0 valutazioniIl 0% ha trovato utile questo documento (0 voti)
88 visualizzazioni2 pagine
CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS
Passant gemegosa, com fa la gavina,
qui volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina,
vorera del mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia a les nines,
corona se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines,
per fer-se'n collars.
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.
"La mar jo avorria, mes ja l'estim ara,
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tenc en la terra ni pare ni mare,
mes ell és aquí!"
"La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells".
Un vespre d'oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redós solitari,
qualcú l'enterrà.
No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...
COMENTARI DEL POEMA:
El poema tracta de la mort, la mort de l’estimat per culpa del mal oratge quan hi estava a la mar.
El poema està compost de 8 estrofes compostes per 4 versos, els tres primers hendecasíl·labs i l’últim de pentasíl·lab.
Trobem la repetició del mot “la mar”, relacionat amb la vida, l’amor i la mort al mateix temps, ja que és a l’aigua on surt la vida, i de la vida surt l’amor, i al final, com sempre, arriba la mort.
No hi trobem figures retòriques destacades.
La rima és consonant i té l’estructura següent: A,B,A,b – C,D,C,d – E,F,E,f – G,H,G,h – I,J,I,j – K,L,K,l – M,N,M,n – O,P,O,p.
INTERPRETACIÓ DEL POEMA:
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=500&autor=81
CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS
Passant gemegosa, com fa la gavina,
qui volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina,
vorera del mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia a les nines,
corona se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines,
per fer-se'n collars.
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.
"La mar jo avorria, mes ja l'estim ara,
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tenc en la terra ni pare ni mare,
mes ell és aquí!"
"La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells".
Un vespre d'oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redós solitari,
qualcú l'enterrà.
No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...
COMENTARI DEL POEMA:
El poema tracta de la mort, la mort de l’estimat per culpa del mal oratge quan hi estava a la mar.
El poema està compost de 8 estrofes compostes per 4 versos, els tres primers hendecasíl·labs i l’últim de pentasíl·lab.
Trobem la repetició del mot “la mar”, relacionat amb la vida, l’amor i la mort al mateix temps, ja que és a l’aigua on surt la vida, i de la vida surt l’amor, i al final, com sempre, arriba la mort.
No hi trobem figures retòriques destacades.
La rima és consonant i té l’estructura següent: A,B,A,b – C,D,C,d – E,F,E,f – G,H,G,h – I,J,I,j – K,L,K,l – M,N,M,n – O,P,O,p.
INTERPRETACIÓ DEL POEMA:
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=500&autor=81
CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS
Passant gemegosa, com fa la gavina,
qui volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina,
vorera del mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia a les nines,
corona se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines,
per fer-se'n collars.
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.
"La mar jo avorria, mes ja l'estim ara,
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tenc en la terra ni pare ni mare,
mes ell és aquí!"
"La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells".
Un vespre d'oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redós solitari,
qualcú l'enterrà.
No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...
COMENTARI DEL POEMA:
El poema tracta de la mort, la mort de l’estimat per culpa del mal oratge quan hi estava a la mar.
El poema està compost de 8 estrofes compostes per 4 versos, els tres primers hendecasíl·labs i l’últim de pentasíl·lab.
Trobem la repetició del mot “la mar”, relacionat amb la vida, l’amor i la mort al mateix temps, ja que és a l’aigua on surt la vida, i de la vida surt l’amor, i al final, com sempre, arriba la mort.
No hi trobem figures retòriques destacades.
La rima és consonant i té l’estructura següent: A,B,A,b – C,D,C,d – E,F,E,f – G,H,G,h – I,J,I,j – K,L,K,l – M,N,M,n – O,P,O,p.
INTERPRETACIÓ DEL POEMA:
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=500&autor=81
qe volta !i"e!es i to!na a volta!# anava la "o$a %el Cam& %e Ma!ina vo!e!a %e ma!' Descal(a i co"e!ta %e !o"a esqin(a%a# co!!ia salvatge# "otant &els esclls) i enca!a e!a "ella sa testa col!a%a# la flo! %e sos lls' Colo! %e ma! fon%a tenia les nines# co!ones se feia %e lli!is %e ma!# i a!!e enfilava co!nets i &et*ines# &e! fe!+se,n colla!' Ai*- tota sola# !an !an %e les ones# $a en tem&s %e "onan(a# $a en tem&s %e ma!o!# anava la t!ista cantant &e! estones l,est!an.a can(/' 0La ma! $o avo!!ia mes $a l,estim a!a %es qe 1i t2 l,estatge l,amo! qe em fg-' No tinc en la te!!a ni &a!e ni ma!e# m2s ell 2s aq-3 Un tem&s $o li %eia4 &ag5s te vol%!ia# &ag5s# anc qe fosses &asto! o !ote!) i %ins la ma! am&la# com ell no n,1i 1avia %,ai!/s ma!ine!' 62 &!o li %i!ia can(ons la si!ena qan ell a la llna so!tia a &esca!4 &e!,*7 ma finest!a %ei*ava sens &ena# so!tint a la ma!' La ma! el volia# $amai assacia%a %e vi%es# fo!tnes# t!eso!s i vai*ells) i %,ell va fe! &!esa %ins fo!ta venta%a Na Ri*a+mantells' Na Ri*a 2s la fa%a %,aqestes !i"e!es# qe all8 a les g!ans coves# en%ins# t2 l,1ostal am" a!cs i fig!es# am" llits i "an.e!es %e nac!e i co!al' Pe! "os %e sa ga!%a %ins fon%es esta"les all8 t2 Na Ri*a cla&ats vellsma!ins) si vol &e! son ca!!o cavalls incansa"les# all8 t2 %elfins' 9an s!t# va vesti%a %e se%a "lavosa# am" totes les tintes %el cel i la ma!# i "lanc com la c!esta %e l,ona escmosa son vel fa vola!' De l,a!c qe ent!e n:vols &!omet la "onan(a# la fai*a ella imita &e! fe! son cin.ell''' Mes ai %el qi !ema# qan ella li llan(a son am&le mantell3 Pe!%t 2s el n8f!ag qan ella el soco!!e i el &!en ent!e els signes %el vel flo!e$at''' La !oca fe!esta se!8 $a la to!!e on qe%i encantat' All8 t2 Na Ri*a mon "2# %ia i nit# on ell cosa 1mana no ve $a ni sent' Ai# si ell m,escoltava# "2 &!o so!ti!ia %e l,encantament30 '''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''' Ai*- tota sola# !an !an %e les ones# $a en tem&s %e "onan(a# $a en tem&s %e ma!o!# anava la t!ista cantant &e! estones l,est!an.a can(/' Un ves&!e %,o!atge fin- son %esva!i4 son cos a na cala so!t- l,en%em8) i en &lat$a a!enosa# !e%7s solita!i# qalc: l,ente!!8' No t2 $a sa tom"a la c!e %,olive!a# mes lli!is %e &lat$a "2 en t2 ca%a esti# i sols $a 1i sen.ala sa &et$a llege!a l,acell fgiti''' Costa i Llo"e!a# Miqel' ;La can(/ %e Na Ri*a Mantells<' Horacianes i altres poemes. 6a!celona4 E%' =># M?LC# @AB>' C&'ABD