Sei sulla pagina 1di 57

Perchel jola i corfs tant aut

Perchel jola i corfs tant aut


N valgunes fantinedes sun i ladins, ventedes encantourn.

CUNTIA
Rafael Prugger

-1-

Perchel jola i corfs tant aut

Thats why ravens fly so high


- Essay Abstract in English Simon walks to the mountains with a thought in his mind. This thought brings him to meet extraordinary women and ravens who will lead him towards the sought answers. However, the thought is very tough and Simon will have to give up his search. This is an experimental text written in the Draft Version of the Standard Ladin Dolomitan Language. Ladin is an ancient romance language spoken in the European Alps. Currently, this language is used by a minority of about 40.000 people in a number of valleys of the Dolomite mountains (since 2009 UNESCO World Heritage).

-2-

Perchel jola i corfs tant aut

Indesc

Dantfora Cap. I Cap. II Cap. III Cap. IV Cap. V Cap. VI Degra Rezenscion sun TRAS

4 5 13 21 27 36 44 56 57

Perchel Jola i Corfs Tant Aut - Cuntia Autour: Rafael Prugger Ed. : 1.1 Faur 2001 1.2 Rev. Agost 2004 1.3 Ried. November 2011 Creative Commons
Perchel jola i corfs tant aut by Rafael Prugger is licensed under a Creative Commons Attribuzione - Non commerciale Non opere derivate 3.0 Unported License. This work is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License. To view a copy of this license, visit http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ or send a letter to Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, USA.

-3-

Perchel jola i corfs tant aut

Dantfora

Al fova l 1983 canche sent soura la pert zentrala de chest manuscrit, che clupa fora da na ciauzela dan n valgugn meisc. Al lieje rati che l sie ciam atual y chesta la rejon ciuld che pens de l laor fora y de l fin.

-4-

Perchel jola i corfs tant aut

Al na gran roa. L colour blanch di sasc di dolomic rebat l lineus dl soredl. La veduda defin smarida y souraluneda sciche pro i reclams dles ceires da fonz. N nimb majarent jouj ite vigni pice sas blanchic. Da les pertes la roa stueda su dai pareis blues di creps, cuerian pro l brum luminent dl ciel. Sunsom a la roa, sun jouf, va l troi ciam inant, n pez soura ite. Duta chesta spersa sciesserousa de perons brodols, smois, cherps ca, sfenus su, se deura cavers. Chil, bel tamesa ite, Scimon emp y ciala. Sasc anter perons y giara anter sasc. Panorama falch. Degun barantl o vajon. Vigni forma viventa vegn desconsieda de emplant sies raijes te n terac tant teribel. Puremp fova chesta roa sassousa n iade dan does cent milions de agn, sot a la tarza spiedlenta dles eghes de mer, defin formienta de vita, burluchenta de tiers, senenta de pesc y zerileda de corai. Ela enstessa vivova. Na vita da zacan olache vigni vivent chiriva si streda per dejouje inant. Dut adum cialvel fora sciche un n gran organism che chersciova, sengrandiva, fabricova sia crosa glotian y sepolian dut chel che fova entourn ite. Ensc se slariova la stoa tropicala
-5-

Perchel jola i corfs tant aut

dolomitana deventan for plu da marevueia. La fajova da ciasa a milesc de formes viventes da zacan de vigni colour y mesura: echinoderms, amonites, gasteropods, cefalopods, brachipods, lamelibrancs, megalodons. Da dalonc somivela a un n organism soul che cherscian avenova for plu y plu. Bele enlaouta fova l gran festide de chest organism vivent chel de volei se desferenzi da dut chel zenza vita che ti fova entournvia. Sia gran fadia fova chela de druch tres la vita, de la sterde fora y de la renforz. I creps dles Dolomites propi l resultat de chesta fadia, dl laour de miliarc de zeles che gener crosa sun crosa. Al na arjonta dla vita sun l nia vivent, tres n laour de belau cincanta milions de agn. Ded chest suzes dla vita mort fora per na mudazion ambientala, canche lAfrica sburl fora dal mer l raion che dap devent les Alpes, erjan su ensc ence les stoes coralines dolomitanes. Sen les Dolomites nia auter che na deponia de n refudam biogenich, grossa de mile metri, sciche na zit artifiziala, fabricheda su dal laour de generazions de alghes, sponghes y corai, dap morta fora. Permez al fonz de mer original chesta gran fabrich artifiziala de croses n empaziament tant gran che chel dla persona moderna someia dem a n fosch de nondla. Con si laour i organisms dolomitans li con ciauc gran pert dlanidrida ciarbonica dlatmosfera dla Tera da enlaouta, la tolan demez da laria y mudan per dagnora l clima sun nost planet. Y dut chest zenza volei. Dessoura p l fenomen, plu segur volcanich, dla dolomitisazion laor pro l magnesium. Aldidancuei rejonssen de n empaziament fora de vigni mesura, de na catastrofa ambientala. Entant giust chest
-6-

Perchel jola i corfs tant aut

empaziament che lasc pro bel plan che se dejouje fora formes nueves de vita. Al n valgunes teories che dij che sce al ne fossa nia stedes les Dolomites, con si organisms che pi lanidrida ciarbonica, ne fossa la vita sun nost planet nia coche la conescion sen. Scimon scomencia a zap. L troi olache el zapa muda colour y deventa bel plan for plu blanch, l colour dla giara dla roa. Si vares l meina enite tla roa y ens permez al jouf, che ciam scialdi dalonc, cass suinsom a la roa. El pa plu sfadious zap o pens? Se arpiz enchin sun jouf o laor fora n pensier enchin a arjonje na resposta. Do che les Dolomites se arlev dal mer sciche na catedrala bleche morta, les end vegnudes colonisedes dal laour zenza fin dles formes viventes. Les plantes scomenc a vive lassoura, al chersci n iade l mustl, dap les sienes y spo i bosc enchin a ruv al panorama daldidancuei tant giaudivel che duc p apriej cialan da viere fora o cialan a na fotografia promozionala, olache en veid pres, pastures, bosc. Puremp duta chesta bela veduda da sen ne nia naturala. Sciche les Dolomites l fova permez al fonz geologich, ensc ence la contreda dolomitana, con bosc y pres, artifiziala permez ai bosc salvers da zacan. Zenza f fensech, diguei y datrai poufla cherscessa l pre debota ite. L panorama tipich dles Dolomites dut auter che natural, sciche dutes les autres contredes dl mond zivilis: al bele mile agn y passa de laour dla persona che turcen laite, di y nuet: ronc, tai, si, bat, semen, mun, sartl, sejol, ciav, sterd, sbuj, pastur, out, splan. La bela veduda dla contreda dles Dolomites ne perchel nia n laour dla
-7-

Perchel jola i corfs tant aut

natura ma na arjonta dla persona che model ald de si enters la natura chersciuda sun i res de na deponia biogenica. Y l resultat de n laour dla persona fossa perdret zeche de artifizial, no de natural. Puremp lauda la jent la natura canche la veid les montes dolomitanes. Aldidancuei artifizial y natural se encroja, perdan de significat Poester la parola artifizial n raspuc de canche en ratova che la persona fosse zeche de souranatural, de divin, comparida sun la Tera, y perchel saurida da desferenzi da dut cie che fova natural. N pont de veduda defin antropozentrich, che se bel plan dampros daur tres Copernicus, Colombo, Darwin, Hubble. Da canche en s che la persona n tier sciche vigni auter, dem pensent, l rie se t a d che l scausciament di organisms dla stoa coralina sie natural y entant l empaziament dla persona sie artifizial, scen end tres n odl antropozentrich sciche da zacan. L medem vel per truepes cosses che raton sie tant nostes ma che entant deventedes pert de nosta arpejon culturala: me per d, les mariles che cresc sun l legn sot a ciasa y che vegn tant gen robedes da slates de mutons, ruva dal raion dla Persia. I patac, che fova l soul mang segur entant i temps de vera tles valedes ladines, ruva da les Americhes ca. La polenta che en mangia con i fonc vegn ence da l mais american. Messonse pa vedei chestes plantes sciche artifiziales te nosc raions? Marati ben de no. Cie pa dap propi nost, propi original, defin natural te nost ester? Plu dessegur net nia. Dut vegn mud, dut vegn adat. Al propi l significat enstes dla vita biologica chel de podei se adat tres les generazions y de mud l entournvia. La flessibelt
-8-

Perchel jola i corfs tant aut

desferenzieia chel che viv permez a chel che ne viv nia. Ensc perd les paroles natural y artifizial, sciche en les aud tant encueicond, vigni significat razional deventan menizles de n mit modern. Ensc les Dolomites, chisc perons tant benvolus, ne nia auter che l rest dla scoadures de n busiament biologich da zacan. Encuei sen chesta vita ciataruda da dant steda. Sen ciacia la roa demez vigni legn sprigol y vigni talpina caderlenta, arseitan vigni semenza venteda capr. Ela ne pieta plu nia. Dem coa de smarienza la. Oramai emplenscela dem plu fora i ciauciagns di creps, i tegnan emp. Ela rebat l linous y i cighes lascs fora da ciambonfs: cighes che rondenesc tles oredles. Scimon se sperd audian tei sveions ensordenc. Ela se pieta per ascone papiers, bossli, scipes y vieres de bozes fruzedes anter si sasc ju. I trois arsis. El un che viv tla valeda ponuda ite anter dinel, ghest y patin. Valeda strenta ite anter i creps, anter les idees, anter les cultures, anter les rejonedes. Soura i creps fora l end valedes, ma dautres, unfat beles. Puremp ti vgnel dant che chesta vele depl che no les autres. Ela la valeda olache Scimon nasci, olache el viv. Chest savei nout che ti vegn dant tant emportant l medem che l nout che vegn sent per autri luesc da ciam n sies miliarc de persones. Sies miliarc de tei sentimenc. Per Scimon duc na emportanza picera, sciampeda, muciadiva, fora che l sie: chel dut n significat majer. Y giust perchel ciapa ence i creps n significat lapr, mistich. Ei i patrons, i blasons dles valedes. Bele tles vedles lijendes asconova i creps vigni sort de courtes incantedes y ciastiei strions. Al fova cor ite da n slor
-9-

Perchel jola i corfs tant aut

moujel de bampa divina, sciche i creps sanc de Aten. N niol nia da vedei i scicova de respet dant a vigni creatura viventa. Encueicond Scimon segur che al ne nia plu ensc. I creps perd si niol. El vegn vent demez dai ventilatours y da laria desfrededa. Cie che resta dem plu n crep dolomitan desnut, che ne vegn nia plu arpiz per ruv davejin ala verit di diei o per volei i cherd fora, ma per f valei la superbia dl alpinist, per vence les sferes che n iade fova divines, per souraf la natura, per enfl su bravura personala. Y avisa tant deslausc ence devents i abitanc de chesta valeda. Scimon un che rata che sia valeda sie l luech plu bel dl mond. El segur che deguna veduda ne sie tant bela sciche chela di creps blanc de sia valeda soura les pastures verdes. Chest contrast danz la cossa plu deleteivela che vigni patin al mond toca da vedei almanco un n iade te sia vita. I creps sclauris de chesta valeda stiza sciche or y pieta n panorama che ne degun confront sun dut l mond. Perchel chesta valeda la plu chirida de dutes les valedes, la plu voluda, la plu enconferteda y la plu enchersciuda pensa Scimon adaut. Chisc creps na marevueia sciche chela dla Alhambra, dl templ Horyuji, dl Pantheon o dles Piramides. Puremp veid Scimon na desferenzia anter chestes marevueies, tant posoces de cultura da ester pustament dla storia dla persona, y si creps tant amirs. I creps n emprest dla natura a la persona, les autres marevueies n frut dles cultures dla persona. Ma chel unfat, i creps
- 10 -

Perchel jola i corfs tant aut

for i plu biei, lauds sciche na relicuia, ams con sentiment edipich y sovenz adors da fetizist. Scimon segur che i abitanc de chesta valeda - y el se sent de plen un de chi - sie i plu fortuns y i eliei anter la jent dl mond. Ester nascius te na valeda tant de marevueia, olache vigni di na poejia de albes y enrosadures, vuel d ester vegn bosss da la fortuna. Dist se pieta les montes con sies aries sarenes a dejentossi l corp y con si vedudes cleres a dejenfl la ment. Dinvern, per merit di lifc che vegnus fabrichs su per vigni mont, pieta la valeda vigni sort de bona vueia sun i schi. Degun luech al mond ne p pit tant. Scimon se meina dagnora pic de chi che viv enzaul dauter, tles zits o te vigni auter luech sun l mond. Sce en ab na tel fortuna ne daussen nia la scacar. Chi che sen va demez da la valeda vegn cials do con compascion. Dem te chesta valeda l tant bel! pnsel sovenz. Perchel vuel i patins tant vegn adalerch. El ne volessa mei vive enzaul dauter. El sendebita ence ciam vigni iade canche el va demez da sia valeda ajache ini l tant bel sciche a ciasa. Scimon fova chersci su tla medema ciasa olache el viv enchin sen y mei ne ti l vegn lidea de mud ciasa. Chest si enciasa, si reiam, si brancion che l lieia con la tera. De si raion conscel dut: les aries di venc, l jol di corfs, l delegh dles neives sun i creps, i juesc dles ombries tl mud dles sajons, l verdi di leresc, l men dles sienes de giac. Si raion plu intim entourn ciasa. Defora da chest destoma si sentiment de enciasa
- 11 -

Perchel jola i corfs tant aut

damproj: plu dalonc che en va y manco da enciasa che Scimon se sent. Sunsom a sia piramida olache el s l plu nout y l plu da enciasa, sun piza, l danz strent da zap. Te chesta lerch se dejouj si plan de vita, si encuei y si davegn. Chil ne l deguna lerch per alternatives, per dautra minonghes o per melsegurezes. Chil ne l deguna lerch per t posizion, per d la sia, per f ald de si cef. La spersa massa picera y l balanz p tost ester perd. Ensc viv Scimon, con si ment smaceda ite da si enciasa. Entant che Scimon pensova, zapvel inant sun la roa. Dagnora, vigni vare che el fajova, arsvel sot ti sasc dla roa. N zess zenza fin. Nerfs trac. Sasc do l ciauz ju. Vigni zapeda sun la giara dova ca na fuera cherpenta: i sasc brodolova adum sot al peis dl pe. Dap scomenciova duta la sola a ars sot tles giares blanchices dla dlieva. Chest ragani tolova ca na dreta fadia. El metova a verda che valch pice sas ne ti muciassa no ite tl ciauz, chel ti essa sap scialdi incomper ajache scen ssel mess l desiol, scass fora y end l ciol. Y el suova y se arpizova da stramp con struscia.

- 12 -

Perchel jola i corfs tant aut

II La dreta rejon che l avisa chil su per chisc auc ne sl nia. El ne pu no un dal sport. Scimon pi su per chesta mont te na sperduda, fora de nia, bel sciche sce el fossa vegn consi da zachei. El lasc si laour te berstot, se tr soura l jupel vert, ciapel con steila da mont suinsom, knickerbocker, ciauzs da mont y se met sun streda, su per les autures. Scimon viv te n raion fortun - ald dla rata - ajache el va a seida con plu cultures. Ensc p si abitanc se nuz dles desferentes cultures che se encrouj y t su l miour da vigni una. Ma la pa propi ensc? En podessa min che les comunanzes de encrojeda sie tolerantes, pluralistes y davertes. Mete adum plu minonghes che se scote su una a les autres y se engenereia, pluralism. F che les minonghes se respete anter deles y che deguna ne feje de dann a nautra, toleranza. Scut su ence minonghes forestes, cial da viere fora, ester enjigns a comed chel che en fat fauz, rejon ind fora chel che enier somiova segur, vuel d ester daverc. L pluralism y la toleranza la basa de dut l positif che al
- 13 -

Perchel jola i corfs tant aut

p ester pro na comunanza mescededa. Amartya Sen, nes conta che tl Medieve fova les soziets musulmanes scialdi tolerantes, scialdi plu che cheles europeanes tomedes te chi centens te n scurantism sot. Te chi agn perauter la jent ciaceda demez da lEuropa muciova a Cairo, zit cosmopolita, daverta y pluralista. La storia nes ensegna che les soziets tolerantes bro les mioures idees de zivilt. Tl Renascemen fova les zits talianes, con si viages y marcianzies, l zenter dlEuropa y la paladina per vigni idea nueva de chi temps. Dap l vegnus i agn dles idees franzejes. Aldidancuei l mond anglo-american la cultura zentrala dla globalisazion, dles idees nueves, dl pluralism y dla soziet daverta. Les situazions y les lueges muda con i temps. Edgar Morin, nes mostra dant na veduda dl mond che nos dlEuropa, plens de sabiaria, fajon ert a azet: te nost XV centen, les zivilts plu emportantes dl mond fova la Cina di Ming y lIndia mongola. L Islam fova la majera religion dl mond. L imper otoman fova la majera potenza dlEuropa. L imper enc y aztech dles Americhes ova fat su zits sciche Tenochtitlan y Cuzco con plu abitanc y monumenc che Madrid, Lisboa, Paris o London. Dut chest se mud do la descorida de Colombo dl 1492. Da chest moment nasciuda la realt planetara, la ensapuda che en p vive a plu manieres. Al emportant, dij l soziologh Morin, che i europeans y la jent ozidentala veide ite l pluralism dl mond dla persona y la provinzialit dl raion judier-islamich-cristian tla storia y aldidancuei. Sciche la persona tomeda ju de zetl, lascian la parola artifizial zenza plu significat, ensc tomeda ju de zetl la
- 14 -

Perchel jola i corfs tant aut

cultura ozidentala con la descorida dles Americhes y ensc toma ju de zetl ence l niol di creps de Scimon. Dut chest cresce de relativism, chesta melsegureza for majera y majera, la pert plu carateristica dl mond de aldidancuei, olache al plu verits ald de coche en ciala, olache al plu manieres de f, olache al plu minonghes respetabeles. Chest l mond da sen olache al someia che en ciape nia plu chel che zacan n dagnora ciap. Fauz, dut ciam chil, en mess se l chir. Canche al ne fova deguna alternativa, dem una na streda, ne ven dre de chir net nia; sen entant, che al depl verits, depl minonghes, depl pluralism l debujegn de se chir chel che dant ciapven zenza chir. En dij che i valours desfants: no, ei dem mesceds ite con dautri y al rie da ciap fora chi che en vuel. Al n mond plu lede olache al depl verits, olache en p valut depl minonghes y chir fora chela che en vuel. La responsabelt toma da la comunanza a vigni persona ledia. La soziet daverta na comunanza olache al ne degun dogma sun la verit, olache al ne degugn che te dij dant ciuna che la dreta minonga, olache en d pro che la verit p mud y vegn perchel dagnora rejoneda fora anter si membri. La verit che vel dap l resultat dla discuscion anter i membri dla comunanza. Per arjonje chest, vigni zitadin toca da avei si ledeza personala segureda tres la toleranza. Emportant l che vigni zitadin rejone empera ajache dem da na dialetica vegn fora la verit dla comunanza. Plu pluralism, plu minonghes desferentes y plu material da laor fora, vuel d majera probabelt de ciap na soluzion. Per se confront con i autri sun l medem livel tochen da ester
- 15 -

Perchel jola i corfs tant aut

toleranc anter zitadins: toleranza permez a les minonghes di autri, zenza perauter ne se lasc ciacol su. Emportant l che al vegne azet l prinzip de fauzificabelt a vigni livel dl real, sciche l filosof Karl Popper sclar El dij che vigni idea che veira dlonch y for, ne p nia ester verit ma p dem ester n mit. Da chest pn lieje fora plu conseguenzes. Prum, degugn ne l monopol dla verit: al for depl minonghes che vuel ester veres, al se trata de rejon fora per ruv plu davejin a la verit. Secont, la verits muda ald di temps y dles lueges: les verits dominantes de encuei ne nia for les mioures ence doman o ne nia for veira ence tl raion davejin. Terz, vigni azion conseguenzes nia minedes: davia che deguna verit dlonch y dagnora, vgnel for dant che enzaul o a zachei se porte pro zeche chen ne essa mei vol. La soziet daverta na soziet che bona tres l pluralism y la toleranza de comed fora si fai y de atualis damprovia si verits. Al na complex society olache les minonghes flessibles, olache la ment de vigni zitadin vegn tresfora scasseda da idees nueves. Al la soziet da sen di paisc a economia plu svilupeda. L miour ejempl canche en dij che con la telematica y la comunicazion p vigni minonga arjonje vigni un te vigni moment tres internet, e-mail, fonin. L problem chil chel de cerne, de chir fora chel che en vuel, da na piteda aricioul grana de minonghes y de verits: l se entene che les verits stersces ne nia for les mioures y les plu adatedes. pa dap l raion de Scimon na soziet daverta? se
- 16 -

Perchel jola i corfs tant aut

empensa Scimon entant che el zapa vare do vare sun l troi che l avisa con vededles enchin sunsom a la roa sasousa. Bele coche l raion vegn nomin da si zitadins Lond - mostra coche el vegn enten: l Paisc, zenza debujegn de d ciun - l soul paisc, bele sciche l rest dl mond ne fossa nia n paisc. Al n significat de n chil nia puntual, ma slarg fora al raion. Na definizion che ne nia lieda con la lontananza da n pont geografich zentral, l chil, ma che va adum con les seides de n raion. L conzet de lond la esprescion de una na minonga, for la medema, da giut inc. Al luesc olache chesta minonga dem una na soula con na maioranza assoluta. Pluralism amal. Anter doi minonghes ne vgnel nia rejon fora, ma strit. Toleranza melciafieda. L confront de minonghes ne mei vegn dur da la jent de chisc luesc ajache les idees forestes gen odudes sciche melsanes y fetres. Dauridura scluta. Interessant l ence a cial ite tla strutura dlaministrazion olache Scimon viv. Laite odonse na aministrazion provinziala forademesura grana, arseiteda de competenzes y de podei con for ciam viertles per volei cresce inant. Na aministrazion pesocia che glot con sies competenzes for plu lerch de marc sofoian la vueia emprenditoriala dla jent. Na aministrazion a servisc de una na minonga y for dla medema. Tulan ite for plu competenzes, pla ence pit for plu laour a la jent te si organisazion. Davia che i laours pits en gran pert laours spezialiss, ruva chesta aministrazion a control tres l d da laour la majera pert dla sona di inteletuai, se seguran les minonghes de chisc cefs. Democrazia di plajeis: olache en lita nia ald dla minonga politica ma ald dl utl che p vegn red. Amartya Sen, economist
- 17 -

Perchel jola i corfs tant aut

Nobel, dij che l endebliment de na democrazia ne snten nia tant enchin che duc contenc: ma n iade che ala juda perduda dap adroven giut da la erje su ind. Sciche l jornalist Indro Montanelli dij: canche tla Talia fvel finalmenter vegn su n govern sterch, recordonse che dap l rest per trentagn alalongia y al mess ester na vera y na revoluzion per l desmete. Sun chest pensier se record Scimon che l pluralism ne nia zeche de normal y de natural, ajache dem dan sessantagn fvel chil, y giust te chisc luesc che se tolon a d tant zeviliss dlEuropa, ditatures anter les plu posoces y sangonantes dla storia dla persona. Al fova aministrazions olache al fova normal y azet che l vegniva men tl lager jent che ova na minonga desferenta, ajache ala scutova su n auter canal dla radio, ajache ala ova urt a d zeche de contra, ajache ala fova de na cultura referenta Dut adum feter sies milions de persones brujedes. Enlaouta fova chela la verit. Ence la parola etnich, che vegn sovenz adoreda te chest raion, n prum significat de grup de cultura ma jeta ence n second significat plu davejin a raza, che resta plu ascon. Sovenz i autri i etnics, a desferenzia de nos che ne l son nia. Chestes ombries dla parola etnich, che ombries che en anconta dlonch fora tla cultura ozidentala, samben ence vegnudes toutes su te nost raion y l significat de stl ite i grups etnics y de emplant na rejon per desferenzi, che ne vuel d nia auter che tr seda. Y tl se jonta l pensier davert de Alexander Langer sun l vive adum permez al vive davejin via. Con l aven te chisc ultim chindesc agn dla emportanza
- 18 -

Perchel jola i corfs tant aut

dleconomia permez a la politica, chesta ultima ab enters, per no se tr contra i manejes dl capital, de se li adum con leconomia. Sciche dlonch fora chest ence intravegn tl raion de Scimon. L resultat che la politica sen a una con l dinel, tres na strategia dopla per mantegn l podei y f red i investimenc Una se joa dlautra te n maridoz lapr ciam bened da la gliejia, che davagna empera. Tl raion de Scimon la noza anter politica y economia n efet plu entort ajache ala suzeduda te chest moment storich olache l pluralism y la toleranza va plutost a vare zot. Perchel odonse sen situazions de prepotenza economica y politica sforzeda tres zenza debatuda publica te n vacuum de balanz democratich. Al ne vegn nia rejon fora, ajache al n sentiment chiet y oml de tema de se mostr de ester de nautra minonga. Na tema de vegn arbandons dal clap, na tema de vegn danejs tla ledeza personala, de ruv te situazions sot a manacia y de vegn tichens ti interesc personai legitims. Chi che ne ten nia empera con la minonga dominanta te chesta soziet gen isol y sar fora dal sistem dles redudes y dal sistem di plajeis. Ma davia che la toleranza amaleda, ciam lapr chisc da ardiment marchs tant giut, enchin che i ne desmostra nia l contrar, ei y si parenteles. L empeni politich, sce nia dl dret partit, n pic y chel se entnen pernanche un da en f con laministrazion locala dagnora aviseda da la minonga dominanta. La cumpeida di zitadins te dut l raion ciam lapr plutost picera, feter un n chert de chela de na gran zit, con les families scialdi localisedes sun l raion. Chest juda a conesce y a record la minonga personala de vigni un. Sen l da entene ciuld che puec
- 19 -

Perchel jola i corfs tant aut

se enfida a ester de contra te chisc luesc, puec se enfida a d zeche de autramenter, puec se enfida a t posizion contra la minonga dominanta. Ma brontol sotousc vgnel dassen - se tol a d Scimon. Da les lites venc dagnora la minonga dominanta y la convegnenza di plajeis redus. Cie dess pa sen Scimon pens sun l scialier de dauridura de chisc si luesc, sun l degr de pluralism, de toleranza de chisc si luesc olache el nasci. Dut auter che na soziet daverta chesta, la sareda pro da na coltrina de minonga dominanta etnozentrica, sofoieda da n nylon istituzional pesoch y sclut, paleda demez da la cadria dl capital. I ours scluc su tant dassen, che les ones dl rest dl mond stenta a svatoi permez. Ind ruva i creps dolomitans a f la fazion de stoa coralina. Puremp si abitanc, mina Scimon, la gran fortuna de cresce su davejin a plu cultures. Poester chesta la cossa che lascia ciam vive na comunanza te na istituzion destumenta scialdi stara y scluta. Scimon se sentiva da for enc pert dla mendra cultura de chisc raions.

- 20 -

Perchel jola i corfs tant aut

III Vigni arsida dl ciauz tla roa ti record la endulida dla carateristica tant ria da vedei dles aries de si alberch. Ela sciche n fiel sotil y fin che inaga ite dut, canche en ti destropa l caucon; sciche n gas lesier y muciadif che arjonj vigni particula y embalucheia ite vigni contenida. Ela naria da enciasa, n vent fresch, che dona nout, che enfleia su butles de jafa. Scimon enstes veid ite la emportanza che la cossa ladina - chest fiel inaghent 1 - ab te vigni intravegnuda suzeduda te chest raion, sia influenza te vigni ciamp. Segur l fiel inaghent st n arten per usanzes y tradizions, ma l pa ciam aldidancuei n significat? Entant che l se lasciova men ensc dal pensier, ti regor l suour ju per l fruent. L fle for plu sot y aslune entacia de colour svaient si fadia che vegn dap spudeda fora da vigni botonera dl jupel. I sparviei se enten dla fadia y jola dl vers dl soredl. Minichie n son de agacion sfen tres la sfera scipuleda de si pensiers. Dalonc aud Scimon les scraiedes crazentes di corfs che jola. Dut entourn joli y daded dai soura sun les rames di legns che bele dalonc, jap dla roa. Fosc. L ciaut de mesd se lascia
1

NdA: cun fiel inaghent voli parigl la cossa ladina a n luter ante, picent, che fej pustej, ma che tl medem temp inaga ite corian dut chel che l arjonj.

- 21 -

Perchel jola i corfs tant aut

sent y, zanch da la fadia, l flucion ciari do su sun les sciables ti pesa ence de massa . Al pu tant che uet, ma emp jdel pro a f su. Plu aut che al ruva y plu che l puech ossigen enfladeia si sponga pensenta monejela. Y l fiel inaghent ne ti lascia deguna gheneda. L ladin dantaldut n lingaz rejon che na literazion y alfabetisazion scialdi bassa - se empensa Scimon. Al ne nia un de cheles does mile rejonedes scrites, fora dles sies mile che al sun l mond. Tanc pa segures de coche en dij oder te n bel ladin? Marati 3 o 4 persones sun 10 ladins. Scimon rata che nia plu che l 30% bon de scr per ladin zenza fai y de lieje bel damprovia y de entene dut: chest sciche l livel de alfabetisazion funzional dlAfrica sub-sahariana y di raions plu desfertuns dlIndia. Permez a chisc paisc olache la jent volessa vign alfabetiseda, ma olache al rie da f su scoles per gaujes organisatives y de ressorses, tles valedes ladines la jent che ne l vuel nia. I mutons va te na scola che massa pueces ores de rejoneda ladina vigni edema. Ma la cultura ne nia dem rejoneda, la ence na maniera de vedei l mond y de esprescion di sentimenc, i valours, la storia y l patrimone de sia leteratura, si creidum, sies tradizions y usanzes. I joegn fina les scoles zenza ester segurs tla rejoneda y tla cultura. Ensc ne l nia meso sclar a chisc joegn chel che ei tochessa da savei per podei confront sun l medem scialier dutes les cultures che ti vegn donedes tles mans dal moment che ei nasc te chisc raions. Al danz pesoch per na cultura savei che dedora da si pice raion ne se jen plu nia de si rejoneda, che i libri emportanc ne nia ciancs, che les poejies che mud l
- 22 -

Perchel jola i corfs tant aut

mond ne nia translatedes, che i cursc per empar vigni autra rejoneda ne nia endret da l ladin, che les zaites lietes de dautres rejonedes, che vigni teoria scientifica vegnuda studieda te dautres rejonedes, che vigni cossa che adoron tresfora vegnuda penseda, dessegneda y fabricheda con paroles de dautres rejonedes. Al rie da mantegn na cultura canche si rejoneda, che fossa si enjign de entenuda y de spiculazion sun la realt, ne nia zidleda y atualiseda ass per podei se model saur ald di bujegns. Al rie canche per i livei de rejoneda spezialiseda fjen fadia a laour fora n pensier fin. Ensc deventa l fiel inaghent n enciamp per la gran pert. A vel auter ti dl ence mo festide. Zenza ladin fossa dut plu scempl. Entant zpel inant sun la roa. Zapan, uzen n pe y en l lascia soura plu inant, tl vers che en vuel j: n vare. Ma Scimon ne fej vigni vare nia con la giama che paussa ma con la giama che vegn auzeda da fonz. Dem l auz, l destach da fonz, lascia pro de f l vare y de j inant olgan a l comand dl cef. Pernanche l pe se destaca dal postament natural, possa l vare vegn fat. Restan for lis con l fonz ne possa degun vare vegn f: ensc la con les plantes. L tier se deferenzieia da les plantes ajache al bon de se destach da la tera, de arlev si corp soura la tera via. Restan tl sot dles pedies ne rven ini. Perchel jola i corfs tant aut. Chi scrivessa pa n liber de biotecnologia per ladin? se damana Scimon. N mat, ajache degugn ne l lijessa. Chi scrijessa pa n liber sun les esternaliteies ambientales internazionales per talian o todesch? N auter mat, ajache n tel liber zenzauter da scrive tles gran rejonedes
- 23 -

Perchel jola i corfs tant aut

transnazionales: dantaldut per ingleis, ma ence per spanuel, arab o cineis. Chestes les rejonedes de referiment. Al desconsolent vedei coche jent rata de ester cosmopolic mostran che i rejona n bel todesc o talian, canche chestes oramai rejonedes locales a livel mondial, che fora dl mond ozidental degugn ne s no da les rejon y sovenz nianca no che les , sciche nos ne savon nia cie rejoneda che les 86 milions de persones dl Bihar, n raion dlIndia. Recordonse, nos europeans, de chel che nes dit Edgar Morin. Dap l valch un che ne degun enters che l fiel inaghent se desfeje. Al p uegh per emplen la condla de zachei. Al podessa ester de utl, perchel l ass d che en ladins, en ne mess nia savei dal rejon - vgnel datrai min. Chest volessa d chel che en aud datrai pro i judiers. Al judiers de religion, ma ence judiers de sanch: judiers catolics che se sent judiers dem ajache loma l fova. Samben chest n fregul interessant ajache dap deventassa la cultura o l creidum te n iade na cossa da arp, sciche la raza o la genealogia pro l cuinom. Sun na tela scomenc les scoles judieres a renforz l ensegnament dla rejoneda judiera. Ladins de genealogia en l for plu y plu, ma de rejoneda en l tres demanco. Smac anter chisc enteresc ite ne l fiel inaghent mei gheneda de sent soura. Tresfora vgnel raudl su, ciuc ca, svatui via, sufl demez y avis fora ald. Chest ciari ite tles persones n sentiment de ledam y de aric al fiel inaghent. N ledam fin che toma ju sciche n fall-out radioatif sun vigni un de nos, na pazit che n ciala de lav demez y ascone pernanche la va. Ensc ciala i ladins de se purifich tralascian la rejoneda, rejonan nautra plu
- 24 -

Perchel jola i corfs tant aut

sarena y tresvedenta. Una che leteratura romantica, poejia classica, per desmenti l mr de snaridli olache i arnegheia. Tres plaies vegn scan su l clof che jouj ite l venter pasci. Splaieda la cernuda che engomba les budeles. Laite l res y ciatar de na materia sangonenta. Dut entarn de cueciun gotent. Les budeles deslotes y engatiedes pond fora dal tai violent. Les toma ju per la pel y ensanghedes zenza fin bol anter i musculi fora. L magon bel enfl toma ite tl vuet lasc su da les vadedles encurnentes di stentins. Enchinamei la maduranza dla butla se plata ju sot a si peis. Nia dem sanch sprinjent, ma ence fiei de vigni sort inaga ite la splaieda sota. L sanch regor y burlucheia tres vigni strentura. Dut vegn trabun te na tel entravegnuda daudenta. L our dla plaia se cufa ite y l fl dla vita regor empera con les staujeines ensanghedes. Nia ne se stania plu. Al gran ora de f zeche. Tl sot de chest fum paze, Scimon vuel j su ciam plu aut, tles aries sarenes per podei vedei fora plu lonc, per sper de aduedl enzaul do l orizont ju la verit, n granel de speranza che podessa en puech sclar y net dut chest tonf che ti fajessa cat pro ence ciam a na roza. En vegn consis te tegn for aut, de j soura i piceri golbri via. N satelit che con norba engombenta donca ite de ones eletromagnetiches vigni vava zenza ne lasc una na ombria. Ciampanii auc, destrac de vers dl ciel brum: na enviadura per arlev l pensier soura i ours vercenc fora. I creps y nia i sfundrums la senta dles speranzes dla persona.
- 25 -

Perchel jola i corfs tant aut

Ciuld pa les persones che jites sun i creps plu auc tant conesciudes y mei ne uden de chi che jus ju ti mers plu soc? L Everest plu iadesc vegn arpiz da la persona, sun la Luna l plu iadesc ruveda la persona, ma tl sfundrum dles Marianes l dem ruv mascins, persones ciam nia. Al l aut che desceda nostes fantajies sarenes, ma l sot che tiza nosc pensiers tourbli. Dap l da jont che les pizes ciam lapr l risc che en p tum ju entant larpizeda zenza mei ruv sainsom. Te n sfundrum entant, ruv ju, rven for, ence toman: alincontra, chil l rie ded canche en vuel vegn fora. Al la trica dl saren y bel ma pericolous, contra l busc feter y trapulent. Dut chel che aut someia ester plu net, pur, scipulent, linous, sovran, plu veritier. Perchel jola i corfs tant aut.

- 26 -

Perchel jola i corfs tant aut

IV Jan su per troi vegn Scimon te n iade jout ite da na niola de bampa nia tufenta. El ne veid plu net nia. L niol desvia vigni rai de soredl, ne lascian nia plu entene da olache el luna. Chestes piceres gotes de tonf emplenesc tant toch latmosfera entourn si corp ite, che al ti vegn dant de vegn smac ite te n liet de pluma. N freit tume scassa ju per l spinel. Niola zenza plueia. Do n cater vares rvel bele tres la niola. L ciel perd si colour brum azulet. Les nioles luna for plu y plu su de vert, les ombries se valiveia fora con l scur de dut l raion. Fueres dalonc rundenesc permez y tumbli tribli rebat anter ciel y tera via. L fonz met man de trem scassan su vigni verm da la plueia durmient. L soredl peta sauc y si orba sfanta sferian demez vigni calcul astronomich. L ciel se drosa y turbes de uciei se arleva y jola dut encrousc. La Luna leva y va do ju n iade tl auter. Vigni busc tl fonz spuda fora svac potenc de ega saleda de mer. Les eghes di fussiei se stania sciche abramides. I legns se empeia y verdan ju mni n linous feter. Jet, jtel ega da fulim. Fora de nia, dan a del su, tla colm de duta chesta entravegnuda termenda, se sfend les aries con n tarlui y
- 27 -

Perchel jola i corfs tant aut

se scanan adalerch, venta permez n fil con fora insom cioleda su na glufa. Tosc rauscia ind l niol adalerch y dut deventa blanch. Pernanche Scimon ruva fora dal niol, l linous adurbent ti fej debota scl ju les cuiertles di uedli. Ciudlan proa Scimon a daur i uedli. Al ti vegn dant de vedei zeche dan el su. Per gauja de dut chest ciutiament ne l nia bon de reconesce la ombria. L uedl se usa ite bel plan al linous y la tacia desconesciuda ti pr for plu clera. Al zachei emp, con i piesc descouc, zenza flucion y zenza ciof da mont sun l ciapel. Ciavei lonc, fosc, vents da na pert fora. N forniment da drap. Pu sce, moscio! de plu ne Scimon nia bon de d. Dan el su sta reita nela. L mus fantin con na pel velucheda. Uedli fosc, soc. Ela se la riova zenza d valch. Scimon dut sciautr ne s cie pi man. Na tel veduda zeche che vegn dant un n iade tla vita de vigni un. Chest si iade. Ma al ne nia dut: chesta situazion encherscioula de chesteila reita scutenta y grignolenta ti recorda zachei. Ma el ne s nia plu chi. Giut se conscidra tramedoi ju. Engalin lela fruza si limb de chiet: Te aspitove. Tu me aspitoves? Te periei, chi ieste pa? damana Scimon dut zitran y bundrous. Les paroles se fej tl fl cridlent de vigni grasala, rembomba tla bocia vueta olache la lenga juda a onje les fauzaries, sprinja tres les loces di dents fora, encorneia l dent dor y regor fora sciche pro n pivel, toma ju per l somenton blandan dut l our dla ciameija y la mania dreta. Sbevies de pensiers, frases, agetifs, preposizions che entacia l chiet dla roa blanchicia. Puremp, les paroles juda.
- 28 -

Perchel jola i corfs tant aut

Lela che for ciam dan Scimon su respon: Son na cherstana. Fabules, lijendes y ustories, verit nia da vedei. Samben ne si recordanzes de tratura nia desfantedes. Tl sot dla ment, Scimon sentiva ciam l moudl de chestes lijendes. Ma ciuna pa la verit. E pa plu veritier l mit de Fanes o l mit dles scienzes modernes? Spina de Mul, con si corp mez de pel da runfles y mez de os blt, unfat real sciche la man desvedenta de Adam Smith, che dessa avis n marc lede permez al miour benst. L verzon dles rojules dl re Laurin ne nia manco veira che l big bang dl scomenciament dl univers. Al se trata de plu verits metudes tl medem moment sun scialiers deferenc. La scienza y la razionalit vegn vedudes sciche la majera verit, moutes fora da n savei neutral y obietif. Al dut dem minonghes: la scienza con si pensier razional dem un n pont de veduda dl mond, n pont de veduda nasci da la cultura ozidentala y dap globalis. Milesc de agn alalongia la persona ved l mond tres lijendes y mitologies, perm treicent agn l ca che l pensier razional vign dejout fora da la ment dla persona. Y chest peisa tl cef de vigni un de nos. Dme ma, cherstana, ciuld me ieste pa cumparida dant? ti damana Scimon. Dant o do tucova da vegn l moment dlenconteda anter nos doi la resposta. Nenconteda anter does mentes for zeche de marevueia: doi cerviei che boni de sla ciacol, de comunich anter ei, de se giami fora minonghes. Strutures pensentes destachedes se joa de n meso nia material, ma fat de vibrazions acustiches dlaria, per trasmete enformazions y pensiers. Ence chil
- 29 -

Perchel jola i corfs tant aut

viden l liam strent che la persona con si ambient che la jouj nia dem dedora via, ma che te n contat sot con i organs de si corp. La cherstana for ciam emp. La sta sun doi piesc descouc. Natoura for debujegn de n bel guant, n forniment lujent per lasc fora si linous charmant. N bel guant cuj aposta per ela, che toma ald, smonejelan l corp con faudes y slic. Dut zeche dauter la cherstana. Ela ne se joa fruz de si trei draps. Chesta joena mena bele dassoula fora n carism dut autramenter: el fabulent, mo ence nianca da paradl con chel de Sarah Bernhard, el sureal, l someia a n suenn. Y emp la aud Scimon rejonan. El aud si usc segura y noubla. Ne ieste pa nia tu chel che chier si ombria te na nuet zenza luna? Mi ombria - dij Scimon less - ... sce podssi mere la abin fora Les cultures sciche ombries de nuet respnela. Sce al propi ensc, ciuld l pa tant de festidesc entourn ai problems dles cultures? Sce dut emp dem n mescedament de graniei de saulon sun our dl mer. Ciuld pa no se desmenti de chest fantinament? Less se tol lela a d: Veideste, la persona solenta melsegura ajache ala n tier sozial. La debujegn de n zeche olache se ascone ite, olache desf su si solentum, se sent artenida. Chest f natural, davia che ti tiers soziai la clapeda for plu sterscia che no l soul. La clapeda deventa ensc plu emportanta. Lies, partic, nazions, organisazions, firmes, families: duc dem l fin de ascone la persona sulenta. Vigni persona ciala ensc de descuj su si sulentum y de mesced si fii con chi de autres persones che ti dona nout. A chesta moda vgnel
- 30 -

Perchel jola i corfs tant aut

a se l d n gran baudl che embalucheia ite ti fii de vigni singul, l asconan. Vigni tier sozial ciapa empera n tel f bele tres la mere. Y nost fiel inaghent? damanda Scimon dut bundrous. Scoteme su. Plu sterscia che la fazion de asconadoia y plu che la tira adalerch jent che vuel se cuzin ite. St emp dassoui sun na piza de n crep canche l tarluieia plu rie che no se sent ite anter jent te na ustaria tla valeda. Scimon jonta: Tu rates perchel che la cultura ladina sie tant puech sterscia da nia ester bona de se tegn pro ela si jent. L paster debel che lascia muc l pastrec da antina fora. La cherstana dij:Te as rejon, majera y plu segura che la comunanza de jent y plu fazion che al fej se ascone, plu che en giaudesc a se ascone anter ite. La comunanza debla perd ensc jent che toma via tles comunanzes plu stersces. Plu grana, plu potenta, plu zerileda, plu carismatica che na tela y plu gola che la ti fej a vigni cef melsegur y sprigol. Mineste pa chil ence les ideologies nazi-fascistes? rebat Scimon. Ence cheles, eh. La ideologia hitlerienta steda bona de se tr soura la scemia de n sentiment etnich. Ensc, entant che la se segurova la gran potenza armeda, engrascivela ence si carism, che trajova adalerch for plu y plu persones, les envian a se chir fora na asconadoia cumedoula te si cunadl teribel de sanch. A la jent ti fajvel la majera fazion podei se ascone pro n popul tant potent. Per i ladins l st i agn di envic foresc aricioul desciaudenc. I ladins con si fiel inaghent che vegniva bele sofl demez pro na tossida, stajova ca sciche dan n ciuciastuep da mile watt. Gran pert di
- 31 -

Perchel jola i corfs tant aut

ladins univa trac empera da chestes pitedes etniches y trueps se lasc sco ite tl scoazr dladurbeda foresta. Rejneste pa sen dla forestisazion de nost ester. Moment Scimon, te toles l problem dando. En ne p nia rejon de forestisazion, ma de desladinisazion. La rejoneda taliana vegnuda sforzeda su da dedora ite tla jent ladina, tres les istituzions de chi temps. L todesch entant, verdi da dedite fora per gauja dla gola etnica. Canche les istituzions fascistes tomedes, tomeda ence la talianisazion, alincontra la todeschisazion sen chela che resta ciam for inant, ajache si origen tl dedite dla persona. Chel che te as dit, fova perchel bele l resultat y nia la enviadura se tol a d la cherstana. Y sen pa? damana ind Scimon. Aldidancuei la cossa enteressanta. Do dut chest desladinisament someia che l ladin ae na resorida culturala. Ma ne te lasc me nia tr saulon ti uedli, Scimon. La renasciuda enfleda su.... Ciuld la pa juda ensc ? ti damnel a la cherstana con la usc n fregul zitrenta. La gauja, mi ciambonf - respon la cherstana - segur dem da chir su tla comunanza ladina enstessa. I ladins, con sies chegaites de valei demanco, con sies melsegurezes dant a la jent foresta, con sia arpejon de tema dai sourastanc, se i for ind lasc druch sot, se i lasc desmeter, avis, desvi. La gauja sia, per ne avei nia ten adum a laur fora n carism cultural, per ne avei mei tegn adum per f su zeche de sie, per ne avei mei enten cieche vuel d cultura de rejoneda. Segur ence de gauja la storia soziala de chesta jent da mont con puecia literazion y n gran sentiment de f adret al aventour. Inant dap l fiel inaghent vegn men te dautres stredes: l marc l ven ai regirenc y ai patins,
- 32 -

Perchel jola i corfs tant aut

la storia l trabun, la politica jet ont fers tles plees, la gliejia arjentviv ti uedli. Enchin arjonje na situazion olache la sen ensc: l ladin sciche fin per speculazions, l ladin sciche merca soziala, l ladin sciche meso y blason de tradizion y conservatorism, l ladin sciche lutra per r ora, l ladin sciche pultret de na veta soziala scempla y zenza cultura, l ladin sciche liber priej te na bibliotech universitara. Dal brum saren ju uden les craiedes di corfs. Ei cass, for alauta paussan sun rames de dascia. Dap sarlvi y jola sartenian su tles aries freides. L ciampanil videi for da lass ju y ensc i rufs. Perchel sti cass, chil ne mssei nia zaperl, se cuf, ti la f, al ass sent. Ei p t su truepes fueres, coloures, l ns tofa, les ales porta, l cef pensa. Laor fora les tufedes, les vedudes y les audides, ass per no messei d soura, se desli per for. Les penes se storj sot al peis dla ment. La linterna dla verit se daura y al regor fora brum svaient, toch. Emp, sciche les antenes sun i crazanioles dles zits, se erj su les pizes reites di peces, sun cheles che chisc uciei fosc se pond. L temp destoma pro i plu vedli y ti vegn tla ment si recordanzes. Ensnuet aveneia l ruscel. Bel plan endulsci via y somieia dl cocul scrit ti codesc dl pensier. Per fertuna somieia ei dem: ei ne p ensc no ciumped y no strefl l cef via per la ombria teribla di valtois. Ma l pensier jola su y soura les paziteies meltufentes fora enchin che la ment sera y dut arsesc sot. Cent agn do dutes les idees arfouses. Ma i corfs vif giut, plu giut che na persona y l cuer laora y bat y meina rion te vigni pluma. Audide vo! - cuchenieia l bech - les putes toma ajache les contegn semenzes. Y la niola foscia senenta
- 33 -

Perchel jola i corfs tant aut

cuer i colours di tec. Do che Scimon fin de ti cial ai uciei, autan ind i uedli permez a la roa, ne videl plu deguna ela. Puremp la ombria ciam chil, ponduda sun i sasc dla roa. Entorta, pleina de barouc y cocules la, mudeleda entourn ai sasc ju. En ne nia plu bogn de conesce dainora l moudl de nela. Duta zareda adalerch, enfleda, a luesc strandleda adum da valch autura. Les does lenghes de ombria, che messessa ester les giames, someia, con si vadedles, na biscia morta, plateda da les rodes de n auto y seceda fora sun l asfaut fosch sciaud su dai rais dl soredl. L fers che l asfaut meina fej zitr les aries souravia ensc che ti cialan plu da dalonc al corp cherp, podssen min che el zutidlessa ciam per i ultims iadesc. La ombria dla cherstana ne zitra nia sciche n retil. Les aries ne trem nia chil. Les vegn tegnides fermes dal pensier dlela sfanteda. Chesta spersa desvaliva zenza plu linous dl soredl someia morta. I sasc ne nianca plu blanchic chil, nia plu lunenc, ma ei scures, grijes. La fermeza stramba. La lantitesa dla muvenza, dla ledeza, dla vita, dla perdujenza, dla rion. Y iust chestes cualiteies mancia ence tla cultura ladina. La creta te na rion, te na vitalit puscibla per la cultura enstessa. Bele sciche la ombria. La cherstana meina ombria, na ombria che da vedei clermenter sun la roa. Ma degugn ne creia a les cherstanes. Lorigen dla ombria zeche de vedl, mistich, muciadif, nia da vedei. La ombria ferma, stara, gompa, desvaliva, desformeda, nia plu da conesce. La se muef dem burdlan i sasc, che l fonz olache la jeteda, con na muvenza passiva.

- 34 -

Perchel jola i corfs tant aut

V Scimon met man de j inant. El outa l cef y fir ciam via n ultim iade con i uedli sun la ombria. La ciam chil, zenza zachei che la jeta. El sen v demez, dalonc da la ombria dla cherstana, ma chesta ne sfanta plu, nianca no sce en vuel la cor con papieresc, cartejes, declarazions o cubites. Les nioles raita, mei deguna pesc les. Se desf su, compar, j daven, se condens. L vent les meina dalonc, les raudla su, les spartesc, les tocia adum, les rauscia encantourn per ind les spedic su. Scimon pensa do a la ciacoleda tant de marevueia perm tenida. Do che i muscui pod pauss n fruz, tchei ind da laor. L troi meina for bel inant, su y soura l jouf ite. Les paroles ventedes fora con l fle dla cherstana arzich i neurons de si cervel. La mascin a glucosie scomenc a laor. Dap l vegn su minonghes che nuz fora l vent che sofla tles valedes. L fortl fova de se jo dl fiel inaghent cuzin per se f paruda enstesc. Aldidancuei vegn finanziedes cosses che lieia adum for plu y plu l ladin
- 35 -

Perchel jola i corfs tant aut

con la tradizion. Vigni zeche che tira ca i temps da zacan daussa vegn scrit per ladin. Libri sun i biei temps passs, zaites y jurnai de sanc bele morc, de munighes y morc, santes da mort, de recordanzes di morc, de poejies sun i morc. Na ezezion i libri nuzenc sun teles da r y sun stories per mutons. Samben ensc se selva i cefsdegrupa l mus, davia che ei p mostr su che i contribuc vegnus spends ben: i papieresc chil y les perdujedes ence. Ma tl medem moment fjei ence si utl che chel de tegn ju larleveda dl fiel inaghent. Tres de tel astiledes da pert dles instituzions ti vgnel for plu y plu bat ite a la jent che l ladin p propi dem vegn ador per sclar cosses da zacan. La jent vegn ence a pens che chisc tons fonetics pn belau nianca no ador tles ciasesdafuech modernes con duc i enjigns eletrics: propi dem per d coche en ciola su les ciavazines. Y ruvei a chest pont vegnuda arjonta sia mira: descant la rejoneda ladina. N finanziament de na cultura de conservatorism ne p f auter che strup su la veduda a chi che volessa cial dan fora. Al vegn dem lasc pro de cial de revers, mei dan fora. Propi ensc vegn sofoi i jerfs che spenj da dedite fora. Jerfs che fossa debujegn per na joneza, per gourdli de vent fresch, per na rion da daisciuda. Ma entant, tres n tel pseudo-judum ne fjen auter che mostr su na cultura che per dret n pice valour per l fiel inaghent. Cieche ne vegn nia stamp, cieche ne vegn nia druch, cieche vegn tai, cieche ne vegn nia met a j, chel ne dij degugn, chel vegn scot via. Chiche la gauja che i ladins ne nia boni de priej si cultura y chiche tiza y acusa, chel ne vegn ence no dit da degugn. Y entant l ciar berdola inant y enchin che l toma dinel te
- 36 -

Perchel jola i corfs tant aut

tacuin someia che duc sie contenc: n iade mien dap pnsen. Scimon ne ciam no content y pensa inant plu avisa. El pensa sun coche metuda adum la strutura soziala dla popolazion che viv tla valeda. Cialan da souraju someia che duc sie unfat granc. Vigni corp porta n cef, doi braces y doi giames. Vigni singul n pont foschgrisc. N busiament ju per les stredes, bel sciche te n furmi o pro n polam. Puremp, per avis dut ald, someia che tochessa da ester chil norganisazion che governessa l vive sozial anter una na gialina y lautra. Pro i tiers abnen for su n orden te sies comunanzes. Ensc l ence pro l tier plu da tuesse, la persona. Da alauta ju ne dijssen mei che n valgugn de chi ponc saluda dem sce dant i saluds n auter, se d dl tu o dl vo, se tol ju l ciapel dant a n auter, se tem a rejon con n auter. Chest dut normal - vgnel dit. Zachei toca da coman y dautri toca da olgh. Dem ensc pssen arjonje valch! I pa ence for sap da la storje fora ald, canche la se tratova de dinel. Ei s da olgh, ma ei s ence da coman. Te na valeda tant picera podssen pens che al sie ert da tegn tant bel despartides les does classes: chela di olghenc y chela di governenc. Entant l st meso. Ciun fova pa chest fatour che teniva tant bel desjont les does classes de jent te na valeda tant strenta olache vigni un conesciova l davegn dl auter? Ne podssel pa nia ester l fiel inaghent? se empensa Scimon adaut. La sona soziala plu dal muet fova zacan la soula che podova man i fis a scola. Enclouta fova les scoles autes
- 37 -

Perchel jola i corfs tant aut

dutes foradec. Chisc mutons emparova ensc crescian su te na cultura foresta. Canche i ova fin de studi vegnvei ind ite tla valeda sciche manejes dleconomia y oms emportanc. La borghesia se scicova ensc de na rejoneda foresta. Samben vegniva chisc oms lauds y mirs tla valeda per si savei, per sies arjontes y per sia rejoneda. Foradechel tegniva les families borgheises su i liams comerziai con i marcs de foradec. Ah, ma chi rejona todesch a ciasa! con chest dijven dut. Da lautra pert, canche n om olghent ti jiva permez a n tel borgheis da zacan, ne fvel nia bon de se f entene per todesch: Er kann ja gar nicht Deutsch sprechen vegnvel dit. Ensc piorova da zacan inc la sometuda dl fiel inaghent. Tres chesta entravegnuda l vegn su tla jent l sentiment che adoran la rejoneda foresta suten debota su a n livel plu scich: Chel chil ne fej nianca no un n fal per todesch! Da lautra pert vegniva la rejoneda ladina sofoieda sot tl pantan. Ma ensc ne fvela nia dem zacan, aldidancuei la unfat. Cheles families che vuel ester y che se sent plu borgheises che les autres ne rejona nia ladin. Tles families che fova n iade dal muet y ova da en d zeche, se ciam for mantegn la rejoneda foresta te ciasa. Truepes dautres families, volan ti f do a les prumes, dap ence scomenc a rejon ensc. Y chest dantaldut ti ultims trentagn. Al n volei ascone si origen con l se zirul su de na rejoneda foresta plu laudeda per rejons soziales. A chesta maniera, per scot su n bon ladin mssen aud la jent scempla y nia chela studieda, sciche al tles gran rejonedes. Na piramida che pro l fiel inaghent plazeda sotsoura.
- 38 -

Perchel jola i corfs tant aut

La borghesia da zacan che vivova tl raion de Scimon fova ensc de tratura foresta. Ma l fenomen plu enteressant chest: na sona soziala auta de rejoneda foresta deberieda con na sona soziala bassa de rejoneda ladina. Chesta fova zacan la seda tenienta che spartiva la popolazion te does classes bela neidies. Chel che ti ova for manc al fiel inaghent la sona soziala auta y studieda de na borghesia de cultura y rejoneda ladina. Y chest st chel che tai les fums a la forenadoia. Mancian na borghesia mancia ence duc i placac pro les encrojedes, ensc da fal ju la streda massa saur. Ma l bel che enclouta ne fvel nianca no meso de tr su na borghesia ladina, davia che al ne fova degunes scoles y deguna cultura scrita te chesta rejoneda. Dap manciova, y al mancia ciam, na majera zit per na cultura urbana, daverta, nia provinziala, agrumenta, che essa fat truep plu saur a zidl na sona soziala arleveda. Plu dessegur chesta la gauja che fat y che fej ciam for devent vigni mendranza na cultura debola. Entant che Scimon ova i pensiers te chest mond ideal, se entnel te n iade che l troi mer tai via da n sfundrum. Maritnes! i pa propi fal ju troi? djel enmarevuei. Samben che el l fal ju. N pensier sot, enteress, persuad, tant sterch da souraf ciam ence i movimenc. I nerfs che porta les noveles ai muscui dles giames, di badli, di piesc, laorova zenza che Scimon ne se ensavessa. For bel inant. Al n avis automatich, zenza ne se lasc entene. Pensan a cosses che per el fova emportantes, Scimon vegn engian te sies fadies. L pensier ideal ab la souraventa sun la stancheza corporala. L cervel bat l muscul.
- 39 -

Perchel jola i corfs tant aut

Dejouta o enjouta? Scimon mess redierje a t l dret troi. Si suedes fates jan suvers tchel ind da lasc sui ora. Ma al ne fova nia per l giat, davia che entant l emp pod despach si pensiers, si somesc. El outa y tol dap l troi dret. Davejin a piza vigni vare che en fej lascia vedei for plu y plu la lergiura che se svueta soura ite. Vigni vare arbassa l orizont y la legrezia aveneia. L pensier de ester sun piza, de podei vedei lonc y lerch zenza valch che te cuer ju la veduda for steda na bona derzeda per la ment. Sovenz sen ence soura les nioles y chel sotrisseia ciam plu dassen la deferenzia anter l mond da ledam che per fertuna cor da na tuaia batousa y l paradis destrat su ti reams auc di corfs. La soul fuera chil chela dl vent che sofla y scibla zenza fin. Perchel jola i corfs tant aut. Ester davejin a piza. L soredl sterch y peta bel bret ca sun l fruent de Scimon, che scialdi stanch. Avei arjont la colm de ties fadies, la mira che te as met dant jap dla roa. Dut somiessa ester tant auree cass, tant dalonc dal strentum dla valeda. La ledeza se desgatieia dal amurisc che la ten scen for chieta. Ala se auza, pian l jol sciche n julier de bampa nia da vedei. Bunderjan sen vla. Les cornaces ne conesc chil deguna tema. Les ti scivla entourn a Scimon ite zenza desmostr degun respet. Jan for plu ins ence laria deventa for plu fina y les idees, scen for trabunides anter les budeles enfratentes dla crepa, vegn mer a lum. Pens o jol? Ester sents te n julier che se pond ite te na raida soura Madrid per abin fora la dreta sluesa da d soura tl aeroport de Barajas o sent sun l canap te
- 40 -

Perchel jola i corfs tant aut

na stua y lasc pi via l pensier, sciche n fantin, arjonjan nioles for plu autes. Ciun pa l dret jol, l dret se ledi tles aries, zenza fonz, zenza sief, zenza susot, zenza lim? Canche te n julier pien l jol, nost corp se arleva tl moment che les ales peia ite tlaria, se ciarian man man dl peis che les rodes porta, enchin a destach lultima dal purtoi. Nos se destacon ensc da la tera, dal postament de nost ester. Se destacon dal liam material con la natura che chel che recorda for massa dassen a vigni un de nos nosta origen de tier, la pert animala de nost ester con sies fadies, sies vueies y sies malaties. Ne pa poester nia chesta la gauja dl plajei o dla tema che la jent dal jol? La natura finalmenter caj, destacheda, enzaul dauter. Y chest destach arjont da n enjign fabrich tres la tecnica, che ne nia auter che n aspet cultural de nosta ment. Se destach da la natura tres n frut de nost pensier. L pensier nasc da n refles che se stramuda te n simbul tres limaginazion y che meina a n poltret de na realt virtuala da olache en bogn de partor projec, tecniches, mascins. Jol per merit dl resultat dles zeles neuronales de nost cervel. Ence te stua l pensier l motor dl jol. Entant che en pensa, canche en ciacoleia, canche en scluj i uedli, entant che l corp paussa, l pensier che laora se desgatian y arbandunan vigni liam. Te stua pssen se record de cosses suzedudes, pens coche dautra situazions se dejoujar fora, se enmagin coche l podessa ester da lautra pert dl mond, f su teories y ipoteses, bater entourn dogmes y ordinanzes. L pensier ne p nia vegn pi, copi, tout demez, critich o condan. El la cossa plu ledia che la persona , poester la soul cossa ledia. Tres l pensier pn razionalis l entournient, lieje fora
- 41 -

Perchel jola i corfs tant aut

trends, archir situazions nueves, scarj dinamiches tres l mete averda de chel che suzed entourn nos ite. En p f analises y dap sinteses. Al l scomenciament de vigni aspet cultural. Na scultura, n depent, n liber, n business, na teoria scientifica, na macromolecola nueva, n software: duc nascius unfat da na idea y perchel formes de pensier. Lijendes, ert, musiga, scienza y tecnica dutes formes culturales che vegn fora da la ment. Dutes momenc de estetica. Chel che p mud i valours che vigni persona adora per scialier ite chisc aspec. L pensier la fondamenta de dut l ester dla persona, chel che deferenzieia la ment dal cef, chel che arleva la cultura soura la natura fora. Dap l jol, unfat coche en l enten, dagnora n fabricat dl pensier.

- 42 -

Perchel jola i corfs tant aut

VI Scimon vuel ciam j inant y ruv sun piza. Danz che ruv sun piza mssen se l davagn. El toca da pass via n toch de crep scialdi ert y da temei. J a crep. J sun cater giames. A Scimon ti sl feter ador les mans per se mueve. El ova rat che la dejouta naturala ova per for ledi les mans dla persona dal laour de movenza. Nia veira, l j a crep f do ai tiers: se raf inant con mans y piesc. Puremp ne pssel nia f autramenter, scen mancel mo de scraved ju. La tema y la trica fej redierje la persona endour a si origen de tier. Canche en tema de tom ju, pona ne bazilien fruz a ador les mans per n laour che ne nia plu l sie. J a crep arbass l corp davejin a la tera, ador les mans per renforz l liam con l crep, strenje n contat plu animal con l postament natural. Da lautra pert la tema ence n sentiment animal che rest tl sot de vigni un de nos. Tl medem moment se desmenti dla dejouta che men la persona a arlev i braces y les mans dal fonz, ti tolan demez l laour de se mueve per ti en d n auter plu noubel, chel de protesa dl pensier, de projezion dla ment fora dal cervel, tl ciamp de veduda di uedli. Dan pi ite tl crep se
- 43 -

Perchel jola i corfs tant aut

ciala Scimon les mans. Chestes la majera arjonta conesciuda dl sistem vivent, chela che lasc pro a la vita de saut per l prum iade sun n scialier nuef dla dejouta, n scialier plu aut con na majera complessit. Al l sclai dl pensier, dla ment, dl ensavei, sun n mont che per miliardes de agn ne se mei ensap. Per ester liedes con l pensier les mans dla persona sen metudes plu autes, plu dalonc da la tera, da la basa naturala y plu davejin al cef y a la ment. Mans y cef sen suinsom al corp, tl pont plu aut y dalonc da la tera. Do avei pass via l crep ruva Scimon soura ite ulache se slergia fora n gran plan. Y si pensiers se sent sen lesiers y asvelc. I raita dantfora. Sen l gran ora de mud, de out plata, de zap ite te n verzon nuef di temps culturai. Giav entourn l terac y supl la cautaria, descorian la tera frutenta, foscia, plena de forza. Al sen ruv l temp de barat fora la maniera de vedei l fiel inaghent. Les stredes che vegnudes adoredes per cenc de agn ne uega nia plu per i auti sluns daldidancuei. Y dantaldut les deventedes truep massa strentes, i trotuars truep massa basc, la luminaria truep massa debla. En toca da renov dut. Dantaprima l da sla f fora olache en tl cef de ruv con la streda: volonse pa o ne volonse pa nia zar fora l fiel inaghent dai saulons glutenc? Volonse pa dem l salv o volonse pa ence ciam bland sies semenzes? Al ora de clup fora l ladin da la ciauzela dl pustom C de conservatorism. Donca l ledi da na tel strentura. La rejoneda toca da se destach da la tradizion, la toca da se slun inant tl temp y tles mentes,
- 44 -

Perchel jola i corfs tant aut

nia da se sar ite te n tradizionalism plen de zacan y zenza davegn olache dut toca da rest sciche l fova y olache l vegn dem cial de revers a chel che fova n iade. Degugn ne contra l tegn su dles tradizions y dles usanzes ajache chestes segur l fonz che mudel la rejoneda te si dejouta enchin pro nos, ma l problem che la cultura ladina ne daussa nia dem ester chestes. Les tradizions y les usanzes y l zacan un n aspet dla cultura ladina, dem un y nia depl. I ladins ne daussa nia se ferm pro chest substrat tradizional, ma ei dess fabrich less per ruv plu ins ajache il l chel che dar empaiament a les fadies. L ladin deventar perm na rejoneda canche tla ment de duta sia jent se arl destach da la tradizion y dal folclor. Poester fova chest chel che la cherstana volova me d se empensa Scimon. La cultura y rejoneda dess se daur su y se lasc svatui empera con les eghes burluchentes de nosc temps sluns, sciche vigni autra cultura daverta l fej. Puremp l te chesta prescia da manten si moudl morfologich: enchin che chest se mantegn dur y segur, nia ne fej tema. Sciche vigni artist si stil de enterpretazion dl mond che en conesc anterfora, unfat cieche o coche el depenj o crei, ensc vigni rejoneda si enterpretazion de cosses y entravegnudes. L moudl, che en podessa ence clam la zorga, la infrastrutura, la cossa plu emportanta che na cultura de rejoneda dess laor fora, emplant y segur. Con n moudl stani, deguna dauridura ne p ti ester de dann. Vigni cultura ruveda pro sies arjontes con l se daur permez a les autres: dem per d, la scritura dles rejonedes europeanes ruva dai fenic, i numeri dai arabs, la filosofia y la geometria dai grecs, l
- 45 -

Perchel jola i corfs tant aut

dert dai romans, la medejina dai grecs y dai arabs. Co pudnse pa min che l fiel inaghent mess rest sclut ite. Samben tchel da se emprest chel che l adora da les autres cultures y rejonedes, ence sce nia for da les medemes, ma laoran fora ald de si moudl dut chel che el se empresta. La rejoneda ladina dessa dialogh con l mond soura la provinzia fora a na maniera da se confront a pr con les autres rejonedes dl mond. Al fauz che l ladin vegne for dem parigl con l todesch y l talian. Al fauz che chi puec dizionars che , sie for dem raports con chestes does rejonedes y mei con les autres milesc de rejonedes che sun l mond. Samben che ensc, se confrontan for con les medemes rejonedes, se moca engalin ju les caraterstiches dl ladin. L fiel inaghent debujegn de se ledi dai lims metus dant da chestes rejonedes y de se mostr dassoul coche el , sun sies giames - ence sce debles - zenza la parigleda parassitica con chestes does rejonedes. El dess f l vare inant, soura l curatel dles does rejonedes vejines fora y se mostr valif con les autres rejonedes, zenza melsegureza y zenza temes. Na rejoneda ne nia dem n protocol de comunicazion ma ence n codesc de enterpretazion dl mond. L fado portugheis ne sona nia medem sciche l ciant dl teater noh giapuneis, la musiga irlandeisa o i ritms tribai africans. Vigni rejoneda, tres si cheder de referimenc, mudeleia ence la ment che la adora per pens. Tl moment che en vuel entene n oget o n fat adoran con l pensier les paroles de na rejoneda, vegn l oget o l fat tout su propi con l colour dla rejoneda che en ador.
- 46 -

Perchel jola i corfs tant aut

Perchel vigni rejoneda na cultura dovia che la completeia te na si vijion particolara dl mond. Ester de cultura coreana ne vuel nia dem di rejon l corean, ma ence cujin corean, avei sia maniera de cont les cosses, de composizion pro l scrive, de respone al telefon, avei si modes, savei si regules de cherianza, si umorism, conesce les reazions de sia jent, y ensc inant. Samben che dutes chestes formes de cultura sciche postament la rejoneda, che l meso che d forma y significat a dutes chestes manieres de f. Chel che l filosof Hans Jonas dij con si prinzip de responsabelt p vegn slarg fora ence al fiel inaghent. El se tol a d che vigni azion che vigni un fej mess vegn peseda fora con l prinzip etich de nosc temps tecnologics: chel de stravard la vita y lumanit tl davegn. Jonas laor fora chest prinzip tl ciamp dl ambient, n patrimone publich che la persona debujegn per si souravivenza y che aldidancuei manac. Ence l fiel inaghent, sciche vigni cultura sun chest mond, p vegn conscidr n patrimone publich che zeche da jont lapr a lumanit. Mancian una na picera cultura de mendranza fossa l mond n fregul plu plat, plu da stuf, manco rich, manco resilient. Sciche n ciamp semen dut dem con blava scialdi plu zite permez a n bosch con cenc de sortes de plantes y sienes, ensc na comunanza con dem una na cultura manco stabla y frutousa premez a una che na majera pluralit laite. La responsabelt de vigni un de nos. Cie jironse pa a d a duta chela jent ciam nia nasciuda sce la volar n di o l auter rejon ladin ma la ne podar nia plu l f ajache nos ne l on nia zidl inant? Chesta la responsabelt che vigni un de nos permez a lumanit.
- 47 -

Perchel jola i corfs tant aut

Tlo sauta ind fora cieche Edgar Morin miena canche el dij che nos duc messon jud empera per f su na coscienza planetara nueva, fata ence de piceres cosses y cultures ma plazedes te n cheder planetar y global. Ded sons duc canc sun l medem planet y messon convive, volan o no. Al perchel nost enteres y na resposta al prinzip dla responsabelt de Jonas sce avison nostes azions devers dl miorament dles condizions de vita sun nost planet. Na umanit che ne nia plu fata de n provinzialism sclut ma de n localism davert che cler l obietif planetar. Al na entenuda dl relativism de nost ester che d pro che nos, che vivon sen, son dem una na generazion infinitiva de na roda che raida entourn bele dai milions de agn y ciam tanc en raidarla inant. L fiel inaghent dem un n fiel che deberieda con milesc de autri fej la rion dlumanit sun chest planet. Do avei auz fora dal scur l fiel inaghent - ti luna sen su a Scimon - tuconse da ti ensegn a jol, a sir encantourn tl air, a se auz dal fonz y a sofl fora si colours svaienc. Ensc podarl se tr fora i ciauzei ploms y l mantel da cout y ester lesier y muciadif. Messon ti ensegn a se descor permez a les autres cultures. El toca da empar a ester for el enstes, ence pro les encontedes con dautres cultures. Tant segur tchel danz da ester, zenza tema de vegn ciuc ite dal prum sofl cultural di vejin. Al da fabrich su na fondamenta stania, una che se artegn pro la lenga y l cef de vigni zitadin. Zidl l carism dla rejoneda y cultura. Dap spane fora dut chel che l fiel da garat sun vigni ciamp dl savei uman. Tr via i ridli che sera les antines culturales. Al vegn adalerch i temps dla daurida di ventii
- 48 -

Perchel jola i corfs tant aut

che contegn l gas sclopent. On da scosol la manguja, descusc l pomaranc ladin y ciarc la lechidia che dedite. Adat la forma de lingaz a n auditore majer per renforz l rembomb de chel che vegn scrit, moltiplich i letours, arjonje plu jent, ence per aven l utl economich de chel che vegn scrit. A chesta maniera podaran arjonje les corones plu autes. Da lautra pert onse da empi i luminanc che luna dantfora per dest lidila da vigni problem. Lun soura vigni enciamp fora y spart chil l scur che tegn asconedes les tendedles. Se arlev su anter les nioles enchin pro l revout scipulent di uec dl univers, redierje debota y druch tres la crosta dla Tera, flad ite duta laria che jouj l glob terest, rudl con les eghes di mers. L ladin dess podei d si contribut a la coscienza planetara, sciche Morin la enten. Scimon met n p dant al auter y zapan se muvel inant. Chisc si ultims vares. Ciam n sich y el ar arjont la piza, el sar sunsom al crep. Mei ne fajarl debant na tel fadia. Ruv su sun na piza ben dut zeche de auter che ester tla valeda, tl sot dla crosa dla Tera. Cass n emp plu gheneda che jap, plu lerch per lev su emp y per desf su l cervel, l fajan sclup da la contenteza. La crepa se sfen y dut si contegn se desbalucheia fora. I toc y les flistres di osc durs dla copa dl cef se daura su y sprizan demez fjei lerch al tumbl dastramp potent dla ciaria da sclop che fova asconeda ite anter les vadedles dl cervel. La cernuda zareda su scivla encantourn per les aries y toma ju sciche na plueia, per bagn les roes blanchices di piesc dles montes.
- 49 -

Perchel jola i corfs tant aut

L cef pensa, fantineia, studieia do. Lasc pro che l pensier sofle su tant dassen tl cef enchin che dut l corp vegne trat empera da l gas lesier dl palon de Mongolfier. Con les pensedes fabrich su, idea sun idea, duta na mureda, depl muredes, n ciampanil, n ciastel tl air. N bel ciastel de minonghes, idees, fantinedes: dut lujent y smaut su a fresch. Un che bel stani, che se slongia su bel reit sun les nioles. Unfat sce el pond si fondamentes sun pensiers enflaurs y nia de granit. L bel che de tei ciastiei en l dagnora vegn concs su, dap comeds fora, zars ju y ind fac su. Un soura l auter y un sun l auter. Ciastiei granc y pici, fabrichs su sun nioles da bel temp, da plueia, da juta, da tampesta, da scaia, nioles autes, niol entera o bampa. Dlonch pn sen f su un, zenza nianca no daman lizenza. Degugn ne p l proib. Al lapr ciam chel che deferenzieia la persona dal tier: ma lascionse pu che al raite, no l ciol ju con cioi de segureza o ploms de garanzia. L plu bel de dut chest f canche en ruva a fin l ciastel. Canche en p l vedei da dalonc con sies beles muredes autes, sies courtes dedite y si pareis zerils de depenc. Vigni ativit dla persona scomencia for con n pensier, con n ciastel, gran o pice, fabrich su tres minonghes y idees spiculentes. Ma l plu deletoul de dutes chestes scacaredes de energia canche dut l fantorum dl ciastel se lascia bel conc adum, un n encaster tl auter, zenza che valch scasse o che zeche mance. La beleza y la cossa che dona la majera legreza te dut chest entravaiament canche vigni pensier se jonta con l auter, dajan ca narmonia, na completeza, na coerenza de idees. Canche duta la coliera se scluj, zenza che ne mance un n
- 50 -

Perchel jola i corfs tant aut

anel, chel l pont olache en se sent empais. Depl ne pn nia pertene dal pensier. Ensc pn ence pro a fabrich su un ciastel che giaj sun l fiel inaghent. N ciastel tch de dutes les teories, les minonghes, les idees y les aspitedes che en bogn de tach adum, ben o melamenter, te na ciadinela. N ciastel plen de legrezes y mueies, de conseis y critiches, de rejons y torc, de ideai y spiculazions, che fossa bon che vigni un proessa a smaut. N ciastel de bampa o mauta, ald de coche un se la tol a cuer. Puremp trueps engert che en se tol la bria de pens. L pens do sun zeche compagneia for nastileda critica de rejon o tort sun chel zeche. En raudla su les pleces tomedes da dauton y nia a duc ti sl cumedoul. Zachei engert. L pensier sciche cifl. Sce al vegn trat tla pasta, la fjel lev. Per sconjur ben dessegur n tel brovament che podessa t ju de zetl zachei, velei sofoi l pensier bele olache el verdieia. Ensc sei bogn de ti t la rion a l fiel inaghent y de avis la cultura coche ei la vuel. Meranchei te depl cefs rundenesc tresfora pensiers y ei se engenereia. For plu y plu ciastiei nia da vedei vegn fabrichei su sun l fiel inaghent. Si cumpeida aveneia da ann a ann. Y i autri fej bele desche i ne se entenessa de nia. Archit, mer archit ju. Al plu cini n fruz. Ma n di o l auter ruvar segur l temp olache al unir a sl d n balanz per l fiel inaghent, n balanz anter cultura y soziet. N temp olache en rejonar zenza problems y festidesc, daudanzes o bravedes, achiet o adaut. N age dor per l fiel inaghernt olache el sciaudar entusiasm y ne vegnir nia plu dem azet o monce combat, olache el podar se sent adum sun una na meisa, tla medema stua con les autres rejonedes. N temp olache chisc
- 51 -

Perchel jola i corfs tant aut

ciastiei tl air desfantar deventan mulins a vent dl bon Don Quijote. Sen Scimon iust sot a la piza y al ti per de aud for plu fuera. Cie sar pa mei n tel fracac - l tl laour de se daman. Corfs, crutons, smueies, rondenides? Pernanche el veid soura piza ite ti toma fora i uedli. Duta la piza dl crep plena de jent. Ma n tel spavent! La jent duta toceda adum dal blot che al en . N rejonament teribel. Fuera. Mutons che scraia, omans che cherd, mendri sajioni, vedli che se lamenta. A Scimon ti vgnel dant de bragl ti cialan a chesta jentaia. Pu co pn pa dem ruv te n tel sotessoura. Fora de nia se entnel de vegn mer glut da chesta jent. Sen l tamesa ite. Sburl via y ca. N comedon su per l mus y n jenedl tl spinel. N ciuf de ciavei dla bocia y na tusceda da n auter. Na zapeda sun i piesc y na gambarela con sclaf do l cef ite da ciam un. Pu sen ne si ! Te dut chest sotessoura vulel emp pro a cial fora. Pro a vedei l orizont y cumped tant dalonc che l . Pro a tr n fil anter el y l orizont per zap less y ti j davejin vare do vare. Pro a ruv l plu invia che la va zenza avei tema dl vuet che se daura sotite, dl nia che en se enten de avei sot ai piesc, sot al filtrat che ten su dut l organism. Pro de vedei do l orizont ju per pi ciam l ultim fruz de judum, de verit sun si fiel. Ma bel dan su ti sta n spinel de n gardon y davejin la plufa zenza fin de nela. A Scimon ne ti gartela de degun vers de vedei soura les sciables fora. Dut n mur de jent ti stopa la veduda. I autri entant, chi che se erj dan el su, chi veid dem bel fora l orizont. Ei ti ciala se fajan dainora,
- 52 -

Perchel jola i corfs tant aut

lascian regore ju per la massela na legherma, tol fora l aparat da fotograf y l pultreia ju. Dap se utei bele ind da nautra pert y se l bele desmenti. Les fadies, les encontedes y les fantinedes de Scimon ne jo fruz. El sen chil sun piza y ne nia st bon de aduedl l orizont. Te dut chest moviment, sia struscia vegn dap ciam coioneda da chesta jent ruveda capr sun corieres comedoules de nagenzia de viages che ti ova met a j duta chesta jita. Enchinamei les fladedes ti l vegn cumped dant a chesta jent. Y dap, duc chisc pensiers y chestes fantinedes: al pu dem un n codesc de tons ador da n tier pensent, una dles sies mile rejonedes dla persona, n paiuel de paroles dites da pueces miles de persones. Y de duc chisc sen mefun dem un, con una na bocia y una na man da scrive. Bele l anterores y les corieres ruma ite la jent. A Scimon ne ti resta auter che zap ite empera con duc i autri. El se senta ju sun la lerch che lagenzia ti ova apost. Sen se recrdel che al vegn dit che a uedl desnut viden dala Luna dem doi fabricac dla vita sun l planet Tera: la mureda cineisa y la gran stoa coralina australiana. Les corieres empeia i motors y avisa ind ju tl sot dla valeda. ***

- 53 -

Perchel jola i corfs tant aut

Degra Sciche ve sars entenus, l test scrit per ladin standard dolomitan: n tentatif pratich per arjonje depl letours. Rengrazie Rut Bernardi che fat n prum control ald dla verscion dl ladin standard dolomitan dl 1999. Paroles locales, reres o nueves unides adatedes al LSD con responsabelt dl autour. Rengrazie ence Roland Verra per la bela rezenscion publicheda sun la revista TRAS. N gra a duc chi che me daid con sies comedures y conseis. La responsabelt dla contenida y di fai samben dem mia.

- 54 -

Perchel jola i corfs tant aut

Rezenscion sun TRAS (enjonta per ladin gherdina)

L ie n scrit filosofich-simbolich de gran sentiment y de sot spirt critich sun la situazion de nosta mendranza y de nosta Dolomites. L autor, che na furmazion de carater scientifich, fej lun ora cunscidrazions dendeb pessimistiches sun la puscibilt di ladins y de si raion naturel y soziel, se juvan dla peregrinazions de Scimon, n alter-ego che se lascia j a monologhes y a reflescions ntan che l v su per n crep y usservea la natura y si fenomenns. L se trata de n lur nuef tl panorama publizistich ladin, na tratazion che lecorda mpue la letratura de carater iluministich, ma cun carateristiches dassnn modernes. L autor ul adurv l ladin dolomitan sciche mesun per se f liejer da n majer publich de ladins, scebn che l nsts vij ite tan problematich che l ie scr per ladin te nosc mond globalis, guern dal inglisc. L stil y l lessich ie mp rich y fluent, scebn che l adrova n codesc linguistich mo puech speriment tla letratura. Rafael Prugger demostra n fortl particuler tl adat l ladin dolomitan a si pensier polemich, soziologich, scientific y lirich. L lingaz ie turment, datrai belau patetich, dantaldut canche l autor se lascia purt da la emozions. N sent ora l patiment de na persona che vij tler te n mond de persones che fej dla dutes per ne messei nia udei ite la urit. Scimon usservea tl prim capitul la Dolomites y lecorda si orogenesa, usservan criticamenter che i ladins ie sotmetui al mitus che si raion sibe l plu bel dl mont.
- 55 -

Perchel jola i corfs tant aut

Tl secondo capitul tratel dla ntoleranza de nosta jnt y fej na analisa politica radicala dla situazion da tlo. Plu inant, tl terzo capitul passel a trat dla situazion dla rujeneda ladina y de si cultura tan puech valuteda. Tlo sbriscia bele ite l simbul dl corf che jola tan alauta, per reprejent l bujn de liedeza, sura la miseries dl mont via ... Perm tl cuarto capitul cumparsc la Cherstana, simbul dla sapinza dl pass y dl mitus ladin che ti descursc l prozes de assimilazion di ladins y si gaujes. Chesta analisa vn purteda inant nce ti ultim doi capituli dl liber, ulache l vn auz ora l debujn de se dlibr dal conservatorism y dala strentura mentala. Scimon ruva for plu alauta, nce falan ju troi, ma si gran fadies ne ie per nia, ajache sun piza iel na gran fola de turisc urganisei che ti tol demez la vijion liedia. L finale dassn pessimistich, ma mp realistich, ala lum dla conscidrazions dl autor. N possa vester plu o manco a una cun si nterpretazion tan radicala dla situazion ladina, ma n ne possa nia ti strit ju na gran cunvinzion te chel che l dij. La cuntia essaistica o miec l pitl tratat filosofich-poetich ne nia na gran svilup epich, si storia ie scmpla y lineara, plutosc n mesum per ejemplifiche l pensier y l sentiment dl scritur. Sce la aparizion dla cherstana ie l mument-tl per ti giaur i uedli a Scimon sun si cundizion y sun chla de si jnt, iel puremp la scuvierta dla urit n prozes che dura per duta la cuntia: la pudssa nce m suzeder tl c de Scimon o dl lijeur. Pens y jul ie pu dut un, sciche dij Rafael Prugger y jul messons alauta, sciche i corfs, che viv plu giut dla jnt y na se lascia nia adurb dala paroles di putnc. Roland Verra, Rezenscion sun TRAS n.8, 2001, p.104
- 56 -

Perchel jola i corfs tant aut

Perchel jola i corfs tant aut Scimon peia su per les montes con un n pensier te si cef. L pensier deventar tant enciournent da encont eles y corfs de marevueia che ti judar a arjonje la piza. Puremp fova l pensier scialdi rie da scosol fora y Scimon mess do depl tentatifs d su.

Rafael Prugger de Urtijei. Da joen colaboradour de L Brunsin y de La Usc. El studi tla Talia y tla California dan se avei marid tl Iapan. El laora a Milan tl ciamp dla planificazion dlarchirida scientifica. Diplom de Merit tl cuncors nazional Mendrnze n poejia, ann 2009.

- 57 -

Potrebbero piacerti anche