PERSABERNEMS.

EXPERT2:EROSIALESCOSTESROCOSES
Font:PATRONS,TAXESIFORMESDEROSIALESCOSTESROCOSES
CARBONATADESDEMALLORCA,DepartamentdeCinciesdelaTerra,Universitatdeles
IllesBalearsCiutatdeMallorca,Abril2006.Tesisdoctoral.LlusGmezPujol
http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/tesisUIB/archives/TDX1117.dir/TDX1117106092328.pd
f
1.4.Agentsiprocessosenelmodelatdelescostesrocoses
Homagrupaelsprocessosqueactuenalescostesrocosesencincgransgrups,totiquea
vegadesnosiguisenzilldiscernironacabalaccidunioncomenaladelaltre,olessinergies
queshidonen(GriggsiTrenhaile,1994Woodroffe,2003).Elscincgransgrupssn:lacci
hidrulica,laccimecnica,laccifisicoqumica,laccibiolgicailaccigravitatria,amsa
msdaltresprocessospropisdelsvessantssubaeris.
1.4.1.Elsprocessoshidrulics
Lesforceshidruliquesprodudesperlonatgeinclouenlapressihidrosttica,relacionadaamb
lamassadaigua,ilespressionsdinmiquesrelacionadesambelmovimentdelaigua.
Lapressihidrostticasexerceixperlacolumnadaiguaquehihasobreunasuperfciederoca
submergidaiaugmentaaixcomhofalaprofunditat.Aix,alacosta,hihasuperfciesderoca
queromanentoteltempssubmergides,perdaltresqueexperimentenlapressihidrosttica
deformaalterna,demaneraqueaquestjocdecrregaidescrregadelasuperfcierocosapot
contribuiralseudebilitament(Trenhaile,1987).Lapressidinmicacomaagentdela
meteoritzacierosidelescostesrocosesinvolucralesforcesdetensiifriccidelaiguaamb
larocaiambelmaterialsolt.
1.4.2Laccimecnica
Laccimecnicaladuuatermelonatgequancarregaodesplaamaterialsedimentari.
Aquestainclouelsprocessosdabrasiidatricimarines.Labrasimarinaslerosidela
rocacausadapelfrecielxocpelsmaterialstransportatsperlesones(JonesiWilliams,1991).
Mentrequelatricimarinaselprocspelquallespartculesdesediment,colpejantlarocai
arrandelimpacte,lafragmenten,especialmentquansendesprenenmaterialsdediferents
caracterstiquesopropietatsmecniques,comselcasdelscdolsdeslexflintals
penyasegatsllavoratsencalcriescrentenqueschalky(WilliamsiRoberts,1995).La
comparacidelestaxesderosientrecostesrocoses(penyasegatsiplataformeslitorals),
ambpresnciadematerialssusceptiblesdactuarcomaagentserosius,demetralla(e.g.
arenesigravesdeplatja),posademanifestlaimportnciadelaccimecnica.Aix,ala
costaorientaldAnglaterra,Robinson(1977bic)constataquelestaxesderosisobreun
substratdeturbiditeslissiquessquinzevegadesmajoraleslocalitatsambdisponibilitatde
materialclstic,quenoallonnoapareixenplatges.Enlamateixalniaapuntenelsresultatsde
Trudgill(1976a),totiqueambordresdemagnitudmenors,d1/4peralescostesrocosesde
lillaocenicadAldabradesenvolupadessobrecalcarenitesforamsdures(Fig.1.4).
1.4.3Elsprocessosfsicsiqumics
Elsprocessosfsicsiqumicsrelacionatsamblaiguamarinaquedensotalepgrafdacci
fisicoqumica.Snmoltselsprocessosdemeteoritzaciqueactuensobreelrocamalacosta,i
nosempreentenimunconeixementnicomplet,niprouslid.Demsams,sovintestantan
interrelacionatsquecostadestriarlos(BlandiRolls,1998).
Lameteoritzaciperlaccidelaiguaabaixestemperaturessunclssicalatitudsonles
temperaturesfluctuenambfreqnciapersobreipersotadelpuntdecongelaci.Laiguapot
augmentarun9%elseuvolumquanescongelaigeneraunaaccidefalcadelarocaquepot
arribaradonartaxesderoside0,3a2,5mma1perlexpansidelaiguaenformadegel(Hall,
1988).
Lameteoritzacipersalssundelsprocessosmsrecurrentsalescostesrocoses(Goudie
iViles,1997)quetelseuorigenenelcreixementdecristallsdesals,apartirdelessolucions
quecirculenperlesesquerdesosaturenlaporositatdelaroca.Snmoltselsfactorsquehi
intervenen:desdelscanvisenelsparmetresambientalscomlatemperatura(Goudie,
1994)olahumitat(Goudie,2000),totaugmentantlesdimensionsdelscristallsilapressique
exerceixensobrelaporositatdelaroca.Mottershead(1989)dnataxesderosirelacionades
amblaportacidesalspelruiximmardelordrede0,6mma1.
Unaltreprocsdemeteoritzacifsicafarefernciaalahumectaciidessecacidela
superfciedelesroquesarrandelsciclesmareals,curtsperodesdeplujaotemporals.s
especialmentsignificativasobremineralsargilososoroquesambunaporositatbaixai
estinterrelacionadaamblameteoritzacipersals(HalliHall,1996).Lameteoritzaciper
humectaciidessecacisempratotsovintcomaargumentdelameteoritzacidelescostes
rocoses,totiquenohihacapprovaempricadelasevaefectivitatsobresubstratsmso
menysdurs(StephensoniKirk,2000b).
Entreelsprocessosqumics,homendestacalahidrataci,ladissoluci,lacarbonataci,la
hidrlisi,aixcomelsprocessosdoxidaciireducci
Ladescarbonataciestrelacionadaambelsefectesdeldixiddecarboni(CO2)presenten
solucionsaquoses,queinteraccionaambelcarbonatclcicenunconjuntdereaccions
reversiblesenfuncidelasaturacirespecteCO2oCaCO3.Enprincipi,laiguademarest
sobresaturadadecarbonatclcic(Trudgill,1985),perlaqualcosanotcapacitatdedissoldre
larocacalcria.Noobstantaix,squetcapacitatagressivapelquetocaalMg(Trudgill,
1979).
1.4.4Laccibiolgica
Laccibiolgicafarefernciaalinfluxdelsorganismesenlalteraci,erosiiformadelacosta
rocosa.Aquestaaccipottenirdiferentssignes,perlaqualcosahomparladebioerosi,
bioprotecciibioconstrucci(Nayloretal.2002)tantperalsprocessosdetipusbioqumicscom
peralsbiomecnics.Algunsorganismesrodofcies,crustacisfiltradors,escullsdebivalves
podenentapissarlasuperfciedelacostaiprotegirladelaccimecnicaidelahidrulica.
Daltres,arrandelasevaetologia,gratenlarocapertaldobtenirneelseualiment,ob
nataquenlasuperfcieambcidsorgnics(AndrewsiWilliams,2000McLean,1967).
Tambhihaorganismesquetenenelseunnxolecolgicalarocai,pertaldeprotegirsedels
depredadors,oacausadelseucreixement,alterenlaroca.Entredaltres,hiha,especialment
elscianfits,certsmolluscsdelgnereLithophaga,olesespongesdelgnereCliona(Pohli
Schneider,2002Viles,1987b).
1.4.5Processossubaeris
Finalment,calesmentarlaccidelsprocessossubaerisquedesenvolupenlasevaaccials
penyasegatsiplataformeslitoralsqueabracendesdelacaigudadepetitsfragmentsderoca,o
lareptacidelsvessants,finsalsgransmovimentsdemasses.Elsprocessossubaerisque
operenalescostesestanrelacionatsamblaportacidaiguadeprecipitaciidescolament.De
fet,bonapartdelsmovimentsdemassessemblenserlarespostaalacrregahidrulica
delaroca(Duperretetal.,2002)mediatitzadaperlestructurailesdiclasisdelaroca(Blanco,
2001Dibbetal.,1983JonesiWilliams,1991).Calposardemanifestque,tantlaigua
descolamentcomladeprecipitaci,juguenunpaperimportantpelquefaalsmecanismesde
meteoritzacifisicoqumica.
EXPERTS3I4:LAFORMACIILEROSIDELESPLATGES
Font:ELSRISCOSLITORALSACATALUNYA.JorgeGuilln
http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/informesespecials/2008/els
_riscos_litorals_a_catalunya.pdf
1.Definicidelfenomen
Lazonalitoralslreadecontacteentreelmedimarielterrestreontenenllocunasriede
processoscaractersticsqueactuenambdiferentsescalesespaciotemporals.
Desdelpuntdevistadelsriscosnaturals,esdefineixenhabitualmentdostipusdefenmens
dintersalazonalitoral:a)erosiicanvisenlaconfiguracidelalniadecosta,ib)inundaci
dreesemergidesdurantesdevenimentsinstantanis.Altresaspectesrelacionatsperqueno
esconsiderenenaquestestudisnelsriscospotencialsdelsfenmensmarinssobre
estructureslocalitzadesalaplataformacontinental(plataformespetrolferes,piscifactories,
campselics...)oelsefectessobredeterminadesactivitatscomercials,comactivitats
pesqueres,trnsitmartimolesoperacionsenports.D'altrabanda,encaraqueelsriscos
costanersestanestretamentrelacionatsambelsprocessosdecanviclimtic,aquestsnoels
abordaremespecficament,jaquehanestattractatsenuninformeprevielaboratpelCADS
(InformesobreelcanviclimticaCatalunya,2005)
1.1.Erosiicanvisenlaconfiguracidelalniadecosta
Lesvariacionsmorfolgiquesenlafranjacostanerasovintsesimplifiquenconsiderantels
canvisenlalniadecosta.Enelcasdecostessedimentries,elscanvispodenmanifestarse
comunavan(acreci)oretrocs(erosi)delaplatja.Bonapartdelriscosenlazonalitoral
estanenrelaciamblerosicostanera.
Elsriscosmsimportantsassociatsalerosicostanerasnlaprduadesuperfcieambvalor
social,ambientaloeconmicladestruccidedefensescostaneresnaturalscomelscampsde
dunes,ieldeterioramentdelesobresdeprotecci,queafavoreixelriscdinundaci.s
importantdestacarqueelsprocessosderosiafectentantlescostessedimentriescomles
rocoses,perqueenaquestesultimeslavelocitatdelerosisunordredemagnitudms
petitainoshiprodueixenelsfenmensoscillatorisdavan/retrocsdelalniadecosta,sin
quelatendnciaevolutivassempreerosiva.Ams,laproblemticaacurtimitjterminidels
riscosnaturalsassociadaalerosiencostesrocosesestestretamentrelacionadaambels
riscosdesllavissades.
Lerosipotseranalitzadacomunprocsamitjtermini(dcades),queprodueixcanvis
continusalterritori,ocomunfenomensobtat,respostadelamorfologiacostaneraaunepisodi
daltaenergia.Elscanvismorfolgicsamitjterminivnendeterminatspelbalansedimentari
decadacellasedimentria(reapermesurar),definitcomladifernciaentreelsedimentque
arribaaaquestambientielquesenvapertransportdesediment.Unbalannegatiusignifica
queelmaravanaiquesestperdentunaporcideterritoriambdeterminatsusosi
installacions.Benalcontrari,unbalanpositiuimplicaunavandelaterraemergidaiuna
ampliacidelespossibilitatsdusosdelespailitoral,encaraque,enocasions,tambpottenir
conseqnciesnegatives(navegacimartima,reblimentdeports,etc.).
Elsfenmenssobtatsdaltaenergia,comelstemporalsmarins,tambprodueixenerosi,per
encondicionsnaturalslaconfiguracidelalniadecostattendnciaatornarasercomabans
delesdeveniment.Aquestseriaelcas,perexemple,delesoscillacionsestacionalsen
lampladadelesplatgesentrelhivern(perodecaractersticenelqualesprodueixenels
temporals)ilestiu.Enunaplatjaenequilibri,laposicidelalniadecostadesprsdelperode
dhivern(erosi)iestival(acreci)serialamateixaquelainicial,senseundesplaamentnet.
1.3.Agentshidrodinmics
Lerosicostanerasunfenmenresultantdelainteraccidemltiplesfactors.Elsagents
impulsorsohidrodinmicsmsrellevantssn:elstemporalsmarins,elscorrentslitorals,els
tsunamis,lesonesgegantsilesseixes.
1.3.1.Temporals
Quanelventgeneraunescondicionsd'onatgequesuperenuncertllindaresconsiderauna
situacidetemporal,habitualmentdefinitapartirdeunparmetreestadsticdelaladadonai
perunaduracimnima(horesodies).Elcriteriperdefinirlescondicionsdetemporals
variableidepnbsicamentdelclimad'onatgequeafectalazonad'intersidelfenomen
especficqueesdesitgianalitzar.Durantuntemporal,amesuraquel'onatges'aproximaala
platja,scapaderesuspendreitransportarsediment,quesovintestradueixenunaerosiala
platjaemergida.
Unfenomenassociataltemporaldonadessucceeixquanelventempenylamassad'aigua
marinacapalacosta,totproduintneunasobreelevacirespectedelseunivellmitj.De
vegades,ams,aquestprocscoincideixambelpasdefrontsatmosfricsambsituacionsde
baixespressionsi/oambmareaalta,quetambafavoreixenlapujadadelnivellmar.La
combinacidetemporalsisobreelevacidelnivelldelmardurantcondicionsmeteorolgiques
extremes(comperexemplehuracans)dnallocalsfenmensmsdestructiusallitoral,tot
produinterosiilainundacidreescostaneres.
1.3.2.Correntslitorals
Amsdelaccidirectadelonatge,simportantconsiderarlefectedelscorrentslitoralssobre
eltransportdesedimenti,enconseqncia,sobrelevolucimorfolgicadelazonacostaneraa
mitjillargtermini.Aquestscorrentspodensertransversalsolongitudinalsalacostaiestar
generatsperladissipacidelonatge,ventomarees.Elcorrentlongitudinalselque
habitualmentrepunamajoratenciperlasevarellevnciaenlevolucidelaposicidelalnia
decostaienelbalansedimentaridelesunitatssedimentries.Lasevaintensitats
proporcionalalalturadonaialanglequeformaeltrendonesamblalniadecosta.
1.4.Laccihumanacomafactormodificadordelsfenmenslitorals
Enl'actualitatelsfenmensderosiiinundacidellitoralielsriscosquecomportennopoden
entendre'scompletamentsenseconsiderarlestransformacionsdelmedinaturalrealitzadesper
lesactivitatshumanes.Lesmsdestacablessn:
Ladisminucidelesaportacionssedimentriesfluvialsalmedimarcomconseqncia
delaregulacidelesconqueshidrogrfiques,unmajoraprofitamentdelesaigesi
lextraccid'ridsdeleslleresdelsrius.
Ladisminucidelesaportacionssedimentriesadeterminadescelleslitoralscoma
conseqnciadeltalldeltransportlongitudinaldesedimentsquesuposalaconstrucci
debarreres,comaraportsiespigons.
Lalimitacidelavariabilitatmorfolgicanaturaldelesplatgesmitjanantconstrucci
d'elementsquedonenrigidesaalacosta.
Laurbanitzacid'reesprximesalacostaidestruccid'ecosistemes,comdunesi
aiguamolls,quesuposenunprotectornaturalal'actuacidelsagentshidrodinmics.
2.RellevnciadelfenomenaCatalunya(=Ellitoralcatal:naturalomodificat?)
EllitoraldeCatalunyatunalongitudaproximadade600kmiescaracteritzaperunagran
diversitat.Atenentalasevamorfologiaidinmicasedimentria,shidefineixendostipusde
costa:lacostaabruptailacostabaixaosedimentria.
Lacostaabruptaestconstitudaperunsubstratrocsconsolidatquegenerafortspendents.
Elsfenmensderosihisncomparativamentlentsielsriscosassociatsalainundaci,
baixos.Intercalatsenaquestacostapodendesenvoluparsepetitscossossedimentaris
denominatscalesoplatgesencaixades,ambcaracterstiquesmixtesentrelacostaabruptaila
sedimentria.
Lacostabaixaosedimentriaescaracteritzaperpendentssuausomoderats,estarafectada
perdiversosgrausdurbanitzaciipresentarunavulnerabilitathabitualmentelevadarespecte
delsfenmensderosiiinundaci.Enaquestacategoriapodendiferenciarseplatgesobertes,
platgesencaixades(incloenthilesplatgesurbanes)ilesplatgesformadesenles
desembocaduresdelsgransrius(deltes).
Lataula1recullalgunescaracterstiquesdintersdellitoralcatalqueposendemanifestla
rellevnciaquetelfenomendel'erosienrelaciambl'ocupacidellitoralperdiverses
infraestructures.Enaquestsentit,caldestacarqueescomptabilitzenalllargdellitoral51ports,
89espigonsd'unagrandriaconsiderable,aproximadament30dicsallats(parallelsiseparats
delacosta)inombrosostramsdecostaambescullera(figura1).
Taula1.Tramsdecostaafectatsperinfraestructuresierosialacostacatalana(font:
Eurosion,2004).Peralestimacidelapoblaciilasuperfcieafectadesesconsiderenles
reessituadesfinsa500mdedistnciadelactuallniadecosta(any2002)ilessituades
topogrficamentpersotade5m:
longitudlniadecosta578km
costaenerosi192km
costaocupadaperinfraestructuresiplatgesartificials152km
poblaciqueviualazonaafectadapererosii/oinundaci1.000.000persones
reesurbanitzadesiindustrialsafectadespererosii/oinundaci123km2
reesd'altvalorecolgicafectadespererosii/oinundaci217km2
2.1Historialdesdeveniments
2.1.1Erosiicanvisdeconfiguracidelalniadecosta
Perspectivahistrica
Laformacidelssistemessedimentarislitoralsdelacostacatalanaesvainiciarfauns6.000
anysquanlapujadapostglacialdelnivelldelmaresvaalentirivacomenarlaprogradaci
costaneraapartirdelssedimentssubministratspelscursosfluvials.Elcreixementd'aquests
sistemesfinsaaconseguirunaconfiguracisimilaralactualvapoderestarafavorit,ams,per
l'augmentdelesaportacionssedimentriescausadesperladesforestacidelesconques
hidrogrfiquesquevatenirllocentreelsseglesXViXVIII.Encaraqueelscanvisenla
configuracidelalniadecostahanestatnotablesdurantelsltimssegles(inclouenfenmens
erosiusespecialmentenladesembocaduradelsgransrius,comlEbreielTer),lavulnerabilitat
delsistemacostanererabaixaacausadel'escassaocupaciielsusospuntualsque
presentavaaquestterritori.
Elriscassociatalerosidelnostrelitoralsunfenomenrecent,estretamentrelacionatambla
regulacidelesconqueshidrogrfiquesiambl'explosidemogrficaielturismemassiuiniciat
ameitatdelsegleXX.Elturisme(iespecialmentelturismeassociatalaplatja)selprincipal
motoreconmicdelpasilespoblacionscostaneresexigeixenelmantenimentd'aquestrecurs
davantdelsprocessoserosius.
Noexisteixendadessistemtiquesdequalitatdelestendnciesevolutivesdelalniadecosta
dellitoralcataldisponiblesenlactualitat.Noobstantaix,apartird'estudispuntualspot
establirsequel'erosiafectabonapartdelesplatgescatalanes.Entredaltres,existeixen
dadesconcretesd'erosialesplatgesdePalamsSantAntonideCalonge,S'AbanellBlanes,
totalacostadelMaresme,Barcelona,PuntadelLlobregatlaRicarda,Sitges,CostaDaurada
(Cunit,Torredembarra,etc.),lHospitaletdelInfantideltadel'Ebre.Percontra,existeixen
algunesplatgescomlabadiadePalsSaRiera,CastelldefelsilaPuntadelFangarones
produeixunaacrecisedimentria.
2.1.3.Agentshidrodinmics
Tantelsfenmensd'erosicomelsd'inundaciallitoralcatalestanestretamentrelacionats
ambl'activitatdelstemporals,mentrequel'impactedelsaltresagentshidrodinmicsnostan
rellevantoelseuefectenohaestatobservat.
Temporals
Elstemporalsdellevantsnelsmsefectiusalacostacatalana,jaquel'onatgepotarribardes
delescostesdeCrsegaiSardenyaagaireb1.000km.Habitualment,lesgransonadesvnen
acompanyadespelsfortsventsdelprimerquadrant.Lesllevantadesesdonenpreferentmenta
lesestacionsdetransicioprimavera,totiquetambespodenpresentaral'hiverni
espordicamental'estiu.Aquestes,durantlatardorpredominenal'octubreialaprimaveraes
donenperunigualalmar,abrilimaig.Altrestemporalscaractersticsdelacostacatalanasn
elsdegregal(NE)ielsdecomponentsud,comsnelsdemigjornixaloc(SudiSE)..
Tpicament,lacostacatalanaesveuafectadaperunasriedetemporalscadaany.