UDESO HerenciaHumana DossierAlumne

DOSSIER DE LALUMNE: ACTIVITATS A REALITZAR
1

Nom de lalumne:.. Bloc:

LHERNCIA HUMANA

2

Qu en s sobre lherncia humana?

Tot seguit haurs de respondre tota una srie de preguntes per tal de posar
sobre la taula tots aquells coneixements que spigues o recordis
lleugerament Endavant!

1) Pensa en les teves caracterstiques fsiques com la forma dels cabells
(rinxolats o llisos), el color dels ulls, la forma del nas, dels llavis, els dits de les
mans, si tens pigues, la forma de les teves orelles, algun tic que tinguis,
alguna alrgia, etc... Ara pensa en la teva famlia (pare, mares, germans/es,
avis/es).. compartiu alguna daquestes caracterstiques? amb qui? com creus
que les has heretat?

2) Segur que algunes vegades has estat malalt. I segur que coneixes o has sentit a parlar de la
sndrome de Down. Les malalties de qualsevol tipus, infeccions, discapacitats,etc. tamb shereten?
Totes?

2.1) Si creus que totes les malaties shereten, digues per qu, posan dos exemples i explica
tot el que en spigues sobre com shereten.

2.2) Si creus que noms algunes malalties shereten, digues per qu, posan dos exemples
de malalties que creus que shereten i explica tot el que en spigues sobre com shereten.
Posa tamb dues malalties que et sembla que no shereten i per qu ho creus aix.

3

4) En el cas duna dona embarassada, saps si hi ha alguna manera de saber si lembri t
una malaltia gentica?

5) Saps si hi ha alguna mena de tractament gentic per curar les malalties gentiques?
Explica, si ho saps, en qu consisteix.

Tot seguit portarem a terme un senzill joc sobre els trets hereditaris (ANNEX 1)

Ara ja deus saber quina UD farem, oi?

A continuaci us expliquem com treballarem al llarg de la Unitat Didctica

Aqu teniu linici dunes histries humanes. Trieu la que vosaltres vulgueu. Si ms dun grup
ha triat la mateixa pedra, paper, tisora! (a una ronda):

4

5

6

PAUTA DE TREBALL:
Com ens organitzarem al llarg de les prximes sessions per
assolir el nostre objectiu?

En properes 3 sessions treballareu amb la vostra parella
assignada de la segent manera:

A casa (entre sessi 1 i 2, 2 i 3, i 3 i 4) cada membre de la
parella respondr les preguntes segons el rol que nosaltres li
assignarem (dos rols, A i B).

A classe us les haureu dexplicar, de manera que laltre
membre de la parella entengui perfectament el que li heu
explicat i sigui capa, quan el professor li fagi una
daquestes preguntes, de respondre-la correctament.

PER TANT, HAUREU DE COLLABORAR ENTRE
VOSALTRES PER TAL DE FER LANLISI DEL CAS
DESTUDI!

Tingueu en compte que s molt important aquesta part de la
feina per varis motius:
1. Duna banda, perqu es valorar molt lactitud que
mostreu a lhora dexplicar als vostres companys les respostes
a les preguntes.
2. Daltra banda, a vosaltres mateixos us interessa
especialment que laltre membre de la parella pugui
entendre/aprendre a travs de les vostres explicacions, ja que
en la presentaci oral que un dels dos far en la sessi 5 o 6 la
nota resultant s per tots dos membres de la parella!
3. Finalment, perqu al final de cada
sessi farem alguna pregunta a latzar que comptabilitzar
en lavaluaci.

7

PREGUNTES QUE HAUREU DE RESOLDRE A CASA
RELACIONADES AMB EL CAS DESTUDI:

- Les preguntes marcades en color blau cal portar-les
contestades per la sessi 2
- Les marcades en verd per la sessi 3.
- Les marcades en taronja per la sessi 4.

1. Quin tipus dalteraci gentica causa la patologia del teu cas destudi (es tracta duna
alteraci alllica o duna alteraci cromosmica)? En qu consisteix exactament
lalteraci?
2. Quina s la dotaci cromosmica normal (nombre de cromosomes) dun individu?
Presenta el teu cas una dotaci cromosmica normal? A partir de la imatge dun
cariotip normal, representa-hi a sobre lalteraci del cas que ests estudiant.
3. Esmenta 6-8 smptomes i trets caracterstics (cas que nhi hagin tants) que presenten
les persones que pateixen aquesta patologia.
4. Quines dificultats pot provocar aquesta patologia en la vida de persones com la del
teu cas destudi? Esmenteu entre 4 i 6 dificultats.
5. Esmenta per a quins dos propsits es poden utilitzar les tcniques biotecnolgiques.
6. Expliqueu quina informaci s important conixer sobre la causa de la patologia per a
que sigui possible tractar-la o curar-la mitjanant terpia gnica.
7. De qu tracta el projecte genoma hum? Quines implicacions t en la terpia gnica i
en la possibilitat de cura de les malalties gentiques?

1. Digues, dentre els mecanismes gentics segents, quin s el responsable de la
patologia i explican el significat: alteraci dun al.lel (especifica si s herncia
autosmica dominant, autosmica recessiva, heterocromosmica dominant o
heterocromosmica recessiva) o alteraci cromosmica (especifica si s una alteraci
estructural o numrica)
2. Quina s la causa (o les causes) que origina la malaltia?

3. Amb quina freqncia es presenta aquesta patologia? quins sn els factors que poden
incrementar la freqncia de la patologia entre la poblaci? Argumenta-ho.
4. Proposa 4 mesures que facilitessin les condicions de vida daquestes persones en el
seu dia a dia, aix com la dels familiars que els envolten, i explica per qu aquestes
8
mesures que proposes milloraran les seves condicions de vida. Les mesures que
proposis han de contemplar els segents mbits:
a. 2 mesures encaminades a millorar dolors o altres problemes que pateixin com
a conseqncia de la patologia.
b. 1 mesura encaminada a facilitar les condicions de vida dels familiars.
c. 1 mesura encaminada a millorar la seva integraci en la societat.
5. Aquesta patologia, podria haver estat detectada mitjanant alguna tcnica de
diagnstic prenatal? Explica breument les tcniques que podrien haver-se utilitzat per
detectar-la i quin risc presenten.
6. Fes un esquema general de la terpia gnica aplicada al tractament de les patologies
gentiques, posant-hi els noms i una breu explicaci de cada pas. Explica per quin
mitj, en la terpia gnica, s transportat el material gentic sa a les cl.lules dun
individu malalt.
7. Una persona que t altes probabilitats de transmetre la seva anomalia gentica a la
seva descendncia desitja tenir fills, per vol evitar que aquests tinguin la malaltia, pel
que visita un assessor gentic per demanar consell. Qu els pot aconsellar lassessor
gentic per minimitzar la probabilitat de tenir un fill/a malalt/a? Explica com, amb
aquesta tcnica que els proposa, podrien tenir fills sans.

Preguntes per fer a classe durant la segona i tercera sessi:

Segona sessi:

1. Quines de les vostres malalties shereden mitjanant herncia autosmica? expliqueu
als vostres companys i companyes qu vol dir herncia autosmica
2. Ara anem a elaborar un pedigr sobre una malaltia amb herencia autosomica

EXERCICI PER CASA: FES UN PEDIGR PER LA MALALTIA DE LA FIBROSI QUSTICA
(HERNCIA AUTOSMICA RECESSIVA)

Tercera sessi:

9
1. Com es determina el sexe duna persona? Veiem-ho amb un pedigr
2. Quines de les vostres malalties shereden mitjanant herncia heterocromosmica?
expliqueu als vostres companys i companyes qu vol dir herncia heterocromosmica
3. Qu vol dir herncia lligada al sexe? Hi ha alg que en tingui un cas? Ara anem a
elaborar un pedigr sobre una malaltia amb herencia lligada al sexe
4. A partir del pedigr:
a. En el cas daquesta patologia, tenen els homes la mateixa probabilitat
dexpressar-la que les dones?
b. Determineu el genotip dels individus encerclats

EXERCICI PER CASA: FES UN PEDIGR PER LA MALALTIA DE LA HEMOFLIA
(HERNCIA LLIGADA AL SEXE)

Desprs de la sessi 3:
s essencial que aneu elaborant parcialment el pster amb tota aquella informaci que
ja tingueu feta de les sessions 2 i 3.
Disposeu duna base dorientaci (Annex 3 i 4) per tal delaborar el pster de manera que
tingui una bona estructura i hi surtin tots els conceptes rellevants. Aneu-hi pensant!

Arriba el moment de portar a terme la presentaci del vostre pster!!!

Com ens hem dorganitzar?

10

La responsabilitat de portar a terme la presentaci dels psters ser dun dels membres de
la parella: el rol A. Aquest membre es quedar al poster explicant-lo a la resta de companys
que lestiguin mirant. A lANNEX 5 trobars alguns consells per tal de fer una bona
exposici oral!

El company que no fagi la presentaci (rol B) es quedar de
recolzament durant la primera presentaci que es faci, i podr
intervenir al final de la presentaci per afegir algun aspecte que ell
consideri que hagi mancat, aix com tamb podr aclarir dubtes quan
el seu company de grup no pugui aclarir-los. Desprs de la primera
presentaci, el rol B anir a explorar psters.

La feina dels altres alumnes que no estiguin presentant els poster (incls els rols B dels
posters que sestan presentant) s prendre apunts sobre la resta de presentacions, ja que a la
setena sessi portarem a terme un exercici avaluatiu on us preguntarem sobre les
presentacions dels vostres companys.

Haureu dapuntar tot all que se us indica en la PLANTILLA DELS EXPLORADORS (ANNEX
6). Desprs de les presentacions, podeu fer preguntes per aclarir conceptes.

Al final de cada sessi de presentaci, els
exploradors que tenien la parella presentant el
pster passar els apunts a laltre membre de la
parella i discutiran els dubtes que tinguin. En el cas
que tots dos membres hagin fet exploraci de posters,
posaran en com les seves respostes. Penseu que al
proper dia es far un exercici avaluatiu de tot el que han aprs amb les presentacions.

En aquesta sessi portarem a terme, alhora, una activitat davaluaci i una activitat de
construcci dun mapa conceptual, per tal danar lligant tots els conceptes que hem anat
aprenent al llarg de la unitat didcitca.

Lexercici avaluatiu, que representar un 15% de la nota global, es fonamenta en tota una
srie de preguntes que se us far en relaci als casos destudi que els vostres companys i
companyes han presentat en els psters.

11
Per tant, s molt important que us prepareu b per respondre qualsevol pregunta
relativa a aquests casos. Per a fer-ho, teniu una eina imprescindible que haureu
dutilitzar: el frum. En aquest, tots i totes haureu dexposar els dubtes que us hagin
quedat en relaci als psters, i les persones de cada pster hauran danar resolent als
companys els dubtes que tinguin.

PENSEU QUE LA PARTICIPACI AL FRUM TAMB PUNTUA (EN CONCRET, UN 5%
DE LA NOTA GLOBAL, QUE NO S MOCO DE PAVO!).

PARTICIPEU-HI!!!

A ms a ms, de cara a la sessi 8, per parelles, haureu
de portar a terme una petita tasca per fer a casa com a
preparaci del debat que portarem a terme en aquella
sessi. Cada grup haur de resoldre la pregunta que se
li assigna a partir dun recurs web:

Grup 1: digues en quins pasos del mn s illegal avortar en qualsevol cas i pot comportar
greus penes de pres
Legislaci avortament en el mn:
http://es.wikipedia.org/wiki/Legislaci%C3%B3n_sobre_la_pr%C3%A1ctica_del_aborto_en_el_
mundo

Grup 2: digues en quins pasos de la UE l'avortament s legal noms quan hi ha un risc per la
mare, i s illegal si hi ha hagut una violaci o per defectes del fetus
Legislaci avortament en el mon:
mundo

Grup 3: digues en quins pasos de la UE lavortament s legal en els casos en qu hi hagi un
risc per la mare o hi hagi hagut una violaci (per s illegal si el fetus t defectes)
mundo

grup 4: digues en quins pasos de la UE lavortament s legal en els casos en qu hi hagi un
risc per la mare, hi hagi hagut una violaci o per defectes del fetus
mundo

Grup 5: digues en quins pasos de la UE lavortament s legal per qualsevol ra sempre i
quan es fagi dins dun pla establert
Legislaci avortament en el mn:
mundo
12

grup 6: digues en quines situacions s legal avortar actualment a Espanya:
http://es.wikipedia.org/wiki/Aborto_en_Espa%C3%B1a

Grup 7: Digues en quins casos seria illegal avortar a Espanya si el govern actual aprovs la
reforma de la llei davortament a Espanya que proposa (polmica reforma del ministre de
justcia Alberto Ruiz Gallardn): http://lomas.excite.es/la-ley-del-aborto-de-gallardon-2013-
supuestos-y-en-que-consiste-la-reforma-N38992.html
http://www.abc.es/espana/20130902/abci-claves-reforma-aborto-201309012129.html
http://www.publico.es/actualidad/470659/la-reforma-del-aborto-de-gallardon-sera-mas-
restrictiva-que-la-de-paises-tan-catolicos-como-italia-o-polonia

Ara ja comenceu a ser prou experts en el tema i a tenir uns bons coneixements com per
poder analitzar situacions complexes amb les que ens hi podem trobar tots i totes algun dia.

Entre tots:
Us proposem que llegim la histria del Pau, un noi de 15 anys que acaba de saber que tindr
un germanet o una germaneta.. per que de moment no sap si arribar a conixer.

Fixeu-vos b en les preguntes que es fan el Pau i el seu amic, nhi ha de dos tipus:
unes que sn tcniques i per tant noms tenen una resposta possible
daltres que no tenen noms una possible resposta sin que en poden tenir vries
depenent de lescala de valors que cadasc tingui (sn ms dopini).

Nheu identificat alguna de cada?

Us proposem que rellegiu la histria del Pau, el noi de 15 anys que acaba de saber
que tindr un germanet o una germaneta.. per que de moment no sap si arribar a
conixer.

Tens 15 anys, i ja et pensaves que no tindries cap germ, quan fa tres mesos la teva
mare et va dir que estava embarassada de 1 mes, que guai!. Ara est de 4 mesos.
Per els darrers dies la teva mare no para de discutir amb el teu pare i et preguntes
qu deu estar passant. Haurs fet alguna cosa malament?

13
Finalment, els ho preguntes, per no ten donen la resposta i diuen que sn
problemes seus. Desprs dinsistir-hi molt, finalment tho expliquen. No tagrada el
qu sents.. preferiries no haver-ho preguntat!!

Resulta que el teu pare i la teva mare van decidir fer-se lamniocentesi pels
antecedents familiars duna malaltia gentica molt greu, la fibrosi qustica, un tiet que
tu no vas conixer es va morir daquesta malaltia. El resultat de la prova ha estat
positiu per la patologia (homozigot per lal.lel de la fibrosi qustica), aix vol dir que el
nen o nena que porta la mare tindr la malaltia. Molt probablement, no viur ms de
30 anys i tindr greus problemes respiratoris i en laparell digestiu, que el mantindran
en estret contacte amb els hospitals.

La teva mare no sap si tirar endavant lembars. No es posen dacord amb el teu
pare. Per, penses, qui dells ho ha de decidir? Per qu no texpliquen res ms de la
malaltia? s segur que la tindr? No te nhan demanat la opini. s que no comptes
per res tu?

Et quedes tot tocat i quan vas a lescola el dia segent desprs duna nit dinsomni no
pots ms i ho expliques al teu millor amic malgrat els pares than demanat que no ho
diguis a ning. Abans, per, li fas prometre que no ho dir a ning.

-osti que fort! diu el teu amic. Per i com ho saben que tindr la malaltia?
-no ho s, noms mhan dit que la tindr..Shan fet una prova que es diu amnio no s
qu.
-Ah, si, i de qu va aquesta prova?
-Ni idea.. Per jo tamb em pregunto, i si per alguna casualitat no la t? I si la prova
no s 100 % fiable? I si decidissin no tenir-lo i desprs resulta que no la tenia?
Llavors no ho sabrem mai!! Estic fet caldo tio..
- Ostres Pau.. Els ho podries preguntar tot aix. Pensa tamb el cas que si tingus la
malaltia, tagradaria tenir un germ que spigues que shaur de morir al cap duns
anys? I a ms, s just per ell?
-No suposo que no.. no ho s, estic fet un embolic! Al cap i a la fi, s la meva mare
qui porta el fill..
-Si, per el fill tamb s del teu pare!
-Aix doncs, creus que ho han de decidir entre els dos? Potser hi ha alguna llei que ja
ho decideix?
-No en tinc ni idea tio.. Per escolta, i no hi ha cap cura per aquesta malaltia? potser
ara sest investigant i daqu a uns anys ja hi ha cures!
-Si fins ara ni havia sentit a parlar daquesta malaltia! El que s s s que darrerament
sestan investigant moltes tcniques biotecnolgiques per curar malalties gentiques.
-ah, si? i com funcionen?
-doncs no ho s ben b, noms s que manipulen lADN. Tamb he llegit a algun lloc
que hi ha la possibilitat de fer els fills a un laboratori i llavors triar els embrions bons.
No s com sen diu tcnicament de tot aix, ho saps tu?

-No ni idea, per ho trobo fortssim tio! Estem canviant la naturalesa!II aix s
possible avui en dia? Ho mirar per internet, mha agafat curiositat. Escolta, jo tinc un
14
altre dubte: el que no entenc s com s que una malaltia que tenia el teu tiet pot
passar al teu futur germ.. s a travs del teu pare? I per qu ell no es va morir als 30
anys? I per qu tu no la tens? Li podrem preguntar a la profe de bio..
-No, no!! Qu dius! Els he proms als meus pares que no ho diria a ning i amb tu ja
he trencat la promesa! s que no podia aguantar-me ms, aquesta nit no he pogut
dormir.. Em sembla que investigar una mica per internet.
- doncs jo si vols ho puc mirar per la meva banda tamb i dem et dic el qu he
trobat. nims tio, segur que els teus pares trobaran una soluci...

QUI HA DE PRENDRE LA DECISI QUE ES PLANTEGEN LA MARE I EL PARE DEL PAU?

Quin dilema oi?

Debat entre tots (40 min):

Ara us proposem fer un debat sobre la decisi que han de prendre el pare i la mare del Pau.
Entre tots, veurem quines opinions hi ha a classe respecte al tema.

Per primer, anem a veure qu sn i com funcionen els debats...
El debat s una eina que ens ajuda a mirar un determinat tema des de diferents perspectives
o punts de vista.

En un debat, un grup de persones es reuneixen i cadascuna expressa la seva opini sobre el
tema que sest debatent. Es tracta, per tant, de pensar junts, ja que una persona sola t
menys capacitat per a ser objectiva. Cadasc defensa amb arguments el seu punt de
vista, i alhora escolta els arguments que defensen els dems. Un debat no s, per tant,
una batalla per guanyar a laltre sigui com sigui, sin una forma denriquir els nostres punts
15
de vista a travs de lintercanvi dopinions.

Abans, per hem de pensar en tota aquella informaci que hem aprs i altra que veurem
avui i que ens servir per a poder justificar amb arguments slids les nostres posicions
durant el debat. Shan devitar frases del tipus perqu magrada, perqu s o perqu no.

En un debat hi acostuma a haver un moderador, els participants, i un pblic opcional. En el
nostre cas, tots/es serem participants. El moderador, que ha de ser imparcial, s qui
distribueix els torns de paraula. Els participants noms poden parlar quan tenen el torn, i
no han dinterrompre mai sota cap concepte el qui t el torn de paraula i est parlant, encara
que no els hi agradi el que diu. El llenguatge ha de ser sempre respectus, sense crits ni
desqualificacions. Qualsevol opini s vlida ja que no s una informaci objectiva sin el
que pensa una persona en base als seus valors i creences i aix s lliure del tot i ning ho pot
imposar o no hauria dimposar a cap altre.

Al final del debat es poden escriure les conclusions i, si cal, fer una votaci per veure quina s
lopini majoritria desprs del debat sobre el tema debatut.

Per organitzar-nos en el debat, assignarem dos moderadors que faran aquestes tasques
ajudades per als professors/es:
1) Regular les intervencions:
torn de paraules
tothom ha d'intervenir
procura intervencions concises, evita repeticions
suavitza tensions
mai exposis el teu punt de vista
2) Centrar el tema quan hi ha dispersi
3) Resumir al final el conjunt dopinions a classe

Preparaci del debat:
1- Quins aspectes creieu que han de tenir en compte el pare i la mare del Pau per poder
prendre aquesta decisi (tirar endavant lembars o no)? Les anirem apuntant a la pissarra.

Un dels aspectes a tenir en compte per prendre aquesta decisi tan difcil, i que segurament
heu mencionat, s si la malaltia t cura. Vegeu la informaci que teniu al llibre sobre la
malaltia, i la que us adjuntem aqu sobre les possibilitats de cura, que sumareu a la
informaci que ja us aporta la mateixa histria del Pau:

16

Un altre dels aspectes a tenir en compte per prendre aquesta decisi tan difcil, i que
segurament tamb heu mencionat, s si a lestat espanyol lavortament s legal, oi? I a la
resta del mn? Ho sabeu? expliqueu-nos el que heu trobat i farem una taula resum perqu
ens quedi a tots ben clar.

I finalment, reflexionem uns minuts sobre aix:
En una societat com la nostra davui en dia, se us acudeixen altres situacions en lmbit
mdic en les que actuem per canviar el curs natural dels esdeveniments, com en el cas de la
interrupci dun embars? Segur que moltes daquestes podrien donar peu a un altre debat!

Ara ja estem preparats per fer el debat:

Aquestes sn les preguntes que guiaran el debat:
1. Creieu que aquesta decisi lhan de prendre el pare i/o la mare del Pau? que el Pau hi
ha de dir la seva tamb?, o que ha de ser una decisi presa per un metge o per una
llei que sigui igual per tothom? Per qu?
2. Ara us posareu en el lloc del Pau: Us agradaria tenir un germ que saps que shaur
de morir al cap duns anys? I creus que s just per ell (el germ) passar-se la vida
lligat als hospitals?

17
ANNEX 1.- Plantilla Joc Sessi 1
Caracterstica

total %
Lbuls de les orelles unides

por enrotllar la llengua

distingeix el color verd del color
vermell

creua el dit polze esquerra per
sobre del dret

pigues

clotets

barbeta partida

cabell rissat natural

dret

polze curvat

dit anul.lar ms llarg que el dit
ndex

Total

18
ANNEX 2. Rbriques coavaluaci treball cooperatiu

Sessi 2
La persona a qui avalues:

Nom del vostre cas destudi:

Criteri davaluaci Indicador dexcelncia Gens
(0)
No gaire
(1)
Suficient
(2)
Fora
(3)
Molt
(4)
Preparaci de les preguntes
per part de la parella
La teva parella portava ben preparades les preguntes

Claredat i actitud en les
explicacions
Les explicacions de la teva parella han estat clares i amb una
clara disposici a que ho entenguis b

Actitud davant el plantejament
de dubtes
Quan has plantejat els teus dubtes a la teva parella, aquesta sha
mostrat comprensiva i no ha mostrat una actitud de refusament

Predisposici a resoldre els
dubtes
La teva parella ha fet tot el que ha pogut per resoldre els teus
dubtes

Efectivitat en la resoluci del
dubte
Els dubtes han quedat resolts entre vosaltres, no heu necessitat
lajuda del professor/a

Valoraci general de la
cooperaci
Valores positivament el treball fet amb la teva parella

Total

19
SESSI 3


(0)
No
gaire
(1)
Suficient
(2)
Fora
(3)
Molt
(4)
Preparaci de les preguntes per
part de la parella

explicacions
Les explicacions de la teva parella han estat clares i amb una clara
disposici a que ho entenguis b

de dubtes

dubtes
La teva parella ha fet tot el que ha pogut per resoldre els teus dubtes

dubte
Els dubtes han quedat resolts entre vosaltres, no heu necessitat lajuda
del professor/a

cooperaci

Total

20
SESSI 4


(0)
No
gaire (1)
Suficient
(2)
Fora
(3)
Molt
(4)
Preparaci de les preguntes
per part de la parella

explicacions
Les explicacions de la teva parella han estat clares i amb una clara
disposici a que ho entenguis b

de dubtes

dubtes
La teva parella ha fet tot el que ha pogut per resoldre els teus dubtes

dubte
Els dubtes han quedat resolts entre vosaltres, no heu necessitat
lajuda del professor/a

cooperaci

Total

21
ELABORACI DEL PSTER:
Criteri davaluaci Hi ha hagut desacords i la
negociaci ha estat
tensa. No heu arribat a
cap acord entremig, un
dels dos ha hagut de
cedir. Tagrada molt la
soluci final (0)
Hi ha hagut desacords i la
negociaci ha estat
tensa. No heu arribat a
cap acord entremig, un
dels dos ha hagut de
cedir. No tagrada gens la
soluci (0)
Hi ha hagut desacords
i la negociaci ha estat
tensa, per al final heu
trobat una soluci que
us satisf ms o
menys als dos (2)
Hi ha hagut desacords,
per heu negociat de
bones maneres una
soluci que es troba a
mig cam entre les
vostres posicions i us
satisf per igual als dos
(3)
Us heu posat
dacord amb
facilitat, teniu
moltes idees
en com (4)
Presa de decisions
sobre el format i el
disseny del poster

Presa de decisions
sobre les imatges

Presa de decisions
sobre els continguts

Altres preses de
decisions:

Total

22
ANNEX 3 .- BASE DORIENTACI ELABORACI DEL PSTER (EXCEPTE CAS XAVIER
I NURI)

BASE DORIENTACI PER A LELABORACI DEL PSTER

El pster s la presentaci grfica dun treball acadmic o cientfic, en qu comuniquem un
treball dinvestigaci, els resultats duna recerca, un estudi, un projecte, etc. Es tracta dun
mitj dexpressi que combina dos tipus delements:
Visuals: fotos, grfics, plnols, dibuixos, etc. amb la funci dillustrar i de contribuir a
fer comprendre el missatge.
Textuals: els textos, que, a ms de comunicar, han de funcionar com una imatge, han
datraure la visi i la lectura de laudincia.

A lhora de determinar el contingut del pster ens anir b tenir en compte aspectes com els
segents:
Hem de procurar que sigui atractiu, llegible, organitzat i concs.
Ha de contenir els apartats segents, en aquest ordre:
Ttol i autors
Introducci del cas destudi: en aquest apartat cal citar tota aquella
informaci que permeti situar en un context determinat als espectadors que
ens escoltaran:
Nom de la persona
Nom de la patologia que pateix

Desenvolupament del cas:
Aspectes fsics, cognitius i socials de la patologia
Esmentar 4 trets i smptomes caracterstics de la patologia.
Esmenteu 3 dificultats que puguin presentar aquestes
persones en el seu dia a dia i, cas que sigui possible, expliqueu
2 mesures que es podrien prendre per millorar el seu estil
de vida -i el dels seus familiars- des del punt de vista de:
La patologia
Millor integraci en la societat
Aspectes gentics de la patologia
Quin tipus dalteraci gentica lha generat i en qu
consisteix.
Quina s la causa (o les causes) que origina la patologia?
Quin s el mecanisme gentic responsable de la
transmissi de la patologia i quines implicacions t en la
seva expressi per part de la descendncia? (major o
menor freqncia dexpressi del carcter) En aquest
apartat haur de constar un petit arbre genealgic i el
mecanisme pel qual sorigina i/o es transmet aquest carcter.
Sexpressaria amb la mateixa freqncia la patologia si
hagus sigut el gnere oposat?

s de consell gentic i tcniques biotecnolgiques
Esmentar laplicaci duna tcnica de prevenci i detecci
de la patologia mitjanant tcniques de diagnstic prenatal i
detallar en qu consisteix i per qu la trieu.
Esmentar laplicaci duna tcnica de tractament de la
23
patologia (mitjanant terpia gnica o algun altre
mecanisme) i detallar en qu consisteix.
Esmentar si s o no possible aplicar la tcnica de tractament
basada en vectors vrics i justificar per qu s o per qu no.
Justificar si creieu convenient que les persones afectades
demanin consell gentic, i per quines raons podrien
voler/necessitar aquest consell.

Petit glossari, que contingui breus definicions daquelles paraules ms
especfiques relacionades amb el vostre cas destudi.
Referncies bibliogrfiques.

* Dins de cada apartat del pster cal SINTETIZAR al mxim la informaci, de manera
que surti noms aquella informaci RELLEVANT del mateix. Es tracta de que quan feu
la presentaci oral, a partir dun text ms o menys curt en cada apartat del pster (que
contingui els aspectes rellevants), vosaltres ho desenvolupeu i expliqueu als vostres
companys.

Aspectes generals de presentaci del pster:
Un bon pster ha dequilibrar contingut i presentaci.
Els psters no podran superar unes mesures determinades (quatre din-a3), ni el
format exigit (vertical), ja que sin no ser acceptat.
El contingut del pster ha dajustar-se als nostres espectadors. Donat que alguns dels
termes que esmentareu potser no sn coneguts per aquests, cal fer un glossari amb
una breu definici daquests termes, alhora que explicar-ne el significat a lhora de
presentar el pster.
El pster ha de poder set llegit fcilment des duna distncia d1-2 metres, inclosos els
textos de les figures.
Recordeu, per tant, posar tamb els textos a cada imatge/esquema/fotografia que
utilitzeu, tot citant-ne la font don lheu obtingut.
s important que la informaci es colloqui en el sentit normal de la lectura: desquerra
a dreta i de dalt a baix, evitant que els lectors hagin de danar donant salts visuals dun
lloc a laltre del pster. Els lectors normalment inicien la lectura a lextrem superior
esquerra i acaben a lextrem inferior dret.
Sn importants els espais en blanc (aire entre la informaci) i disposar la informaci
en columnes.
Cal anar molt de compte amb lortografia i els errades de redacci (errors en
lalineaci dels pargrafs, frases tallades,...), ja que qualsevol error, a la mida
exposada, sapreciar de seguida.

Aspectes grfics
Cal tenir molta cura dels aspectes visuals del pster, ja que aquests el fan ms atractiu i fcil
de llegir per a lespectador. Per a fer-ho:
Cal recolzar-se, sempre que sigui possible, en grfics, imatges, esquemes,
fotografies, etc., per tal de millorar la qualitat visual del mateix.
Han de ciudar-se els contrasts de colors, utilitzant colors clars per al fons, sobre el
qual ressaltin colors ms forts. Colors foscos i lletres clares sn difcils de llegir,
excepte per a un ttol.
No ha dabusar-se dels colors, no superant els 2-3 tons diferents. Evitar els colors
cridaners o els contrasts impossibles: vermell i verd, per exemple.
Les imatges i esquemes han de ser clares, de mida suficient per poder ser llegits, per
24
sense que aquests siguin excessius o desproporcionats, equilibrant el text i la imatge.
Les imatge utilitzades han de tenir suficient resoluci per a que no es vegin
pixelades al reproduir-se a la mida escollida. La majoria de les imatges procedents
dinternet manquen de la resoluci adient.

El text
Els textos dels psters han de ser concisos, clars i precisos. Un error habitual en els
psters s voler-hi incloure massa text. En el pster no cal incloure TOTA la
informaci, noms aquella RELLEVANT. Un pster s un exercici de SNTESI, un
resum illustrat. Aix, elimina tot all que no sigui essencial.
Organitzaci dels pargrafs en blocs de menys de 10 lnies, amb 10-11 paraules per
lnia.
Distribuir el text en blocs i emmarcar cada bloc. Presentar cada bloc amb un ttol
atractiu i visible.
Sempre que sigui possible, substituir text per imatges.
Utilitzar una font (tipus de lletra) neta, no molt rebuscada, agradable a la vista. No s
convenient variar molt els tipus de lletra ni els seus colors. Pot utilitzar-se la negreta i
la cursiva per incrementar la variaci dels tipus de lletra.
s interessant utilitzar tres mides diferents: per als ttols, per al text principal i per als
comentaris de les imatges o taules.
El ttol ha de reflexar duna manera breu la idea principal. Ha devitar-se en el ttol ls
dabreviacions, acrnims, aix com ls dargot o el de paraules o expressions
suprflues.
El nom dels autors ha de tenir una mida de lletra gran, tot i que menor que la del text.
Lapartat de bibliografia pot tenir una mida que sigui llegible noms a curta distncia,
per tal de no distreure dels apartats principals.

Lorganitzaci
Per portar a terme el pster s millor fer prviament un esborrany. En aquest s
recomanable simular sobre ell les diferents formes i espais dedicats a cada apartat.
Tamb s convenient establir un pla de treball que inclogui les tasques a realitzar
entre els autors i un calendari per determinar quan han destar fetes.
A lhora de determinar quin text ficareu al pster heu de comenar per un resum on,
desprs, subratlleu les frases o idees principals, que seran les qu es traslladaran al
pster.

La presentaci oral
Eviteu llegir el pster sempre que pugueu, noms recolzant-vos en alguns moments
per tal de desenvolupar posteriorment les idees principals que voleu exposar.
No deixeu a la improvisaci lexposici del pster.

Referncies bibliogrfiques:

Presentaci PWP del web Slideshare.net, a crrec de Javier Medina Domnguez:
http://www.slideshare.net/fmedin1/cmo-elaborar-un-pster-cientfico

Web de la Universitat de Girona (UdG):
http://www.udg.edu/projectesbiblioteca/Babel/Centrederedaccio/Comferunposter/tabid/15634/l
anguage/en-US/Default.aspx
25

ANNEX 4.- BASE DORIENTACI ELABORACI DEL PSTER CAS XAVIER I NURI

PART DEL XAVIER

Visuals: fotos, grfics, plnols, dibuixos, etc. amb la funci dillustrar i de
contribuir a fer comprendre el missatge.
Textuals: els textos, que, a ms de comunicar, han de funcionar com una
imatge, han datraure la visi i la lectura de laudincia.

segents:
Ttol i autors
informaci que permeti situar en un context determinat als espectadors que ens
escoltaran:
Nom de la persona
Situaci que va propiciar que al Xavier li fes falta una transfusi de
sang.

Quins sn els diferents grups sanguinis que es poden heretar en
lespcie humana (del sistema AB0)?
Quin s el mecanisme gentic responsable de la transmissi dels
grups sanguinis? Quines implicacions t en la seva expressi per part
de la descendncia? (major o menor freqncia dexpressi de la
patologia?)
Sexpressaria amb la mateixa freqncia la patologia si hagus sigut
el gnere oposat?
Esmenteu quines implicacions presenta el grup sanguini del Xavier a
lhora de donar i de rebre sang (utilitzeu el cas de la Nuri per portar-ho
a terme).


companys.

26
Els psters no podran superar unes mesures determinades (quatre din-a3), ni
el format exigit (vertical), ja que sin no ser acceptat.
El contingut del pster ha dajustar-se als nostres espectadors. Donat que
alguns dels termes que esmentareu potser no sn coneguts per aquests, cal fer un
glossari amb una breu definici daquests termes, alhora que explicar-ne el significat a
lhora de presentar el pster.
El pster ha de poder set llegit fcilment des duna distncia d1-2 metres,
inclosos els textos de les figures.
Recordeu, per tant, posar tamb els textos a cada imatge/esquema/fotografia
que utilitzeu, tot citant-ne la font don lheu obtingut.
s important que la informaci es colloqui en el sentit normal de la lectura:
desquerra a dreta i de dalt a baix, evitant que els lectors hagin de danar donant salts
visuals dun lloc a laltre del pster. Els lectors normalment inicien la lectura a lextrem
superior esquerra i acaben a lextrem inferior dret.
Sn importants els espais en blanc (aire entre la informaci) i disposar la
informaci en columnes.
Cal anar molt de compte amb lortografia i els erros de redacci (errors en

Aspectes grfics
Han de ciudar-se els contrasts de colors, utilitzant colors clars per al fons,
sobre el qual ressaltin colors ms forts. Colors foscos i lletres clares sn difcils de
llegir, excepte per a un ttol.
No ha dabusar-se dels colors, no superant els 2-3 tons diferents. Evitar els
colors cridaners o els contrasts impossibles: vermell i verd, per exemple.
Les imatges i esquemes han de ser clares, de mida suficient per poder ser
llegits, per sense que aquests siguin excessius o desproporcionats, equilibrant el text i
la imatge.

El text
Els textos dels psters han de ser concisos, clars i precisos. Un error habitual
en els psters s voler-hi incloure massa text. En el pster no cal incloure TOTA la
Organitzaci dels pargrafs en blocs de menys de 10 lnies, amb 10-11
paraules per lnia.
Distribuir el text en blocs i emmarcar cada bloc. Presentar cada bloc amb un
ttol atractiu i visible.
Utilitzar una font (tipus de lletra) neta, no molt rebuscada, agradable a la
vista. No s convenient variar molt els tipus de lletra ni els seus colors. Pot utilitzar-se la
negreta i la cursiva per incrementar la variaci dels tipus de lletra.
27
s interessant utilitzar tres mides diferents: per als ttols, per al text principal i
per als comentaris de les imatges o taules.
El ttol ha de reflexar duna manera breu la idea principal. Ha devitar-se en el
ttol ls dabreviacions, acrnims, aix com ls dargot o el de paraules o expressions
suprflues.
El nom dels autors ha de tenir una mida de lletra gran, tot i que menor que la
del text.
Lapartat de bibliografia pot tenir una mida que sigui llegible noms a curta
distncia, per tal de no distreure dels apartats principals.

Lorganitzaci
Per portar a terme el pster s millor fer prviament un esborrany. En aquest
s recomanable simular sobre ell les diferents formes i espais dedicats a cada apartat.
Tamb s convenient establir un pla de treball que inclogui les tasques a
realitzar entre els autors i un calendari per determinar quan han destar fetes.
A lhora de determinar quin text ficareu al pster heu de comenar per un
resum on, desprs, subratlleu les frases o idees principals, que seran les qu es
traslladaran al pster.

La presentaci oral
Eviteu llegir el pster sempre que pugueu, noms recolzant-vos en alguns
moments per tal de desenvolupar posteriorment les idees principals que voleu exposar.

Presentaci PWP del web Slideshare.net, a crrec de Javier Medina
Domnguez:




28
PART DE LA NURI

Visuals: fotos, grfics, plnols, dibuixos, etc. amb la funci dillustrar i de contribuir a
fer comprendre el missatge.
Textuals: els textos, que, a ms de comunicar, han de funcionar com una imatge, han
datraure la visi i la lectura de laudincia.

segents:
Ttol i autors
informaci que permeti situar en un context determinat als espectadors que
ens escoltaran.
Nom de la persona
Nom de la patologia

Aspectes gentics de la patologia
Quin tipus dalteraci gentica lha generat i en qu
consisteix.
Quina s la causa (o les causes) que origina la patologia?
Quin s el mecanisme gentic responsable de la
transmissi de la patologia i quines implicacions t en la
seva expressi per part de la descendncia? (major o
menor freqncia dexpressi del carcter) En aquest
apartat haur de constar un petit arbre genealgic i el
mecanisme pel qual sorigina i/o es transmet aquest carcter.
Sexpressaria amb la mateixa freqncia la patologia si
hagus sigut el gnere oposat?

s de consell gentic i tcniques biotecnolgiques
Esmentar laplicaci duna tcnica de prevenci i detecci
de la patologia mitjanant tcniques de diagnstic prenatal i
detallar en qu consisteix i per qu us heu decantat per
aquesta.
Esmentar laplicaci duna tcnica de tractament de la
patologia (mitjanant terpia gnica o algun altre
mecanisme) i detallar en qu consisteix.
Esmentar si s o no possible aplicar la tcnica de tractament
basada en vectors vrics i justificar per qu s o per qu no.
Justificar si creieu convenient que les persones afectades
demanin consell gentic, i per quines raons podrien
voler/necessitar aquest consell.

29

companys.

Els psters no podran superar unes mesures determinades (quatre din-a3), ni el
format exigit (vertical), ja que sin no ser acceptat.
El contingut del pster ha dajustar-se als nostres espectadors. Donat que alguns dels
termes que esmentareu potser no sn coneguts per aquests, cal fer un glossari amb
una breu definici daquests termes, alhora que explicar-ne el significat a lhora de
presentar el pster.
El pster ha de poder set llegit fcilment des duna distncia d1-2 metres, inclosos els
textos de les figures.
Recordeu, per tant, posar tamb els textos a cada imatge/esquema/fotografia que
utilitzeu, tot citant-ne la font don lheu obtingut.
s important que la informaci es colloqui en el sentit normal de la lectura: desquerra
a dreta i de dalt a baix, evitant que els lectors hagin de danar donant salts visuals dun
lloc a laltre del pster. Els lectors normalment inicien la lectura a lextrem superior
esquerra i acaben a lextrem inferior dret.
Sn importants els espais en blanc (aire entre la informaci) i disposar la informaci
en columnes.
Cal anar molt de compte amb lortografia i els errades de redacci (errors en

Aspectes grfics
Han de ciudar-se els contrasts de colors, utilitzant colors clars per al fons, sobre el
qual ressaltin colors ms forts. Colors foscos i lletres clares sn difcils de llegir,
excepte per a un ttol.
No ha dabusar-se dels colors, no superant els 2-3 tons diferents. Evitar els colors
cridaners o els contrasts impossibles: vermell i verd, per exemple.
Les imatges i esquemes han de ser clares, de mida suficient per poder ser llegits, per
sense que aquests siguin excessius o desproporcionats, equilibrant el text i la imatge.

El text
Els textos dels psters han de ser concisos, clars i precisos. Un error habitual en els
psters s voler-hi incloure massa text. En el pster no cal incloure TOTA la
30
Organitzaci dels pargrafs en blocs de menys de 10 lnies, amb 10-11 paraules per
lnia.
Distribuir el text en blocs i emmarcar cada bloc. Presentar cada bloc amb un ttol
atractiu i visible.
Utilitzar una font (tipus de lletra) neta, no molt rebuscada, agradable a la vista. No s
convenient variar molt els tipus de lletra ni els seus colors. Pot utilitzar-se la negreta i
la cursiva per incrementar la variaci dels tipus de lletra.
s interessant utilitzar tres mides diferents: per als ttols, per al text principal i per als
comentaris de les imatges o taules.
El ttol ha de reflexar duna manera breu la idea principal. Ha devitar-se en el ttol ls
dabreviacions, acrnims, aix com ls dargot o el de paraules o expressions
suprflues.
El nom dels autors ha de tenir una mida de lletra gran, tot i que menor que la del text.
Lapartat de bibliografia pot tenir una mida que sigui llegible noms a curta distncia,
per tal de no distreure dels apartats principals.

Lorganitzaci
Per portar a terme el pster s millor fer prviament un esborrany. En aquest s
recomanable simular sobre ell les diferents formes i espais dedicats a cada apartat.
Tamb s convenient establir un pla de treball que inclogui les tasques a realitzar
entre els autors i un calendari per determinar quan han destar fetes.
A lhora de determinar quin text ficareu al pster heu de comenar per un resum on,
desprs, subratlleu les frases o idees principals, que seran les qu es traslladaran al
pster.

La presentaci oral
Eviteu llegir el pster sempre que pugueu, noms recolzant-vos en alguns moments
per tal de desenvolupar posteriorment les idees principals que voleu exposar.




31
ANNEX 5.- COM FER UNA BONA EXPOSICI ORAL

32
Annex 6.- ANNEX DELS EXPLORADORS DE PSTERS

Benvolguts exploradors de psters,

tot seguit teniu adjuntes tota una bateria de preguntes que haureu de contestar per cada cas
destudi durant la presentaci que us facin els/les vostres companys/es. TINGUEU EN
COMPTE QUE S MOLT IMPORTANT RESPONDRE-LES TOTES, JA QUE EN LA
SETENA SESSI PORTAREM A TERME UN EXERCICI ON SAVALUARAN ELS
CONEIXEMENTS QUE HAGUEU APRS A TRAVS DELS PSTERS DELS VOSTRES
COMPANYS.

Recordeu que, al final de la presentaci del pster, podreu portar a terme preguntes als
vostres companys per tal de resoldre aquells dubtes que us sorgeixin, de manera que US
RECOMANEM QUE US ANEU APUNTANT TOT ALL QUE NO US QUEDI CLAR, per tal
de portar a terme les preguntes UN COP SACABI LEXPOSICI ORAL.

Ah! I no oblideu compartir tot all que hagueu apuntat dels altres casos destudi amb
les vostres parelles. Penseu que en lexercici de la setena sessi la vostra nota tamb
dependr del que contestar la vostra parella!

Esperem que descobriu moltes coses, nims!

33
Nom del Pster 1:

Pregunta 1. Quin tipus dalteraci gentica ha generat la malaltia? En qu consisteix i a
qu s deguda?

Pregunta 2. Quina s la causa (o les causes) que originen la malaltia?

Pregunta 3. Quin s el mecanisme gentic responsable de la transmissi de la
patologia i quines implicacions t en la seva expressi per part de la descendncia?
(major o menor freqncia dexpressi del carcter)

Pregunta 4. Sexpressaria amb la mateixa freqncia la patologia si hagus sigut el
gnere oposat? Per qu?

34

Pregunta 5. Quina tcnica de prevenci i detecci de la patologia (mitjanant tcniques
de diagnstic prenatal) sutilitzen i en qu consisteixen?

Pregunta 6. Quina tcnica de tractament de la patologia (mitjanant terpia gnica o
algun altre mecanisme) sutilitzen i en qu consisteixen?

Pregunta 7. En el cas de la seva patologia, s possible aplicar la tcnica de tractament
utilitzant en vectors vrics? Per qu?

Pregunta 8. Creuen convenient que les persones afectades demanin consell gentic?
Per quines raons?

35
Nom del Pster 2:

Pregunta 1. Quin tipus dalteraci gentica ha generat la malaltia? En qu consisteix?




36
de diagnstic prenatal) utilitzen i en qu consisteixen?

algun altre mecanisme) utilitzen i en qu consisteixen?

basada en vectors vrics? Per qu?

Per quines raons?

37

Nom del Pster 3:





38




Per quines raons?

39

Nom del Pster 4:





40



Per quines raons?

41

Nom del Pster 5:





42




Per quines raons?

43

Nom del Pster 6:





44




Per quines raons?

45

Nom del Pster 7: CAS DEL XAVIER I LA NURI

PART XAVIER:
Pregunta 1. Quins sn els diferents grups sanguinis que es poden heretar en lespcie
humana (del sistema AB0)?

Pregunta 2. Quin s el mecanisme gentic responsable de la transmissi dels grups
sanguinis? Quines implicacions t en la seva expressi per part de la descendncia?
(major o menor freqncia dexpressi de la patologia?)

Pregunta 3. Sexpressaria amb la mateixa freqncia un altre grup sanguini si hagus
sigut el gnere oposat? Per qu?

Pregunta 4. Esmenteu quines implicacions presenta el grup sanguini del Xavier a lhora
de donar i de rebre sang

46

PART NURI:




47




Per quines raons?

48

Nom del Pster 8:





49




Per quines raons?

UDESO HerenciaHumana DossierAlumne

Caricato da

Informazioni sul documento

Titolo originale

Copyright

Condividi questo documento

Condividi o incorpora il documento

Opzioni di condivisione

Hai trovato utile questo documento?

Questo contenuto è inappropriato?

Copyright:

UDESO HerenciaHumana DossierAlumne

Caricato da

Copyright:

DOSSIER DE LALUMNE: ACTIVITATS A REALITZAR

Potrebbero piacerti anche