P. 1
Bio Examen i Solucions

Bio Examen i Solucions

|Views: 102|Likes:
Published by boriselnavaja

More info:

Published by: boriselnavaja on Aug 06, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

10/25/2012

pdf

text

original

Examen de Bioquímica

29 de maig del 2008

1. Quina de les següents afirmacions és certa? a- La mida de la cèl·lula eucariota guarda relació amb la mida de l’organisme del què forma part. b- La cèl·lula procariota és més gran que la eucariota. c- La superfície de la cèl·lula ha de permetre l’intercanvi de substàncies amb l’exterior. d- El volum de la cèl·lula no és important pel seu funcionament. 2. Els organismes eucariotes... a- Són sempre pluricel·lulars. b- Són sempre unicel·lulars. c- Tenen membranes internes. d- No presenten compartimentació. 3. El nucli de la cèl·lula eucariota... a- Està envoltat per una membrana simple. b- Només conté DNA. c- Conté histones unides als àcids nucleics. d- Conté histones unides a la membrana nuclear. 4. L’aigua... a- Pot formar fins a 4 ponts d’hidrògen per molècula d’aigua. b- Solubilitza els compostos iònics formant capes de hidratació. c- Forma estructures clatrat entorn les substàncies hidròfobes. d- Totes les respostes són certes. 5. Quina de les següents estructures és un sucre no reductor? a- La glucosa b- El palmitat c- La sacarosa (formada per glucosa i fructosa) d- La sacarosa (formada per glucosa i ribosa) 6. Les aldoses de 5 carbonis... a- Tenen un carboni quiral més que les corresponents cetoses de 5 carbonis. b- No solen existir com a compostos cíclics. c- Són lípids units per un enllaç glicosídic. d- Tenen 5 estereoisòmers. 7. El glicògen... a- És un homopolisacàrid estructural que té ramificacions. b- Està format per unitats del mateix monosacàrid que compon el midó. c- Té funció de reserva energètica en plantes i animals. d- És un polisacàrid format per unitats de glucosa amb enllaços α1-4 i fructosa en α1-6. 8. Respecte els lípids... a- La esfingosina forma part de l’estructura dels cerebròsids i gangliòsids. b- El colesterol és un glicerofosfolípid. c- El colesterol no forma part de les membranes plasmàtiques dels animals. d- a i b són certes.

1

9. Els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura ambient, mentre que els àcids grassos insaturats (un o més C=C en configuració cis) són líquids. Això és perquè: a- Els àcids grassos insaturats formen sals però els saturats no poden. b- Els àcids grassos saturats s’empaqueten junts per formar sòlids però els insaturats no poden perquè els dobles enllaços cis provoquen flexions en les cadenes. c- Els dobles enllaços dels àcids grassos insaturats formen enllaços d’hidrogen amb altres àcids grassos insaturats. d- Els àcids grassos insaturats formen micel·les però els saturats no. 10. Els aminoàcids polars... a- No tenen grup carboxil. b- No tenen grup amino. c- Inclouen la fenilalanina i la glicina però no l’aspartat. d- Poden tenir càrrega positiva o negativa. 11. El punt isoelèctric d’un aminoàcid... a- Ens permet predir la càrrega (positiva o negativa) d’aquest aminoàcid en una solució a un pH determinat b- És el punt en què la carrega d’un aminoàcid és independent del pH del medi c- Variarà al afegir àcid a un medi d- No es pot calcular quan l’aminoàcid té grups ionitzables. 12. Quina de les següents afirmacions és falsa: a- La seqüència d’aminoàcids correspon a l’estructura primària d’una proteïna. b- La hèlixα és un tipus d’estructura secundària de les proteïnes. c- Els ponts d’hidrògen intervenen en el manteniment de l’estructura de la hèlixα. d- Totes les proteïnes tenen estructura quaternària. 13. La làmina beta... a- S’estabilitza per ponts d’hidrogen. b- Pot tenir ordenació paral·lela o antiparal·lela. c- No tots els aminoàcids tenen la mateixa tendència a formar-ne part. d- Totes les respostes són certes. 14.- Les corbes de dissociació d’hemoglobina i mioglobina difereixen perquè: a- L’hemoglobina té un tipus d’hemo diferent de la mioglobina. b- L’hemoglobina té un ió fèrric, mentre que la mioglobina té un ió ferrós. c- La mioglobina és monomèrica, mentre que l’hemoglobina té 4 subunitats que interactuen cooperativament. d- La histidina que quela el ferro en l’hemoglobina, en la mioglobina està substituida per una lisina. 15. L’ió ferrós de la mioglobina... a- Ajuda a transportar l’O2, mitjançant la seva oxidació a ió fèrric. b- N’hi ha 4 per poder lligar 4 molècules d’ O2. c- No s’oxida perquè la proteïna crea un ambient hidròfob que el protegeix. d- La mioglobina no conté ferro. 16. El 2-3-BPG té efectes sobre la corba de unió de l’O2...

2

a- És un efector al·lostèric de la mioglobina, disminueix la seva afinitat per l’O2 i en modifica la seva corba sigmoidal. b- És un efector al·lostèric de la hemoglobina, disminueix la seva afinitat per l’O2 i en modifica la seva corba sigmoidal. c- És un efector al·lostèric de la mioglobina, augmenta la seva afinitat per l’O2 i en modifica la seva corba sigmoidal. d- És un efector al·lostèric de la hemoglobina, augmenta la seva afinitat per l’O2 i en modifica la seva corba hiperbòlica. 17. Els enzims... a- Són proteïnes amb funcions catalítiques i estructurals. b- Augmenten l’increment d’energia lliure de l’estat de transició d’una reacció. c- Tenen el centre actiu on s’uneix específicament el substrat. d- Tenen una regió on es col·loca el substrat però no hi ha forces que mantinguin la unió. 18. Els cofactors... a- Són proteïnes que s’uneixen a l’enzim per tal que aquest pugui realitzar la seva funció catalítica. b- Tots els enzims necessiten cofactors per tenir activitat. c- Poden ser grups funcionals molt diversos com ions o molècules orgàniques. d- Els ions no són cofactors, sinó coactivadors o coinhibidors. 19. Quina de les següents afirmacions és falsa: a- L’NADH és un coenzim que intervé en reaccions redox. b- L’NADH no es pot substituir sempre per FADH. c- El coenzim A deriva de la vitamina àcid pantotènic. d- El coenzim A no es lliga mai als substrats mitjançant enllaç covalent. 20. La cinètica de moltes reaccions enzimàtiques es pot descriure en termes de Km i Vmax. Què descriu millor la Km? a- La concentració de substrat que dóna la velocitat màxima. b- La concentració de substrat que dóna la meitat de la velocitat màxima. c- La meitat de la velocitat màxima. d- El valor de Km és constant independentment del substrat. 21. La regulació enzimàtica... a- Es realitza sempre mitjançant l’activitat d’inhibidors o bé mitjançant regulació al·lostèrica. b- La degradació d’un enzim constitueix un mecanisme de regulació d’aquest. c- La ubiquitina és una proteïna que regula la síntesi dels enzims. d- La ubiquitina és una proteïna de la cadena de transport electrònic. 22. Un enzim s’assaja en presencia de quatre inhibidors. L’enzim sol té els següents paràmetres cinètics: Km = 0,5 M i Vmax = 10 M /min. Els experiments en presència de la concentració 0,1 mM d’un inhibidor donen les característiques cinètiques següents. Quin és l’inhibidor no competitiu? a- Km = 2 M, Vmax = 10 M/min b- Km = 0,5 M, Vmax = 5 M/min c- Km = 0,05 M, Vmax = 5 M/min d- Km = 0,9 M, Vmax = 8 M/min 23. En la inhibició competitiva... a- L’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat, ja que s’uneix al mateix lloc.

3

b- En la representació de Lineweaver-Burk les rectes amb o sense inhibidor tallen a l’eix de les x pel mateix punt. c- En la representació de Lineweaver-Burk, la corba sigmoidea amb inhibidor queda per damunt de la que no té inhibidor. d- a i b són certes. 24. La regulació enzimàtica mitjançant modificacions covalents... a- Inclou per exemple la modulació per efectors al·lostèrics, que fosforilen l’enzim. b- Pot ser reversible o irreversible c- La fosforilació d’un enzim implica la seva inactivació, però és reversible. d- S’activa directament per l’acció dels efectors, mai per una cascada de senyalització. 25. La composició de la membrana plasmàtica ... a- Inclou lípids apolars (com els glicerofosfolípids), proteïnes i sucres. b- Inclou lípids amb caps polars (com els cèrids), proteïnes i sucres. c- Inclou lípids (com els glicerofosfolípids i esfingolípids), proteïnes i sucres. d- Inclou lípids i proteïnes, però no sucres. 26. Quina de les següents afirmacions és falsa, en referència a les proteïnes de membrana: a- Per separar les proteïnes integrals de la membrana no solem utilitzar un canvi de pH. b- La composició de proteïnes és diferent en cada cara de la membrana. c- Les proteïnes estan ancorades a la membrana i no tenen moviment. d- Poden tenir oligosacàrids units covalentment amb funcions de reconeixement. 27. El transport actiu implica ____mentre que la difusió facilitada implica ______ . a- Proteïnes hidrofíliques; proteïnes hidrofòbiques. b- Síntesi de ATP; degradació de ATP. c- Transport contra gradient de concentració; transport a favor de gradient de concentració. d- Un simport; un uniport. 28. Quina de les següents afirmacions és certa: a- Les substàncies petites i apolars difonen a través de la membrana independentment de la concentració en què es trobin. b- El co-transport de sodi-glucosa implica la degradació d’un ió sodi per tal de transportar una molècula de glucosa. c- Els canals iònics són un exemple de co-transportadors. d- L’ATPasa de sodi-potassi acopla la hidròlisi de l’ATP al co-transport de ions de sodi i potassi. 29. L’estructura d’un dinucleòtid inclou... a- Enllaços fosfodiester i enllaços N- glicosídics. b- Enllaços fosfodiester i enllaços peptídics. c- Enllaços peptídics i enllaços N-glicosídics. d- Cap de les respostes anteriors és certa. 30. Totes les diferències següents entre el DNA i el RNA són veritat, excepte: a- El RNA utilitza uracil (U) en lloc de timina (T). b- El RNA té un 2’-OH mentre que el DNA no el té. c- Els nucleòtids del DNA estan formats per purines i els de RNA per pirimidines.

4

d- El DNA generalment és doble cadena i el RNA generalment és monocadena. 31. Pel què fa a la síntesi de polinucleòtids... a- La unió de un nucleòsid monofosfat a un polinucleòtid està afavorida termodinàmicament. b- La unió de un grup pirofosfat a la cadena de polinucleòtid afavoreix l’addició de un nou nucleòtid a la cadena. c- En la reacció global, els reactius són: polinucleòtid + nucleòsid-trifosfat. d- Primer s’uneix ribosa pirofosfat a la cadena de polinucleòtid, i posteriorment s’hi uneix la base. 32 Troba l’afirmació falsa, en referència a l’estructura secundària del DNA... a- Està formada per dues cadenes en orientació antiparal·lela. b- El sucre queda a l’interior de la hèlix formant interaccions hidròfobes. c- Les bases s’aparellen seguint les regles d’aparellament de bases de Watson-Crick (A-T; G-C). d- L’estructura permet la interacció entre el DNA i proteïnes. 33. L’experiment de Meselson-Stahl va demostrar que… a- La transcripció del DNA és semiconservativa. b- La replicació del DNA és semiconservativa. c- En la replicació del DNA, les dues cadenes resultants tenen cada una d’elles una cadena de DNA parental i una cadena construida de nou d- b i c són certes. 34. La DNA polimerasa III... a- Addiciona desoxiribonucleòtids a la cadena creixent de DNA. b- Està formada per diferents subunitats amb diferents funcions. c- Requereix un encebador de RNA, sintetitzat per l’enzim primasa. d- Totes les respostes anteriors són certes. 35. Els dímers de timina... a- Són freqüents en els àcids nucleics, tal i com els ponts disulfur en les proteïnes. b- Es produeixen per errors en el procés de transcripció i han de ser eliminats. c- S’han de corregir mitjançant sistemes de metilació. d- Alteren l’estructura del DNA i per tant els organismes tenen diversos sistemes de reparació per eliminar-los. 36. Quina de les següents afirmacions és falsa, respecte el procés de transcripció... a- La RNA polimerasa requereix un encebador de RNA. b- Cada segment de DNA que s’ha de transcriure té el seu propi promotor. c- La RNA polimerasa requereix una cadena de DNA que actui de motlle. d- En eucariotes, l’mRNA obtingut de la transcripció ha de ser processat. 37. Que el codi genètic està degenerat vol dir que... a- Estem parlant d’un organisme amb una patologia. b- Pot tenir dues pautes de lectura diferents. c- Un aminoàcid pot ser especificat per més d’un codó. d- Un codó pot especificar per més d’un aminoàcid. 38. El tRNA... a- Es lliga a un aminoàcid a través del seu anticodó. b- Pot contenir bases modificades com la inosina.

5

c- Té un paper fonamental en la transcripció. d- Catalitza la unió dels aminoàcids a la cadena polipeptídica. 39.- Els RNAs transferents s’uneixen covalentment a un aminoàcid per l’acció de: a- La subunitat gran del ribosoma. b- La peptidil transferasa. c- L’aminoacil-tRNA sintetasa. d- La unió entre t-RNA i l’aminoàcid no és covalent. 40. Quina de les següents afirmacions és certa: a- Els ribosomes procariotes tenen dues subunitats i els eucariotes tres, i més grans. b- El tRNA es pot unir en tres llocs del ribosoma, depenent de quin aminoàcid dugui enllaçat. c- La subunitat petita del ribosoma s’uneix a una seqüència (de Shine Dalgarno) que precedeix el codó d’inici. d- La subunitat gran catalitza reaccions exergòniques, per això el procés de transcripció no requereix energia. 41. Si un metge recomana un antibiòtic contra una infecció bacteriana, aquest pot ser... a- Puromicina, perquè produeix acabament prematur de la traducció en procariotes i eucariotes. b- Un antibiòtic que inhibeixi la traducció en procariotes però no en eucariotes, com el cloramfenicol. c- La inhibició de la traducció no afectaria significativament el funcionament d’un organisme. d- No hi ha cap antibiòtic que tingui efectes sobre el procés de traducció. 42. Quan parlem d’un promotor fort ens referim a... a- Un promotor pel qual la RNA polimerasa té més afinitat, i per tant el gen que el conté es transcriurà amb més freqüència. b- Un promotor amb seqüències fortament reguladores. c- Els promotors que contenen els gens induïbles, que són fortament regulats. d- Una regió del DNA per qual la DNA polimerasa té una alta afinitat. 43. Per a què es transcriguin els gens de l’operó lac en E. Coli, cal que al medi hi hagi... a- Molta glucosa, que s’utilitzarà com a substrat dels enzims pels quals codifica l’operó. b- Poca lactosa, ja que l’operó codifica pels enzims de la síntesi de lactosa. c- Molta lactosa i poca glucosa, perquè la glucosa és un co-repressor i per tant activa el repressor. d- Molta lactosa i poca glucosa, així el repressor està inactiu i la proteïna CAP o CRP activa. 44. En l’operó triptòfan en E. Coli, el triptofan... a- Activa el repressor. b- Inhibeix el repressor. c- Inhibeix l’ensamblatje de les subunitats del ribosoma (atenuació) d- No intervé directament en la regulació d’aquest operó. 45- Un paper important de l'ATP en el metabolisme és: a- Magatzem d'energia a llarg termini. b- Acoblament d'energia. c- Transferència d'electrons en reaccions redox. d- Estabilització de l'estructura de membrana.

6

46. La fosforilació a nivell de substrat... a- És la fosforilació enzimàtica de l'ADP per un compost amb elevat potencial de transferència de fosfat (major que el de l'ATP). b- És la fosforilació enzimàtica d’un substrat acoplada a la hidròlisi d’una molècula d’ATP. c- És la fosforilació enzimàtica de l’ADP acoplada al flux de un substrat cap a l’interior de la mitocondria. d- És la fosforilació enzimàtica de l’ADP acoplada al flux de protons cap a l’interior de la mitocondria. 47. La fosforilació d’ADP que aprofita l’energia generada per un flux d’electrons… a- Genera la major part de l’ATP cel·lular. b- Té lloc exclusivament als mitocondris en tots els organismes eucariotes. c- Requereix una ATP sintasa que genera un gradient de protons. d- Totes les respostes anteriors són certes. 48. Les reaccions redox a què estan sotmesos els components de les cadenes respiratòries... a- Són reversibles i impulsades per la hidròlisi de l’ATP. b- Són irreversibles. c- Cada component recupera el seu estat d’oxidació transferint els electrons a una parella redox de major potencial de reducció. d- cada component recupera el seu estat d’oxidació transferint els electrons a una molècula d’O2 49. Quines de les següents molècules intervenen en el transport electrònic en les cadenes respiratòries: a- NADH, FADH2, coenzim Q i citocroms. b- NADH, coenzim Q, citocroms i plastoquinona. c- NADH, FADH2, ubiquinona i plastoquinona d- NADH, FADH2 i clorofil·les. 50. Els complexes antena de les plantes... a- Estan formats per les clorofil·les a i f. b- Estan formats per clorofil·les i altres pigments. c- Estan formats per unes proteïnes anomenades cromòfors que absorbeixen la energia lumínica. d- Les plantes no tenen antenes. 51- El transport usual dels electrons en la fotofosforilació: a- va de l'aigua al NADPH b- va del NADP a l'oxígen c- va de la llum a l’oxígen. d- requereix acetil-CoA 52. La fotofosforilació cíclica... a- Requereix llum ultraviolada i visible. b- Produeix grans quantitats de NADPH. c- Provoca un augment en la taxa de conversió d'aigua en oxígen. d- Implica només un fotosistema. 53. Quina de les següents afirmacions és falsa: a- El catabolisme dels sucres implica la hidròlisi dels polisacàrids. b- L’anabolisme dels lípids implica la lipòlisi dels triacilglicerols.

7

c- Les rutes catabòliques són convergents. d- Les rutes biosintètiques parteixen d’uns pocs precursors comuns. 54. La digestió enzimàtica... a- Dels sucres comença a l’estómac. b- De les proteïnes comença a l’intestí. c- Dels greixos requereix sals biliars. d- Cap de les respostes anteriors és certa 55. La piruvat deshidrogenasa és un complex multienzimàtic que requereix els següents cofactors, excepte: a- NADH. b- Pirofosfat de tiamina (TPP). c- Biotina. d- Lipoamida. 56- La reacció que catalitza la piruvat deshidrogenasa... a- És molt exergònica i irreversible. b- És piruvat + CoASH + ATP Acetil-CoA + AMP + PPi c- Té lloc al citosol. d- Totes les respostes anteriors són certes. 57. La reacció catalitzada per la malat deshidrogenasa... a- Implica la descarboxilació del L-malat per produir oxalacetat. b- Té un increment d’energia lliure estàndard positiu, però en condicions cel·lulars la reacció està propera a l’equilibri. c- No forma part del cicle de Krebs. d- Genera ATP per fosforilació a nivell de substrat. 58. Quina de les següents afirmacions és falsa: a- Les rutes anapleròtiques serveixen per reomplir el cicle de Krebs dels intermediaris que s’han utilitzat com a precursors biosintètics. b- Les rutes amfibòliques serveixen per reomplir el cicle de Krebs dels intermediaris que s’han utilitzat com a precursors biosintètics. c- Un augment de la concentració de NADH provoca una inhibició de diversos enzims del cicle de Krebs. d- La piruvat deshidrogenasa es regula per efectors al·lostèrics, disponibilitat de substrats i productes i modificació covalent reversible. 59. Quina de les següents afirmacions sobre la glicòlisi és falsa: a- Hi ha dues reaccions en les quals es consumeix ATP. b- Totes les reaccions són reversibles excepte dues d’elles, molt exergòniques. c- Es produeixen dues molècules de NADH. d- La regulació es produeix a nivell dels enzims que catalitzen les reaccions irreversibles. 60. La producció de lactat al múscul... a- La catalitza la lactat sintasa i permet la síntesi d’intermediaris del cicle de Krebs. b- El lactat no es sol produir al múscul, sinó al fetge. c- La catalitza la lactat sintasa i permet obtenir energia per fosforilació a nivell de substrat. d- La catalitza la lactat deshidrogenasa i permet reoxidar l’NADH.

8

61. La gluconeogènesi... a- Comparteix tots els enzims de la glicòlisi, ja que catalitzen reaccions reversibles i això permet estalvi energètic a la cèl·lula. b- Requereix que l’oxalacetat (OAA) surti de la mitocondria en forma de malat, ja que l’OAA no té transportador. c- Requereix dos enzims (PEP carboxiquinasa i glucosa-6-fosfatasa) per fer el bypass de l’enzim hexoquinasa de la glicòlisi. d- Té com a producte final la glucosa, i es dona principalment al cervell, que és el teixit que requereix més glucosa per les seves funcions. 62. Per a la biosíntesi del glicogen la glucosa... a- S’ha d’activar en forma de UDP-glucosa. b- S’ha d’activar en forma de glucosa-trifosfat. c- S’ha d’activar en forma de glucosa-CoA. d- S’ha de convertir prèviament en galactosa. 63. La via de les pentoses fosfat... a- Proporciona NADPH que s’utilitza en la biosíntesi d’altres compostos. b- Permet la síntesi de glicogen a partir de pentoses activades amb un fosfat. c- Proporciona sucres de 5 carbonis per a la síntesi d’àcids nucleics. d- a i c són certes. 64. Marca la resposta certa en relació al lloc de síntesi i funció principals dels quilomicrons: a- Intestí prim; transport de greixos de la dieta. b- Fetge; transport de greixos de la dieta. c- Fetge; transport de greixos sintetitzats al fetge. d- Fetge; transport de colesterol. 65. En la oxidació dels àcids grassos ___ mentre que en la seva biosíntesi ___. Marca la resposta incorrecta: a- El portador de l’acil és el Co-A; el portador de l’acil és l’ACP. b- NAD+ i FAD són els acceptors d’electrons; NADPH és el donador d’electrons. c- L’enzim principal és la àcid gras oxidasa ; l’enzim principal és la àcid gras sintasa. d- Té lloc al mitocondri; té lloc al citoplasma. 66. Quina d’aquestes molècules no intervé en la biosíntesi de colesterol: a- Mevalonat . b- HMG-CoA reductasa. c- Carnitina-acil transferasa I. d- Esqualè 67. Quina de les següents afirmacions és falsa, en relació als cossos cetònics... a- Es sintetitzen al fetge, a partir dels àcids grassos. b- La seva síntesi augmenta en situacions on hi ha augment de la gluconeogènesi. c- Els teixits els utilitzen com afont energètica convertint-los en acetil-CoA d- El cervell només usa glucosa com a font energètica i no pot oxidar cossos cetònics. 68. El complexe nitrogenasa... a- És un complexe multienzimàtic que forma part del cicle de la urea.

9

b- Té una funció important en la síntesi de compostos nitrogenats en eucariotes. c- El tenen aquells organismes que poden realitzar la fixació biològica del nitrogen a amoni. d- És actiu només en presència de una gran concentració d’oxígen. 69. El glutamat... a- És un aminoàcid essencial. b- Intervé en les reaccions de transaminació en la síntesi i degradació d’aminoàcids. c- És el donador de N a la arginina en el cicle de la urea. d- El seu oxoàcid és la glutamina 70. En la biosíntesi de novo dels nucleòtids... a- Molts dels N de les seves bases provenen d’aminoàcids. b- Els nucleòtids es sintetitzen a partir de les bases provinents de la degradació de nucleòtids de la dieta o de la cèl·lula, les bases nitrogenades no se sintetitzen de nou. c- La síntesi de les purines difereix de la síntesi de les pirimidines en les tres reaccions finals. d- Els nucleòtids no contenen nitrogen.

10

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->