Nom del fitxer: 3FQ_OA29_C_v1

Ttol Activitat: Un rodet amb control remot!

Contingut teric:
Explicacin del mecanismo elctrico de formacin de los rayos (descargas ascendentes y
descendentes). Explicar el fenmeno del poder de las puntas y del funcionamiento del
pararrayos. Justificacin de medidas preventivas de los efectos de los rayos.
Competncies bsiques:

5. Competncia d'aprendre a aprendre

6. Competncia d'autonomia i iniciativa personal
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
Tipus dOA: Contextualitzat
Durada: 15 min

EXPERIMENT
Objectius
Amb aquest experiment farem una analogia del que passa en un nvol quan es produeixen
llamps fent moure un rodet. Es tracta que descobreixis els fenmens que hi ha darrera del
moviment del rodet i que, per analogia, intentis donar una explicaci cientfica del
funcionament dun llamp a partir de tot el que ja saps. Si no trobes lexplicaci, al final et
mostrem un glossari per recordar conceptes.
Material
Una llauna de refresc buida
Un globus inflat
El teu cabell
Procediment
1. Posa la llauna de costat al terra o a la taula (qualsevol lloc que sigui pla i relliscs).
Aguanta-la amb el dit fins que es quedi quieta
2. Agafa el globus i fregal enrgicament amb el teu cabell fins que shi quedi enganxat
3. Apropa el globus a la llauna per sense que la toqui, aproximadament a uns 3-4 cm de
distncia
4. Qu fa la llauna?
5. Ara mou el globus molt a poc a poc. Qu fa la llauna ara?
6. Situa el globus a laltre costat de la llauna. Qu fa ara?
7. Prova de fregar ms o menys el globus amb el teu cabell i observa si canvia la velocitat
de la llauna o el temps en qu est rodant
8. Ara feu grups. Cada grup far una competici! Nhi ha alguna que vagi ms rpida que
altres? Qu li heu fet perqu vagi ms rpid?
Anlisi de dades

La llauna i el globus, satrauen o es repel.leixen?

Frega el globus amb el teu cabell i desprs separal una mica. Qu els hi passa als
cabells? Els cabells i el globus, satrauen o es repel.leixen?
Desprs de fregar-te el globus, acostal a la cara o a una pantalla de TV. Se tenganxa?
La cara i el globus satrauen o es repel.leixen?
Com han destar dos cossos per atraures?
Quines crregues han de tenir aquests dos cossos?
Com creus que es deuen haver creat aquestes crregues?

Conclusions
Qu creus que li succeeix al globus en fregar-lo amb els cabells?
Sabries explicar el per qu del que has observat?
Mira les dues fotografies segents: quina similitud hi veus entre elles?
Per qu creus que a lexperiment no has vist una descrrega elctrica visible com la del
llamp? Qu fa que la corrent generada entre el llamp i la terra sigui tan intensa?
Si el globus representa el nvol i la llauna la terra, qu s el que fa que hi hagi un
llamp?

PER... I COM SELECTRITZEN ELS NVOLS? ANEM A VEURE-HO! (teoria)

Una molt bona explicaci dels llamps (en angls):
http://www.sciencemadesimple.co.uk/physicsblog/the-science-of-lightning

Glossari
Electritzaci
Lelectritzaci s la propietat que tenen els cossos datraure petits cossos mitjancant crregues
elctriques.
Lelectritzaci dun cos es pot donar per:
Fregament
Per contacte
Crregues iguals es repel.leixen
Crregues diferents satrauen
Conductors i allants
Hi ha slids, que anomenem conductors elctrics, a l'interior dels quals els electrons ms
allunyats dels nuclis atmics adquireixen llibertat de moviments. Aquests electrons lliures sn
els electrons que formen el corrent elctric. Sn bons conductors tots els metalls.
Els allants o dielctrics sn slids en els quals els electrons estan fermament units als toms
respectius. Com a conseqncia, aquestes substncies no posseeixen electrons lliures i no s
possible el desplaament de la crrega. Entre els bons conductors i els dielctrics hi ha
mltiples situacions intermdies.
Crrega elctrica
Tota la matria est constituda, bsicament, per partcules: protons, electrons i neutrons. Els
primers posseeixen crrega positiva; els segons, crrega negativa, i als neutrons els manca
crrega elctrica. Un cos no electritzat o neutre posseeix el mateix nombre d'electrons que de
protons. Quan es freguen dos cossos hi ha una transferncia d'electrons de l'un cap a l'altre, de
manera que els dos cossos queden carregats elctricament: el cos que t un excs d'electrons
queda carregat negativament, mentre que el que els perd t un excs de protons i queda
carregat positivament. Quan un cos frega amb un altre, no es crea crrega en el procs, sin
que hi ha una transferncia de crregues entre un cos i l'altre.
El cossos amb crrega del mateix signe es repelleixen i els de crregues diferents s'atrauen.
Les crregues elctriques quietes produeixen fenmens electrosttics i les crregues en
moviment produeixen el corrent elctric i l'electromagnetisme.