& sls JUTJAT SOCIAL NUM. 25 Rda. de Sant Pere 52, 4t 08071 Barcelona Procediment nim: 44/08 Reclamaci6 qiantitat SENTENGIA Num. 329/2008 Barcelona, 31 de juliol de 2008 Mercé Saura Sticar, magistrada jutgessa del Juljat Social 25 de Barcelona he vist les actuacions promogudes per Ricardo Vazquez Escudero contra empresa TRANSPORTES DE BARCELONA, S.A, sobre reciamacié de quantitat. ANTECEDENTS 4. El dia 21.04.08 equest Jutjat va rebre una demanda presentada per la part actora, en qué després d'allegar els fets i els fonaments de dret que considerava ‘pertinents, suplicava que es dictés senténcia d'acord amb les seves pretensions. 2. Un cop admesa la demanda a tramit es va assenyalar dia i [hora per al judici el dia 17-04-08, data en que va tenir lloc amb la presencia de les parts amb els seus defensors. Obert l'acte de judici, la part actora es va ratificar en la seva demanda i la demandada s'hi va oposar, pels motius que consten. 3. Es van practicar les proves documentals. Van reiterar en tramit de conclusions Jes seves pretensions ji el judici va quedar a la vista per a senténcia. 4. En la tramitacié d'aquestes actuacions s'han seguit els preceptes legals essencials d’aplicacié al cas.Lunje + Acmietaclon oss ancora FETS PROVATS 4. El demandant Ricardo Vazquez Escudero presta els seus serveis a fampresa demandada del del 30.04.1992 amb categoria professional de conductor de linea i devengant un salari mensual de 2.457 euros amb inclusio de prorrata de pagues extraordinaries . 2. El Conveni que regeix la relacié laboral entre les parts es el Conveni Col.lectiu d’empresa pels anys 1998 -2001. 3- A la nomina del mes de juliol de 2007 l'emprosa ha descomptat al demandant la quantitat de 87,82 euros corresponent al descompte del salari base, complement de lloc de treball, antiguitat , plus de “cobranza” i temps de presencia del dia 22.06.07. 4.-E] dia 22.06.07 el demandant va ser atés per un metge de familia del CAP RAMONA VIA PRAT a les 10:48 hores i li van prescriure repos domiciliari durant 24 hores amb la indicacié que si passat aquest periode no s'havia superat el procés hauria de demanar hora pel seu metge per valorar el cas, indicar e! tractament i estendre el document de incapacitat temporal, si ho creu convenient. 5.- El dia 22.06.07 era un dia de prestacié de serveis per al demandant i tenia assignat lhorari de 14:15 a 21:20 hores. El mateix dia va presentar el justificant que 1 avien facilitat al CAP i en data 26.06.07 va soi.licitar Pabonament de les hores del servei médic del citet dia. 6. En data 30.11.07 es va celebrar la conciliacié administrativa previa amb el resultat de sense avinenga, havent presentat la papereta el dia 15.11.07 . FONAMENTS DE DRET L- Els fets declarats provats s'han deduit de la valoracid de la prova documental i sense discrepancia factica. IL- La controvérsia en el present procediment es eminentment juridica ja que les parts no discrepen en els fets. Ill.- De la prova practicada es dedueix que el treballador va haver de realitzar repos durant 24 hores per prescripcié del metge de la Seguretat Social el qual no obstant no li va estendre la baixa médica sind que li va indicar que en cas de que no es recuperés on aquostes 24 hores havia de acudir al seu metge de familia que prendria les mesures terapéutiques oportunes aixi com Ii estendria el comunicat de la incapacitat temporal en el seu cas Es clar doncs que el treballador el dia en qliestio estava Incapacital per treballar i necessitava assisténcia médica com ho demostra que la sol.licitésacudint al CAP de la Seguretat Social, es a dir que en principi se li hauria @haver donat la baixa médica perqué es evident que si havia de fer repos al menys durant 24 hores, havia de faltar a la feina necessariament, El motiu pel qual el metge no li va estendre la baixa es pot deduir, del contingut del document; que el faculiatiu que va atendre al demandant preveia una recuperacié rapida (24 hores) i/o que no era el seu melge de familia sind el meige d’atencid d’urgéncies, En ambdés casos des del punt de vista técnico-juridic no s'observa inconvenient perqué se li facilités a baixa médica al demandant des del primer moment, ja que estava incapacitat per al treball temporalment perd com es evident els serveis medics de la sanitat publica no ho van fer seguint criteris probablement de caire organitzatiu intern, ja que es conegut que en les atencions prestades pels serveis de urgéncia de la Seguretat Social (hospitalaris 0 d'atencié primaria) no s'estenen comunicats de incapacitat temporal. IV.- El conveni col.lectiu d’aplicaci6 a la relacié laboral contempla al seu article 54) el permis de 4 hores per acudir al metge sense merma de la retribucié dins de la jornada laboral i en el cas del demandant 'empresa no ha aplicat el citat article perqué la jornada del treballador era de tarda i l'assisténcia es va produir pel mati. L'aplicacié literal i estricte del citat precepte del conveni porta com a consegiiéncia que el demandant no percebi retribucié pel citat dia 22.06.07 et que no prestar serveis causa no im lable @ la seva yoluntat, sind per malaltia i seguint les concretes i especifiques indicacions médiques, es a dir per causa justificada que consta en document estés pel metge de la Seguretat Social i que sino esta avalada pel document de la baixa médica en cap cas és atribuible al demandant, com s'ha raonat El dret ala proteccid de.ta salut esta reconegut a la Constitucio Espanyola especificament en l'article 43.1 com una vessant del dret fonamental a la vida i la integritat fisica reconegut per larticle 15 del text constitucional. El dret a la proteccié de la salut es desenvolupa en la legislacié ordinaria mitjangant la Lei General de Sanitat 14/86 de 25 d'abril, la Llei d’Ordenacié Sanitaria de Catalunya en Pambit de la Comunitat Autonoma, aixi com pel Decret 2065/74 de 30 de maig de! Text Refés de la Llei General de la Seguretat Social que regula l'assisténcia sanitaria dels beneficiaris del régim general de la Seguretat Social i el R. D. Legistatiu 1/94 de 20 de juny Text Refs dela LGSS; per la seva banda |'Estatut dels Treballadors (art. 4.2d) contempla el dret dels treballadors a la integritat fisica i a una politica adequada de seguretat i higiene, manament que ha estat desenvolupat per la legislacié i reglaments de prevencié de riscos laborals (Llei 31/95 de 8 de novembre de Prevencié de Riscos). S'han dinterpretar els preceptes del conveni col.lectiu aplicable a la relacia des del prisma dels preceptes que s'han citat per haver de concloure que rabséncia del treballador del dia 22.06.07 esta plenament justificada perqué va necessitar @assistencia médica i de tractament consistent en repds, el que li va impossibilitar a prestacié de serveis per la qual cosa es tracta d'un supdsit subssumible en l'article 64.) en relacié amb Tarticle 60 sobre prestacions