entier nom deu prezar un dinier. E si mos chans mes sufertz eu chan, quenquers no men lais: puistelhui sus en sa groigna a tot marit sis nirais, sieu tant grant mon dol plenier voill cobrir ab alegrier. A dompnas men soi profetz e datz, per que men ven jais: si no quai poder quei joigna en jazen, ades engrais solament del desir[i]er e del vezer, quals non quier.

La comtessa a Monrosier volgra auzis mon gauh entier.

A lungo ho coperto il mio segreto, / ma Dio non vuole che dora in poi / io possa coprire ci che mi manca, / da cui mi viene tristezza e spavento: / ascoltate, cavalieri, / se ora ne ho veramente bisogno. Di questo assicuro tutti voi: / quelli per cui un uomo pi felice / li ho perduti e ne provo vergogna; / e non oso dire chi me li ha strappati, / e ho un cuore veramente sincero / perch confesso una disgrazia cos grande. Ma per questo sono cos pronto / a rivelare ci di cui ora mi sono lamentato: / voglio in fretta liberare senza indugio / tutti i mariti da angoscia / e malinconia e preoccupazione, / per cui mi si mostrano molto ostili. Se mi mostro amabile e affettato / in realt sono molle e spregevole, / vigliacco armato e senza corazza, / e sono lebbroso e fetido: / ospite spilorcio e villano, / in assoluto il pi vile guerriero. Per questo manifestamente folle / chi ormai si preoccupa / se corteggio perch ora mi allontana da lei? / sua moglie, dato che danno non viene / a lui se anche pi grandi sono / i miei raddoppiati disgraziati sospiri. Non fossi del tutto privo ormai / di quelli per cui un uomo si fa la barba, / ho tante altre cose delle quali vantarmi, / altri spregevoli vizi ai quali mi abbasso, / che una donna dal corpo intero / non mi deve stimare un soldo. E se mi consentito cantare / io canto, perch ancora non smetto: / una pustola subito sul grugno / ad ogni marito se si arrabbia, / perch il mio grande completo dolore / voglio coprirlo di allegria! A donne mi sono offerto / e dato, e me ne viene gioia: / se non posso pi unirmi a loro / giacendo, ora ingrasso / soltanto per il desiderio / e la vista, e altro non cerco. Vorrei che la contessa a Monrosier ascoltasse la mia gioia intera. (Testo e traduzione a cura di Luigi Milone: http://lettere2.unive.it/milone/index.html)

41

Verso una vulgata cortese


Rigaut de Berbezilh, BdT 421.3, vv.45-55: Vieilla de sen e de laus ioves on iois lia, vieilla de pretz e donrar, ioves de bel domneiar, loing de folia, vieilla de faitz liaus ioves on iovenz es saus, Miels de domna, viellen tot bel ioven, avinen, veilla ses veillezir, e ioves danz e de gent acuillir. Folquet de Marselha, BdT 155.8, vv. 11-25: E pos Amors mi vol honrar tant quel cor vos mi fai portar, per merceus prec quel gardetz de lardor, quieu ai paor de vos mout major que de me; e pos mos cor, dona, vos a dinz se, si mals lin ve, pos dinz etz, sufrir lous cove; empero faitz del cors so queus er bo el cor gardatz si qom vostra maizo. Quel guarda vos eus ten tan car quel cors en fai nesci semblar quel sen hi met, lengienh e la valor, si quen error laissal cor pel sen quel rete. Bertran de Born, BdT 80.9, vv. 37-48: Ren en beutat non galia nin fai nula fantaumia lo joios, joves, gens cors amoros; e genza, qui la deslia; et on om plus nostaria garnizos, serian plus enveios; que la noch fai parer dia la gola, e quin vezia plus en jos, totz lo mons en genzaria!

42

Vida di Guglielmo IX dAquitania

Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon e dels maiors trichadors de dompnas, e bons cavalliers darmas e larcs de dompneiar; e saup ben trobar e cantar. Et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill, que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric dEngleterra, maire del Rei Iove e den Richart e del comte Iaufre de Bretaingna.

Vida di Jaufre Rudel

Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom e fo princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben quel nauzi dire als pelerins que venguen dAntiocha. E fez de lleis mains vers ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de lleis vezer, el se croset e se mes en mar; e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort. E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al son leit, e pres lo antre sos bratz. E saup quella era la comtessa, e mantenent recobret lauzir el flairar, e lauzet Dieu que lavia la vida sostenguda tro quel la agues vista; et enaissi el mori entre sos braz. Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet morga, per la dolor quella nac de la mort de lui.

Vida di Guillem de Cabestaing

Guillems de Cabestaing si fo us cavalliers de lencontrada de Rossillon, que confina ab Cataloigna e com Narbones. Mout fo avinens hom de la persona, e mout presatz darmas e de cortesia e de servir. Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom ma dona Soremonda, moiller dEn Raimon de Castel Rossillon, que era mout gentils e rics e mals e braus e fers et orgoillos. En Guillems de Cabestaing si amava la dompna per amor e chantava de lieis en fazia sas chanssos. E la dompna, quera joves e gaia e gentils e bella, sil volia ben mais qe a ren del mon. E fon dich so aN Raimon de Castel Rossillon; et el, cum hom iratz e gelos, enqeric tot lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moiller. E qan venc un dia, Raimons de Castel Rossillon trobet passan Guillem de Cabestaing ses gran compaignia, et aucis lo; e fetz li traire lo cor del cors e fetz li taillar la testa; el cor fetz portar a son alberc e la testa atressi; e fetz lo cor raustir e far a la pebrada, e fetz lo dar a manjar a la moiller. E qan la dompna lac manjat, Raimon de Castel Rossillon li dis: Sabetz vos so que vos avetz manjat? Et ella dis: Non, si non que mout es estada bona vianda e saborida. Et el li dis qel era lo cors dEn Guillem de Cabestaing so que ella avia manjat; et, a so qellal crezes mieils, si fetz aportar la testa denan lieis. E quan la dompna vic so et auzic, ella perdet lo vezer e lauzir. E qand ella revenc, si dis: Seigner, ben mavetz dat si bon manjar que ja mais non manjarai dautre. E qand el auzic so, el cors ab sespaza e volc li dar sus en la testa; et ella cors ad un balcon e laisset se cazer jos, et enaissi moric. E la novella cors per Rossillon e per tota Cataloigna qEn Guillems de Cabestaing e la dompna eran enaissi malamen mort e qEn Raimon de Castel Rosillon avia donat lo cor dEn Guillem a manjar a la dompna. Mout fo grans tristesa per totas las encontradas. El reclam venc denan lo rei dAragon, que era seigner dEn Raimon de Castel Rossillon e dEn Guillem de Cabestaing. E venc 43

sen a Perpignan, en Rossillon, e fetz venir Raimon de Castel Rossillon denan si; e tolc li tot qant avia, e lui en menet en preison. Et pois fet penre Guillem de Cabestaing e la dompna, e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan luis de la gleisa; e fetz desseignar desobrel monumen cum ill eron estat mort; e ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuich li cavallier e las dompnas lor vengesson far anoal chascun an. E Raimon de Castel Rossillon moric en la preison del rei. [Guillem de Cabestaing era un cavaliere della contrada del Rossiglione, che confinava con la Catalogna e con il Narbonese. Era molto bello di aspetto e molto apprezzato per la sua abilit nelle armi e nel servire e per la sua cortesia. E nella sua contrada cera una donna che si chiamava Soremonda, moglie del signore Raimondo di Castel Rossiglione, che era molto nobile e potente e malvagio e brutale e crudele e orgoglioso. E Guillem de Cabestaing amava la donna damore e cantava su di lei e componeva su di lei le sue canzoni. E la donna, che era giovane e allegra e nobile e bella, gli voleva bene pi di ogni altra cosa al mondo. E lo fecero sapere a Raimondo di Castel Rossiglione; ed egli, da uomo adirato e geloso, indag sulla cosa, e seppe che era vera, e fece controllare sua moglie. E un giorno, Raimondo di Castel Rossiglione incontr Guillem che passava senza grande scorta, e lo uccise; e gli fece togliere il cuore dal corpo e gli fece tagliare la testa; e fece portare il cuore alla sua casa e anche la testa; e fece arrostire il cuore e condire col pepe, e lo fece servire da mangiare a sua moglie. E quando la donna lo ebbe mangiato, Raimondo di Castel Rossiglione le disse: Sapete quello che avete mangiato? E lei disse: No, ma solo che era un cibo molto buono e saporito. E lui le disse che quello che aveva mangiato era il cuore di Guillem de Cabestaing; e, perch lo credesse bene, fece portare la testa davanti a lei. Quando la donna vide e ud questo, perse la vista e ludito. E quando rinvenne disse: Signore, mi avete dato un cibo cos buono che non ne manger mai altro. E quando egli ud quello, corse alla sua spada e volle colpirla sulla testa; ma lei corse al balcone e si lasci cadere gi, e cos mor. E la notizia si diffuse per tutto il Rossiglione e per tutta la Catalogna che Guillem de Cabestaing e la donna erano morti cos malamente e che Raimondo di Castel Rossiglione aveva dato da mangiare alla donna il cuore di Guillem. Molto grande ne fu la tristezza per tutte le contrade. E la denuncia giunse davanti al re dAragona, che era il signore di Raimondo di Castel Rossiglione e di Guillem de Cabestaing. E si rec a Perpignan, nel Rossiglione, e fece venire davanti a s Raimondo di Castel Rossiglione: e gli tolse tutto quello che aveva, e lo fece chiudere in prigione. E poi fece prendere Guillem de Cabestaing e la donna, e li fece portare a Perpignan e seppellire in una tomba davanti alla porta della chiesa; e fece incidere sulla tomba il modo in cui erano stati uccisi; e ordin per tutta la contea del Rossiglione che tutti i cavalieri e le dame venissero ogni anno a celebrarne lanniversario. E Raimondo di Castel Rossiglione mor nella prigione del re.]

44

APPENDICE DI TESTI NON OCCITANI

Chrtien de Troyes

Ja, mon los, plent nameras, ne pour chier tans ne tesmaier; biens adoucist par delaier, et quant plus desir lauras, plus ten ert douls a lessaier. Merci trovasse au mien cuidier, sele fust en tout le compas du monde, la o je la quier; mes bien croi quele ni est pas. Car ainz ne fui faintis ne las de ma douce dame proier: proi et reproi sanz esploitier, comme cil qui ne set a gas Amors servir ne losengier.

DAmors, qui ma tolu a moi, na soi ne me veut retenir, me plaing ensi, quads otroi que de moi face son plesir. Et si ne me repuis tenir que ne men plaigne, et di por quoi: car ceus qui la trassent voi souvent a lor joie venir et gi fail par ma bone foi. SAmors pour essaucier sa loi veut ses anemis convertir, de sens li vient, si com je croi, quas siens ne peut ele faillir. Et je, qui ne men puis partir de celi vers qui me souploi, mon cuer, qui siens est, li envoi; mes de noient la cuit servir se ce li rent que je li doi. Dame, de ce que vostres sui, dites moi se gre men savez. Nenil, se jonques vous conui, ainz vous poise quant vous mavez. Et puis que vos ne me volez, dont sui je vostres par ennui. Mes se ja devez de nului merci avoir, si me souffrez, que je ne sai servir autrui. Onques du buvrage ne bui dont Tristan fu enpoisonnez; mes plus me fet amer que lui fins cuers et bone volentez. Bien en doit estre miens li grez, quainz de riens efforciez nen fui, fors que tant que mes euz en crui, par cui sui en la voie entrez donc ja nistrai nainc nen recrui. Cuers, se madame ne ta chier, ja mar por cou ten partiras: tous jours soies en son dangier, puis quempris et comenci las.

45

Thomas, Roman de Tristan

Del cors puet faire son delit, mes ice poi a lui soffit, quant autres en a le corage, de ce se derve e enrage; pardurable est la dolur que ele envers Tristran a samor. ... Ele volt Tristran e ne puet: a son seignor tenir lestuet, ele ne le puet guerpir ne laisser, nele ne se puet deliter, ele a le cors, le cuer nel volt: cest un turment dont ele se deut; ... Ysolt Tristran soule desire e siet bien que Marques sis sire fait de son cors tut son volair, e si ne puet delit avoir fors de volair ou de desir.

(Marco) del corpo (di Isotta) pu fare il suo piacere, ma questo non gli basta, dal momento che un altro ne ha il cuore, e di ci impazzisce ed furioso; senza fine il dolore perch lei d il suo amore a Tristano. Lei vuole Tristano e non pu averlo: costretta ad avere suo marito, non pu abbandonarlo n lasciarlo, n pu avere da lui piacere; lei ne ha il corpo, non ne vuole il cuore: un tormento di cui si duole;

Tristano desidera solo Isotta, e sa bene che Marco, il suo signore, fa del suo corpo tutto ci che lui vuole, e non pu averne alcun piacere, solo brama e desiderio.

Le desir quil ad vers la rene tolt le voleir vers la meschine; le desir lui tolt le voleir, que nature ni ad poeir. Amur e raisun le destraint, e le voleir de sun cors vaint.

Il desiderio della regina gli toglie la voglia della fanciulla; il desiderio gli fa perdere la voglia, perch la natura non ha potere. Amore e ragione lo stringono e allontanano la voglia dal corpo.

hiceste sanz delit se deut: ele na delit se son seignor ne envers autre nen a amor; cestui desire, cestui ha, e nul delit de lui nen a. Hiceste est a Marque a contraire, car il peut dIsode son bon faire, tuit ne puisse il son cuer changier;

(Isotta dalle Bianche Mani) soffre senza piacere d'amore: lei non riceve piacere dal suo signore n ama nessun altro; lui che desidera e lui che ha, ma da lui non riceve nessun piacere. Lei linverso di Marco, che pu godere di Isotta, bench non riesca a cambiarne il cuore . . .

46

Chrtien de Troyes, Cligs

Mialz voldroie estre desmanbree que de nos deus fust remanbree lamors dYsolt e de Tristan, don mainte folie dit an, et honte en est a reconter. Ja ne mi porroie acorder a la vie quIsolz mena. Amors en li trop vilena, que ses cuers fu a un entiers, et ses cors fu a deus rentiers. Ensi tote sa vie usa nonques les deus ne refusa. Ceste amors ne fu pas resnable, mes la moie iert toz jorz estable, car de mon cors et de mon cuer niert ja fet partie a nul fuer. Ja mes cors niert voir garoniers, nil ni avra deus paroniers. Qui a le cuer, cil a le cors, toz les autres an met defors.

Vorrei piuttosto essere fatta a pezzi che sul nostro conto si ricordasse lamore di Isotta e di Tristano, di cui molte follie hanno detto e che una vergogna raccontare. Mai potrei seguire la vita che condusse Isotta. In lei lamore divent vile, perch il suo cuore appartenne a un solo uomo mentre il suo corpo ebbe due beneficiari. Cos fece per tutta la sua vita, n rifiut mai nessuno dei due. Questo amore non fu ragionevole, ma il mio sar sempre costante, perch il mio corpo e il mio cuore non saranno mai divisi a nessun costo. Mai il mio corpo sar libertino, n avr mai due proprietari. Chi ha il cuore ha anche il corpo, tutti gli altri vanno messi fuori.

Vostre est mes cuers, vostre est mes cors, ne ja nus par mon essanplaire naprendra vilenie a faire; car quant mes cuers an vos se mist, le cors vos dona et promist, si quautres ja part ni avra. Amors por vos si me navra que ja mes ne cuidai garir: si mavez fet maint mal sofrir. Se je vos aim, et vos mamez, ja nen seroiz Tristanz clamez, ne je nen serai ja Yseuz, car puis ne seroit lamors preuz, quil i avroit blasme ne vice.

Vostro il mio cuore, vostro il mio corpo, e nessuno imparer dal mio esempio a fare cosa villana; perch quando il mio cuore si abbandon a voi, vi don e vi promise il corpo, sicch nessun altro ne avr parte. Lamore mi ha cos ferita attraverso voi che non pensai di guarirne mai: tanto mi avete fatta soffrire. Se io vi amo e voi mi amate, mai per questo sarete chiamato Tristano, n mai io sar Isotta, perch lamore non sarebbe leale, ma vi sarebbe colpa e vizio.

47

Giacomo da Lentini

Madonna, dir vo voglio como lamor m priso, inver lo grande orgoglio che voi, bella, mostrate, e no maita. Oi lasso, lo meo core, che n tante pene miso che vive quando more per bene amare, e teneselo a vita. Dunque more viveo? No, ma lo core meo more pi spesso e forte che non faria di morte naturale, per voi, donna, cui ama, pi che se stesso brama, e voi pur lo sdegnate: Amor, vostra mistate vidi male. Lo meo namoramento non p parire in detto, ma s comeo lo sento cor no lo penseria n diria lingua; e zo cheo dico nente inver cheo son distretto tanto coralemente: focaio al cor non credo mai si stingua, anzi si pur alluma: perch non mi consuma? La salamandra audivi che nfra lo foco vivi stando sana; eo s fo per longuso, vivo n focamoroso e non saccio cheo dica: lo meo lavoro spica e non ingrana. Madonna, s mavene cheo non posso avenire comeo dicesse bene la propia cosa cheo sento damore; s comomo in prudito lo cor mi fa sentire, che gi mai no nd quito mentre non p toccar lo suo sentore. Lo non-poter mi turba, comon che pinge e sturba, e pure li dispiace lo pingere che face, e s riprende, che non fa per natura la propa pintura; e non da blasmare omo che cade in mare a che saprende. Lo vostramor che mave in mare tempestoso, s como la nave 48

ca la fortuna getta ogni pesanti, e campan per lo getto di loco periglioso; similemente eo getto a voi, bella, li mei sospiri e pianti. Che seo no li gittasse parria che soffondasse, e bene soffondara, lo cor tanto gravara in suo disio; che tanto frange a terra tempesta, che saterra, ed eo cos rinfrango, quando sospiro e piango posar crio. Assai mi son mostrato a voi, donna spietata, comeo so innamorato, ma crio che dispiaceria voi pinto. Poi ca me solo, lasso, cotal ventura data, perch no mi nde lasso? Non posso, di tal guisa Amor m vinto. Vorria cor avenisse che lo meo core scisse come ncarnato tutto, e non facesse motto a vo, isdegnosa; camore a tal ladusse ca, se vipera i fusse, natura perderia: a tal lo vederia, fora pietosa.

Folquet de Marselha
A vos, midont, voill retrairen cantan cosim destreign Amor[s] e mena fre vas larguogll gran, e no maguda re, qem mostras on plu merce vos deman; mas tan mi son li consir e lafan qe viu qant muer per amar finamen. Donc mor e viu? non, mas mos cors cocios mor e reviu de cosir amoros a vos, dompna, c[e] am tan coralmen; sufret ab gioi sa vidal mort cuisen, per qe mal vi la gran beutat de vos. Parer non pot per dic ni per senblan lo bens ce vos voigll ab len carna fe mas nie[n]s es so ce vos dic: sim te al cor us fioc[s] que nos remuda o dan. Per cals raisons no mausi consuman? Savi dion e lautor veramen qe longincs us, segon dreic et raiso[s], si convertis e natura, don vos deves saber car eu nai eissamen per longinc us en fioc damor plaisen [. . .] 49

I. A voi, signora, voglio mostrar cantando / come Amore mi stringe e guida col freno, / e non maiuta affatto, di fronte al grande orgoglio / che mi mostrate quanto pi vi chiedo merc; / ma i pensieri e gli affanni sono cos tanti / che, per amare finamente, vivo mentre muoio. / Dunque muoio e vivo? no, ma il mio cuore bramoso / muore e rivive di pensieri amorosi / per voi, signora, che amo tanto di cuore; / consentite con la gioia vita al morto ardente, perch vidi purtroppo la vostra gran bellezza. II. Non pu apparire per detto n sembiante / il bene che vi voglio con... / ma ci che vi dico niente: cos mi tiene / al cuore un fuoco che non... / Perch non mi uccide consumandomi? / I dotti e gli autori dicono veramente / che, secondo diritto e ragione, / un lungo uso si converte in natura, / per cui voi dovete sapere che ugualmente / ho per lungo uso nel fuoco damor piacere...

50

Jordi de Sant Jordi


Jus lo front port vostra bella semblana, de que mon cors nit e jorn fa gran festa, que, remiran la molt bella figura, de vostre ffa ms romassa lempremta, que ja per mort no sen partr la forma; ans, quant seray del tot fores dest segle, els qui lo cors portaran al sepulcre sobre me fa veuran lo vostre signe. S com linfants quant mira lo retaula e, contemplant la pinturab himatges ab son net cor, no lon poden gens partre, tant ha plasser de laur qui llenvirona; atressm pren denan lamors sercle de vostre cors, que de tants bens sanrama, que, mentrel vey, mas que Du lo contemple, tant hay de joy per amor quim penetre. Axm t prs e liatz en son carre amors ardents, com si sts en hun coffre, tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre, on no pusques mover per null encontre; car tant s grans lamor que us ay e ferme, que lo meu cor nos part punt per angoxa, bella, de vs, ans esty ferm com torres e sol amar a vs, blanxa colomba. Bella sens par ab la pressensa noble, vostre bel cors bell fech Du sobre totas; gays e dons lluu pus que fina pedre, amors, bels, plus penetrans que stella; don quant vs vey ab les autres en flota, les jusmetetz, s com fay lo carvoncles que de virtuts les finas pedres passa: vs etz sus ley com lestors sus lesmirle. Lamor que us hay en totes les parts mascle, quan non amech pus coralment nuls homens; tan fort amor com sesta quel cor mobre no fonch jamays en nul cors dom ne arme: mas suy torbats que no fonch Aristotills damor qui mart e mos sinch senys desferme; col monjos bs que nos part de la setla, nos part mon cors da vs tant com dits dungle. Ho cors dons, net de frau e delicte, prenets de me pietats, bela dona, e no suffrats quez aman vs peresca, pus queu vs am may que nulls homs afferme; per que us suppley a vs, quetz le bells arbres de tots bos fruyts, hon valor grans pren sombre, quem retenyats en vostra valent cambre, pus vostre suy e seray tant com visque. Mos richs balays, cert vs portats le timbre sus quantes son el mundenal registre, car tots jorns nays en vs, cors, e revida bondats, virtuts mas quen Pantasilea.

10

15

20

25

30

35

40

45

50

51

Nella mente porto la vostra bella immagine, e per questo il mio cuore esulta notte e giorno, perch, rimirando la bellissima figura, mi restata lorma del vostro viso, e nemmeno con la morte scomparir la forma; anzi, quando sar del tutto estraneo a questo mondo, quelli che trasporteranno il mio corpo al sepolcro scorgeranno sul mio viso la vostra impronta. Come il bambino quando osserva il retablo, che, mentre contempla con cuore puro le immagini della pittura, nessuno pu distrarre, tanto gli piace loro che lo circonda; cos succede a me davanti allamoroso cerchio del vostro essere, che si orna di tanti beni, che, mentre lo osservo, cado in contemplazione pi che davanti a Dio, tanta la gioia che provo per lamore che mi penetra. Cos mi tiene carcerato e legato nella sua prigione lardente amore, come se stessi in un baule, chiuso a chiave, e dentro ci fosse tutto il mio corpo, e non potessi uscirne da nessuna parte; perch tanto grande e saldo lamore che provo per voi, che per angoscia il mio cuore non si allontana affatto, bella, da voi, anzi resta fermo l dov come una torre solo ad amare voi, bianca colomba. Bella senza eguali dalla nobile figura, bello pi di ogni altra fece Dio il vostro bel corpo; gioioso e leggiadro riluce pi di una pietra preziosa, amoroso, bello, pi sfavillante di una stella; perci quando vi vedo in compagnia di altre, le dominate come domina il carbonchio che sovrasta per virt le altre pietre preziose: siete su di loro come lastore sullo smeriglio. Lamore che ho per voi mi trancia in ogni parte, perch nessun uomo am pi profondamente; un amore forte quanto questo che mi apre il cuore mai si trov in corpo o anima di uomo: sono pi sconvolto di quanto non lo fosse Aristotile dallamore che mi arde e altera i miei cinque sensi; al pari del buon monaco che non si stacca dalla cella, il mio cuore non si stacca da voi quanto il dito dallunghia. Oh, graziosa persona, non macchiata da inganno e delitto, abbiate piet di me, donna bella, e non consentite che io muoia mentre vi amo, dacch vi amo pi di quanto chiunque altro dichiari; perci supplico voi, che siete lalbero bello di tutti i buoni frutti, dove il valore sta nella sua sede naturale, affinch mi accogliate nella vostra pregiata camera, poich sono vostro e lo sar per tutta la vita, Mio prezioso balascio, di certo portate la corona su tutti quelli che figurano nel registro del mondo, perch ogni giorno in voi, creatura, nascono e si rigenerano bont e virt pi che in Pantasilea.

52

Principali variet romanze in Europa Da Charmaine Lee, Linguistica romanza, Roma, Carocci, 2000.

53

Variet linguistiche gallo-romanze nel Medioevo Da Aurelio Roncaglia, La lingua dei trovatori, Roma, Edizioni dellAteneo, 1997.

54

Occitania letteraria (secoli XI-XIV) Da Robert Lafont, Histoire et anthologie de la littrature occitane, vol. I, Montpellier, Les Presses du Languedoc, 1995.

55

Le parlate occitane oggi

56

Cenni sulla pronunzia dellantico occitano

Vocali a come in italiano; seguita da n (anche caduca) ha suono pi chiuso. e come in italiano, pu essere aperta o chiusa. o come in italiano, pu essere aperta o chiusa; nelle variet moderne, la o chiusa si evoluta in u (come in italiano) e alcuni pensano che questo passaggio possa essere avvenuto gi in epoca medievale. i come in italiano. u dubbio se avesse pronunzia velare, come in italiano, o labiopalatale, come in francese. Le vocali atone e e le vocali finali si pronunciano come in italiano, non come in francese.

Dittonghi Sono formati da i [j] e u [w] semivocali e contano come una sillaba. Dittonghi discendenti (accentati sul primo elemento): ai, ei, oi, ui; au, eu, iu, ou (con e e o aperte o chiuse). Dittonghi ascendenti (accentati sul secondo elemento): ie; ue; uo. Nei trittonghi laccento cade sullelemento centrale. I dittonghi e i trittonghi si pronunziano esattamente come in italiano, non come in francese.

Consonanti La maggior parte delle consonanti si pronunzia come in italiano, compresa la r, che alveolare e non uvulare come in francese moderno. Differiscono dalla pronunzia italiana le seguenti grafie: c davanti a e e i, si pronunzia come in italiano sera (s sorda). ch come in italiano cera, ciao (non come in francese moderno chanson); in posizione finale hanno lo stesso suono ich, g e anche h. g davanti a e e i, come in italiano gesto, giro. gu davanti a qualsiasi vocale, come in italiano gatto, ghiro. j davanti a a, o, u, come in italiano gioco (non come in francese jeu). h muta. qu (anche q) davanti a vocale, come in italiano cane, chi. lh come in italiano figlio; lo stesso suono hanno le grafie ll, ill, il (dove la i non si legge) e di rado gli. nh come in italiano ragno; lo stesso suono hanno ny, gn, ngn, ign, ingn (la i non si legge). ss non una doppia ma sta per s sorda. s iniziale e finale, come la s sorda italiana. z intervocalica, resa a volte anche con z, come in italiano settentrionale rosa (s sonora). z finale (anche tz e ts) sta per z sorda, come in toscano o in napoletano zucchero; tra due vocali, pu essere sia sorda che sonora. La -t nella congiunzione et non va letta. In antico occitano non esistono consonanti doppie: probabilmente, solo rr si distingueva da r scempia.

Pronunzia e grafie Le grafie dei codici contraddicono in molti casi le schematiche indicazioni di cui sopra. Si ricordi infatti che la maggior parte delle edizioni moderne dei testi in lingua doc riproducono, giustamente, la veste grafica del manoscritto assunto come base o del manoscritto unico, senza tentare alcuna normalizzazione (in grafia normalizzata sono invece alcune edizioni del passato e, per comprensibili motivi, i dizionari di occitano). Casi particolari saranno commentati in classe. La difficolt pi ricorrente riguarda i / j / y. La grafia y sta normalmente per i vocale o semivocale, ma a volte anche per la palatale (italiano gesto); le grafie i e j possono rappresentare sia la palatale, sia la vocale o la semivocale. 57

Potrebbero piacerti anche