Adolfo Surez Gonzlez ( Cebreros, vila, 25 de setembre de 1932 ) s un poltic i advocat espanyol.

Va ser president del govern de Espanya entre 1976 i 1981 i s una figura rellevant de la Transici espanyola. Biografia Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents crrecs dintre de les estructures del rgim franquista de la m de Fernando Herrero Tejedor. En 1958, passa a formar part de la Secretaria General del Moviment ascendint, en 1961, a Cap del Gabinet Tcnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la provncia d'vila el 1967 i governador civil de Segvia el 1968. En 1969 s designat Director General de Rdio Televisi Espanyola, on ja havia ocupat altres crrecs entre 1964 i 1968, romanent en el crrec fins a 1973. A l'abril de 1975, novament de la m d'Herrero Tejedor, s nomenat Sotssecretari General del Moviment. El 11 de desembre de 1975, desprs de morir Herrero Teixidor en un accident d'autombil, Adolfo Surez s nomenat ministre Secretari General del Moviment, crrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format desprs de la mort de Franco al novembre de 1975. Formaci de Govern Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formaci de govern i el consegent desmuntatge de les estructures franquistes, Surez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol. No obstant aix, als seus 43 anys, amb no poques dificultats, va aglutinar a un grup de poltics de la seva generaci que havien arribat a les conviccions democrtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemcrates, liberals, democristians, entre d'altres. En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernndez Miranda, que va assolir l'autoliquidaci de les Corts franquistes i treure endavant la Llei per la Reforma Poltica, i amb la del tinent general Manuel Gutirrez Mellado, encarregat de tranquillitzar i controlar, tant com fos possible, a les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la guerra civil i, per tant, proclius al rgim franquista. El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Surez surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Uni de Centre Democrtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constituci, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978. El 3 de mar de 1979, Adolfo Surez guanyava per segona vegada unes eleccions generals, i iniciava el seu tercer mandat com president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats poltiques, socials i econmiques, que ho van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la seva dimissi el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al pas va afirmar: Jo no vull que el sistema democrtic de convivncia sigui, una vegada ms, un parntesi en la Histria d'Espanya.