Adopci i acolliment familiar

Cas 2
1

1
















Adopci i acolliment familiar
PAC 2_ Lacolliment familiar: cas 2






Adopci i acolliment familiar
Cas 2
2

2


1A. Estareu dacord amb el desemparament dels germans i el seu ingrs a
un centre o fareu una altra proposta?
Atenent per una banda linforme del cas 2 i, per altra banda, la Llei 14/2010 de
Drets i oportunitats de la infncia i adolescncia, es presumeix correcta la
resoluci de desemparament dels germans.
La lectura de larticle 105 de la Llei 14/2010 detalla els supsits en els quals es
considera que estem davant dun cas desemparament i, en referncia al cas del
Pedro i lAna es posen de manifest situacions com les de larticle 105.1 en el qual
es mencionen les mancances delements bsics (segons linforme manca
dhigiene, absentisme escolar, insuficient alimentaci, sense seguiment peditric).
Un altre exemple fora rellevant el trobem en larticle 105.2.D quan parla de
lexercici inadequat de les funcions de guarda per part del progenitors que, seguint
linforme, aquestes sn descuidades i oscillants (relaci freda i distant amb el nen
i la nena, conflictes familiars, inestabilitat laboral, variacions emocionals,
alteracions psquiques). Com a extensi de lanterior punt, larticle 105.2.H parla
de la desatenci fsica, psquica o emocional cronificada que tamb es dna en el
cas 2. Finalment, larticle 105.2.J parla de lobstaculitzaci o falta de collaboraci,
que tal i com es desprn de linforme, en ocasions, el pare es dirigeix als
professionals de manera verbalment agressiu o amenaador.
Tal i com es desprn de linforme, no existeix la voluntat de cap membre de la
famlia extensa que els pugui acollir temporalment o, amb el temps, de manera
definitiva i, a ms a ms, aquests familiars es troben en el pas dorigen dels
progenitors, per tant, lopci de larticle 120.1.D s dinici la mesura de protecci
que ms beneficia a lAna i el Pedro.
1B. Respecte a la proposta dacolliment familiar simple en famlia aliena per
lAnna i la de mantenir lacolliment residencial pel seu germ, desprs de
dos anys destada en el centre, hi estareu dacord o ho fareu diferent?
La proposta dacolliment simple en famlia aliena s una opci a considerar per
lAna perqu, tal i com es reflexa en larticle 120.2 Les mesures dacolliment
familiar, sempre que sigui possible, tenen preferncia respecte de les que
Adopci i acolliment familiar
Cas 2
3

3

comporten l internament del menor o la menor en un centre pblic o concertat.
Per tant, hi ha prevalena per lacolliment familiar en front de l internament i, a
ms a ms, en el cas de lAna, s es considera possible la mesura dacolliment
familiar perqu des de la seva arribada al centre ha anat adaptant-se a les
dinmiques proposades, ha creat vincles de relaci amb els iguals i els adults i ha
mostrat trets propis del seu carcter i personalitat en situacions quotidianes i de
convivncia que demostren que t un carcter fort per, alhora, pot ser afectuosa.
Per contra, lopci dacolliment familiar no es proposa en el cas del Pedro perqu,
tot i la prevalena de lacolliment familiar, no s possible aquesta alternativa a
causa del seu trastorn mental que requereix un seguit datencions especfiques i
professionals pel seu benefici, atenci, protecci i educaci tal i com es motiva
des de larticle 132.1 Lacolliment en centre sha dacordar quan [...] no ha estat
possible o aconsellable lacolliment per una persona o famlia.
3A. Transcorreguts dos anys dacolliment, quina proposta fareu en relaci
amb lactual rgim de visites? Mantindreu per lAna lacolliment familiar
simple o considereu que la mesura hauria de ser diferent? Per qu?
Des de l internament de lAna i el Pedro en el centre d acollida, el rgim de
visites sha procurat realitzar tal i com estava previst de manera setmanal per,
donades les faltes dassistncia dambds progenitors, el rgim de visites va
passar a ser de carcter mensual. A ms a ms, desprs de lacolliment en famlia
aliena de lAna, el pare deixa dassistir-hi i la mare no sempre confirma la seva
assistncia, fet que desestabilitza els nens de manera notable tal i com indica
linforme del cas 2.
Aix doncs, tenint en compte el desinters per part dels progenitors en complir el
rgim de visites per tal de mantenir el vincle i procurar canviar la situaci, la fredor
en les relacions, algunes discussions que van provocar que pare i mare no
coincidissin i, alhora, lestrs que en els nens provoca la incertesa de la seva
presncia en les visites en les dependncia de la DGAIA, estaria fora motivada la
suspensi del rgim de visites dels progenitors.
Per contra, les visites mensuals entre els germans s es poden mantenir donat
que la relaci entre ells s cordial i afectuosa i que el Pedro segueix en el centre
Adopci i acolliment familiar
Cas 2
4

4

sota la cura i atenci dels professionals que garanteixen la seva assistncia en
les trobades mensuals. Tal i com llegim a la Llei 14/2010 les visites sn un dret
esmentat en larticle 134.F Dret de mantenir relacions amb llurs familiars i rebren
les visites.
Daltra banda, pel que fa a la mesura dacolliment simple de lAna que shavia
proposat fa dos anys (4 des de la mesura de desemparament), es podria valorar
de nou ja que el carcter inicial de la mesura era temporal i transitori per
actualment no existeixen evidncies duna possible reintegraci en la famlia
dorigen ni tampoc s el ms indicat per lAna. Per aquest motius, es podrien
valorar les opcions dacolliment familiar permanent (mantenint lAdministraci la
seva tutela) o b iniciar un procs dacolliment preadoptiu (si els progenitors
abandonen els seus drets i deures). En qualsevol cas, pel que fa al cas de lAna,
pren especial rellevncia que es preveu que el desemparament ser definitiu, no
hi ha un pronstic favorable de recuperabilitat familiar i tampoc sintueix una
superaci de la situaci de desemparament.
2A. Quina informaci us interessaria conixer en relaci amb la famlia
dorigen i quins aspectes treballareu (propostes, assessorament,etc) amb la
famlia acollidora durant les entrevistes de seguiment?
Com a professional duna ICIF fra bo treballar diferents aspectes en relaci a la
famlia dorigen com amb la famlia dacollidora per tal de dur a terme un
seguiment adequat i professional.
Pel que fa a la famlia dorigen, les propostes de treball shaurien dencaminar a
leliminaci dels factors de risc que han originat la mesura de desemparament, per
aquest motiu, fra bo proposar mesures per recuperar les funcionals parentals,
motivar la participaci activa en lorganitzaci familiar, preservar els vincles
efectius i les relacions familiars, dissenyar plans de reunificaci, plantejar
intervencions teraputiques o planificar entrevistes individuals. En el treball amb
les famlies dorigen fra bo conixer el grau de motivaci dels progenitors en
canviar la situaci que ha originat el desemparament, la capacitat de reacci
davant de les dificultats, la constncia per mantenir els objectius proposats, el
grau dimplicaci per corregir els errors del passat, les capacitat cognitives i
Adopci i acolliment familiar
Cas 2
5

5

intellectuals per madurar i prendre decisions, el grau de frustraci o sentiment de
culpa o la voluntat de recuperar els seus fills.
Pel que fa al treball amb la famlia acollidora fra bo conixer en les primeres
entrevistes la situaci familiar en el moment de la sollicitud, lestabilitat personal,
psquica i econmica, el temps de dedicaci disponible, laptitud educativa, els
recursos disponibles pel que fa a lhabitatge, lentorn familiar, les motivacions i
expectatives de lacolliment, si tenen experincia prvia en la criana daltres
menors (biolgics o dacolliment), el grau de coneixement de la legislaci vigent,
el grau dimplicaci en el seguiment del procs o la capacitat de comprensi que
un infant en rgim d acollida necessita. Un cop formalitzat lacolliment fra bo
conixer les seves observacions pel que fa a les relacions establertes, els
conflictes que poden haver sorgit, la capacitat de resoluci davants dels conflictes,
l increment de confiana i estima entre els membres de la unitat familiar i la nena,
les dinmiques que shan establert, la integraci escolar, el seguiment peditric,
els fets inesperats amb els quals shan trobat, les ajudes que han rebut, el grau
dimplicaci, lacceptaci de la nena en la comunitat o el balan a nivell individual
que es fa.
2B. I en relaci amb la nena? Qu us interessaria saber, qu us agradaria
que us expliqus ella? On buscareu altra informaci o contrastareu la que
teniu?
En relaci a la nena seria interessant preparar curosament el moment darribada a
la famlia acollidora valorant el seu estat dnim, motivaci, expectatives, vincles
creats en el centre, actitud davant dels adults, relaci entre els iguals i els adults,
nivell dautoestima, capacitat per comprendre la situaci, disposici per adaptar-se
a la nova situaci, idonetat del moment per ser acollida o temors que pugui tenir
pel que fa a la nova situaci. En les entrevistes amb ella fra bo conixer el seu
punt de vista pel que fa als punts anteriors i, alhora, contrastar-los amb personal
del centre, metges, educadors, docents o assistents socials. Un cop formalitzat
lacolliment, fra bo saber si la integraci s bona, si es corresponen expectatives
amb la realitat, si t alguna dificultat per expressar-se o dir all que necessita,
valorar la seva satisfacci personal, observar laugment de capacitat o habilitats
socials pel que fa a les relacions entre persones i integraci, tenir en compte els
Adopci i acolliment familiar
Cas 2
6

6

vincles establerts, corregir dificultats que hagin interferit en la convivncia o
valorar les oscillacions personals o acadmiques. En aquest cas, per contrastar
la informaci es poden revisar els informes i valoracions de la famlia acollidora,
contactar amb lescola, serveis peditrics, collaboradors externs professionals
(psiclegs, pedagogs, educadors, psiquiatres si fos el cas) o serveis socials que
tamb segueixin aquest cas en concret.
3B. Quina valoraci en feu de lacolliment, tenint en compte que noms fa
dos anys que es va iniciar?
Pel que fa a la valoraci de lacolliment, el balan s fora positiu segons les
dades i detalls que es desprenen de linforme del cas. En el transcurs de dos
anys, lAna sha integrat satisfactriament en la famlia acollidora, lescola i
lentorn ms proper. No presenta oscillacions acadmiques ni sembla necessitar
un refor extern a nivell daprenentatges o personal. Les reaccions denuig o
desafiament existents poden interferir momentniament en la convivncia familiar
per no semblen suposar un trencament del vincle o un desgast significatiu en les
seves relacions.
Tal i com sindica a linforme, les entrevistes de seguiment sn peridiques fet que
demostra linters de la famlia en seguir el procs establert i, alhora, que el
serveis socials tenen constncia de levoluci i seguiment. Tanmateix es valora
positivament que, a pesar del temps, hi hagi la voluntat i acceptaci per part de la
famlia acollidora dassistir a les trobades amb el germ de lAna per tal de no
perdre el vincle i complir amb la normativa vigent.
Aix doncs, amb les dades que es disposa no es presumeixen situacions que
puguin crear alarma, desavinena o perjudici en la criana, atenci, educaci i
protecci del menor. En aquest sentit es podria seguir endavant amb la mesura
dacolliment en famlia aliena fins que les circumstncies ho permetin.

Bibliografia

Frigola, F. (2012). Mdul 1: Lacolliment en famlia extensa. UOC. Barcelona.
Freira, MJ; Quionero, V. (2012). Mdul 2: Lacolliment en famlia aliena. UOC. Barcelona.
Comella, MC. (2012). Mdul 3: El treball en les famlies dorigen. UOC. Barcelona.
Adopci i acolliment familiar
Cas 2
7

7

Llei 14/210 dels Drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia.