Sei sulla pagina 1di 104

Pare Barcelona i jo Seria fantstic La tieta Fugir de tu Per el meu amic Caminant per lherba Canco per a la meva

mestra Me viag a peu

http://pirata.cat/ blog de polticaaix

http://www.youtube.com/view_play_list?p=6D5F19DDADF6A445 la internacional http://www.youtube.com/watch?v=deESSazleFw la staca http://www.youtube.com/watch?v=evk3iEMI9w0&feature=player_embedded http://www.youtube.com/watch?v=V_1pLu-l8eA&feature=fvstArmin van Buuren feat. Sharon den Adel]

Pare
Pare digueu-me qu li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca. Pare que el riu ja no s el riu. Pare abans que torni l'estiu amagui tot el que s viu. Pare digueu-me qu li han fet al bosc que no hi ha arbres. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-se. Pare que el bosc ja no s el bosc. Pare abans de que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldr cremar la barca, llaurar el blat entre les enrunes, pare i tancar amb tres panys la casa i deia vost... Pare si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells. Pare on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel. Pare que el camp ja no s el camp. Pare dem del cel plour sang. El vent ho canta plorant. Pare ja sn aqu... Monstres de carn amb cucs de ferro. Pare no, no tingueu por, i digueu que no, que jo us espero. Pare que estan matant la terra. Pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.

PADRE
Padre, decidme qu le han hecho al ro que ya no canta. Resbala como un barbo muerto bajo un palmo de espuma blanca. Padre, que el ro ya no es el ro. Padre, antes de que vuelva el verano esconda todo lo que tiene vida. Padre, decidme qu le han hecho al bosque que no hay rboles. En invierno no tendremos fuego ni en verano sitio donde resguardarnos. Padre, que el bosque ya no es el bosque. Padre, antes de que oscurezca llenad de vida la despensa. Sin lea y sin peces, padre tendremos que quemar la barca, labrar el trigo entre las ruinas, padre, y cerrar con tres cerraduras la casa y deca usted, padre, si no hay pinos no se hacen piones, ni gusanos, ni pjaros. Padre, donde no hay flores no hay abejas, ni cera, ni miel. Padre, que el campo ya no es el campo. Padre, maana del cielo llover sangre. El viento lo canta llorando. Padre, ya estn aqu... Monstruos de carne con gusanos de hierro. Padre, no tengis miedo, decid que no, que yo os espero. Padre, que estn matando la tierra. Padre, dejad de llorar que nos han declarado la guerra.

Barcelona i jo
A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat. A mida que els peus li creixen se li fa petit el cap. A mida que creix oblida, inflada de vanitat, que sota l'asfalt hi ha la terra dels avantpassats. A mida que perd la mida es va omplint de presoners, de robinsons d'estar per casa, nufrags enmig del merder que viuen vides petites en petits mns de formig. Aix estan les coses entre Barcelona i jo. Mil perfums i mil colors. Mil cares t Barcelona. La que en Cerd somni, la que va esguerrar en Porcioles, la que devoren les rates, la que volen els coloms, la que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons, la que per Sant Joan es crema, la que compta per dansar, la que se'm gira d'esquena i la que em dna la m. A mida que la camino sota els plecs del seu vestit i li repasso les arrugues amb la punteta del dit em xiulen les cantonades aquella vella can que noms sabem la lluna, Barcelona i jo. L'estimo nua i sencera relliscant entre els dos rius, amb les seves fantasies i les seves cicatrius. Me l'estimo amb la fallera d'un caloio enamorat perqu s viva i perqu es queixa la meva ciutat.

BARCELONA Y YO.
A medida que llegan hombres se hace grande la ciudad. A medida que los pies le crecen se le achica la cabeza. A medida que crece olvida, hinchada de vanidad, que bajo el asfalto est la tierra de los antepasados. A medida que pierde la medida va llenndose de prisioneros, de robinsones de andar por casa, nufragos en medio del barullo que viven vidas pequeas en pequeos mundos de hormign. As estn las cosas entre Barcelona y yo Mil perfumes y mil colores. Mil caras tiene Barcelona. La que Cerd so, la que malogr Percioles, la que devoran las ratas, la que vuelan las palomas, la que se moja en la playa, la que trepa por las colinas la que por San Juan se quema, la que cuenta para bailar, la que me vuelve la espalda y la que me da la mano. A medida que la camino bajo los pliegues de su vestido y que le aliso las arrugas con la puntita del dedo me silban las esquinas aquella vieja cancin que slo sabemos la luna, Barcelona y yo. La quiero desnuda y entera resbalando entre dos ros con sus fantasas y sus cicatrices. La quiero con el entusiasmo de un recluta enamorado porque est viva y porque se queja mi ciudad.

http://www.youtube.com/watch?v=qur4IP_e25o

Seria fantstic
que ans equivocat i que el wter no fos ocupat. Que fes un bon dia i que ens fes bon pes. Que sant Pere, pagant, no cants. Seria fantstic que res no fos urgent. No passar mai de llarg i servir per quelcom. Anar per la vida sense compliments anomenant les coses pel seu nom. Cobrar en espcies i sentir-se ben tractat i pixar-se de riure i fer volar coloms. Seria tot un detall, tot un smptoma d'urbanitat, que no perdessin sempre els mateixos i que heretessin els desheretats. Seria fantstic que guanys el millor i que la fora no fos la ra. Que s'installs al barri el parads terrenal. Que la cincia fos neutral. Seria fantstic no passar per l'embut. Que tot fos com s manat i ning no mans. Que arribs el dia del sentit com. Trobar-se com a casa a tot arreu. Poder badar sense crrer perill. Seria fantstic que tots fssim fills de Du. Seria tot un detall i tot un gest, per la teva part, que coincidssim, et deixessis convncer i fossis tal com jo t'he imaginat.

Sera fantstico
que andara equivocado y que el water no estuviera ocupado. Que hiciera un buen da y que no nos engaaran en el peso.
Que San Pedro, no cantase ni aunque le pagaran.

Sera fantstico que nada fuera urgente. No pasar nunca de largo y servir para algo. Ir por la vida sin cumplidos llamando a las cosas por su nombre. Cobrar en especies y sentirse bien tratado y mearse de risa y dejar volar la fantasa. Sera todo un detalle, todo un sntoma de urbanidad, que no perdiesen siempre los mismos y que heredasen los desheredados. Sera fantstico que ganara el mejor y que la fuerza no fuera la razn. Que se instalara en mi barrio el paraso terrenal. Que la ciencia fuera neutral. Sera fantstico no pasar por el tubo. Que todo fuera como est mandado y nadie mandara. Que llegara el da del sentido comn. Encontrarse como en casa en todas partes. Poder ir distrado sin correr peligro.
Sera fantstico que todos furamos hijos de Dios.

Sera todo un detalle y todo un gesto, por tu parte, que coincidiramos, te dejaras convencer y fueses como yo siempre te imagine.

http://www.youtube.com/watch?v=81v_ZHvxih4

La tieta
La despertar el vent d'un cop als finestrons. s tan llarg i ample el llit... I sn freds els llenols... Amb els ulls mig tancats, buscar una altra m sense trobar ning, com ahir, com dem. La seva soledad s el fidel amant que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam... Escoltar el miol d'un gat castrat i vell que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern. Hi ha un missal adormit damunt la tauleta i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta. Un mirall esquerdat li dir: Ja et fas gran. Com ha passat el temps! Com han volat els anys! Com somnis de jovent pels carres s'han perdut! Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!... La portera, al seu pas, dibuixar un somrs: s l'orgull de qui t alg per escalfar-li el llit. Cada dia el mateix: agafar l'autobs per treballar al despatx d'un advocat gandul, amb qui en altre temps ella es feia l'estreta. D'aix fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta. La que sempre t un plat quan arriba Nadal. La que no vol ning si un bon dia pren mal. La que no t ms fills que els fills dels seus germans. La que diu: Tot va b. La que diu: Tant se val. I el Diumenge de Rams comprar al seu fillol un palm llarg i blanc i un parell de mitjons i a l'esglsia tots dos faran com fa el mossn i lloaran Jess que entra a Jerusalem... Li dar vint durets per obrir una llibreta: cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta. I un dia s'ha de morir, ms o menys com tothom. Se l'endur una grip cap al forat profund. Llavors ja haur pagat el nnxol i el tat, els salms dels capellans, les misses de difunts i les flors que seguiran el seu enterrement; sn coses que sovint les oblida la gent, i fan bonic les flors amb negres draps penjant i al darrera uns amics, descoberts fa un instant i una esquela que diu... Ha mort la senyoreta... ...descansi en pau. AMN... I oblidarem la tieta.

La ta soltera
La despertar el viento de un golpe en los postigos. Es tan larga y ancha la cama... Y estn fras las sbanas. Con los ojos medio cerrados buscar otra mano sin encontrar ninguna, como ayer, como maana. Su soledad es el amante fiel que conoce su cuerpo pliegue a pliegue, palmo a palmo... Escuchar el maullido de un gato castrado y viejo que en sus rodillas duerme las largas noches de invierno. Hay un misal dormido encima de la mesilla de noche y un vaso de agua medio vaco cuando se levanta la tieta. Un espejo resquebrajado le dir: Te haces mayor. Cmo ha pasado el tiempo! Cmo han volado los aos! Cmo se han perdido por las calles los sueos de juventud! Cmo se arruga la piel, cmo se hunden los ojos!... La portera, a su paso, dibujar una sonrisa: es el orgullo de quien tiene alguien que le caliente la cama. Cada da lo mismo: coger el autobs para trabajar en el despacho de un abogado gandul con quien en otro tiempo ella se haca la estrecha. De eso hace tanto tiempo... Ni lo recuerda la tieta. La que siempre tiene un plato cuando llega Navidad. La que no quiere nadie si un buen da cae enferma. La que no tiene ms hijos que los hijos de sus hermanos. La que dice: Todo va bien. La que dice: Qu ms da! Y el Domingo de Ramos le comprar a su ahijado un palmn largo y blanco y un par de calcetines y en la iglesia los dos harn lo que hace el cura y alabarn a Jess que entra en Jerusaln... Le dar veinte duritos para abrir una libreta: hay que ahorrar el dinero, como siempre hizo la tieta. Y un da se ha de morir, ms o menos como todos. Se la llevar una gripe al agujero profundo. Entonces ya habr pagado el nicho y el atad, los salmos de los sacerdotes, las misas de difuntos y las flores que acompaarn su entierro; son cosas que a menudo las olvida la gente, y son tan bonitas las flores con crespones negros colgando y detrs unos amigos, descubiertos hace un instante y una esquela que dice... Ha muerto la seorita... ...descanse en paz. AMN... Y olvidaremos a la tieta.

http://www.youtube.com/watch?v=mhPzt1D3fjM

http://www.youtube.com/watch? v=Z3NNqp1lf8Y&feature=list_related&playnext=1&list=AL94UKMTqg9AlQEpzDETIsPZfqfX30BdK cuarteto cedrn

FUGIR DE TU
Pots tirar pel dret i, d'amagat, fugir del mn i de tothom i aix deixar toda una vida enrere i per rutes oblidades, tanmateix, arribar on ning no et coneix. On ning no t'espera. Per fugir de tu mai no podrs fugir de tu. Cadasc s sempre cadasc. Per quaselvol sendara aplegat a tu hi ha quelcom i qualc que no et deixa fugir de tu mai ni de cap manera. Pots seguir endavant i anar sempre ms lluny a llocs extics on s'esmuny la gent parlant llegues estranyes. Pots baixar amb el riu a terres calides o enfilar-te amb les ligues al cim de les muntanyes. Per fugir de tu mai no podrs fugir de tu... Fins i tot el rostre i el nom pots canviar-te. Fer-te passar per un altre. Inventar-te un heternim. Un nou persontge amb noves dries, noves gestes i misries, que darrere de l'annim sempre hi sers tu parlant amb tu de tu a tu... I un dia cansat de fugir i no anar enlloc descobrirs dins de tu el llop que amb tu va a l'infern i la glria. Que en quaselvol decorat i en tot moment, amb quaselvol repartiment, es repeteix la histria, que fugir de tu mai no podrs fugir de tu...

HUIR DE TI
Puedes tomar el atajo y, a escondidas, huir del mundo y de todos y as dejar toda una vida atrs y por rutas olvidadas, sim embargo, llegar a donde nadie te conoce. Donde nadie te espera. Pero huir de ti jams podrs huir de ti. Cada cual es siempre cada cual. Por cualquier sendero unido a ti hay algo y alguien que no te deja huir de ti jams ni de ningn modo. Puedes seguir adelante e ir siempre ms lejos a lugares exticos donde se escabulle la gente hablando lenguas extraas. Puedes bajar con el ro a tierras clidas o trepar con las guilas a la cumbre de las montaas. Pero huir de ti jams podrs huir de ti...
Incluso el rostro y el nombre puedes cambiarte.

Hacerte pasar por otro. Inventarte un heternimo. Un nuevo pasaporte con nuevas manas, nuevas gestas y miserias, que detrs del annimo siempre estars t hablando contigo de t a t...
Y un da cansado de huir y no ir a ninguna parte

descubrirs dentro de ti al lobo que contigo va al infierno y la gloria.


Que en cualquier decorado y en todo momento,

con cualquier reparto, se repite la historia, que huir de ti jams podrs huir de ti. http://www.youtube.com/watch?v=CXKzXRo7oQ

Per el meu amic


Puc vendre'm l'nima al diable i el cos als dems i llogar fins la guitarra per diners o trencar la meva imatge com si fos de guix o jugar-me l'esperana al 'set i mig'. Per no pas aquest poema volador i petit. Gust d'amor. Color magrana que he escrit per al meu amic... Ets bo, Ets dol, Ets mascle. L'alcohol em destruir el fetge i les arnes la pell, el fum els pulmons i els homes el cervell. Podreu fullejar els meus somnis, grapejar els records i estripar-me plors i versos jocs i amors. Per no pas aquest poema volador i petit. Gust d'amor. Color magrana que he escrit per al meu amic... He tingut sort amb les dones, que ja s molt tenir, i a les mans la primavera que ja s dir. He pujat on la neu crema i he caigut al sot. Demaneu-me el que vulgueu que tinc de tot. Per no pas aquest poema volador i petit. Gust d'amor. Color mangrana que he escrit per al meu amic... Puc vendre'm l'nima al diable i el cos als dems i llogar fins la guitarra per diners o trencar la meva imatge com si fos de guix o jugar-me l'esperana al 'set i mig'. Per no pas aquest poema volador i petit. Gust d'amor. Color magrana que he escrit per al meu amic... Ets bo, Ets dol, Ets mascle. L'alcohol em destruir el fetge i les arnes la pell, el fum els pulmons i els homes el cervell. Podreu fullejar els meus somnis, grapejar els records i estripar-me plors i versos jocs i amors. Per no pas aquest poema volador i petit. Gust d'amor. Color magrana que he escrit per al meu amic... Ets bo, Ets dol, Ets mascle. He tingut sort amb les dones, que ja s molt tenir, i a les mans la primavera que ja s dir. He pujat on la neu crema i he caigut al sot. Demaneu-me el que vulgueu que tinc de tot. Per no pas aquest poema volador i petit. Gust d'amor. Color mangrana que he escrit per al meu amic...

Para mi amigo
Puedo vender el alma al diablo, y mi cuerpo a los dems e incluso alquilar mi guitarra por dinero o destrozar mi imagen como si fuera de yeso, o jugarme la esperanza al 'siete y medio'. Pero no este poema volador y pequeo. Sabor de amor. Color granada, que he escrito para mi amigo... Eres bueno. Eres dulce. Eres macho. El alcohol me destrozar el hgado y las polillas la piel, el humo los pulmones y los hombres el cerebro. Podris hojear mis sueos manosear los recuerdos y desgarrarme llantos y versos juegos y amores. Pero no este poema volador y pequeo. Sabor de amor. Color granada, que he escrito para mi amigo... Tuve suerte con las mujeres, que es mucho tener, y entre las manos la primavera, que ya es decir. He subido donde la nieve quema y he cado en el hoyo. Pedidme cuanto queris que de todo tengo. Pero no este poema volador y pequeo. Sabor de amor. Color granada, que he escrito para mi amigo... El bueno. El dulce. El macho.

http://www.youtube.com/watch? v=lVuRnG1oHMA

Caminant Per L'Herba


Fou un vespre de setembre tot caminant per l'herba on em van sorprendre les fades per primera vegada. On libes, arbres i abelles em xiulaven a cau d'orella i l'herba jugant entre els meus dits, em despullava l'nima a petons, m'estronc les ferides i em va escombrar la pols. Creu-me, creu-me que mai hi hagu ms llum a les fosques del meu vell trencaclosques. Creu-me que res no enguixa tantes esquerdes com caminar per l'herba... Per aix torno sovint al paratge on es fa dol l'oratge per sentir a Venus a la vora on la vida s'olora, on la pell se m'enlaira i jugo a la 'xarranca' amb set nvols i l'herba pergunta pels amics i per les orenetes que han fugit mentre em fa pessigolles entre el cor i els dits. Creu-me, creu-me que mai hi hagu ms llum a les fosques del meu vell trencaclosques. Creu-me que res no enguixa tantes tantes esquerdes com caminar per l'herba.

Caminando Por La Hierba Fue un atardecer de septiembre caminando por la hierba donde me sorprendieron las hadas por vez primera. Donde lechuzas, rboles y abejas me silbaron al odo y la hierba, jugueteando entre mis dedos, me desnudaba el alma a besos, resta mis heridas y me barri el polvo. Creme, creme que nunca hubo tanta luz en las tinieblas de mi viejo rompecabezas. Creme que nada enyesa tantas grietas como caminar por la hierba... Por eso vuelvo a menudo al paraje donde se endulza la brisa, para sentir a Venus cerca, donde se huele la vida donde la piel se me levanta y juego a la 'rayuela' con siete nubes, y la hierba pregunta por los amigos y por las golondrinas que se han ido mientras me hace cosquillas entre el corazn y los dedos. Creme, creme que nunca hubo tanta luz en las tinieblas de mi viejo rompecabezas. Creme que nada enyesa tantas grietas como caminar por la hierba. http://www.youtube.com/watch? v=XJaskbpDzyc

Canco Per A La Neva Mestra


Temps, fa temps hi havia, vost, mestra, i el seu mn de tinter i banc, pissarra i davantal blanc. Bon dia, de mat, ens deia dempeus, entre dues 'fotos' i una creu, una oraci i una can i a la galta un pet. Bon dia mestra... Per vost no ha sabut mai, mestra, que quan voleu que cants que tres per una feien tres els meus ullets grataven francament els genolls que pdicament vost apretava i apretava per un nmero no val el que una pell rosada... Malgrat ens feia anar a esglsia i em prenia la regalssia aquell era un mn petit i meravells, un mn de guixos de colors que pintveu vs i esborrveu vs... Sols vost voltada de capellans donveu ra per a dir-se "infants" a un mn de quatre pams. I si mai penseu en mi, mestra, que dels vostres ullets blaus hi neixi sempre aquella pau que feia un xic ms dola l'escola i no s'us faci un nus la gola dient: qu han fet... on an dut el meu grapat de menuts... perqu vs no sabeu, mestra, que el mn s el mateix... que l'home s el mateix... i no s el mateix, l'olor de vost, ai! mestra, que l'aire del carrer.

Cancin Para Mi Maestra


rase una vez... usted, maestra, y su mundo de tintero y banco, pizarra y delantal blanco. Buenos das, por la maana, nos decais, en pie entre dos fotografas y una cruz, una oracin y una cancin y un beso en la mejilla. Buenos das, maestra... Pero usted nunca supo, maestra, que cuando quera que cantara que tres por una eran tres mis ojillos araaban francamente las rodillas que pdicamente usted apretaba y apretaba, pero un nmero no vale lo que una piel rosada. A pesar de que nos haca ir a la iglesia y me quitaba el regaliz aqul era un mundo pequeo y maravilloso, un mundo de tizas de colores que usted pintaba y usted borraba... Slo usted, rodeada de curas, le daba la razn de llamarse "nios" a un mundo de cuatro palmos. Y si alguna vez piensa en m, maestra, que de sus ojillos azules nazca siempre aquella paz que me haca un poco ms dulce la escuela y que no se le haga un nudo en la garganta diciendo: qu han hecho..., a dnde han llevado a mi puado de pequeos... porque usted no saba, maestra, que el mundo es siempre el mundo, que el hombre siempre es el hombre, pero no es lo mismo su olor, ay! maestra, que el aire de la calle.
http://www.youtube.com/watch?v=rZeOzKVWvlI

Men vaig a peu


Cal oblidar la teulada vermella i la finestra amb flors. L'escala fosca i la imatge vella que s'amagava en un rac. I el llit de fusta negra i foradada i els teus llenols tan nets i l'arribar suau d'una matinada que et desperta ms vells. Per no vull que els teus ulls plorin: digue'm adu. El cam fa pujada i me'n vaig a peu. Cal dir adu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar. Cal omplir el pit i cantar una tonada si el fred de fora et fa tremolar. Cal no escoltar aquest gos que ara borda lligat en un pal sec. I oblidar tot d'una la teva imatge i aquest petit indret. Per no vull que els teus ulls plorin: digue'm adu. El cam fa pujada i me'n vaig a peu. Cal carregar la guitarra a l'esquena i tornar a fer el cam que un vespre gris remuntant la carena em va dur fins ac. Les ones han de d'esborrar les petjades que deixo en el teu port. Me'n vaig a peu, el cam fa pujada i a les vores hi ha flors.

mE VOY A PIE Es preciso olvidar el tejado rojo y la ventana con flores. La escalera oscura y la vieja imagen que se esconda en un rincn. Y la cama de madera negra y agujereada y tus sbanas tan limpias y la llegada suave de un amanecer que nos despierta ms viejos. Pero no quiero que tus ojos lloren: dame tu adis. El camino es cuesta arriba y me voy a pie.
Es preciso decir adis a la puerta que se cierra y no quisimos cerrar. Es preciso llenar el pecho y entonar una cancin

si el fro de fuera nos hace estremecer. Es preciso ignorar ese perro que ladra atado a un palo seco, y olvidar de golpe tu imagen y este pequeo lugar. Pero no quiero que tus ojos lloren: dame tu adis. El camino es cuesta arriba y me voy a pie. Es preciso cargar la guitarra a mi espalda y volver a hacer el camino que un atardecer gris, remontando la loma, me trajo hasta aqu. Las olas borrarn las huellas que dejo en tu puerto. Me voy a pie, el camino es cuesta arriba y en las orillas hay flores.

http://www.youtube.com/watch? v=SE1Qr1O_pDM&feature=fvst

Can de matinada
Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar. Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. O potser un gall que dins la cort canta. La nit s morta, i ja es fa clar, la nit s morta, i ja es fa clar. Mentre jo canto, de matinada, la vila s adormida encara. S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals ve. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de fal. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha, per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. I amb el sarr i la bta a l'esquena, i amb un bast a la m, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el cam que han de fer s molt llarg, el cam que han de fer s molt llarg. Cap a vila ja ve el pags, la bossa buida i el carro ple. De roig tomquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua, el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant a les velletes que, pansidetes, cap a l'esglsia van caminant, cap a l'esglsia van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila s adormida encara. http://www.youtube.com/watch?v=tS6TskiEhEE

cancin de madrugada
ya nos lo ha de decir la voz temblorosa y triste de un campanario. y un golpe de luz y el grito de una garsa que ha despertado con hambre y busca entre trigos y avenas cualquier cosa para llenar el buche o tal vez un gallo que en la corte canta la noche ha muerto, y ya clarea la noche ha muerto, y ya clarea mientras yo canto, de madrugada la villa est dormida todava. Se han despertado mojadas las hojas Del campo de alfalfa vecino, Se sacuden el agua del roco Mientras llega la maana Y el sol que las calienta Hasta que las corten de un golpe de hoz Alzan la cabeza Mojada y fresca Para caer a la tierra hay mucho tiempo Para caer a la tierra hay mucho tiempo Dentro de la villa llora un nio Y en las afueras corren los corderos. Y con el sarro y la bota en la espalda Y con un bastn en la mano Se va el pastor y su perro pastor Se van hacia otros pastos Cruzando ros y cabaas A las montaas quieren volver. Sale con la aurora Es preciso salir temprano: El camino que han de hacer es muy largo El camino que han de hacer es muy largo hacia la villa viene ya el labrador la bolsa vaca y el carro lleno de tomate rojo y de verdura cosechadas en su huerto, la mula suda y el carro chilla y el hombre cierra los ojos y suea mientras se quita el sol de una cama de encinas deslumbrando a las viejecitas que marchitadas, van caminando hacia la iglesia van caminando hacia la iglesia y ahora yo canto de madrugada la villa an est adormecida

Ara que tinc vint anys


Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc fora, que no tinc l'nima morta, i em sento bullir la sang. Ara que em sento capa de cantar si un altre canta. Avui que encara tinc veu i encara puc creure en dus (Du)... Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua, al blat i al cam, que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre, i al vent que al mat ve a besar-me el rostre. Vull alar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre. Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc fora, que no tinc l'nima morta, i em sento bullir la sang. Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar, o en veure un infant plorar... Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel mn. Vull alar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren. Vull i vull i vull cantar. Avui que encara tinc veu. Qui sap si podr dem. Per avui noms tinc vint anys. Avui encara tinc fora, i no tinc l'nima morta, i em sento bullir la sang...

Ahora que tengo veinte aos


Ahora que tengo veinte aos, ahora que an tengo fuerzas, Cuando mi alma no est muerta, y siento que me hervir la sangre. Ahora que me siento capaz de cantar si otro canta, tambin. Hoy que an tengo voz, y an puedo creer en dioses... Quiero cantar a las piedras, a la tierra, al agua, al trigo y al camino, que voy pisando. A la noche, al cielo, a este mar tan nuestro, y al viento que por la maana viene a besarme el rostro. Quiero alzar la voz por una tempestad, por un rayo de sol, o por el ruiseor, que ha de cantar al atardecer. Ref: Ahora que tengo veinte aos, ahora que an tengo fuerzas, que no tengo el alma muerta, y me siento hervir la sangre. Ahora que tengo veinte aos, hoy que el corazn se me dispara, por un instante de amar, o al ver un nio llorar... Quiero cantar al amor. Al primero. Al ltimo. Al que te hace padecer. Al que vives un da. Quiero llorar con los que estn solos, y pasar por el mundo sin amor alguno. Quiero alzar la voz, para cantar a los hombres que han nacido de pie, que viven de pie, y que de pie mueren. Quiero y quiero y quiero cantar. Hoy que an tengo voz. Quin sabe si podr maana. Pero hoy slo tengo veinte aos. Hoy an tengo fuerzas, y no tengo el alma muerta, y me siento hervir la sangre...

http://www.youtube.com/watch? v=7ikQ_t4JWko

http://www.youtube.com/watch?v=SIgyqvu_uts&feature=fvst

paraules damor
Ella em va estimar tant... Jo me l'estimo encara. Plegats vam travessar una porta tancada. Ella, com us ho podr dir, era tot el meu mn llavors quan en la llar cremvem noms paraules d'amor... Paraules d'amor senzilles i tendres. No en sabem ms, tenem quinze anys. No havem tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertvem del son dels infants. En tenem prou amb tres frases fetes que havem aprs d'antics comediants. D'histries d'amor, somnis de poetes, no en sabem ms, tenem quinze anys... Ella qui sap on s, ella qui sap on para. La vaig perdre i mai ms he tornat a trobar-la. Per sovint en fer-se fosc, de lluny m'arriba una can. Velles notes, vells acords, velles paraules d'amor

Palabras de amor
ella me quizo tanto yo la quiero todava juntos atravesamos una puerta cerrada. Ella, cmo decirlo, Era todo para m entonces Cuando en la llama ardan Slo palabras de amor palabras de amor sencillas y tiernas. no sabamos ms, tenamos quince aos.
no habamos tenido demasiado tiempo para aprenderlas, acabbamos de despertar del sueo de los nios.

tenamos bastante con tres frases hechas


que habamos aprendido de antiguos comediantes.

de historias de amor, sueos de poetas, no sabamos ms, tenamos quince aos... ella, quin sabe dnde est, ella, quin sabe dnde para. la perd y nunca ms he vuelto a encontrarla. pero a menudo, al oscurecer, de lejos me llega una cancin. viejas notas, viejos acordes, viejas palabras de amor...

T'Estim I T'Estimar
Quan no queda res a dir quan ja s fosa la neu quan girem els ulls a Du pregant pel nostre patir. Quan els arbres despullants perdudes totes les fulles quan ens punxen com agulles els rostolls dels camps segats. Quan la brasa es torna cendra quan el gos dorm ajupit quan la vida ja no s tendra i ens fa mal dintre del pit. Quan perqu canti millor treuen els ulls al pins quan se'n riuen de l'amor com tu, com tu, com tu, que no saps estimar. Jo amor encara sent dintre meu angunis amb la fora d'un gran vent el sentiment tan herms.
Que en un dia la lluny va nixer com un no-res

Te quiero y te querr
Cuando no queda nada por decir Cuando se ha fundido la nieve Cuando giramos los ojos hacia dios Rogando por nuestro sufrimiento Cuando los rboles desnudos Perdidas todas las hojas Cuando nos pinchan como agujas Los rastrojos de los campos segados Cuando la brasa se vuelve ceniza Cuando el perro duerme agachado Cuando la vida ya no es tierna Y nos duele en el pecho Cuando para que cante mejor sacan los ojos al pinzn cuando se ren del amor, como t que no sabes amar yo amor, aun siento dentro de mi angustiado con la fuerza de un vendaval el sentimiento tan hermoso que un da ya lejano naci como si nada con la caricia de un beso estrechndonos las manos te quiero y te querr a pesar de este otoo que por ti ahora aparece y posee nuestro amor

amb la carcia d'un bes en una estreta de m. T'estim i t'estimar malgrat aquesta tardor que per tu ara esdev i posseeix nostre amor. T'estim i t'estimar t'estim, i t'estimar,

http://www.youtube.com/watch? v=4MceSu5xEz4&feature=related

http://www.youtube.com/watch? v=rKXu_s0IDfc

Temps era temps


que vam sortir de l'ou amb l'or a Mosc, la pau al coll, la flota al moll i la llengua al cul, amb els smbols arraconats, l'aigua a la font, les restriccions i l'home del sac. Temps era temps que ms que bons o dolents eren els meus i han estat els nics. Temps d'estraperlo i tramvies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria. Temps d'"Una, Grande y Libre", "Metro Goldwyn Mayer", "Lo toma o lo deja", "Gomas y lavajes" Quintero, Len i Quiroga; Panellets i penellons; Basora, Csar, Kubala, Moreno i Manchn. Temps era temps que d'hora i malament ho vam saber tot: qui eren els reis, d'on vnen els nens i qu menja el llop. Tot barrejat amb el Pal, i la Formacin del Espritu Nacional i els primers divendres de mes. Senyora Francis, m'entn? amb aquests coneixements, qu es podia esperar de nosaltres? Si encara no saben, senyora, qu serem quan siguem grans els fills d'un temps, els fills d'un pas orfe.-

rase una vez


cuando salamos del cascarn con el oro en Mosc la paz en el cuello la flota en el puerto y la lengua en el culo con los smbolos en los rincones el agua en la fuente las restricciones y el hombre del saco. rase una vez que ms que buenos o malos eran los mos y han sido los nicos. Tiempo de estraperlo y tranva farinetas(gachas de harina) para cenar y retrete y gallinero en la galera. Tiempos de "Una, Grande y Libre" "Metro Goldwyn Mayer", "Lo toma o lo deja", "Gomas y lavajes" Quintero, Len i Quiroga; pastelitos y sabaones Basora, Csar, Kubala, Moreno i Manchn. rase una vez que temprano y mal lo supimos todo quin eran los reyes de dnde vienen los nios y qu come el lobo. Todo mezclado con el Pal y la Formacin del Espritu Nacional y los primeros viernes de mes. Seora Francis, me entiende? con estos conocimientos que se poda esperar de nosotros? si an no sabemos, seora qu seremos cuando seamos grandes los hijos de un tiempo, los hijos de un pas hurfano.

Els vells amants


Els seus cabells el temps ha tornat blancs. Les seves mans, nervioses i arrugades. Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic ms trista la seva mirada. S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten), s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperana comenci a estar seca. I s'agafen les mans els vells amants. I recorden, com ahir, les flors que van collir. I s'agafen les mans els vells amants. Es miren i ho saben tot, no els cal dir res, cap mot. On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la paret penja. On els vells viuen es va aturar el temps desprs que es varen casar aquell diumenge. La rdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes. La rdio antiga i el rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra. I s'agafen les mans els vells amants. I es bressolen cada nit com dos infants petits. I s'agafen les mans els vells amants. I es pregunten: "Ests b? Avui no et fa mal res...?" I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata. I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data... I pels carrers s'han perdut els amants. No tenen por, no tenen pressa. I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendresa...-

Los viejos amantes


Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancos. Sus manos, nerviosas y arrugadas. Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancos y un poco ms triste su mirada. Se aman como yo querra ser amado (si las costumbres que sigo lo permiten), se aman como yo querra ser amado cuando empiecen a secarse mis esperanzas. Y se cogen de las manos los viejos amantes. Y recuerdan, como ayer, las flores que cortaron. Y se cogen de las manos los viejos amantes. Se miran y lo saben todo, no tienen que decir nada, ninguna palabra. Donde viven los viejos se par el tiempo con el retrato que cuelga de la pared. Donde viven los viejos se par el tiempo despus que se casaran aquel domingo.

La radio antigua y el reloj grande y el mantel cargado de puntillas. La radio antigua y el reloj grande que an suena de hora en hora con pereza. Y se cogen de las manos los viejos amantes. Y se acunan cada noche como dos nios pequeos. Y se cogen de las manos los viejos amantes. Y se preguntan Ests bien? Hoy no te duele nada? Y por San Jorge l le compra una rosa envuelta en papel de plata. Y por San Jorge l le compra una rosa nunca ha olvidado esta fecha... Y por las calles se han perdido los amantes. No tienen miedo, no tienen prisa. Y por las calles se han perdido los amantes con una flor y su ternura...

http://www.youtube.com/watch? v=Xei1tMh2R5Y&feature=related

El drapaire
Sempre de mat fes sol o plogus, malgrat el fred o la boira, de carrer en carrer, sentem cridar: "Dones, que arriba el drapaire" Com cada mat, et viem venir... Duies un sac a l'esquena, un puro apagat, un "trajo" estripat, la boina i les espardenyes. Sempre venies seguit per un ramat de canalla. Eres tota una atracci. Tu, el teu sac i la can... Sc el drapaire, compro ampolles i papers, compro draps i roba bruta, paraiges i mobles vells... Sc el drapaire, i els marrecs anaven cantant. "Ja m'esteu emprenyant massa. No us ha dit la vostra mare que jo sc l'home del sac?" I aix fins la nit, de carrer en carrer, i de taverna en taverna. Amb els teus papers i el cos ple de vi tornars a casa teva. I tornes feli, car tot ho has comprat: el peix, el vi i una espelma. I un boc d'amor, que et deu haver dat qualsevol bandarra vella. Mai no tens temps per a pensar. A dormir. Bufa l'espelma. I l'endem, a voltar el mn, tu, el teu sac i la can...-

el trapero
siempre de maana con sol o con lluvia a pesar del fro o la niebla, de calle en calle sentamos gritar seoras, llega el trapero como cada maana te veamos venir llevabas una bolsa en la espalda un puro apagado, un traje desgarrado la boina y las alpargatas siempre ibas seguido por un grupo de pibes eras toda una atraccin t, la bolsa y la cancin soy el trapero compro botellas y cartones compro trapos y ropa sucia paraguas y muebles viejos soy el trapero los mocosos iban cantando ya me estais cabreando demasiado no le ha dicho vuestra madre que soy el hombre de la bolsa y as hasta la noche de calle en calle y de taverna en taverna con tus papeles y el cuerpo lleno de vino volveras a tu casa y vuelves feliz por todo lo que has comprado pescado, vino y una vela y un pedazo de amor que te debe haber dado cualquier bandarra vieja mas no tienes tiempo para pensar a dormir, sopla la vela y maana a caminar por elmundo tu, tu bolsa y la cancin.

http://www.youtube.com/watch?v=JmXXxmadccw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=Ji3HjgteyHs http://www.youtube.com/watch?v=CsuDwttYqvE Pensa en mi, menuda, pensa en mi quan les bruixes t'esgarrapin de mat. No et far ms tebi el fred ni ms dol el caf amb llet per pensa en mi, menuda, pensa en mi. Pensa en mi quan no t'arribi el sou o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou. I porta'm brodat a la teva brusa o pintat en el teu somriure vermell. Gronxa'm de les teves arracades. Volta'm amb els teus anells i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, menuda, entre goig i pena abraat contra el poema que llegeixes d'amagat. Badallar mandrosa la ciutat quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx i t'espolsis els ocells que fan niu dels teus cabells; et diu al cor que l'ocell engabiat, mor. Ells em duen a les plomes somnis i batecs quan colpegen els meus vidres els seus becs. I em conten la histria blanca i menuda que entre quatre parets es marceix. Piulen que es mor la primavera quan no pot anar a passeig. Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, menuda, i encn la cara. Pensa que tenim encara el cam dels teus ocells per a volar-lo tu i jo amb ells. Reult exitosa la operacin del capo caoieri leonidas bonaveri Piensa en m, muchacha, piensa en m Cuando las brujas te araen por la maana No te har ms tibio el fro Ni ms dulce el caf con leche Pero piensa en m menuda piensa en m. Piensa en m cuando no te alcance el sueldo O cuando te empujen al metro a las ocho Y llevame bordado en tu blusa O pintado en tu sonrisa roja Columpiame en tus pendientes Envuelveme en tus anillos Y dejame venir con tigo Dejame ir donde vas, dejame ir Muchacha, entre alegra y pena Abrazado contra el poema que lees a escondidas bostezar perezosa la ciudad cuando marques las horas y abras las ventanas y te sacudas los pjaros que hacen nido en tus cabellos te dice el corazn que el pjaro enjaulado muere. Ellos me traen en sus plumas sueos y latidos cuando golpean mis cristales sus picos i em conten la historia blanca y pequea que entre cuatro paredes se marchita. Pan, que muere la primavera Cuando no pueden ir a pasear Dejame ir contigo. Dejame ir donde vas Muchacha y enciende tu cara Piensa que todava nos queda el camino De tus pjaros para volarlo tu y yo con ellos

La primera
Francament m'hagus agradat molt ms que hagus estat primavera i que la primera fra aquella nina rossa, prima i pigarda que cada tarda pujava amb mi al tramvia quan el jorn s'endormia. Francament m'hagus agradat molt ms que el teu cos fart de deu duros i el llit a part, per aix va com va i en aquell temps no em van deixar triar i no em sap greu ni em fa vergonya que fos en la teva pica el meu bateig d'estimar. Vares ser honrada i sincera i la primera de segona m. Per, francament m'hagus agradat molt ms que aquell catre, una pallera on la primera s'hagus deixat dur amb vergonya, entre mentides i un xic de conya, i anar fent, sense pressa, regalimant tendressa. Francament m'hagus agradat molt ms que fer d'aprenent quan a la porta espera una altra gent, sentint l'olor d'un altre que va jeure abans que jo i no em sap greu ni em fa vergonya. Ets part de la meva histria i per aix et puc dibuixar desitjant baixar bandera. Ai, la primera de segona m. Francament m'hagus agradat molt ms que hagus estat primavera i fos la primera la continuaci d'aquelles histries verdes, romanos tendres, que el germ gran mentia assegut a la voravia. Francament m'hagus agradat molt ms. Benevolent li agraden verges a l'adolescent, per, com vost, es menja el que troba pel carrer.

LA PRIMERA
Francamente me hubiera gustado mucho ms que hubiese sido primavera y que la primera hubiera sido aquella mueca rubia delgada y pecosa que cada tarde suba conmigo al tranva cuando el da se dorma. Francamente me hubiera gustado mucho ms a tu cuerpo harto de diez duros y la cama aparte, pero esas cosas van como van y en aquel tiempo no me dejaron elegir y no me sabe mal ni me avergenza que fuese en tu pila mi bautizo de amar. Fuiste honrada y sincera y la primera, de segunda mano. Pero, francamente me hubiera gustado mucho ms que aquel catre, un pajar donde la primera se hubiera dejado llevar con vergenza entre mentiras y un poco de coa, e ir hacindolo, sin prisas, derramando ternura. Francamente me hubiera gustado mucho ms que hacer de aprendiz mientras en la puerta esperan otros sintiendo el olor de alguien que estuvo antes que yo y no me sabe mal ni me avergenza. Eres parte de mi historia y por eso puedo dibujarte deseando bajar bandera. Ay, la primera de segunda mano. Francamente me hubiera gustado mucho ms que hubiera sido primavera y fuera la primera la continuacin de aquellas historias verdes, romances tiernos, que el hermano mayor menta sentado en la acera. Francamente me hubiera gustado mucho ms. Benvolamente, le gustan vrgenes al adolescente, pero, como usted, se come lo que se encuentra por la calle.

http://www.youtube.com/watch? v=3Bysaw3Zc4w&feature=fvst

HELENA
Fa dies que abocat al balc he perdut el jornal xerrant amb un pardal ms avorrit que jo. O mirant com s'esfulla un alzinar olorant roman. Com tornen a florir i es tornen a esfullar. Fa dies que no s quants dies fa. Fa dies que m'estic dient... dem i espero... Vivint amb res. Treballant per no res i un dia com si res morir-me de no res. Adu siau. Mercs. Al fons d'un bar fotent-me un perfumat per escalfar-me el cor mentre arriba la mort a jugar al subastat. Fa dies que no s quants dies fa. Fa dies que m'estic dient... dem i espero... Abocat al balc espero. Despullant l'horitz espero. Espero per Nadal i per la Magdalena pel dia i per la nit que torni Helena i s que quan passa pel meu carrer fins el geranis li cluquen l'ull. L'aire es fa tebi amb el seu al i les llambordes miren amunt sa pell morena. Quan passa Helena. Quan ella mira saps que la font quan ella vol, la dna. Quan ella plora, saps qu s el dol. Quan ella calla, tot jo tremolo. Quan ella estima, l'amor pren vol... I entre teulades es gronxa el sol i els passarells dels fils de la llum miren gelosos com riu i es mou. Color d'espera llarga i perfum de lluna plena la meva Helena. La meva Helena... per... Fa dies que l'estar dret em fa mal el reuma em trenca els dits i ha fugit el darrer pardal.

HELENA
Hace das que asomado al balcn he perdido el jornal charlando con un gorrin ms aburrido que yo. O mirando cmo se deshoja un encinar, oliendo romero. Cmo vuelven a florecer y se vuelven a deshojar. Hace das que no s cuantos das hace. Hace das que me estoy diciendo... maana y espero... y espero. Viviendo con nada. Trabajando por nada y un da como si nada morirme de nada. Adis. Gracias. En el fondo de un bar tomndome un perfumado para calentarme el corazn mientras llega la muerte a jugar al subastado. Hace das que no s cuantos das hace. Hace das que me estoy diciendo... maana y espero... y espero... y espero... Asomado al balcn espero. Desnudando el horizonte espero. Espero por Navidad y por la Magdalena de da y de noche que vuelva Helena, que vuelva Helena... y es que cuando pasa por mi calle incluso los geranios le guian el ojo. El aire se vuelve tibio con su aliento y los adoquines miran hacia arriba, su piel morena. Cuando pasa Helena. Cuando ella mira sabes que la fuente cuando ella quiere, la da. Cuando ella llora, sabes qu es el luto. Cuando ella calla, todo yo tiemblo. Cuando ella quiere, el amor emprende el vuelo... Y entre tejados se columpia el sol y los pajaritos de los cables de la luz miran celosos como se re y se mueve. Color de larga espera y perfume de luna llena mi Helena. Mi Helena... pero... Hace das que el estar de pie me hace dao, el rema me rompe los dedos y ha huido el ltimo gorrin.

http://www.youtube.com/watch?v=0uStm9C3po

Els falsiots
Que volin els falziots no vol dir que s'ha de girar Garb aquest capvespre, o que esclati un oratge de ponent. Que volin els falziots tant li fa al vent. Que volin els falziots no vol dir que ells, ajeguin el sol darrera els roures i li facin amb falgueres un bressol. Que volin els falziots tant li fa al sol. Tant li fant o li fa tant que quan els falziots se'n van el sol es queda plorant. Que volin els falziots no vol dir que ells, esquitxin el mar d'homes i barques i li plategin el llom de mirall clar. Que volin els falziots tant li fa al mar. Que volin els falziots no vol dir que s'hagi de brodar el cel de llumenetes o que es pinti la lluna un quart creixent. Que volin els falziots tant li fa al cel. Tant li fant o li fa tant que quan els falziots se'n van el cel es queda plorant. I desprs de tot aix digui'm vost si el vol d'aquest falziot no vol dir res.

LOS VENCEJOS
Que vuelen los vencejos no significa que se levante Garb este atardecer o que estalle un mal viento de poniente. Que vuelen los vencejos no le importa al viento. Que vuelen los vencejos no significa que ellos acuesten al sol detrs de los robles y que le hagan con helechos una cuna. Que vuelen los vencejos no le importa al sol. No le importa o le importa tanto que cuando los vencejos se van el sol se queda llorando. Que vuelen los vencejos no significa que ellos salpiquen el mar de hombres y barcas y le plateen el lomo de espejo claro. Que vuelen los vencejos no le importa al mar. Que vuelen los vencejos no significa que se tenga que bordar el cielo de lucirnagas o que se pinte la luna de cuarto creciente. Que vuelen los vencejos no le importa al cielo. No le importa o le importa tanto que cuando los vencejos se van el cielo se queda llorando. Y despus de todo esto, dgame usted si el vuelo de este vencejo no significa nada.

http://www.youtube.com/watch?v=UAxYuh7odw

El Vell
Fa temps que estic afnic i em surt aquesta veu feble com un al i parlo a batzegades fatigoses. Faig bullir a l'estufeta herbes medicinals receptes d'herbolari que es tornen aire pur quan enyoro els teus ulls i la pau de l'atzur al rac de la meva malura. Fa temps que em canso he tret dels mals endreos records i ombres fidels i surto a prendre el sol de la plaa tranquil-la. Si aquesta lletra et sembla poc florida no hi vegis cap senyal de poc amor t'escric en sabatilles i ja no em queda honor i em perdo per obscures melangies.

EL VIEJO
Estoy afnico desde hace tiempo y me sale esta voz dbil como un suspiro y hablo a fatigosas sacudidas. Hago hervir en el hornillo hierbas medicinales recetas de herbolario que se convierten en aire puro, pero aoro tus ojos y la paz del azul en el rincn de mi enfermedad. Me canso desde hace tiempo, he rescatado del desvn recuerdos y sombras fieles y salgo a tomar el sol de la plaza tranquila. Si esta carta te parece poco florida no creas que es seal de poco amor te escribo en zapatillas, ya no me queda honor y me pierdo por oscuras melancolas.

http://www.youtube.com/watch? v=Q0ssH_ETJxo

http://www.youtube.com/watch?v=E87EYrPvpWI

20 de Mar
M'hauria agradat estar despert aquell mat que amb un vestit verd entre uns bladars ell va arribar. Venia xiulant, com un infant. Tenia plenes d'ocells les mans i cel amunt els anava escampant. El voltaven les abelles. Duia un barret de roselles i a la bandolera em duia la primavera el vint de Mar. M'hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons oberts i en el meu son intuir com..., teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d'una perdiu. I del conill la mirada i olorar la matinada que a la bandolera ens va dur la primavera el vint de Mar. M'hauria agradat estar despert. Jeure damunt d'un roc com um lluert de panxa al sol i amb un flabiol, i haver sortit a rebre'l com cal i guarnir amb flors de paper els portals com si fos temps de carnaval. Per aquell mat jo dormia tranquil, perqu no sabia que a la bandolera em duia la primavera el vint de Mar.

20 DE MARZO
Me habra gustado estar despierto aquella maana que con un vestido verde entre unos trigales l lleg. Llegaba silbando, como un nio. Tena llenas de pjaros las manos y cielo arriba los iba esparciendo. Le rodeaban las abejas. Llevaba un sombrero de amapolas y en la bandolera me traa la primavera el veinte de marzo. Me habra gustado estar despierto o haber dejado los balcones abiertos y en mi sueo intuir cmo..., tejas y ramas se llenan de nidos y la piedra seca vuelve a mojarse en el ro y el grito agudo de una perdiz. Y del conejo una mirada y oler la madrugada que en la bandolera nos trajo la primavera el veinte de marzo. Me habra gustado estar despierto. Yacer sobre una piedra como un lagarto, con la panza al sol y con una flauta, y haber salido a recibirle como se merece y adornar con flores de papel los portales como si fuera tiempo de carnaval. Pero aquella maana yo dorma tranquilo, porque no saba que en la bandolera me traa la primavera el veinte de marzo.

Els veremadors
Pels voltants de setembre abans que arribi el fred compren el seu bitllet pel al tren de l'esperana. I els hem vist allunyar-se amb la maleta a coll caminant per un moll de l'estaci de Frana... Potser t quatre soques perdudes en un camp. Potser no t ni un pam. Potser no t ni un poble, i dels fruiters del Segre se'n va a arrancar el cot o a esporgar, i quan no hi ha res ms, fa de manobre. Sn gent de l'Arag, de l'Africa i del Sud, els veremadors. D'altres van a altres terres abandonant un tros eixut i pedregs que els va deixar el pare. Un tros on dia a dia es van deixar la pell, on es varen fer vells quan no era el temps encara... Un tros de llonganissa, un roseg de pa i un glop de vi far ms curt el seu viatge. Cadasc amaga un somni, cada qual t un accent, per tota aquesta gent parla el mateix llenguatge. L'idioma del pe. Senzill, dur i a preu fet, dels veremadors. I des que el sol s'aixequi fins que l'amagui el cim, tallar i tallar ram d'uns ceps que sn d'un altre. I a la nit s'arrepleguen per maleir el dest, la palla del coix que els va menjant la galta. I a l'hivern cap a casa amb quatre duros que han de donar-los el que no dna el camp del pare. Fins l'any que ve, que tornen amb la maleta a coll a caminar pel moll de l'estaci de Frana. Sn gent de l'Arag, de l'Africa i del Sud, els veremadors.

LOS VENDIMIADORES
Alrededor de septiembre, antes de que llegue el fro, compran su billete para el tren de la esperanza. Y los hemos visto alejarse con la maleta a cuestas andando por un andn de la estacin de Francia... Quiz tienen cuatro troncos perdidos en un campo. Quiz no tienen ni un palmo de tierra. quiz no tienen ni un pueblo, y de los frutales del Segre se van a recoger algodn o a podar, y cuando no hay nada ms, hacen de pen. Son gente de Aragn, de frica y del Sur, los vendimiadores. Otros van a otras tierras, abandonando un terruo seco y pedregoso que les dej el padre. Un terruo donde da a da se dejaron la piel, donde se hicieron viejos cuando no era tiempo todava... Un pedazo de salchichn, un mendrugo de pan y un trago de vino har ms corto su viaje. Cada uno esconde un sueo, cada cual tiene un acento, pero toda esta gente habla el mismo lenguaje. El idioma del pen. Sencillo, duro y a destajo, de los vendimiadores. Y desde que el sol se levante hasta que lo esconda la cumbre, cortar y cortar uva de unas cepas que son de otro. Y por la noche se juntan para maldecir el destino, con la paja del cojn royndoles la mejilla. Y en el invierno de vuelta a casa con cuatro duros que ha de darles lo que no da el campo del padre. Hasta el ao que viene cuando vuelvan con la maleta a cuestas a andar por el andn de la estacin de Francia. Son gente de Aragn, de Africa y del Sur, los vendimiadores.

http://www.youtube.com/watch?v=j_RU-0LGC84

Conillet de vellut
Era suau com el vellut, i poregosa com un conill menut. En Snoopy era el seu heroi i li agradava jugar com un noi i de la m em duia amunt i avall sense parar. Com un estel fent tombarelles pel cel, (s maco el temps d'estimar), i no va ser aquell un temps perdut. Conillet de vellut. Per el conill fora del niu m'enganyava amb qualsevol objectiu, se'm perdia en el forat d'una Nikon o una Hassenlblad... Calia triar o tocar el dos o fer un mnage trois. Per aix s inmoral quan s's un home com cal, ibric, mascle i cristi, i em vaig quedar sol i fotut, conillet de vellut. L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar t'afusellen en cada exemplar. Diuen que t'ha dat un lloc Richard Avedon a New York. No et pots queixar. El que somniaves ja ho tens a la m. Et coneix la gent, t'estima un adolescent i un iaio et vol adoptar. Ets feli amb el teu nou drut? Conillet de vellut... Per avui he vist el cel obert, Du, que s bo i que sap el que sofert, m'ha deixat els seus consells en un aparador de can Castells, i m'he comprat el llibre La fotografia s un art. I abans d'un mes ser millor que en Poms. Ja saps a on em trobars... 203 82 82 conillet poregs. Sense un romano ni un rebut, conillet de vellut.

CONEJITO DE TERCIOPELO
Era suave como el terciopelo, y miedosa como un conejo pequeo. Snoopy era su hroe y le gustaba jugar como un chico y de la mano me llevaba arriba y abajo sin parar. Como una cometa dando volteretas por el cielo, (es bonito el tiempo de amar), y no fue aquel un tiempo perdido. Conejito de terciopelo. Pero el conejo fuera del nido me engaaba con cualquier objetivo, se me perda en el agujero de una Nikon o una Hassenlblad... Haba que escoger o escaparse o hacer un mnage trois. Pero esto es inmoral cuando se es un hombre como es debido, ibrico, macho y cristiano, y me qued solo y jodido, conejito de terciopelo. El Elle, el Vogue y el Harpers Bazaar te fusilan en cada ejemplar. Dicen que te ha dado un sitio Richard Avedon en New York. No te puedes quejar. Lo que soabas ya lo tienes en la mano. Te conoce la gente, te ama un adolescente y un abuelo te quiere adoptar. Eres feliz con tu nuevo amante? Conejito de terciopelo... Pero hoy he visto el cielo abierto, Dios, que es bueno y sabe lo que he sufrido, me ha dejado sus consejos en un escaparate de casa Castells, y me he comprado el libro La fotografa es un arte. Y antes de un mes ser mejor que Poms. Ya sabes donde me encontrars... 203 82 82 conejito miedoso. Sin una excusa ni un recibo, conejito de terciopelo.

http://www.youtube.com/watch?v=t5_JyuRud-k

El meu carrer
El meu carrer s fosc i tort, t gust de port i nom de poeta. Estret i brut, fa olor de gent i t els balcons plens de roba estesa. El meu carrer no val dos rals: sn cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar infants i gats, coloms i gossos. s un rac on mai no entra el sol, un carrer qualsevol. El meu carrer t cinc fanals perqu els xavals llancin pedrades. Hi ha una pensi i tres forns de pa, i un bar a cada cantonada. El meu carrera s gent d'arreu que penca i beu, que sua i menja, i es lleven amb el primer sol, i van al futbol cada diumenge, o a fer esparral al volant, o a fer un dmino amb vi. El meu carrer s un infant que va berenant pa amb oil i sucre, i juga a daus i a cavall fort, mig bo, mig bord escol i cuca. El meu carrer del barri baix viu al calaix de les baldufes, amb patacons, i l'album Nestl i ells trossos d'una vella estufa. I a poc a poc se'm fa malb el meu carrer.

MI CALLE
Mi calle es oscura y torcida, tiene sabor a puerto y nombre de poeta. Estrecha y sucia, huele a gente y tiene los balcones llenos de ropa tendida. Mi calle no vale dos reales: son cien portales rotos a pedazos y una fuente donde van a beber nios y gatos, palomas y perros. Es un rincn donde nunca entra el sol, una calle cualquiera. Mi calle tiene cinco faroles para que los chavales tiren pedradas. Hay una pensin y tres panaderas, y un bar en cada esquina. Mi calle es gente de todas partes que curra y bebe, que suda y come, y se levantan con el primer sol, y van al ftbol cada domingo, o a pescar mojarras al volantn, o a jugar un domin con vino. Mi calle es un nio que va merendando pan con aceite y azcar, y juega a los dados y a cavall fort, a veces bueno, a veces borde, monaguillo y pillo. Mi calle del barrio bajo vive en el cajn de las peonzas, con los cromos y el lbum Nestl y los trozos de una vieja estufa. Y poco a poco se me va estropeando mi calle.

http://www.youtube.com/watch?v=Olde-mnmxB8

Bon dia
Quan per la sorra noms hi ha petjades de rates i de mariners, s llavors quan un mar blau s el meu mar blau. Quan tres roques fan un port, i cada gra d'arena sembla un trosset d'or, s llavors quan una platja s la meva platja. Bon dia, bon dia a tothom. Bon dia, bon dia. Bon dia, ventet de llevant que vns d'on el sol neix i mors en el meu velam. Bon dia, bon dia. Si bufa cap on s'amaga el peix, s llavors quan el llevant s el meu vent. Si s lleuger com un colom i a la proa pintat de vermell hi ha el teu nom, s llavors quan un llat s el meu llut. Si les ones sn joglars i el sol mitja magrana creixent a la mar, s llavors quan jo vull ser mariner.

BUENOS DAS
Cuando por la arena slo hay huellas de ratas y de marineros, es entonces cuando un mar azul es mi mar azul. Cuando tres rocas forman un puerto, y cada grano de arena parece un trocito de oro, es entonces cuando una playa es mi playa. Buenos das, buenos das a todos. Buenos das, buenos das. Buenos das, vientecillo de levante que vienes de donde el sol nace y mueres en mi velamen. Buenos das, buenos das. Si sopla hacia donde se esconde el pez, es entonces cuando el levante es mi viento. Si es ligero como una paloma y en la proa pintado de rojo est tu nombre, es entonces cuando un lad es mi lad. Si las olas son juglares y el sol media granada creciendo en el mar, es entonces cuando yo quiero ser marinero.

http://www.youtube.com/watch?v=lt4eb00iBN0&feature=related

Res no s mesqu
Res no s mesqu, ni cap hora s isarda, ni s fosca la ventura de la nit. I la rosada s clara que el sol surt i s'ullprn i t delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no s mesqu, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'estiu. I tot s Primavera: i tota fulla, verda eternament. Res no s mesqu, perqu els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clo perqu per tornar a nixer necessiteu morir. I no som mai un plor sin un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no s mesqu, perqu la can canta en cada bri de cosa. -Avui, dem i ahir s'esfullar una rosa: i a la verge ms jove li vindr llet al pit.

NADA ES MEZQUINO
Nada es mezquino, y ninguna hora escabrosa, ni es oscura la ventura de la noche. Y el roco es claro el sol sale y se fascina y tiene deseo del bao que se maravilla el lecho de toda cosa hecha. Nada es mezquino, y todo rico como el vino y la mejilla curtida. Y la ola del mar siempre re, Primavera de invierno - Primavera de verano. Y todo es Primavera: y toda hoja, verde eternamente. Nada es mezquino, porque los das no pasan; y no llega la muerte ni habindola pedido. Y si la habis pedido os disimula un hoyo porque para volver a nacer necesitis morir. Y no somos jams un llanto sino una fina sonrisa que se dispersa como gajos de naranja. Nada es mezquino, porque la cancin canta en cada brizna de cosa. -Hoy, maana y ayer se deshojar una rosa: y a la ms joven virgen le vendr la leche al pecho.

http://www.youtube.com/watch?v=Z1tGPLKnWSM&feature=related
Can per a en Joan Salvat-Papasseit No sc modest. Estic enamorat d'aquests ulls meus petits perqu esguarden al lluny i del meu front tan alt que ho s de tant que pensa. No vull agrair res, perqu no he tingut mestre. Jo no prometo res. Noms camino (mullant la ploma al cor, que s on es suca l'eina...) Tampoc s el que em proposo, perqu el tenir un propsit no s fer feina. Ja no vull allistar-me sota de cap bandera. De la divina ACRCIA, ser ara el glossador, de l'ACRCIA impossible en la vida dels homes que no senten desig d'una era millor. I el que pensin de mi, no m'interessa gens, no m'interessa gens, no m'interessa gens... Va entrar al mn per la porta de servei. Duia un gran bagul, i un peda al cul... Era un bagul de paper que va omplir el temps, les dones i el port, l'amor i la mort. Era un bagul que s'endreava poc a poc i esdevenia un vers cada record... Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge, i volaven les gavines amb les plomes de diumenge... S... Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades, i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... S... Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... S... Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... S... Per a un home prim de rostre verds, de llavis humits i molt llargs els dits per tastar millor a les dones. I no era modest. I estava enamorat dels seus ullets petits, que esguardaven al lluny i del seu front tant alt de tant com ell pensava. I no agraa res a qui res no li ensenyava. I el que penseu d'aix... CANCIN PARA JOAN SALVAT-PAPASSEIT No soy modesto. Estoy enamorado de estos ojitos mos porque miran a lo lejos y de mi frente tan ancha que lo es de tanto que piensa. No quiero agradecer nada, porque no he tenido maestro. Yo no prometo nada. Solamente camino (mojando la pluma en el corazn, que es donde se moja la herramienta...) Tampoco s lo que me propongo, porque tener un propsito no es un trabajo. Ya no quiero alistarme bajo ninguna bandera. De la divina ACRACIA ser ahora el glosador, de la ACRACIA imposible en la vida de los hombres que no sienten deseos de una era mejor. Y lo que piensen de m, no me interesa nada, no me interesa nada, no me interesa nada... Entr en el mundo por la puerta de servicio. Llevaba un gran bal, y un remiendo en el culo... Era un bal de papel que llenaron el tiempo, las mujeres y el puerto, el amor y la muerte. Era un bal que se ordenaba poco a poco y converta en un verso cada recuerdo... Para l la puta se vesta con la ropa de cuando fue virgen, y volaban las gaviotas con las plumas de domingo... S... Para l los navos soplaban una, dos y tres veces, y se amaba una pareja en cualquier esquina... S... Para l maullaban los gatos a la luna, en los tejados... S... Para l se abran rojas las promesas y los claveles... S... Para un hombre delgado de rostro verdoso, de labios hmedos y de muy largos dedos para catar mejor a las mujeres. Y no era modesto. Y estaba enamorado de sus ojos pequeos, que miraban a lo lejos y de su frente tan ancha de tanto como pensaba. Y no le agradeca nada a quien nada le enseaba. Y lo que pensis de esto...

http://www.youtube.com/watch?v=4SY8ZlU4DIo

Quasi una dona


T els cabells llargs i nets color blat madur i la olor del pa blanc quan surt del forn. I t els ulls blaus, la pell suau i el pit dur. Encara du mitjons... Encara du mitjons... s quasi una dona, que em mira quasi com una dona, m'escolta quasi com una dona, i vibra quasi com una dona, com una dona que et vol com a ning i al de mat obre els seus ulls amb tu. Com un calidoscopi de cristalls menuts canvia de dibuix i de color, si al bressol lluu el sol o ha plogut. I omple el meu mn de flors... I omple el meu mn de flors... s quasi una dona, m'enreda quasi com una dona, em busca quasi com una dona, i juga quasi com una dona, com una dona que et vol com a ning i al de mat obre els seus ulls amb tu. M'agrada acariciar-la, perqu em neteja el cor. Vull ser mestre d'amor com en Salvat. I als meus genolls, dormir el seu coll prim i fort. Tant se val si s pecat... Tant se val si s pecat... s quasi una dona, somnia quasi com una dona, estima quasi com una dona, tremola quasi com una dona, com una dona que et vol com a ning i al de mat obre els seus ulls amb tu.

CASI UNA MUJER


Tiene los cabellos largos y limpios de color trigo maduro y el olor del pan blanco cuando sale del horno. Y tiene los ojos azules, la piel suave y el pecho duro. Aun lleva calcetines... An lleva calcetines... Es casi una mujer, que me mira casi como una mujer, me escucha casi como una mujer y vibra casi como una mujer, como una mujer que te quiere como a nadie y que por la maana abre sus ojos contigo. Como un calidoscopio de cristales diminutos cambia de dibujo y de color, si al amanecer luce el sol o ha llovido. Y llena mi mundo de flores... Y llena mi mundo de flores... Es casi como una mujer, me engaa casi como una mujer, me busca casi como una mujer, y juega casi como una mujer, como una mujer que te quiere como a nadie y que por la maana abre sus ojos contigo. Me gusta acariciarla, porque me limpia el corazn. Quiero ser maestro de amor como Salvat. Y en mis rodillas, acunar su cuello delgado y fuerte. Me da igual si es pecado... Me da igual si es pecado... Es casi una mujer, suea casi como una mujer ama casi como una mujer, tiembla casi como una mujer, como una mujer que te quiere como a nadie y que por la maana abre sus ojos contigo.

http://www.youtube.com/watch?v=s0aSGOu6cnw

Temps de pluja
Qualsevol dia al capvespre darrera de la finestra sents el seu al de tardor, dol i trist s com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta. Ell seu a taula, el sents all, no li cal dir una paraula, per saber que ha arribat al fi el temps de pluja, temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que van llenar a tot arreu, s el temps de pluja. De tornar a buidar l'armari mentre els fulls del calendari van caient sense fer soroll, d'oblidar la barca al moll, quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada. Ell seu a taula, el sents all, no li cal dir una paraula, per saber que ha arribat al fi el temps de pluja, temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que van llenar a tot arreu, s el temps de pluja. A prop del foc, per a tots dos hi ha lloc.

TIEMPO DE LLUVIA
Cualquier da al atardecer detrs de la ventana sientes su aliento de otoo, dulce y triste es como un llanto que el viento nos acerca y que llama a la puerta. l se sienta a la mesa, lo notas all, no le es preciso decir una palabra, para saber que ha llegado por fin el tiempo de lluvia, el tiempo de amarse a media voz, de recoger lo que esparcimos por todas partes, es el tiempo de lluvia. De volver a vaciar el armario mientras las hojas del calendario van cayendo sin hacer ruido, de olvidar la barca en el muelle, cuando nunca se acaba el amor ni la amada. l se sienta a la mesa, lo notas all, no le es preciso decir una palabra, para saber que ha llegado por fin el tiempo de lluvia, tiempo de amarse a media voz, de recoger lo que esparcimos por todas partes, es el tiempo de lluvia. Cerca del fuego, para los dos hay sitio.

http://www.youtube.com/watch?v=J1kMUr8xzos&feature=related

Adu, adu amor meu i sort


Tan lluny i tan a prop com el riu i el xop. L'un caminant i l'altre quiet. Plegats per indiferents com l'arbre i el vent. L'un dalt del puig i l'altre fuig... Adu, adu amor meu i sort. Quan un no vol no es pot fer un hort on hi ha un erol, ni quan s fosc fer nixer el sol ni seda del set, ni d'una drecera s pot fer un cam. El blat no neix sense llavor i est buit el graner. Per aix abans que arribi el nou dia me n'anir cap on sia. Adu, adu amor meu i sort. I no pateixis gens si dem passat has de rentar un llenol meu. No se n'adornar aquell que vindr a escalfar el llit que deixo buit. Adu, adu amor meu i sort. Quan un no vol no es pot fer un hort on hi ha un erol, ni quan s fosc fer nixer el sol ni seda del set, ni d'una drecera s pot fer un cam. El blat no neix sense llavor i est buit el graner. Per aix abans que arribi el nou dia me n'anir cap on sia. Adu, adu amor meu i sort. Adu, adu amor meu i sort.

ADIS, ADIS AMOR MO Y SUERTE Tan lejos y tan cerca como el ro y el chopo. El uno andando y el otro quieto. Juntos pero indiferentes como el rbol y el viento. El uno en lo alto del monte y el otro huye... Adis, adis amor mo y suerte. Cuando uno no quiere
no se puede hacer un huerto donde hay una era,

ni cuando es oscuro hacer nacer el sol ni seda del raso, ni de un atajo se puede hacer un camino. El trigo no nace sin semilla y est vaco el granero. Por eso antes de que llegue el nuevo da me ir hacia donde sea. Adis, adis amor mo y suerte. Y no padezcas nada si pasado maana has de lavar una sbana ma. No se dar cuenta aquel que vendr a calentar la cama que dejo vaca. Adis, adis amor mo y suerte. Cuando uno no quiere
no se puede hacer un huerto donde hay una era,

ni cuando es oscuro hacer nacer el sol ni seda del raso, ni de un atajo se puede hacer un camino. El trigo no nace sin semilla y est vaco el granero. Por eso antes de que llegue el nuevo da me ir hacia donde sea. Adis, adis amor mo y suerte. Adis, adis amor mo y suerte.

http://www.youtube.com/watch?v=98P30WmwREk

Mare Lola
Quan el carrer dorm i el sol no ha alat encara el vol, mare Lola ja camina amunt i avall, amb el darrer badall a la gola, fent l'esmorzar per al marit, traient els fills del llit perqu vagin a escola. Comena el dia per a ella i el sol no ha alat encara el vol. Cal fer molts nmeros, cal tenir memria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ning escriu la histria, s poca cosa, quasi res. Guaita els arbres del passeig mentre s'omple el safareig. Mare Lola... Ai, si per un moment pogus, ni fer ni pensar res, i anar-se'n sola. Per el seu somni sempre s perd amunt pel cel obert, deixant-li un munt de roba, mentre la gent camina pel passeig i es va omplint el safareig. Cal fer molts nmeros, cal tenir memria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ning escriu la histria, s poca cosa, quasi res. Quan el carrer dorm i el sol ja ha amagat el seu vol, mare Lola s'eixuga per fi les mans, ja dormen els infants. I mare Lola es despulla als peus del llit, ella sap que el marit jeu i espera la dona. Si Du vol dem tot anir millor, tot li est b. Per... tot li est b,

per...

MAM LOLA
Cuando la calle duerme y el sol no ha levantado todava el vuelo, mam Lola ya anda arriba y abajo, con el ultimo bostezo en la garganta, haciendo el desayuno para el marido, sacando los hijos de la cama para que vayan a la escuela. Empieza el da para ella y el sol no ha levantado todava el vuelo. Es necesario hacer muchos nmeros, es necesario tener memoria para llegar a fin de mes. Para mam Lola nadie escribe la historia, es poca cosa, casi nada. Mira los rboles del paseo mientras se llena el lavadero. Mam Lola... Ay, si por un momento pudiera, ni hacer ni pensar nada, e irse sola. Pero su sueo siempre se pierde hacia arriba por el patio, dejndole un montn de ropa, mientras la gente anda por el paseo y se va llenando el lavadero. Es necesario hacer muchos nmeros, es necesario tener memoria para llegar a fin de mes. Para mam Lola nadie escribe la historia, es poca cosa, casi nada. Cuando la calle duerme y el sol ya ha escondido su vuelo, mam Lola se seca por fin las manos, ya duermen los nios. Y mam Lola se desnuda a los pies de la cama, ella sabe que su marido est acostado y espera a su mujer. Si Dios quiere maana todo ir mejor, todo le parece bien.

Pero... todo le parece bien,

pero...

http://www.youtube.com/watch?v=98we9ymOMCw

Can de l'amor efmer


O bella inconeguda passatgera del tram qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol; que mostres una sina cobertora del dol i et vesteixes, discreta, la bruseta d'estam. O bella inconeguda que ets menuda i auda i que sense companya t'arrisques a la platja i no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja al domeny de les ones i te'n prega el teu bra. O bella inconeguda que en sentir la malcia de les ullades frvoles, tota t'has commogut... tancades les odes a mots que el vent s'ha endut, boi sospirant potser pel goig d'una carcia. O bella inconeguda, del tram t'he vist baixar -i avui t'he somiada i et somiar dem-.

CANCIN DEL AMOR EFMERO Oh, bella desconocida pasajera del tranva tienes una apariencia rosada y una mirara llena de sol; muestras un pecho encubridor del duelo y te vistes, discreta, con blusita de estambre. Oh, bella desconocida eres menudita y audaz y sin compaera te arriesgas a la playa y no temes la acometida del hijito que se ejercita en el dominio de las olas y reclama tu brazo. Oh, bella desconocida que al sentir la malicia de las miradas frvolas, toda t te has conmovido... cerrados los odos a palabras que el viento se ha llevado, suspirando quizs por el placer de una caricia. Oh, bella desconocida, del tranva te he visto bajar -y hoy te he soado y te soar maana-.

http://www.youtube.com/watch?v=YVPYz3lCmX8

Quina grua el meu estel


Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. L'espurneig que em fereix l'ull sn els seus pits quan s'inclina: si fa un mirall de l'escull perleja a l'arena fina. De la meva barca estant dono al cordill tota mida. I l'ala clara, sestant, del gavot que passa i crida. Oh, el seu flanc rosa i argent i la trena que es deslliga! Volar d'oronella al vent! Cabell desfet de l'amiga! Amiga del dol turmell. -Com una vela s'enfila espitllera de l'ocell: si jo lleno el bra, vacilla. Vianant vora la mar prega pels marins que arriben; si veuen l'estel dansar moren de tant que sospiren. Vianant, puja al meu bot que s lliure de la sentida, per no diguis ni un mot si no vols perdre la vida. Vianant, no parlis, no, que l'oreig l'acosta, i mira que et prendr l'amor senyor -que el mariner ja sospira. Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua.

QU COMETA MI ESTRELLA
Qu cometa mi estrella qu estrella mi cometa! -de tanto que brilla en el cielo parece una doncella desnuda. El centelleo que hiere mis ojos son sus pechos cuando se inclina: si hace del escollo un espejo perlea en la arena fina. Desde mi barca doy al cordel toda su medida. Y el ala clara, sesteante, de la garza que pasa y chilla. Oh, su flanco rosa y plateado, y la trenza que se desata! Volar como golondrina al viento! Cabello suelto de la amiga! Amiga del dulce tobillo. -Como una vela se encarama aspillera de pjaro: si alargo el brazo, vacila. Caminante a orillas del mar ruega por los marinos que regresan; si ven el cometa danzar mueren de tanto suspirar. Caminante, sube a mi bote que est liberado del dolor pero no digas ni una palabra si no quieres perder la vida. Caminante, no hables, no, que la marejada se acerca, y mira que te tomar el amor seor -que el marinero ya suspira. Qu cometa mi estrella

qu estrella mi cometa! -de tanto que brilla en el cielo parece una doncella desnuda. http://www.youtube.com/watch?v=DwJID_HZua8

Si jo fos pescador
Si jo fos pescador pescaria l'aurora, si jo fos caador atraparia el sol; si fos lladre d'amor m'obririen les portes, si fos bandit millor que vindria tot sol: -els carcellers del mn no em sabrien mai l'ombra, si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingus un vaixell m'enduria les noies, si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals per a prendre'n de nous.

SI YO FUESE PESCADOR

Si yo fuese pescador pescara la aurora, si yo fuese cazador atrapara el sol; si fuese ladrn de amor me abriran las puertas, si fuese bandido mejor, vendra solo: -Los carceleros del mundo no conoceran mi sombra, si fuese ladrn y bandido no conoceran mi vuelo. i tuviese un bajel me llevara las chicas, cuando quisieran volver dejaran sus corazones: y con ellos hara faroles para tomar otros nuevos.

http://www.youtube.com/watch?v=-DAXeQOREts

Pregria Quin plan teniu, Senyor, que feu que hom cregui en Vs en el dolor noms? Jo us oblido el favor, pobre mesqu que sc, per un boc de pler. Si em rabejo en el son i odio el desconsol i amo l'oblit pervers, Vs aix m'haveu fet! Quin plan teniu, Senyor, si us dec dolor i pler?

PLEGARIA Qu plan tenis, Seor, que hacis que se crea en Vos slo en el dolor? Yo os olvido el favor, tan mezquino como soy, por una pizca de placer. Si me complazco en el sueo y odio el desconsuelo y amo el olvido perverso, Vos as me habis hecho! Qu plan tenis, Seor, si os debo dolor y placer?

http://www.youtube.com/watch?v=eNvy3XfGiq4

Collita de fruits
ULLS CLUCS L'AMOR sap que la vida sempre s una festa una can Du se l'estima com la llntia encesa ulls clucs l'amor Du li manava que que es lligus la bena passava jo i ara es venjava fent que fossis meva: xiula i feineja fa ta cambreta SI LA DESPULLAVA oh, la meva amor! un bot que queia ja em donava goig -ara la bruseta i el cinyell tot pret, mel rosada i fresca la sina desprs: al mig de la toia clavellets vermells. Si la despullava oh, la meva amor! un bot que queia ja em donava goig VISCA L'AMOR que m'ha donat l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he cridada i venia -tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor que ella tamb es delia. Visca l'amor: la volia i l'he res. BLANCA BRUNA, i fina com un pa de mel -ms que una amoreta collida al carrer la seva geniva floria de sang verge i desvestida (-joliu dolenant) camisa de seda com la lluna al ple la rosa vermella floria tamb:

si ahir era poncella ara s mon tresor -com la satalia cada pit rod.

RACIMO DE FRUTOS
OJOS CERRADOS EL AMOR sabe que la vida siempre es una fiesta una cancin Dios la ama como a la lmpara encendida ojos cerrados el amor Dios le mandaba que se pusiera la venda pasaba yo y ahora se vengaba haciendo que fueras ma: Silba y se afana arregla tu dormitorio. SI LA DESNUDABA oh, mi amor! un botn que caa ya me llenaba de gozo -ahora la blusita y el cinto apretado, miel rosada y fresca los senos despus: en medio del ramillete clavelitos rojos. Si la desnudaba oh, mi amor! un botn que caa ya me llenaba de gozo. VIVA EL AMOR que me ha dado la amiga fresca y pulcra como mayo contento. Viva el amor le he llamado y vena -toda ella era blanca como un sorbo de leche. Viva el amor que ella tambin deseaba. Viva el amor: la quera y la tuve. BLANCA MORENA y fina como un pan de miel -ms que un piropo cogido en la calle su boca floreca de sangre virgen y desvestida (-linda doliente)

camisa de seda como la luna llena la rosa roja tambin floreca:

si ayer era doncella ahora es mi tesoro -como la rosa cada seno redondo.

http://www.youtube.com/watch?v=F_YWKqINM7Q

Pantalons llargs
Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartr de mig pam, tot pintat; havem caminat tant pels camins sense ira que ara ens cal reposar i agrair nostre fat. Ja no tornar ms fent osque! osque! corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta. Campaneta daurada, tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa i sc infant encara, i no puc fer-ne esment. Cavallet de cartr, tu em sabies la joia: si ara jugus a crrer, qu diria la gent... Trobaran molt millor que estimi alguna noia tant si s bella com no -cavallet tot pintat, campaneta

PANTALONES LARGOS
Campanilla dorada de mi carrito de feria, caballito de cartn de medio palmo, pintadito; hemos andado tanto por los caminos sin ir que ahora hay que reposar y agradecer nuestro destino. Ya no volver a hacer ms arre! arre! corriendo a cargar con guijarros tu cuadrante de madera. Campanilla dorada, t sabas que estaba contento. Ahora me lleva la gente y siempre tengo prisa y soy nio an, y no puedo ni mencionarlo. Caballito de cartn, t me conocas la alegra: si ahora jugase a correr, qu dira la gente... Preferirn que ame a alguna chica tanto si es bella como si no -caballito pintado, campanilla dorada-, y que os deje en la azotea.

daurada-, i que us deixi al terrat.

http://www.youtube.com/watch?v=gyvCbWOY-g0

Deixar la ciutat
Deixar la ciutat que em distreu de l'amor, la meva barca, el Port i el voltmetre encs que porto a la butxaca, l'autmnibus brunzent i el ms bonic ocell, que s l'avi i temptar la noia que ara arriba i ja em priva, li dir com la copa melangiosa s del vi -i el meu bra del seu colli veur que ara lleno la stylo i no la cullo, i em far el rostre pllid com si fos un miny i dir malicis: -com un piny s la boca que em captiva. Dejar la ciudad que me distrae del amor, mi barca, el Puerto y el voltmetro encendido que llevo en el bolsillo, el autmnibus zumbando, y el ms bello pjaro, que es el avin y tentar a la chica que ahora llega y ya me priva, le dir cmo la copa, melanclica est del vino -y mi brazo de su cuelloy ver que ahora tiro la stylo y no la cojo, y me har el rostro plido como si fuera un chico y dir malicioso: -como un pin es la boca que me cautiva.

http://www.youtube.com/watch?v=ZjiEMH3sg0I&feature=related

PLANY AL MAR
Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures (ai, qui ho diria...!) ha estat el mar. Mireu-lo fet una claveguera. Mireu-lo anar i venir sense parar. Sembla mentida que en el seu ventre es fes la vida. Ai, qui ho diria sense rubor! Mireu-lo fet una claveguera, ferit de mort. De la manera que el desvalisen i l'enverinen, ai, qui ho diria, que ens dna el pa! Mireu-lo fet una claveguera. Mireu-lo anar i venir sense parar. On sn els savis i els poderosos que s'anomenen (ai, qui ho diria!) conservadors? Mireu-lo fet una claveguera, ferit de mort. Quanta abundncia, quanta bellesa, quanta energia (ai, qui ho diria!) feta malb! Per ignorncia, per imprudncia, per inconscincia i per mala llet. Jo que volia que m'enterressin entre la platja (ai, qui ho diria!)

i el firmament! I serem nosaltres (ai, qui ho diria!) els qui t'enterrem.

LLANTO AL MAR
Cuna de vida, caminos de sueos, puente de culturas (ay, quin lo dira...!) ha sido el mar. Miradlo hecho un basurero. Miradlo ir y venir sin parar. Parece mentira que en su vientre se hiciera la vida. Ay, quin lo dira sin rubor! Miradlo hecho un basurero, herido de muerte. De la manera que lo desvalijan y lo envenenan, ay, quin lo dira que nos da el pan! Miradlo hecho un basurero. Miradlo ir y venir sin parar. Dnde estn los sabios y los poderosos que se nombran (ay, quin lo dira!) conservadores? Miradlo hecho un basurero, herido de muerte. Cunta abundancia, cunta belleza, cunta energa (ay, quin lo dira!) echada a perder. Por ignorancia, por imprudencia, por inconsciencia y por mala leche.

Yo que quera que me enterrasen entre la playa (ay, quin lo dira!)

y el firmamento! Y seremos nosotros (ay, quin lo dira!) los que te enterremos.

http://www.youtube.com/watch?v=9dpw_LZRVEM&feature=related Infants... La vida ran de pols i les mirades altes, seda tbia de neu i llot fresc a les galtes. Infants... Esperana i enveja, els picarols del cor; infidels com el temps, sobtosos com la sort. O com la mort, mesquins i jugadors infants, fraudulents i secrets, o prdigs com soldans; terroristes de sol i ressol als jardins, porucs de nit deserta; impvids assassins de roses i libllules; mercaders d'afalacs, de dolor viciosos i de llet embriacs. Infants... La voluptat furtiva del xipolleig i el fang, insabuda promesa de l'amor de la sang! Disfresses de tempesta, ornament del dolor, pintura de la llstima, marea de la por, les llgrimes sonores i artreres i abundants, les armes de llur guerra civil contra els gegants.

http://www.youtube.com/watch?v=HgXneSh0FhI A la vora de la nit


A la vora de la mar hi ha una donzella...' Qu se n'ha fet d'aquell mar, qu s'ha fet de la donzella? Ja fa temps i temps i temps que tots som d'una altra mena. Si bonic era aquell cant i bonica aquella lletra i gloris aquell passat, ja no ens plau mirar endarrere. 'Que en brodava un mocador, n's per la reina...' Qu n'hem fet dels mocadors que volien ser banderes, qu n'hem fet d'aquells colors, qu n'hem fet d'aquelles reines...? Si m'ho preguntava alg, jo em giraria d'esquena: tantes coses hem perdut que el record tamb cal perdre. Oblidem velles canons que encomanen la tristesa. Estrenem la nova veu i alegrem l'antiga terra. A la vora de la mar ara un noi de mans ben netes ha colgat el mocador ben endins sota l'arena. A la vora de la nit el dia es lleva...

Al borde de la noche
En la orilla del mar hay una doncella ... ' Qu ha sido de aquel mar, que se ha hecho de la doncella? Ya hace tiempo, tiempo y tiempo que todos somos de otro tipo. Si bonita era aquella cancin y bonita aquella letra y glorioso aquel pasado, ya no nos place mirar atrs. 'Que en bordaba un pauelo, para la reina ... ' Qu hicimos de los pauelos que queran ser banderas, qu hicimos de los colores, qu hicimos de aquellas reinas ...? Si me lo preguntaba alguien, yo me volvera de espaldas: tantas cosas hemos perdido que el recuerdo tambin hay que perder. Olvidemos viejas canciones que contagian la tristeza. Estrenamos la nueva voz y alegramos la antigua tierra. En la orilla del mar un muchacho de manos limpias ha enterrado el pauelo muy hondo, bajo la arena. Al borde de la noche el da se levanta ...

AIX QUE EN DIUEN ESTAR ENAMORAT

http://www.youtube.com/watch?v=C1XnIP8JYaI&feature=related

AIX QUE EN DIUEN ESTAR ENAMORAT'

Aix que en diuen estar enamorat li toca a qui li toca. El ms prudent s'hi pot quedar amorrat de quatre potes. Ms d'un cientfic ho ha catalogat com una malaltia que es cura en contacte amb la realitat de cada dia. Els arbres amaguen el bosc, per s tan bonic que sembla mentida. Sempre s el primer cop i sempre deixa ferida. El qui ho pateix dna per assentant que com aquella bruna no n'hi ha cap ms, sense haver-les tastat una per una. Afirmaran, amb mirada de xai, que com aquella rossa no n'hi ha cap ms, sense haver sortit mai de Saragossa. Es van perdent les proporcions. Noms hi ha un tema de conversa. Es confonen les illusions amb el cul. I viceversa. Aix que torna el ferotge manyac i el vell criatura t uns smptomes molt semblants a l'atac de calentura. S'atapeeix el cap. S'estova el cor. De l'infern al nirvana. Per t una cosa, potser, al seu favor: no s'encomana. Perqu aix pugui prosperar no n'hi ha prou amb una parella. D'enamorats ho han d'estar ella d'ell i ell d'ella. El perseguim i ens persegueix, perqu de tant en tant funciona. s un instant, per aquest instant, noms aquesta estona, s una traca que rebenta al pit. s emplenar l'eternitat. s parlar amb Du. Atrapar l'infinit. Aix que en diuen estar enamorat.

Aquellos que dicen estar enamorados

Eso que llaman estar enamorado Le toca al que le toca Que el ms prudente puede quedar atrapado De cuatro patas Ms de un cientfico lo ha catalogado Como una enfermedad Que se cura en contacto con la realidad De cada da Los rboles tapan el bosque Pero es tan bonito que parece mentira Siempre es la primera vez Y siempre deja herida Quien lo sufre da por sentado Que como aquella morena No hay otra igual. Sin haberlas probado una por una Afirmar con ojos de cordero Qe como aquella rubia Nohay otra igual. Sin haber salido de Zaragoza. Se van perdiendo las proporciones Solo hay un tema de conversacin Se confunden las ilusiones Con el culo y viceversa Eso que convierte al feroz en calzonazos Y el viejo en criatura Tiene unos sntomas muy parecido al ataque de calentura Se atiborra la cabez se reblandece el corazon Del infierno al nirvana. Pero tiene una cosa quizas a su vavor No se contagia. Para que esto pueda prosperar No es suficiente con una pareja De enamorados que tienen que estar ella de el y el de ella Lo perseguimos y nos persigue porque De vez en cuando funciona Es un instante, pero este instante solo este rato Es una traca que revienta el pecho es llenar la eternidad

es hablar con dios atrapar el infinito eso que llaman estar enamorado.

http://www.youtube.com/watch?v=Wu-6N_XDHeQ
'AIX S'EST ENSORRANT' esto se est hundiendo

Que en passa de pressa el temps! No es pot anar carregat si es vol fer via. La vida s cosa de valents. Que tot plegat sn quatre dies i el temps no deixa gaire temps. Passa de pressa, com se m'ha passat de moda aquella americana blanca que encara no havia estrenat i ensenya, el malparit, la trampa tot just el joc ja s'ha acabat. Aix s'est ensorrant. Afanya't i vine. Et truco d'una cabina, l'nica que funciona a la ciutat. Deixa-ho crrer tot. Surt de la petxina i afanya't, que farem tard. Ens hem de desempallegar dels costums que mantenim i no ens agraden, dels desamors que hem de purgar, de les vergonyes amagades que ni mengen ni deixen menjar. Amb els diplomes i els ressentiments calar foc al bagul de les disfresses. Escampar les cendres al vent i rescatar les infanteses finades prematurament.

Que de prisa pasa el tiempo! No se puede ir cargando si se quiere hacer camino La vida es cosa de valientes Al fin y al cabo son cuatro das Y el tiempo nos deja bastante tiempo Pasa deprisa como se me ha pasado De moda aquella americana blanca Que ni siquiera haba estrenado Y ensea el mal nacido la trampa Tan pronto el juego ha terminado Esto se esta hundiendo date prisa y ven te llamo de una cabina la unica que funciona en la ciudad Dejalo correr todo sal dela concha Y date prisa que llegaremos tarde Nos demos de desembarazar De las costumbres que mantenemos y no nos gustan De os desamores que hemos de purgar Dela vergenzas mal escondidas Que ni comen ni dejan comer Con los diplomas y los resentimientos

Prender fuego al bal de los disfraces Esparcir las cenizas al viento. Y rescatar la infancia Muerta prematuramente

LES SABATES.

http://www.youtube.com/watch?v=2DoRy78XQbE&feature=related

A la neu alg les va llenar, va llenar, a la neu dues sabates hi ha. Passa un home viu i lleuger el pas, lleuger el pas, passa un home que no les veu pas. El el El el segon, dins la glaada nit, segon, t pressa, enyora el llit. tercer, cec, les ha trepitjat, tercer de res no s'ha adonat.

A la neu alg les va llenar, va llenar, a la neu dues sabates hi ha. Una dona les mira i les veu, i les veu, una dona les veu i no ho creu. Un altre home diu: "No sn per mi", un altre home de posat molt fi. Quanta gent que passa amb l'ull sorrut! Quanta gent l'esperana ha perdut! Quina sort!, hi sn quan passo jo, passo jo, quina sort!, la neu m'ha ofert un do. Vaig corrent descal tots els camins, els camins vaig corrent, les prenc amb dits felins. Les escalfo, fredes sn com gel, les escalfo amb la llum d'un estel. Oh miracle!, les he somniat tant. Oh miracle!, a la mida em van. A la neu tot d'una m'he fet ric, m'he fet ric, a la neu hi buscar un amic...-

com la pell dels seus amors, quan, a la nit, el tapaven llenols blancs brodats amb flors. Les flors ja han perdut l'olor. Ja era vell el trobador. Avui ha canviat d'alcoves. Ara que ha perdut les claus, una barraca de toves li sembla tot un palau, on la seva can s'ala per un plat i un got de vi. Pastores i taverneres sn les seves flors de nit. Tot s'esfulla en la tardor. Ja era vell el trobador. I dem quan el sol surti, ha de seguir el seu cam. Arribar en un altre poble i se n'anir d'all. Amb les sabates foradades, la roba plena de pols, i a la boca tremolosa s'endur el seu cant ben dol. .........

Balada para un trovador


Los zapatos agujereados, la ropa llena de polvo, y en la boca temblorosa siempre lleva un canto muy dulce. El pas por el que camina, no es otro que su pas. Y el vino con el que moja su garganta, no es otro que su vino. No era extrao en ningn rincn. Ya era viejo el trovador. Cant para princesas en grandes palacios deslumbrantes. Ha saltado muros, ha abierto puertas cerradas con doble llave; cuando tena la voz clara como la piel de sus amores, cuando, por la noche, le cubran sbanas blancas bordadas con flores. Las flores ya han perdido su olor. Ya era viejo el trovador. Hoy ha cambiado de alcobas. Ahora que ha perdido las llaves, una choza de adobes le parece todo un palacio,

Balada per a un trobador


Les sabates foradades, la roba plena de pols, i a la boca tremolosa sempre porta un cant ben dol. El pas pel qual camina, Io s altre que el seu pas. i el vi que mulla sa gola, no s altre vi que el seu vi. No era estrany en cap rac. Ja era vell el trobador. Ell ha cantat per a princeses en lluents i grans palaus. Ha saltat murs, ha obert portes tancades amb doble clau; quan tenia la veu clara

donde su cancin se eleva por un plato y un vaso de vino. Pastoras y taberneras son sus flores de noche. Todo se deshoja en otoo. Ya era viejo el trovador. Y maana, cuando salga el sol, ha de seguir su camino. Llegar a otro pueblo,

y se ir de all. On los zapatos agujereados, la ropa llena de polvo, y en la boca temblorosa se llevar su canto tan dulce.

http://www.youtube.com/watch? v=EvJH99JTmi8

http://youtu.be/urGvii_KxzY

Cam avall
Maduraven els blats, l'estiu neixia, les roselles anaven tenyint els camps; li deien Soledat, Ros, Maria, i amb un pom de flors anava cam avall. Cam avall hi ha un revolt i ell l'esperava, li deien Pere, Joan, Llus o Guillem, la duran ses mans tallades molt lluny de la seva gent. Cam avall queden les flors, les anir tapant la pols que du el vent. Per un dia els hi van dir: 'No cal que sembris, enguany els vostres camps no han de dar blat, cal que per un fusell canvieu l'arada'. Cam avall de mat se'n va un soldat. Va cremar i va matar mentre envellia, fins que altre tir abans que ell; l'enterraren un bon dia en un pou amb d'altres cent. Cam avall sense un adu ning no hi va posar una creu, no calia. Ella va plorar per

la mort de l'home i pels camps on no creixia el blat. Pel cam arribaran unes mans joves, per eixugar els seus ulls i llaurar els camps. I altre cop naixeran blats i roselles cobrint les frtils tombes dels soldats: mor un vell, dos infants neixen. I tot perd l'olor a cremat. Cam avall un home mort. Cam avall queda un record del passat. I avui madurem els blats, l'estiu comena i les roselles van tenyint els camps; li diuen Soledat, Ros, Maria, i amb un pom de flors va cam avall.

http://www.youtube.com/watch?v=F66WLimBLnA

Can de l'amor petit


Jo tinc un amor petit i llaminer com un infant. Un amor escadusser que mossega l'esquer i no s'empassa l'ham. Jo tinc un amor rumbs, vermell i sucs com una magrana. Jo tinc un amor amic que mata de gust i que es mor de ganes. Ni cec ni trgic ni pactat. Ni etern ni mgic ni llogat. Rajant-me pels descosits, tinc un amor petit, tinc un amor petit. Jo tinc un amor petit nou, com el temps de la sa,

que es crema com l'encenall, arriba a cavall, i s'enfila als balcons. Jo tinc un amor company que no duu records ni deixa penyores. Jo tinc un amor per tu que es posa a ballar quan li donen corda.

CANCIN DEL AMOR PEQUEO


Yo tengo un amor pequeo y goloso como un nio. Un amor desparejado que muerde el cebo y no traga el anzuelo. Yo tengo un amor rumboso encarnado y jugoso como una granada. Yo tengo un amor amigo que mata de gusto y que se muere de ganas. Ni ciego ni trgico ni pactado.

Ni eterno ni mgico ni alquilado. Desparramndoseme por los descosidos, yo tengo un amor pequeo, yo tengo un amor pequeo. Yo tengo un amor pequeo nuevo, como el tiempo de la sazn,

que arde como una viruta, llega a caballo y trepa a los balcones. Yo tengo un amor compaero que no trae recuerdos ni deja prendas. Yo tengo un amor por ti que se pone a bailar cuando le dan cuerda.

http://www.youtube.com/watch?v=qFeyCpxAEjY

CAN DEL DESIG FARSANT


Caminem sota els estels. Caminem, Maria... Ja han callat tots els bruels. Ja s'han fos tots els anhels del dia. Caminem pels empedrats lluny del gris xivarri. Caminem enamorats entre el pl de tots els gats del barri. Jo ja s que el teu instint va segons les hores. Que jo sc el quart o el quint. Que els teus ulls estan mentint quan plores. Jo ja s el peuet lleuger tots els punts que et cala. Tamb s que morir i, Maria, tamb s que ets falsa. Mes aix no hi fa cap pes a les nostres vides i en el mn poc que hi ha res com filar entre bes i bes

mentides. Nostres venes per l'engany poden ajuntar-se i pel teu neguit estrany ser sempre un bon company de farsa. Caminem sota els estels. Caminem, Maria... Ja han callat tots els bruels. Ja s'han fos tots els anhels del dia.

http://www.youtube.com/watch?v=mLcZugY2ydA

Com ho fa el vent
Jo vaig nixer com neix la brisa a la vora del mar, amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar. Com ho fa el vent, s aix com jo vull viure. Com ho fa el vent, el vent que es mou i que s lliure entre la gent. I vaig crixer buscant uns versos que van tapar la pols arrossegant les fulles seques mortes per la tardor. Jo no he nascut per llosa de marbre ni per jeure al damunt d'un mort, la terra sols atrapa l'arbre, jo vaig de port en port. Obre'm nina, la teva porta, obre'm i deixa'm passar, res no ha de saber ning.

Escolta: me n'anir dem. I aix sense mirar endarrera, m'heu de veure passar: res no us deixo, ning no m'espera..., me'n puc anar i tornar.

COMO LO HACE EL VIENTO


Yo nac como nace la brisa cerca del mar. Amigo del sol y de la lluvia, aprend a volar. Como lo hace el viento. Y es as como yo quiero vivir. Como lo hace el viento, el viento

que se mueve y que es libre entre la gente. Y crec buscando unos versos que van tapando el polvo arrastrando las hojas secas muertas por el otoo. No he nacido para losa de mrmol y yacer sobre un muerto, la tierra slo atrapa al rbol, yo voy de puerto en puerto. breme, mueca, tu puerta, breme y djame pasar, nadie ha de saber nada. Escucha: me ir maana. Y as sin mirar atrs

me tenis que ver pasar: nada os dejo, nadie me espera..., me puedo ir y volver.

http://www.youtube.com/watch?v=en4xKz20xFc

cremant nvols
Cremant nvols passa el sol vertical i el mn s'atura. Demanant pietat al foc s'amaguen les criatures a l'ombra de qualsevol ombra que Du els procura. Cremant nvols passa el sol. El dia cau de genolls pidolant la migdiada. A les parpelles amb son els rellisca un fil de baba

i tot dol i res no vol i tot pesa i res no passa. Cremant nvols passa el sol, cremant nvols el sol passa. L'nima abandona el cos trbola i embriagada. Fantasia d'una mort d'eternitat limitada. No treu banyes el cargol ni s'enfila a la muntanya. Cremant nvols passa el sol. Vigila en travessar el bosc que als matolls, orfes de pluja,

podria calar-s'hi foc si els freguessis amb les cuixes. A l'ombra del teus llenols t'espero, no triguis massa. Cremant nvols passa el sol, cremant nvols el sol passa. Patrona dels inactius, Santa Mandra del migdia, protegiu l'amor furtiu -si aix ho vol Du, aix sia-, especialment al juliol quan, reclamant companyia, cremant nvols passa el sol. Cremant nvols passa el sol, i tu i jo cardant a l'hora que en altres contrades plou i una altra part del mn plora. Uns de festa, altres de dol. Uns lluiten, d'altres s'abracen. Cremant nvols passa el sol, cremant nvols el sol passa.

El alma abandona el cuerpo, turbia y embriagada. Fantasa de una muerte de eternidad limitada. No saca los cuernos el caracol ni se encarama por la montaa. Quemando nubes pasa el sol. Cuidado al cruzar el bosque que los matorrales, hurfanos de lluvia, podran arder si los rozaras con los muslos. A la sombra de tus sbanas te espero. No tardes demasiado. Quemando nubes pasa el sol. Quemando nubes el sol pasa. Patrona de los inactivos, Santa Pereza de la tarde, proteged el amor furtivo -si as lo quiere Dios, que as sea-, especialmente en julio, cuando reclamando compaa quemando nubes pasa el sol. Quemando nubes pasa el sol y t y yo echando un polvo mientras en otros rincones llueve y otra parte del mundo.

QUEMANDO NUBES
Quemando nubes pasa el sol vertical y el mundo se detiene. Rogando piedad al fuego se esconden las criaturas a la sombra de cualquier sombra que Dios le procura. Quemando nubes pasa el sol. El da se hinca de rodillas mendigando la siesta. De los prpados, con sueo, resbala un hilo de baba y todo duele y nada quiere, y todo pesa y nada pasa. Quemando nubes pasa el sol. Quemando nubes el sol pasa.

De mica en mica

http://www.youtube.com/watch?v=7tVFrBoVvtk&feature=related
En aquell petit caf on no volen entrar ni la llum del carrer, ni la gent assenyada, vaig trobar el teu mirar, melangis i lluny com la boira que neix al port, de matinada. Et vaig donar una m i em vas seguit en la nit com un gosset perdut que prega una carcia. Vas omplir de colors la tristor del meu llit, de vermelles de capvespre i de verds de Galcia. I el meu rac va a ser el teu rac tamb. Eres jove i bonica. Vaig comenar jugant i et vaig anar estimant de mica en mica. Em vaig acostumar poc a poc al teu nom, a la teva escalfor i a les teves paraules, al soroll del teu pas pujant els esglaons i a la teva manera de parar la taula. A l'olor de les teves mans que cada nit voltaven el meu cos com una fina gasa. Per tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir: 'Me'n vaig a buscar el sol. s molt fosca la casa'.

'Ning no m'est esperant. Grcies per tot, Joan...' Eres jove i bonica. Se'n va anar de repent el que vaig anar perdent de mica en mica. Vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu. Vaig maleir mil cops la petita taverna... Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu. Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna. Per em vaig acostumar tamb a viure tot sol sense estripar els papers, ni les fotografies. Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foc i penso: 'Si avui plou, dem far bon dia'. I torno a anar al caf i penso que potser tu eres jove i bonica. Per, el temps ha anat passant i jo t'he anat oblidant de mica en mica.

Poco a poco

Me fui acostumbrando poco a poco a tu nombre A tu calor y a tus palabras Al sonido de tus pasos subiendo los escalones Y a tu manera de poner la mesa. Al olor de tus manos cada noche Rodeaban mi cuerpo como una fina gasa Per todo se hundi cuando te o decir Me voy a buscar el sol, es muy oscura la casa. Nadie me est esperando Gracias por todo juan Eras joven y bonita Se fue de repente Lo que fui perdiendo Poco a poco Sent tanto fro aquellas noches de verano Maldije mil veces la pequea taberna Cuantas tardes he ido a llevar mi llanto al ro Cuantas noches he pasado en blanco, como la lucirnaga Pero me acostumbre tambin a a vivir solo Sin romper los papeles ni las fotografas Si tengo hambre como pan. Si tengo fro enciendo el fuego. Y pienso: maana har un buen da Y vuelvo al caf y pienso que tal vez Eres joven y bonita Pero el tiempo ha pasado y yo Te he olvidado poco a poco.

En aquel pequeo caf donde no quera entrar Ni la luz de la calle, ni la gente juiciosa Encontr tu mirar melanclico y lejano Como la niebla que nace en el puerto de madrugada Te cog una mano y me seguiste en la noche Como un perrito perdido que pide una caricia Llenaste de colores la tristeza de mi cama De rojos atardeceres y de verdes de Galicia Y mi rincn fue tu rincn tambin Eras jven y bonita Empec jugando Y te fui queriendo

http://www.youtube.com/watch?v=loYUOsuz0b0

El mn est ben girat!...


Va remugant la padrina a un seguici de gallines que veuen ploure pans.

El mn est ben girat. Deixat de la m de Du. La canalla ja no creu i el jovent ja no respecta. Hi ha molt a fer i poca feina. Tot s'ho maneguen uns quants. Es casen els capellans pel civil i per l'esglsia. Els vens es desconeixen. Els divorcien els casats i els divorciats reincideixen. El mn est ben girat.

Molt neguit i massa pressa. Els dimonis estan contents. Les coses no duren gens i res no s all que sembla. De la por en diuen prudncia. Dels vells, la 'tercera edat'. De l'asil, la residncia. El mn est ben girat.

El mn est ben girat. Llevar-se s una aventura. No t cap gust la verdura i, parlant, la gent no s'entn. Ara les vaques vedellen sense haver d'anar de bou. Quan cal que plogui, no plou, quan plou ho fot tot enlaire. En els paquets de tabac, hi posen que no fumem. Ning no sap el que compra. Ning no diu el que ven. El mn est ben girat. Progressem cap a la tomba. Amb el que es gasten en bombes podrien matar la fam. Han arribat a la lluna, per quasi no es fan rovellons. Som en un mn de botons que no sabem com funcionen. Remuga l'via padrina, mentre els aboca un grapat de blat de moro a les gallines que el mn est ben girat.

Los chiquillos ya no obedecen Y la juventud no respeta Hay mucho por hacer y poco trabajo Todo se lo mangonean unos cuantos Se casan los curas Por civil y por iglesia Los vecinos se desconocen Se divorcian los casaos Y los divorciados reinciden El mundo est al revs. El mundo est al revs Levantarse es una aventura No tiene gusto a nada la verdura Y hablando la gente no se entiende. Ahora las vacas paren Sin haber ido de toros Cuando conviene que llueva no llueve Cuando llueve lo destroza todo En los paquetes de tabaco Nos avisan que no fumemos Ninguno sab que compra Ninguno dice lo que vende El mundo est al revs Progresamos hacia la tumba Con lo que se gastan en bombs Podran matar el hambre Han llegado a la luna Pero casi no hay nscalos Estamos en un mundo de botones Que no sabemos como funcionan Refunfua la abuela madrina Mientras les arroja un puado De mazals gallinas Que el mundo est al revs.

El mundo est al revs


Va refunfuando la madrina A un cortejo de gallinas Que ven llover el maz

Mucha inquietud y demasiada prisa Los demonios estn contentos Las cosas no duran nada Y nada es lo que aparenta. Al miedo le llaman prudencia A los viejos, la tercera edad Al asilo, la residencia El mundo est al revs. El mundo est al revs Dejado de la mano de dios

http://www.youtube.com/watch?v=WLI-aPFy3pw

el set cel
Histria certa dels set cels. Set paradisos mgics i encantats. Histria certa dels set cels. Set nius de pau, de glria i de felicitat. El primer cel s inventat: el primer gran invent de la terrestritat. El segon cel, imaginat en una nit d'estiu a la vora del mar.

El tercer cel, dins d'un mirall perfila les imatges d'un mn ignorat. I el quart cel s irreal, com un oasi verd en un desert estrany. Del cinqu cel res no se'n sap. No hi ha notcies d'aquest cel tan amagat. I el sis cel est copiat del cel set que has engendrat dins del teu cap.

Perfila las imgenes de un mundo ignorado Y el cuarto cielo es irreal Como un oasis verde en un desierto extrao Del quinto cielo nada se sabe No hay noticias de este cielo tan escondido Y el sexto cielo est copiado Del sptimo cielo que has engendrado en tu cabeza

El sptimo cielo
Historia cierta de los siete cielos Siete parasos mgicos y encantados Historia cierta de los siete cielos Siete nidos de paz, de gloria y de felicidad. El primer cielo es inventado El primer gran invento de la terrestridad El segundo cielo, imaginado En una noche de verano ala orilla del mar El tercer cielo, dentro de un espejo

http://www.youtube.com/watch?v=-C94LJAaIlo
EL GESSAM I LA ROSA'

la rosa enmig del jard. Lleument, tendrament gronxada, la rosa mor en un s. El gessam, quan l'amada

Colliu la rosa de dia i de nit el gessam; el gessam en una tanca,

s'ajeu, pllida, a dormir, el t viu, sense saber-ho, als cabells que es desceny. La rosa fa enamorar-se i el gessam defallir.

Levemente, tiernamente mecida La rosa muere en un suspiro El jazmn cuando la amada Se acuesta plida a dormir Lo tiene vivo, sin saberlo En los cabellos que se solt La rosa hace enamorarse Y el jazmn desfallecer.

El jazmn y la rosa
Coged la rosa de da Y ala noche el jazmn Eljazmn en una cerca, La rosa entre el jardn

http://www.youtube.com/watch?v=Tbi68gh91lc

El teu ngel de la guarda


Com el vell faroner que amb llanterna de foc, contra el vent, escombra la mar negra encenent les nits sense lluna, advertint els vaixells del perill dels esculls esmolats que els aguaiten traidors, amagats, emboscats en l'escuma. Com el vell faroner que amb llanterna de foc, contra el vent, escombra la mar negra encenent les nits sense lluna, jo tinc encs un far per dur-te estlvia on trobis empar, perqu se t'empassi la mar i et respectin les ones. No fos cas que la mar li fes basarda al teu ngel de la guarda. Com el guardabarrera del pas a nivell que, gels, espera el tren que passa velo aixecant polseguera i brandant el fanal agraeix el xiulet de l'amic que per camins de ferro i de nit fuig sense mirar enrere. Com el guardabarrera del pas a nivell que, gels, espera el tren que passa velo aixecant polseguera, vigilo amb zel d'amant que res no aturi el teu cam franc i arribis sense cap entrebanc on la vida t'espera. No fos cas que el cam li fes basarda al teu ngel de la guarda. Com el sereno que carregat amb un manat de claus vetllava pel silenci i la pau del barri que dormia i cuits feia cap, colpejant la llanceta, al reclam del ve que picava de mans, a obrir laporteria. Com el sereno que carregat amb un manat de claus vetllava pel silenci i la pau del barri que dormia, pensa que sempre hi sc. A tota hora i en quaselvol lloc. Noms crida'm i ho deixar tot per fer-te companyia. No fos cas que la nit li fes basarda al teu ngel de la guarda.

TU ANGEL DE LA GUARDA
Como el viejo farero que con linterna de fuego, contra el viento, barre la mar negra encendiendo las noches sin luna, advirtiendo a los barcos del peligro de los escollos afilados que acechan traidores, escondidos, emboscados en la espuma. Como el viejo farero que con linterna de fuego, contra el viento, barre la mar negra encendiendo las noches sin luna, yo tengo encendido un faro para llevarte a salvo donde halles amparo, para que no se te trague la mar y te respeten las olas. No sea que la mar le d miedo a tu ngel de la guarda. Como el guardabarrera del paso a nivel que, celoso, espera el tren que pasa veloz levantando polvareda y balanceando el farol agradece el silbato del amigo que por caminos de hierro y de noche hu

http://www.youtube.com/watch?v=ipi2N6HWsWg

Ella em deixa
Bona nit, amics: veig que ja hi som tots, per fer la xerrada i cantar canons. Per avui estic trist perqu sense ra ella se'n va lluny de mi i em deixa molt sol, tot sol. Estic ple de nit i penso que un dia ella tornar demanant el meu amor per trobar la vida. Tu, flor adorada, llum del meu rac, can inacabada que ha compost el meu amor. Per qu t'allunyes? Per qu te'n vas? Per qu em deixes, si jo t'estimo tant? Diu que n'estima un altre, el millor de tots; diu que s tot un home i no un nen com jo. No la maleu ni ploreu tampoc. Sn coses que passen: jo tinc mala sort.

Ella me deja
Buenas noches, amigos: veo que ya estamos todos, para hacer la charla y cantar canciones. Pero hoy estoy triste porque sin razn ella se va lejos de m y me deja muy solo, solo. Estoy lleno de noche y pienso que un da ella volver pidiendo mi amor para encontrar la vida. T, flor adorada, luz de mi rincn, cancin inacabada que ha compuesto mi amor. Por qu te alejas? Por qu te vas? Por qu me dejas, si yo te quiero tanto? Dice que quiere a otro, el mejor de todos; dice que es todo un hombre y no un nio como yo. No la maldigis ni lloris tampoco. Son cosas que pasan: yo tengo mala suerte.

http://www.youtube.com/watch?v=Gi86kSRe7dw

En paus
Sn guapos felios, massissos, nocturns, famosos, simptics, intils i absurds. Destaquen s'ensorren, es torren al sol. Esquien, naveguen, s'ofeguen d'alcohol. Tenen ms calaixos, per tamb ms trastos. Tenen ms vestits, per tamb van a ms llocs. Tenen ms amics, per tamb ms falsos, i ms seguretat, per tamb ms por. Tenen ms diners, per tamb ms despeses. Tenen ms poder, per tamb ms maldecaps. Tenen ms de tot, per tamb ms a perdre. Potser el mn s seu, per els tenim voltats. Tots sols, en parelles i en estol, la jet. Sn moda, primcia i notcia per bens. S'operen. s'enfaixen, viatgen arreu. Els mimem, se'ls rifen a cavall i a peu. Tenen ms stnding, per tamb ms rendes i ms a lluir, per tamb ms a amagar. Tenen ms pecats, per tamb ms penques. Tenen ms cam, per tamb ms pla. Tenen ms amants, per tamb ms banyes. Tenen ms sabates, per tamb tenen dos peus. Tenen ms cognoms, per tamb la palmen, per, aix s, desprs d'haver viscut com du.

EN PAZ
Son guapos, felices, macizos, nocturnos, famosos, simpticos, intiles y absurdos. Destacan, se hunden, se tuestan al sol. Esquan, navegan, se ahogan de alcohol. Tienen ms cajones, pero tambin ms trastos. Tienen ms vestidos, pero tambin van a ms lugares. Tienen ms amigos, pero tambin ms falsos, y ms seguridad, pero tambin ms miedo. Tienen ms dinero, pero tambin ms gastos. Tienen ms poder, pero tambin ms preocupaciones. Tienen ms de todo, pero tambin ms a perder. Quizs el mundo es suyo, pero les tenemos rodeados. Solos, en parejas o en bandada, la jet. Son moda, primicia y noticia para corderos. Se operan, se enfajan, viajan a todas partes. Los miman, se los rifan a caballo y a pie. Tienen ms stnding, pero tambin ms rentas y ms que lucir, pero tambin ms que ocultar. Tienen ms pecados, pero tambin ms jeta. Tienen ms camino, pero tambin ms llano. Tienen ms amantes, pero tambin ms cuernos. Tienen ms zapatos,

pero tambin tienen dos pies. Tienen ms apellidos, pero tambin la palman, pero, eso s, despus de haber vivido como dios.

http://www.youtube.com/watch?v=7CzE69hnjUM
si nos fos per tu Si no fos per tu, m'hauria mort de gana abans de perdre la salut; si no fos per tu, que em poses plat a la taula quan d'altres per tot ajut donen bons consells i svies paraules i et deixen sol i en dej. M'esperava el trist final de la cigala si no fos per tu. Si no fos per tu, segur que no tindria on enfonsar les arrels ni un cobert on raure ni una bona guia per anar i tornar al set cel i els fills que escamps no els coneixeria, res meu viuria en ning. Jo seria un altre i ning no ho sabria si no fos per tu. Si no fos per tu, que arreplegues els trossos desprs de la tempestat i em fas companyia quan borden els gossos en el cor de la ciutat, tu que del mirall ullers em mires renyant-me de bon mat per maltractar una vida que mai no tindries si no fos per mi. Si no fos per mi, qui et rescataria de tanta vulgaritat? Feines, compromisos, rutines, famlia, municipi i sindicat. s per aix que em dons crdit i valena, casa, dona, pa i abric. Ja m'explicars qui series sense el teu intim enemic. DE NO SER POR TI De no ser por ti, hubiese muerto de hambre antes de perder la salud. De no ser por ti, que me pones un plato en la mesa cuando otros por toda ayuda dan buenos consejos y sabias palabras dejndote solo y en ayunas. Me esperaba el triste final de la cigarra de no ser por ti. De no ser por ti, seguro que no tendra dnde hundir las races ni un cubierto donde guarecerme, ni una buena gua para ir y volver al sptimo cielo, y los hijos que esparciese no los conocera, nada de m vivira en nadie. Yo sera otro y nadie lo sabra de no ser por ti. De no ser por ti, que recoges los pedazos tras la tempestad, y me haces compaa cuando ladran los perros en el corazn de la ciudad, t que, desde el espejo, ojeroso me miras rindome de buena maana por maltratar una vida que jams tendras de no ser por m.

De no ser por m, quin te rescatara de tanta vulgaridad? Trabajo, compromisos, rutina, familia, municipio y sindicato. Por eso me das crdito y amparo, casa, mujer, pan y abrigo. Ya me contars quin seras sin tu ntimo enemigo. http://youtu.be/cQl5hZQX6zo

http://www.youtube.com/watch?v=B6QNn3evhcY

Es quan dormo que hi veig clar


hi ha un pany de mar al revolt i un tros de cel escarlata, un ocell fa un giravolt i treu branques una mata, el casalot del pirata s un ample gira-sol. s quan plou que ballo sol vestit d'algues, or i escata. s quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era, em vesteixo d'home antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandera; amb una agulla saquera mato el monstre que no dic. s quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era. s quan dormo que hi veig clar, foll d'una dola metzina, amb perles a cada m visc al cor d'una petxina, s la font del comellar i el ja de la salvatgina, -o la lluna que s'afina en morir carena enll. s quan dormo que hi veig clar, foll d'una dola metzina.

Es cuando duermo que veo claro


Cuando llueve bailo solo, visto algas, oro y escama, lienzo de mar agitado y algo de cielo escarlata, un pjaro hace cabriolas y echa ramas una mata, el casern del pirata es un ancho girasol. Cuando llueve bailo solo, visto algas, oro y escama. Cuando ro estoy giboso en la charca de la era, me atavo de hombre antiguo y acoso a la casera y entre pinar y maraa plantifico mi bandera; con punzn de coser sacos mato al monstruo que no nombro. Cuando ro estoy giboso en la charca de la era. Cuando duermo veo claro, loco de un dulce veneno, con perlas en cada mano vivo dentro de una concha; soy la fuente de un barranco y soy cubil de una fiera, o la luna que se afina al morir tras la ladera. Cuando duermo veo claro, loco de un dulce veneno.

http://www.youtube.com/watch?v=BFXSjwbuuGk

capgrs
Te'n recordes, Capgrs, del carallot aquell que vam abandonar a Marsella un bon dia fugint amb la muller en un paquebot grec vctima de malsons que en despertar es complien. I te'n recordes que el Jofre i la Maria amb un continuar cloen la can. Proftic acudit. Ahir a la Boqueria vaig ensopegar amb ell i es creu que s de deb. De deb com el tall glaat del ganivet que va posar-me al coll clamant sang i venjana pels anys malbaratats, pels patiments haguts, per haver-lo deixat tirat a un port de Frana. Quin escndol, Capgrs... Sort que d'una parada li van fotre pel cap un mel i en Petrs li va clavar un bolet i, amb quilo i mig d'orada, de rebot, la Siseta Ii va rebentar el nas. Ja ms tranquils, sucant capipota al Pinotxo, va confessar-me el seu calvari d'en que la dona, farta d'anar amunt i avall com bojos i de vetllar malsons, va tocar el dos tamb. Que mentre tu, Capgrs, gaudies els plaers de la vida enredant els del fisc i la banca, ell no tingu una nit ni un dia de reps... Sempre vetllant, fugint, mentint, patint, fent trampes. Va demanar per tu i li va entrar plorera en saber que eres mort, que l cor et va dir prou. Commogut m'abra dient: 'Ja saps com era... Un gos capa de fer el que fos per tocar els ous'. Ara el tinc instal-lat a casa i diu que es queda

fins que prescrigui el crim o el jutgin innocent o canviem el final del Malson per entregues i tal acabi b amb barca nova i bon vent. Em suplanta al mirall quan m'estic afaitant. Treu el cap pel bidet quan m'esbandeixo els baixos. M'endinya cada ensurt que em deixa tremolant. Travessa les parets, em remena els calaixos. M'has de fotre una m, que aquest no est per hsties. T'espero per sopar. T'agradar el men: Tecamondres, peixin i marinet de postres. Si ell ha pogut tornar, per qu no tu, Capgrs...? Per qu no tu...?

CABEZN
Pesadilla por entregas (2 parte) A la memoria de mi amigo Josep Maria Bardag Te acuerdas, Cabezn, de aquel gilipollas que abandonamos en Marsella un buen da huyendo con su mujer en un paquebote griego vctima de pesadillas que al despertarse se cumplan. Y te acuerdas de que Jofre y Mara con un continuar concluan la cancin. Proftica ocurrencia. Ayer en la Boquera me tropec con l y se cree que es de verdad. De verdad como el filo glido del cuchillo que me puso al cuello clamando sangre y venganza por los aos desperdiciados, por los sufrimientos habidos, por haberlo dejado tirado en un puerto de Francia. Qu escndalo, Cabezn... Suerte que desde un puesto

le tiraron un meln a la cabeza y Petrs le arre un bolet y, con kilo y medio de dorada, de rebote, Siseta le revent la nariz.

http://www.youtube.com/watch?v=d4mvtUrG7YM

Fa vint anys que tinc vint anys.


Vint anys i encara tinc fora, i no tinc l'nima morta, i em sento bullir la sang. I encara em sento capa de cantar si un altre canta. Avui que encara tinc veu i encara puc creure en dus... Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua, el blat i el cam que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre, i al vent que al mat ve a besar-me el rostre. Vull alar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre. Fa vint anys que tinc vint anys. Vint anys i encara tinc fora, i no tinc l'nima morta, i em sento bullir la sang. Fa vint anys que tinc vint anys. i el cor, encara, s'embala, per un moment d'estimar, o en veure un infant plorar... Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols i sense cap amor van passant pel mn.

Vull alar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren. Vull i vull i vull cantar avui que encara tinc veu. Qui sap si podr dem. Fa vint anys que tinc vint anys. Vint anys i encara tinc fora, i no tinc l'nima morta, i em sento bullir la sang...

http://www.youtube.com/watch?v=OHXsHBAFRcQ

Fins que cal dir se adeu


Es varen dir: 'Cal guanyar temps als somnis, cal anar molt ms enll de les paraules. Ser tal com som de soca-rel. Cremar les naus, navegar a pl a cavall de la cresta de l'onada. Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i contemplar-la compartint-la. Fins que cal dir-se adu. L'un dins l'altre i cadasc al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot.' I ho varen fer... guanyant temps als somnis i compromesos, noms, en les coincidncies i la mtua complicitat. Eren llavor d'eternitat compartint les joguines i les vivncies. Amor valent per tu. Va cap on va i dura el que dura. No hi ha marges ni mesures. Fins que cal dir-se adu. L'un dins l'altre i cadasc al seu lloc. Pensar en veu alta

i tastar-ho tot. Fins a la fi cal guanyar temps als somnis. Cal anar molt ms enll de les paraules, ser tal com som i dir-se adu si el cada dia ha fet lo seu i ens ha canviat les coses i a nosaltres. Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i esgotar-la i 'exprimir-la'. Fins que cal dir-se adu.

HASTA QUE HAYA QUE DECIRSE ADIS


Se dijeron: Hay que ganar tiempo a los sueos, hay que ir mucho ms all de las palabras Ser como somos de cepa y raz Quemar las naves, navegar a pelo sobre la cresta de la ola Amor valiente para ti, para ganarle terreno a la vida y contemplarla

compartindola Hasta que haya que decirse adios Uno dentro del otro y cada cual en su sitio Pensar en voz alta y probarlo todo Y lo hicieron ganndole tiempo a los sueos y comprometidos solo en las coincidencias y la mutua complicidad Eran semilla de eternidad compartiendo los juguetes y las vivencias Amor valiente para ti Va donde va y dura lo que dura No hay lmites ni medidas Hasta que haya que decirse adis

Uno dentro del otro y cada cual en su sitio Pensar en voz alta y probarlo todo Hasta el final hay que ganar tiempo a los sueos Hay que ir mucho ms all de las palabras Ser tal como somos y decirse adis si la vida diaria ha hecho de las suyas y ha cambiado las cosas y tambin a nosotros Amor valiente para ti, para ganar terreno a la vida y agotarla y exprimirla Hasta que haya que decirse adis

http://www.youtube.com/watch?v=oBCSgkH5OdY

Ja tens l'amor...
Ja acaricies la glria amb la punta dels dits. Ets immortal. Estigues llest per caminar a les fosques. Per viure sol. Per dormir al ras.

Ja tens l'amor... T'has cansat de buscar-lo sota les pedres a quaselvol preu. Ara jaurs del costat de l'angoixa i fars el cam que duu al crim o a l'adu. Ja tens l'amor i no pots fer-te enrere. No demanis justcia, ets tu qui tira els daus. Acluca els ulls, llana't a l'abisme i renuncia a viure per sempre ms en pau. Ja tens l'amor i la seva agonia, quin no ho daria tot per patir-la de nou una vegada ms, una vegada ms, una vegada ms, i prou.

Ya tienes el amor...
Ya acaricias la gloria con la punta de los dedos. Eres inmortal. Preprate a caminar a oscuras. A vivir solo. A dormir al raso. Ya tienes el amor... Te has cansado de buscarlo bajo las piedras

a cualquier precio. Ahora te acostars del lado de la angustia y seguirs el camino que lleva al crimen o al adis. Ya tienes el amor y no puedes echarte atrs. No pidas justicia, eres t quien tira los dados. Cierra los ojos, lnzate al abismo y renuncia a vivir eternamente en paz. Ya tienes el amor y su agona, quin no lo dara todo por sufrirla de nuevo una vez ms, una vez ms, una vez ms y basta.

http://www.youtube.com/watch?v=RHWtvapPei4

Lamor perdut
Jo tenia un amor en el primer port d'on vaig partir. Vaig tardar molt de temps a tornar en aquell port. Jo tenia un amor en el port del meu nixer, jo tenia un amor en el port del meu cor. Vaig tornar en aquell port, vaig cercar el meu amor, vaig cercar i cercar, i no el vaig trobar. Desprs, molts de ports, desprs, molta mar, desprs, molts amors, desprs, molta nit. La illusi s'ha perdut, tots els ports sn iguals. Ja no tinc un port meu, ja no tinc cap amor. Vaixell, vs endins davall les estrelles, que no es vegi cap port, que no es vegi cap far, que no es vegin gavines,

que sols hi hagi blau, blau verd dels seus ulls, blau verd de la meva mar.

El amor perdido
Yo tena un amor En el primer puerto de donde part Tard mucho tiempo En volver a aquel puerto Yo En Yo En tena un amor el puerto donde nac tena un amor el puerto de mi corazn

Azul verde de sus ojos Azul verde de mi mar.

Volv a aquel puerto Busqu a mi amor Busqu y busqu y no lo encontr despus, muchos puertos despus mucha mar despus, muchos amores despus, mucha noche. La ilusin se ha perdido Todos los puertos son iguales Ya no tengo un puerto mo Ya no tengo ningn amor Barco, ve mar adentro Debajo de las estrellas Que no se vea ningn puerto Que no se vea ningun faro Que no se vean gaviotas Que slo haya azul

Lestaca
http://youtu.be/evk3iEMI9w0

L'avi Siset em parlava de bon mat al portal mentre el sol espervem i els carros viem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots, ella caur i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aqu i tu l'estires fort per all, segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar. Per, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la fora se me'n va ella s ms ampla i ms gran. Ben cert s que est podrida per s que, Siset, pesa tant, que a cops la fora m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emport, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

http://www.youtube.com/watch?v=4wveZXHM7-A

La conscincia
Ens l'encolomen des de la infantesa. s partidista i desproporcionada. Complement del pecat i del remordiment, no ens deixa dormir en pau i ens treu la gana. Ens emmotlla a un gui convencional on gaireb mai som protagonistes. La conscincia, senyors, ens fa amagar a les golfes el que hauria d'estar a l'aparador. N'hi hauria prou amb el respecte, la sinceritat i una miqueta de benevolncia. Per ens pengen, sense cap necessitat, la llufa de la conscincia. s del tot anticonstitucional. Fomenta la mentida i aliena. No ens deixa bellugar amb espontanetat.

La quintacolumnista del sistema. Em porta pel cam del pedregar. No se'n pot estar, de passar factura ni de picar-me els dits quan estem canviant cromos que a mi em falten i tu tens repetits. De fora manen lleis i reglaments i de dins ella completa la 'bronca'. Aix no pot anar b. De seguida es veu que alg vol fer entrar el clau per la cabota. Qu hi deu haver darrera tot aix? Qui ens confon les necessitats i els vicis? Alliberem els sentits i, com diu la policia, investiguem els qui en treuen profit.

Enseguida se ve que alguien quiere clavar el clavo al revs. Qu debe haber detrs de todo esto? Quin nos confunde las necesidades y los vicios? Liberemos los sentidos y, como dice la polica, investiguemos quienes son los que sacan provecho.

La conciencia
Nos la endosan desde la infancia. Es partidista y desproporcionada. Complemento del pecado y del remordimiento, no nos deja dormir en paz y nos quita el hambre. Nos amolda a un guin convencional en el que casi nunca somos protagonistas. La conciencia, seores, nos hace esconder en las buhardillas lo que tendra que estar en el escaparate. Bastara con el respeto, la sinceridad y un poquito de benevolencia. Pero nos cuelgan, sin ninguna necesidad, el sambenito de la conciencia. Es del todo anticonstitucional. Fomenta la mentira y aliena. No nos deja mover con espontaneidad. La quintacolumnista del sistema. Nos lleva por el camino del pedregal. No puede dejar de pasar factura ni de picarme los dedos cuando estamos cambiando cromos que a m me faltan y t tienes repetidos. Desde fuera mandan leyes y reglamentos y desde dentro ella completa la 'bronca'. Esto no puede ir bien.

http://www.youtube.com/watch?v=dBWCbmVJjVI

La noia que sha posat a ballar


Plou i fa sol. No et faci dol mirar, que ha bruixes que es pentinen, i sargantanes que juguen a fet i a amagar,

i prodigis nous de trinca que duu a la m la noia que s'ha posat a ballar. Fugida d'un anunci de vermut. Quin vent l'empeny...? Quina veu li canta...? Que el mn s de ella,

balladora sense parella. Salta amunt i avall, fa un tomb, pica de mans i als quatre vents s'obre de cames. Ala al cel les mans i els ulls contenta i entregada. Salta amunt i avall, fa un tomb, pica de mans i als quatre vents s'obre de cames. Una noia s'ha posat a ballar pel goig de trempar i riure i perqu comena el temps que ens queda per estimar. Arremanga't el cor i deixa-la entrar, la noia que s'ha posar a ballar. Potser ella s massa per al meu poble vell de cor feixuc, mancat de paraules, on l'arc de Sant Mart mai no ha estat rebut aix.

Qu viento la empuja...? Qu voz le canta...? que el mundo es de ella, bailadora sin pareja. Salta arriba y abajo, da una vuelta, toca las palmas y a los cuatro vientos se abre de piernas. Levanta al cielo las manos y los ojos contenta y entregada. Salta arriba y abajo, da una vuelta, toca las palmas y a los cuatro vientos se abre de piernas. Una chica se ha puesto a bailar por el placer de animarse y rer y porque comienza el tiempo que nos queda para amar. Abre tu corazn y deja entrar a la chica que se ha puesto a bailar. Quiz ella es demasiado para mi viejo pueblo de torpe corazn, falto de palabras y en donde el Arco Iris nunca fue recibido de este modo. Salta arriba y abajo, da una vuelta, toca las palmas y a los cuatro vientos se abre de piernas. Levanta al cielo las manos y los ojos contenta y entregada. Salta arriba y abajo, da una vuelta, toca las palmas y a los cuatro vientos se abre de piernas.

LA CHICA QUE SE HA PUESTO A BAILAR


Llueve y hace sol. No te duela mirar, que hay brujas que se peinan, y lagartijas que juegan al escondite, y flamantes prodigios que en la mano lleva la chica que se ha puesto a bailar. Huida de un anuncio de vermut.

http://www.youtube.com/watch?v=8dLvwS96m4Y

La rosa deladeu

La llarga nit de l'hivern s'ha encs quan de sotam el roser ha fet una rosa ms vermella que la sang. Darrer sospir de l'estiu. Penyora de la bonana. Ocell que ha caigut del niu. Festeja amb un raig de sol arrecerada a un xiprer; fas tard o vns massa d'hora, meravells malents? Nascuda contra corrent desafiant les gelades i plantant-li cara al vent. Com una flor de paper no escoltars el zum-zum de les abelles xuclant-te ni escampars cap perfum. Mai no et regalar el sol la son de les migdiades ni els capvespres de juliol. Per abans no t'escanyin les impacients mans de l'hivern la tarda et mira i s'alegra, es detura i es sorprn amb una petita i breu -talment la flor dels teus llavisrosa roja de l'adu.

http://www.youtube.com/watch?v=gutax502xMg

Malson per entregues


Aquell dilluns va alar-ne neguits i a l'esmorzar va comentar amb la dona haver somniat que l'empaitava un home d'aspecte faciners armat amb un 38

caant-lo a trets per tota la ciutat, pels terrats i sota les clavegueres, corre que corre i l'home aquell darrera, implacable i decidit com un ngel de la mort. Esferet i cec, va ensopegar, per ans que el botx remats la faena

ell tragu una arma i amb mitja dotzena de trets va deixar-lo ests enmig d'un bassal de sang. I de darrera un arbre sort en Pau, un company de penries d'oficina, per ensorrar-li un ganivet de cuina al ferit en el clatell com qui descabella un brau. I l'endem, assegut als peus del llit, ell li va dir, plors, amb mala cara, que el malet malson continuava amb ell al mig del carrer amb una pistola a la m que encara fumejava pel can. La gent cridava, plorava i corria. Ella volia moure els peus i no podia. Qu s el que estava passant? Qui collons era aquell mort? En Pau tampoc pogu fugir. Voltats de policies, cotxes i sirenes, les mans emmanillades a l'esquena, a cops de puny i empentes se'ls van endur en un furg. Desprs un rac fosc i un llum als ulls i uns homes fent preguntes i amenaces en relaci a un mafis mort a la plaa per dos fantics fidels a diablics rituals. Va despertar-se xop i tremolant la nit segent cap a dos quarts de quatre. 'Dem sens falta anirem al psiquiatre...', ella va dir-se mentre ell li contava sanglotant que el jutge, sense haver-se'ls escoltats, els condemnava a divuit anys i un dia. Es pensava que mai ms no tornaria a mirar-se en els seus ulls ni a sucar pa en el seu plat. Per sort, en Pau, cam de la pres, utilitzant la coneguda argcia del tinc pip i tinc la pixera fluixa, va saltar en marxa del tren i va fugir en la foscor,

Y de detrs de un rbol sali Pablo, un compaero de penurias de oficina, para hundirle un cuchillo de cocina al herido en el cogote como quien descabella un toro. Y al da siguiente, sentado a los pies de la cama, l le dijo, lloroso, con mala cara, que la maldita pesadilla continuaba con l en medio de la calle con una pistola en la mano que an humeaba por el can. La gente gritaba, lloraba y corra y l quera mover los pies, pero no poda. Qu es lo que estaba pasando? Quin cojones era aquel muerto? Pablo tampoco pudo huir. Rodeados de policas, coches y sirenas, con las manos esposadas a la espalda, a puetazos y empujones se los llevaron en un furgn. Despus un rincn oscuro y una luz en los ojos y unos hombres haciendo preguntas y amenazas en relacin a un mafioso muerto en la plaza por dos fanticos fieles a diablicos rituales. Se despert empapado y temblando la noche siguiente, hacia las tres y media, ...Maana sin falta iremos al psiquiatra..., se dijo ella,mientras l le contaba sollozante que el juez, sin haberles escuchado, los condenaba a dieciocho aos y un da. Pensaba que jams volvera a mirarse en sus ojos ni a mojar pan en su plato. Por suerte, Pablo, camino de la crcel, utilizando la conocida argucia del tengo pip y tengo la meera floja, salt en marcha del tren y huy en la oscuridad. i ell es podria en un calabs fred amb un camell penjat que noms reia i un transvestit amb barbes que li deia: 'Quan t'hi acostumis veurs que no s'hi est malament.' Quan van tornar del metge es va adormir profundament com un nad al sof i hauria pogut seguir clapant fins l'endem si no l'hagus despertat la seva pobra muller cridant que en Pau havia telefonat que els de la pasma els segueixen les passes, que no era un bon amagatall la casa, que fondejat en el port esperava un vaixell grec. Caigu rod i en recobrar-se tingu la sensaci que el terra es bellugava, va obrir els ulls i es va topar amb una cara molt semblat a Charles Boyer

PESADILLA POR ENTREGAS


Aquel lunes se levant desasosegado y en el desayuno coment con su mujer haber soado que le persegua un hombre de aspecto facineroso armado con un 38 cazndolo a tiros por toda la ciudad, por las azoteas y bajo las alcantarillas, corre que corre y aquel hombre detrs, implacable y decidido como un ngel de la muerte. Aterrado y ciego, tropez, pero antes de que el verdugo rematase la faena l sac un arma y con media docena de tiros lo dej tendido en medio de un charco de sangre.

somrient-li a un pam de nas, oferint-li una tassa de caf i amb veu de vell llop de la mar li deia: 'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur? Dans une demie-heure nous arriverons Marseille. C'est joli la libert, n'est-ce pas, monsieur? C'est joli la libert.' Y l se pudra en un calabozo fro con un camello colgao que slo rea y un travest con barba que le deca: Cuando te acostumbres, vers que no se est tan mal, Cuando volvi del mdico, se qued dormido profundamente como un beb en el sof y hubiese podido seguir durmiendo hasta el da siguiente

de no haberlo despertado su pobre mujer gritando que Pablo haba telefoneado que la pasma le segua los pasos, que no era un buen escondite la casa, que fondeado en el puerto esperaba un barco griego. Cay redondo y al recobrarse tuvo la sensacin de que la tierra se mova, abri los ojos y se top con una cara muy parecida a Charles Boyer sonrindole a un palmo de la nariz, ofrecindole una taza de caf y con voz de viejo lobo de la mar deca: Avez-vous bien dormi, madame, monsieur? Dans une demie-heure nous arriverons Marseille. C'est joli la libert, n'est-ce pas, monsieur? C'est joli la libert.

http://www.youtube.com/watch?v=L4C4bJ5cr68

Noia de porcellana buscava una nima dintre teu i aix era com buscar papallones blanques damunt la neu. Noia de porcellana la teva entranya s plena de vent una brisa de maig amb ptals de rosa s aire innocent. Noia de porcellana tot el teu cos s un recipient a punt per ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps. Noia de porcellana buscava fora en el teu parlar i aix era com buscar papallones blaves damunt la mar. Noia de porcellana d'una mirada et van trencar un bra semblaves indignada com una santa sense beats. Noia de porcellana tota ets tan frgil que t'has tancat sota d'una campana que sona dola i s de cristall. Noia de porcellana buscava llum en la teva pell i aix era com buscar papallones d'aire all on bufa el vent. Noia de porcellana tens la mirada ben transparent la pell de cellofana i la carn translcida i repellent. Noia de porcellana qu vols que et donin no donant res ets freda i inhumana i et preocupes de cinc a set.

Chica de porcelana Buscaba un alma dentro tuyo Eso era como buscar Mariposas blancas sobre la nieve Chica de porcelana Tu entraa est llena de viento Una brisa de mayo Y ptalos de rosa es aire inocente Chica de porcelana Todo tu cuerpo es un recipiente Para llenarlo de agua Y poner un lirio cuando llega el buen tiempo Chica de porcelana Buscaba fuerza en tus palabras Y eso era como buscar Mariposas azules sobre la mar Chica de porcelana De una mirada te rompieron un brazo Parecas indignada Como una santa sin beatos Chica de porcelana Eres tan frgil que te encerraste Bajo una campana Que suena dulce y es de cristal Chica de porcelana Bucaba luz en tu piel Y eso era como buscar Mariposas de aire donde sopla el viento Chica de porcelana Tienes la mirada bien transparente La pien de celofn Y la carne traslcida y repelente. Chica de porcelana Que van a darte si no das nada Eres fra e inhumana Te preocupas de cinco a siete.

http://www.youtube.com/watch?v=BP3o28-mMeY

Per construir un bell somni


el primer que cal s estar despert, m ferma per dur les brides i fer-se un projecte a mida comptant que tot s'encongeix. Materials de primera. Amples i profunds els seus fonaments, a prova de malentesos, compromisos, interessos i accidents. Orientat al sud i protegit dels vents. Res no cura les ferides com un bell somni. Qui s que no arrisca la vida per un bell somni? Qu seria de nosaltres sense un bell somni? Qu en farem, del dia i de la nit? Per construir un bell somni cal posar-s'hi a plena dedicaci i estar pendent, a tota hora, de si riu, si dorm, si plora com si es tracts d'un nad. I pel b de l'empresa s indispensable estar assabentat que a la fi de la proesa ser una sorpresa el seu resultat. Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat. Res no cura les ferides com un bell somni. Qui s que no arrisca la vida per un bell somni? Qu seria de nosaltres sense un bell somni? Qu en farem, del dia i de la nit? Per construir un bell somni cal a ms a ms ser prou eixerit -quan es gira la fortunaper sortir d'entre les runes i fer-ne un altre, tot seguit.

Para construir un bello sueo


Lo primero que necesitas es estar despierto Mano firme para llevar las bridas Y hacerse un proyecto a medida Teniendo en cuenta que todo encoge. Materiales de primera Anchos y profundos cimientos A prueba de malentendidos Compromisos, intereses y accidentes. Orientado al sur y protegido de los vientos. Nada cura las heridas como un bello sueo Quin no arriesga la vida por un bello sueo Qu sera de nosotros sin un bello sueo Qu haramos del da y de la noche? Para construir un bello sueo Hay que dedicarse de lleno Y estar pendiente a toda hora De si re, si duerme, si llora Como si se tratase de un recin nacido Y por el bien de la empresa Es indispensable saber Que al final de la proesa Ser una sorpresa el resultado Hay un buen trecho entre los sueos y la realidad

Para construir un bello sueo Hay que ser adems suficiente espabilado Cuando se da vuelta la suerte Para salir de entre las ruinas Y hacer otro inmediatamente

http://www.youtube.com/watch?v=rYyiXmqsKY0
PER QU LA GENT S'AVORREIX TANT?'

Si s veritat que l'home pot morir, per mai la idea, que el sol surt per tothom i un Du ens vetlla i que la dona i l'or ho poden tot. Si s veritat que el futur penja d'un fil prim, que la fe mou muntanyes i tenim la vida pel davant. Si s veritat que val la pena fer-ho b i que el treball dignifica, per qu la gent s'avorreix tant?

Por qu la gente se aburre tanto


Si es verdad Que el hombre puede morir Pero no la idea Que el sol sale para todos Y un dios nos vela Y que la mujer y el oro lo pueden todo Si es verdad Que el futuro pende de un hijo delgado Que la fe mueve montaas y tenemos La vida por delante Si es verdad Que vale la pena hacerlo bien Y que el trabajo dignifica Por qu la gente se aburre tanto?

http://www.youtube.com/watch?v=w1D5HNuMZdg Perdut en la ciutat


Deixares el mas sense acomiadar-te de ning i des de llavors mai ms no hem sabut res de tu. Em va dir la dona del de la tafona, que per Barcelona vas fent. I baix a trobar-te cansat d'esperar-te i d'escriure cartes al vent. Infructuosament busco els teus ulls blaus per tot arreu. De remenar la ciutat, en trec un mal de peus. No s, ho pots ben creure, si caminar o seure. Per ms que et vull veure no et veig. Als de la muntanya la ciutat estranya ens causa migrailla i mareig. Ep... Sc jo. Que no em sents...? Perdut en la ciutat, noms vull saber su ests b. Si t'agrada el mar. Ep... Sc jo. Que no em sents...? Qu he de fer amb el gat que amb les presses vas deixar-te, com a mi, oblidat? Engego coloms missatgers per perdem el rumb. Encend un foc al terrat u faig senyals de fum. Per un cop d'oratge barreja el llenguatge i escampa el missatge per cel. Cruel la fortuna bufa i se'n riu, d'una rescatada lluna de mel. Omplo una ampolla amb versos d'amor i dol per tu i la llano al mar pregant l'ajuda de Nept per una ona fera l'esclafa amb fal-lera contra l'escullera del moll i veig com naufraga una altra vegada l'esperana errada del foll. Ep... Sc jo. Que no em sents...? Perdut en la ciutat, noms vull saber su ests b. Si t'agrada el mar. Ep... Sc jo. Que no em sents...? Qu he de fer amb el gat que amb les presses vas deixar-te, com a mi, oblidat? Dem de mat, venuts, tornarem el gat i jo on les gallines no ponen i les geranis no fan flor. On sense alegria em troben els dies mirant-me la via del tren. Em dol, a la butxaca, la foto, tan maca, de tu, jo, la vaca i el nen. Ep... Sc jo. Que no em sents...?

PERDIDO EN LA CIUDAD
Dejaste la masa sin despedirte de nadie y desde entonces no hemos vuelto a saber de ti. Me dijo la mujer del de la almanzara que por Barcelona vas tirando. Y baj a buscarte cansado de esperarte y de escribir cartas al viento. Infructuosamente busco tus ojos azules por todas partes. Rebuscar en la ciudad me da dolor de pies. No s, puedes creerme, si andar o sentarme. Por ms que deseo verte no te veo, A los de la montaa la ciudad extraa nos causa migraa y mareo. Eh... Soy yo No me oyes...? Perdido en la ciudad, slo quiero saber si ests bien Si te gusta el mar Ey soy yo, no me oyes

Que tengo que hacer con el gato que con ls prisas te dejaste como a mi olvidado? Suelto palomas mensajeras pero pierden el rumbo. Enciendo un fuego en la terraza y hago seales de humo pero un golpe de viento revuelve el lenguaje y desperdiga el mensaje en el cielo cruel la fortuna sopla y se rie de una rescatada luna de miel
lleno una botella con versos de amor y duelo por t

Maana por la maana, vencidos regresaremos El gato y yo donde las gallinas no ponen y los geranios no dan flor donde sin alegra me encuentran los das mirando la va del tren me duele, en el bolsillo, la foto tan bolita de ti, de mi, la vaca y el nio soy yo. Que no me sientes?

y la lanzo al mar rogando la ayuda de neptuno pero una ola fiera la rompe con ganas contra el rompeolas del muelle y veo como naufraga otra vez la esperanza errada del loco ey soy jo. Que no me sientes perdido en la ciudad, no ms quera saber si ests bien. Si te agrada el mar. Ey.. soy yo. Que no me sientes.

http://letras.terra.com/joan-manuel-serrat/512953/ perqu vull


Plovia aquell dia. Perqu vull! Perqu tinc ganes que plogus! Sortia ella de casa. Perqu vull! Perqu tinc ganes que sorts! Tenia jo un paraigua. Perqu vull! Perqu tinc ganes de tenir! Vaig dir-li de tapar-la. Perqu vull! Perqu tinc ganes d'ajudar! Va dir-me: 'Encantada'. Perqu vull! Perqu tinc ganes d'encantar! Va arrapar-se a mi. Perqu vull! Perqu tinc ganes d'estimar! Vam viure un mn precis. Perqu vull! Perqu tinc ja ganes de viure'l! Desprs vrem parlar. Perqu vull! Perqu tinc ganes de parlar! Vam volar pel mn. Perqu vull! Perqu tinc ganes de volar! Vam volar pel mn nou. Perqu vull! Perqu no m'agrada aquest! I el vam veure millor. Perqu vull! Perqu s que s millor! Vam menjar el ms bo. Perqu vull! Perqu s que es pot menjar! Van viure amb gent preciosa. Perqu vull! Perqu estic tip de la contrria! Tot era meravella. Perqu vull! Perqu estic fart de fstics! Tot era de tothom. Perqu vull! Perqu tot s de tots! I acabo la can. Perqu vull! Tot comena en un mateix!

PORQUE QUIERO
Llova, aquel da. Porque quiero! Porque tengo ganas de que llueva! Sala ella de casa. Porque quiero! Porque tengo ganas de que salga! Tena yo un paraguas. Porque quiero! Porque tengo ganas de tenerlo! Le ofrec cobijo. Porque quiero! Porque tengo ganas de ayudar!

Me dijo: Encantada. Porque quiero! Porque tengo ganas de encantar! Se arrim a m. Porque quiero! Porque tengo ganas de amar! Vivimos un mundo precioso. Porque quiero! Porque tengo ganas de vivirlo! Despus hablamos. Porque quiero! Porque tengo ganas de hablar! Volamos por el mundo. Porque quiero! Porque tengo ganas de volar! Sentimos un mundo nuevo. Porque quiero! Porque este no me gusta! Y lo vimos mejor. Porque quiero! Porque s que es mejor! Comimos de lo mejor. Porque quiero! Porque s que se puede comer!

Vivimos con gente preciosa. Porque quiero! Porque estoy harto de lo contrario! Todo era maravilla. Porque quiero! Porque estoy hastiado de ascos! Todo era de todos. Porque quiero! Porque todo es de todos! Y acabo la cancin. Porque quiero! Todo empieza en uno mismo!

http://www.youtube.com/watch?v=dS8flDZtNnE Plou al cor


De vegades plou al cor i no saps ben b per qu. De vegades plou i fa sol, plou i no vol ploure per plou. Plou en el teu cor i prou sense pressa ni reps. De vegades plou i no fa fang. Plou sense llamps i sense trons. I l'anima fuig com un gos xop que no troba aixopluc enlloc. De vegades plou sense fer enrenou. Plou i plou i plou al cor. I hi ha llenya al foc i tall al plat i entre els llenols dorm un somni grat. Per res d'aix s prou. Quan vol ploure, plou i plou i plou i plou al cor.

LLUEVE EN EL CORAZN
A veces llueve en el corazn y no sabes muy bien por qu. A veces llueve y sale el sol, llueve y no quiere llover pero llueve. Llueve en tu corazn y en ningn otro sitio, sin prisa ni reposo. A veces llueve y no hace barro. Llueve sin rayos y sin truenos. Y el alma huye como un perro empapado que no halla cobijo en ninguna parte. A veces llueve sin armar alboroto. Llueve y llueve y llueve en el corazn. Y hay lea en el hogar y plato en la mesa y entre las sbanas duerme un sueo grato. Pero nada de eso es suficiente. Cuando quiere llover, llueve y llueve y llueve y llueve en el corazn.

http://www.youtube.com/watch?v=loZVLxVubCg Quan arriba el fred


s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers. Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern. Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells. I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum. Noms m'has deixat un poble desert. Quina tristor viure quan arriba el fred. Per s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bsties, les flors de passeig. Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd. Ara que has tornat, tot s diferent,

la vida desperta, la vida desperta i la neu es va fonent...

http://www.youtube.com/watch?v=zs-4rIwiEgI Quan rem infants


Quan tu duies trenes, quan jo era un vailet, no hi havia penes, no feia mai fred. Amb una joguina buscvem la pau. Tu amb la teva nina, jo amb el cavall brau. Ning, nang, com ressona la campana gran...! Records de hora bona se'n vnen, se'n van...! D'un vaixell corsari jo era el capit; de paper de diari el vaig fabricar. Collars i corones llues, gentil; eres reina a estones, o captiva humil. Per Nadal nevava, cantvem canons; la mare ens donava neules i torrons. Un bri d'esperana i ens viem pastors, un buf de galbana: ngels bufadors.

Eren temps felios. No ens calla ms que caramels i anissos i jocs falaguers. Riem i fremem, sabem somiar. El niu el tenem dalt del campanar.

http://www.youtube.com/watch?v=ZXvZHneZsew Que volen aquesta gent


De matinada han trucat, sn al repl de l'escala; la mare quan surt a obrir porta la bata posada. Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? 'El seu fill, que no s aqu?' 'N's adormit a la cambra. Qu li volen al meu fill?' El fill mig es desvetllava. Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? La mare ben poc en sap, de totes les esperances del seu fill estudiant, que ben comproms n'estava. Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? Dies fa que parla poc i cada nit s'agitava. Li venia un tremolor tement un truc a trenc d'alba. Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? Encara no ben despert ja sent viva la trucada, i es llena pel finestral, a l'asfalt d'una volada. Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? Els que truquen resten muts, menys un d'ells, potser el que mana, que s'inclina pel finestral. Darrere xiscla la mare. Qu volen aquesta gent que truquen de matinada? De matinada han trucat, la llei una hora assenyala. Ara l'estudiant s mort, n's mort d'un truc a trenc d'alba.

Qu quiere esta gente que llama de madrugada?

Qu es lo quiere esa gente


De madrugada han llamado estn en el rellano de la escalera la madre cuando sale a abrir lleva la bata puesta Qu quiere esta gente que llama de madrugada? Su hijo, no est aqu? Duerme en su habitacin Qu quieren de mi hijo? El hijo se medio desvelaba Qu quiere esta gente que llama de madrugada? La madre bien poco sabe de todas las esperanzas de su hijo estudiante que bien comprometido estaba Qu quiere esta gente que llama de madrugada? Das ha que habla poco y cada noche se agitaba le vena un temblor esperando una llamada al romper el alba

Todava no bien despierto ya siente viva la llamada y se lanza por la ventana al asfalto de un vuelo Qu quiere esta gente que llama de madrugada? Los que llaman quedan mudos salvo uno, quizs el que mandaba que se inclina al ventanal por detrs grita la madre Qu quiere esta gente que llama de madrugada? De madrugada han llamado la ley una hora seala ahora el estudiante est muerto muerto de una llamada al romper el alba

http://www.youtube.com/watch?v=govZ9Kiwino

Res al ras
Sc el cec lluc d'enlloc. Llum de llamp visc al bosc. Soca i suc fang em fonc. Si tinc set bec al bac. Sol de sal. Set del sud. Mar que mor. Nau de neu. Mut el mot, tsar dels sords tiro amb torts dus els daus. Mentre el mn gira, jo d'un tall don mort a Mart. Raja roig, reu, el riu. Jeu el jou fort i fart. Sang i sin. Fotut fat em cus amb fil de fel. Corc que el cor em consum. Crema el crim mal de mel.

Pell de poll. Son de sant. Campo com mecs amb mocsCerco el circ, nens i nans. Ploro pla. Peco poc. Bull el vell cor de carn. Cai un cul, cuixa en cash. Vals que vol ballar el vell. Poc que puc. Pesa el pas. Llepa el llop vi que en va beu el bou, glup!, d'un glop. Fer, per fi, cas al cos. Ja sc jo piu dempeus. Put un pet. Ull amb l'all. Ruc jo ric.

Plou i em plau. Sec on sc. Ai!, quin oi... Veig el boig cloure amb clau.

NADA AL RASO
Soy el ciego vstago de ningn lugar. Luz de rayo vivo en el bosque. Leo y jugo en barro me fundo. Si tengo sed bebo a la sombra. Sol de sal. Sed del sur. Mar que muere. Nave de nieve. Muda la palabra, zar de los sordos tiro con errados dioses los dados. Mientras el mundo gira, yo de un tajo doy muerte a Marte. Mana rojo, reo, el ro. Yace el yugo fuerte y harto. Sangre y sueo. Jodido hado me cose con hilo de hiel. Carcoma que el corazn me consume. Quema el crimen mal de miel.

Piel de pollo. Sueo de santo. Ando por ah como cros con mocos. Busco el circo, nios y enanos. Lloro a gusto. Peco poco. Hierve el viejo corazn de carne. Falta un culo, muslo en cash. Vals que quiere bailar el viejo. Apenas puedo. Pesa el paso. Lame el lobo vino que en vano bebe el buey, glup!, de un trago. Hacer, por fin, caso al cuerpo. Ya soy yo pijo en pie. Apesta un pedo. Ojo con el ajo. Burro me ro. Llueve y me gusta. Me siento donde estoy. Ay!, qu asco... Veo al loco echar la llave.

SAPS

http://www.youtube.com/watch?v=oBOEDsQyM5g&feature=related

Saps, el gerani ha florit a casa meva. Saps, saps que cada mat l'amor es lleva. Saps, les llgrimes, el temps les arrossega. Saps, desprs de l'hivern neix la primavera. Saps, s'ha perdut la teva olor i no recordo ni el color d'aquells ulls que tant em varen mirar... Quan el meu cos lligaves amb les teves mans i jo era un infant. Quan en sentir-te a prop en arribar la nit em feia petit. Saps,

ja torno a riure amb qualsevol cosa. Saps, avui els teus records no em fan cap nosa.

http://www.youtube.com/watch?v=N2bLpcG5QBI Si hagues nascut dona


Si hagus nascut dona, hauria fet feli la meva mare, que volia una nena. En record de l'via morta el 36 em diria Joana. Joana, Joana la de la manya. La del 95 del carrer Cabanyes. Si hagus nascut dona, per b o per mal, subtilment hauria estat allionada amb nines, cuinetes, agulla i didal. Eines en miniatura per a una obscura vida futura. Verins embolicats amb llaminadures. Tot s un dir, un suposar, una histria en blanc i negre. Blanc era el fred i negre el pa just acabada la guerra. Si hagus nascut dona, hauria fet girar mansament l'antic rotlle de la patata mentre els nois jugaven a saltar i parar, s'enfilaven als arbres, penjaven pilotes, s'esbatussaven i pixaven dempeus per les cantonades. Si hagus nascut dona, hauria estudiat fins a quart i, amb sort, potser magisteri. Submisa, discreta, que mai el venat pogus dir-ne ni mica. Serien de suro la clau i el duro i a casa a quarts de deu com a tard. T'ho juro. I plorar sang un cop al mes, ocult sota una carota el voraviu dels sentiments com quasi b quasi totes. Si hagus nascut dona, seguim inventant... Desprs d'anys d'estalvis i festeig m'hauria casat per l'esglsia vestida de blanc. La mare ploraria, diu que d'alegria, quan em duria del bra un prncep blau de guardarropa. Si hagus nascut dona, per mal o per b, m'hauria atipat d'empassar-me penes,

de preparar ranxo, de canviar bolquers, de cardar sense ganes... Joana, Joana, escurant el marro, triscant de sol a sol i tirant del carro. O qui et diu que no m'hagus firat el sult de la Verneda. Si s cara o creu ning no ho sap fins que no cau la moneda. Si hagus nascut dona, parlant amb l'espill cada dia ms vella, cada dia ms grassa. Veient com s'envolen un a un els fills i sopant tota sola plors a la cassola, marcits els llavis, posant flors als records i cuidant dels avis. O potser un bon dia me n'hauria anat ms enll del cel protector de la casa per camins indcils lluny del meu ramat a trobar na Joana, la de la manya. La del 95 del carrer Cabanyes.

SI HUBIERA NACIDO MUJER

Si hubiera nacido mujer, habra hecho feliz a mi madre, que quera una nia. En recuerdo de la abuela que muri en el 36 me llamara Joana, Joana, Joana la de la maa. La del 95 de la calle Cabanyes. Si hubiera nacido mujer, para bien o para mal, sutilmente hab

http://www.youtube.com/watch? v=Pc89Awyix7U

http://www.youtube.com/watch?v=ODf7I6o4zfE Si no us sap greu


Si no us sap greu, si pot ser, m'est corcant el neguit... d'anar a fer un tomb pels carrers mudat amb els cinc sentits. Us deixo el suplent al mirall i el patrimoni en manlleu, que he de sortir urgentment si no us sap greu. Si no us sap greu, si pot ser, prendr els perfums d'aquest xfec de tardor, del cec, la punta dels dits i del pa calent, un crost. Del brot nou, lo que ser, i del sexe el seu darrer al i la claror de la lluna si pot ser. Aquesta puta sensaci d'arribar sempre tard, de passar per les coses sense tocar-les,

de perdre el temps tractant de fer quelcom d'important... Abans que el suplent cridi... ...'Salvi's qui pugui'... M'he proms a la vida. Visquin els nuvis! Anem a esbrinar el que es conspira arreu, i el que sospira el revolt del riu, i el que es rondina als mercats, i el que el diari no diu. Si cal viure i cal morir, voldria fer-ho a nom meu per respecte a l'espcie... Si no us sap greu.

Si no os molesta, si puede ser, tomar los perfumes de este aguacero de otoo, del ciego, la punta de los dedos y del pan caliente, un coscurro. Del brote nuevo, lo que ser, y del sexo, su ltimo aliento y la claridad de la luna si puede ser. Esta puta sensacin de llegar siempre tarde, de pasar por las cosas sin tocarlas, de perder el tiempo tratando de hacer cosas importantes... Antes de que el suplente grite... ...Slvese quien pueda... Me he hecho novio de la vida. Vivan los novios! Vamos a indagar lo que se conspira por ah, y por lo que suspira el recodo del ro y lo que se murmura en los mercados y lo que el peridico no dice. Si es necesario vivir y morir, quisiera hacerlo a mi nombre por respeto a la especie... Si nos os molesta.

SI NO OS MOLESTA
Si no os molesta, si puede ser, me est royendo la angustia... de ir a recorrer las calles vestido con los cinco sentidos. Os dejo al suplente en el espejo y el patrimonio os lo presto, que he de salir con urgencia si no os molesta.

Sota un cirerer florit

http://www.youtube.com/watch?v=iE5ymnc9Pds&feature=related
Sota un cirerer florit murmuri d'abelles, murmuri d'abelles. Sota un cirerer florit, murmuri d'abelles

que m'adorm. Com si s'estronqus la vida, quan tu vas tancar la porta em qued l'nima morta, vas deixar-me amb les mans buides. Al perdre la teva imatge em va enfonsar l'enyorana i vaig perdre l'esperana creient que no tornaries. I aix vaig viure amb les mans buides i el cor patint. Res no em quedava, noms somniava sota un cirerer florit. Per el temps d'estimar s tan frgil, quan menys te n'adones es trenca, se'n va donant-te una empenta deixant-te un regust amarg. Avui que els teus ulls em miren, he tornat a sentir pena, ell se t'ha girat d'esquena, i no creus que s'ha acabat. Dius que s un somni, noms un somni, pobre infeli! Vius de mentides, tens les mans buides, com jo ahir.

http://www.youtube.com/watch?v=slRtQJOQyL8

Venedor d'amor
porta joies fines: la noia que vols la noia que tries. De tanta claror que el mercat destria per cada can dnes una vida. Quina vida dons quina altra en voldries: jo me l'he triada moreneta i prima. Moreneta i prima que sembla un palm: -si un altre la mira li treu morenor. Jo l'he demanada que fos sols per mi. L'he comprada esclava, la vull fer lluir. Venedor d'amor porta joies fines: la noia que vols la noia que tries.

lleva joyas finas: la chica que quieres la chica que eliges. De tanta luz que el mercado vislumbra por cada cancin das una vida. Qu vida das cul querras: yo la he elegido morenita y fina. Morenita y fina que parece un palmn si otro la mira le quita color. Yo la he pedido que fuera slo para m. La he comprada esclava, la quiero hacer lucir. Vendedor de amor lleva joyas finas: la chica que quieres la chica que eliges.

VENDEDOR DE AMOR

http://www.youtube.com/watch?v=sRqUScgWyEE

Vaig com les aus


Vaig com les aus quan ha perdut el fill, que giravoltem sense haver consol, amb crits de sang alerten son estol com si lo mn entrs en gran perill. E giravolten sens defalliment entorn del lloc on lo fill han deixat e no els esparvera la veracitat perqu els daria molt major turment. Des del mat fins que s'ha post lo jorn, amb son rodar inquieten l'espai, diuen que en ells dolor no es pondr mai, puix que mai ms no hauran lo fill entorn. Sols a la nit, venuts per l'enderroc, tornen al niu com a desert castell, senten lo cor de sobta fosc i vell e s'adormissen amb la son del roc. L'ensendem, amb un volar pens, abandonant lo niu, l'arbre i el riu, van a l'encal d'un indret ms galds: per en cap lloc lo seu infant no viu. Aix jo vaig, perdut de mi mateix, a mi mateix cercant-me eternament. Mes jo s mut e mut lo meu lament, car gorja endins lo meu dolor se peix.

Voy como las aves cuando han perdido al hijo, y que revolotean sin encontrar consuelo, y con gritos de sangre alertan la bandada igual que si este mundo entrara en gran peligro. Y dan vueltas y vueltas sin desfallecimiento en torno del lugar donde al hijo dejaron y no les acongoja esta veracidad porque les supondra mucho mayor tormento. Desde el amanecer hasta que cae el da, con sus vueltas y vueltas inquietan el espacio, van diciendo que en ellos nunca el dolor se ir, puesto que ya jams tendrn cerca a su hijo. Tan slo con la noche, presos del desaliento, a su nido regresan como a torre desierta, sienten el corazn, de pronto, oscuro y fro y despus van cayendo en un sueo de piedra. Pero al da siguiente, con un volar penoso, abandonando el nido, el rbol y el arroyo, continan buscando un sitio ms dichoso: pero en ningn lugar su pajarillo vive. Yo voy de esta manera, perdido de m mismo, y tambin a m mismo buscando eternamente. Pero yo qued mudo y es mudo mi lamento, ya que garganta abajo mi dolor se apacienta.

YO VOY COMO LAS AVES...

http://www.youtube.com/watch?v=7CzE69hnjUM Si no fos per tu,


m'hauria mort de gana abans de perdre la salut; si no fos per tu, que em poses plat a la taula quan d'altres per tot ajut donen bons consells i svies paraules i et deixen sol i en dej. M'esperava el trist final de la cigala si no fos per tu. Si no fos per tu, segur que no tindria on enfonsar les arrels ni un cobert on raure ni una bona guia per anar i tornar al set cel i els fills que escamps no els coneixeria, res meu viuria en ning. Jo seria un altre i ning no ho sabria si no fos per tu. Si no fos per tu, que arreplegues els trossos desprs de la tempestat i em fas companyia quan borden els gossos en el cor de la ciutat, tu que del mirall ullers em mires renyant-me de bon mat per maltractar una vida que mai no tindries si no fos per mi. Si no fos per mi, qui et rescataria de tanta vulgaritat? Feines, compromisos, rutines, famlia, municipi i sindicat. s per aix que em dons crdit i valena, casa, dona, pa i abric. Ja m'explicars qui series sense el teu ntim enemic.

Si no fuera por ti
me habra muerto de hambre hasta perder la salud; si no fuera por ti, que me pones plato en la mesa cuando otros por toda ayuda dan buenos consejos y sabias palabras y te dejan solo y en ayunas. Me esperaba el triste final de la cigarra si no fuera por ti. Si no fuera por ti, seguro que no tendra donde hundir las races ni un cubierto donde parar ni una buena gua para ir y volver al sptimo cielo y los hijos que esparciera no los conocera, nada mi vivira en nadie. Yo sera otro y nadie lo sabra si no fuera por ti. Si no fuera por t, que recoges los trozos despus de la tempestad y me haces compaa cuando ladran los perros en el corazn de la ciudad, t que del espejo ojeroso me miras riendo que me madrugada por maltratar una vida que nunca tendras si no fuera por m. Si no fuera por m, quin te rescatara de tanta vulgaridad? Trabajos, compromisos, rutinas, familia, municipio y sindicato. Es por ello que me das crdito y prevalencia, casa, mujer, pan y abrigo. Ya me contars quin seras sin tu ntimo enemigo.

http://youtu.be/AHytx7nO2JM
VESTIDA DE NIT 1 Pinto les notes duna havanera blava com laigua dun mar antic. Blanca descuma, dola com laire, gris de gavines, daurada dimatges, vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules, que omplin els versos sense neguit. Els pins mabracen, sento com callen, el vent semporta tot lhoritz. Tornada Si pogus fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, daquest mn denyorana, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom. Si pogus enfilar-me a lonada ms alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol. vestida de noche 1 Pinto las notas de una habanera azul como el agua de un mar antiguo. Blanca de espuma, dulce como el aire, gris de gaviotas, dorada de imgenes, vestida de noche. Miro el paisaje, busco palabras, que llenan los versos sin inquietud. Los pinos me abrazan, siento como callan, el viento se lleva todo el horizonte. vuelta Si pudiera hacerme escama y esconderme en la playa para or sonidos y tardes del pasado, de este mundo de aoranza, amor y calma, perfumado de luna, fuego y ron. Si pudiera trepar a la ola ms alta y adornar de palmeras el recuerdo, esparciendo con canela todas las calas y con conchas hacerles cuna.

2 Els vells em parlen plens de tendresa, dhores viscudes amb emoci. Joves encara, forts i valents, prnceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps. Els ulls inventen noves histries, vaixells que tornen dun lloc de sol. Porten tonades enamorades. Dones i Ptria, veles i flors. Tornada Si pogus fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, daquest mn denyorana, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom. Si pogus enfilar-me a lonada ms alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol.

2 Los viejos me hablan llenos de ternura, de horas vividas con emocin. Jvenes an, fuertes y valientes, prncipes de red, hroes de tormenta, amigos del buen tiempo. Los ojos inventan nuevas historias, barcos que vuelven de un lugar de sol. Llevan tonadas enamoradas. Mujeres y Patria, velas y flores. vuelta Si pudiera hacerme escama y esconderme en la playa para or sonidos y tardes del pasado, de este mundo de aoranza, amor y calma, perfumado de luna, fuego y ron. Si pudiera trepar a la ola ms alta y adornar de palmeras el recuerdo, esparciendo con canela todas las calas y con conchas hacerles cuna.

FINS QUE CAL DIR-SE ADEU

HASTA QUE HAYA QUE DECIRSE ADIS

http://www.youtube.com/watch?v=OHXsHBAFRcQ&feature=related Es varen dir: Cal guanyar temps als somnis, cal anar molt ms enll de les paraules. Ser tal com som de soca-rel. Cremar les naus, navegar a pl a cavall de la cresta de l'onada. Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i contemplar-la compartint-la. Fins que cal dir-se adu. L'un dins l'altre i cadasc al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot. I ho varen fer... guanyant temps als somnis i compromesos, noms, en les coincidncies i la mtua complicitat. Eren llavor d'eternitat compartint les joguines i les vivncies. Amor valent per tu... Va cap on va i dura el que dura. No hi ha marges ni mesures. Fins que cal dir-se adu. L'un dins l'altre i cadasc al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot. Fins a la fi cal guanyar temps als somnis. Cal anar molt ms enll de les paraules, ser tal com som i dir-se adu si el cada dia ha fet lo seu i ens ha canviat les coses i a nosaltres. Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i esgotar-la i exprimir-la. Fins que cal dir-se adu. Se dijeron: Hay que ganar tiempo a los sueos, hay que ir mucho ms all de las palabras. Ser como somos de cepa y raz. Quemar las naves, navegar a pelo sobre la cresta de la ola. Amor valiente para ti, para ganarle terreno a la vida y contemplarla compartindola. Hasta que haya que decirse adis. Uno dentro del otro y cada cual en su sitio. Pensar en voz alta y probarlo todo. Y lo hicieron... ganndole tiempo a los sueos y comprometidos slo en las coincidencias y la mutua complicidad. Eran semilla de eternidad compartiendo los juguetes y las vivencias. Amor valiente para ti... Va donde va y dura lo que dura. No hay lmites ni medidas. Hasta que haya que decirse adis. Uno dentro del otro y cada cual en su sitio. Pensar en voz alta y probarlo todo. Hasta el final hay que ganar tiempo a los sueos. Hay que ir mucho ms all de las palabras. Ser tal como somos y decirse adis si la vida diaria ha hecho de las suyas y ha cambiado las cosas y tambin a nosotros. Amor valiente para ti,

para ganar terreno a la vida y agotarla

y exprimirla. Hasta que haya que decirse adis.

Per Sant Joan (

http://www.youtube.com/watch?v=BrAfsEBNKx8&feature=related
La mort de l'avi.

http://www.youtube.com/watch?v=PTu6auE2Kbo&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=oAbaKSs6iJo&feature=fvwrel
No trobars la Mar Si un dia vns a casa, te mostrar es jard, un nvol que tenc al pati i la flor de gessam. No trobars la mar, la mar fa temps que va fugir: un dia se'n va anar i em va deixar aqu. Deixar sa feina per tu, ses eines damunt sa taula, tancar b sa finestra i es vent no em robar cap paraula. Trobars noves flors i fruites a la taula, i una can per a tu que fa temps que tenc guardada. I ms tard, quan te'n vagis, ser l'hivern cada nit; jaur en el mateix llit amb freds els llavis NO ENCONTRARS EL MAR Si un da vienes a casa, te ensear el jardn, una nube que tengo en el patio y la flor de jazmn. No encontrars el mar, el mar hace tiempo que huy: un buen da se fue y me dej aqu. Dejar por ti mi trabajo, las herramientas en la mesa, cerrar bien la ventana y el viento no me robar ni una palabra. Encontrars nuevas flores y fruta en la mesa, y una cancin para ti que hace tiempo que guardo. Y ms tarde, cuando te vayas, cada noche ser invierno; dormir en la misma cama fros los labios.

http://www.youtube.com/watch?v=yZ1zqRD8w_c

blues en sol
Estic tan sol quan tu no ests amb mi... que s ben redecert que em podria morir. Jo t'estim tant que em sembla tornar boig. Lo vermell ho veig blau i lo blau ho veig roig. Te vaig veure una volta, me vaig enamorat, me feres una ullada i mai ms no em podr curar. Tu tens ver, tu tens ver. Aix s bo per a tothom, per no s bo per a mi. Els dius "t'estim" i no estimes ning. Conta'm mentides. Ning no les diu com tu. Torna, torna... torna'm a anomenar. Quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar. Tu tens ver, tu tens ver. Aix s bo per tothom, per no s bo per mi. Tan sols per culpa teva

me bolc en fang i llim. Voldria avorrir-te la meitat del que t'estim. BLUES EN SOL (cantado en mi) Estoy tan solo cuando t no ests conmigo... que s con certeza que me podra morir. Te quiero tanto que me vuelvo loco. Lo rojo lo veo azul y lo azul lo veo rojo. Te vi una vez, me enamor, me miraste y nunca me podr curar. T tienes veneno, t tienes veneno. Eso es bueno para todos, pero no es bueno para m. Les dices: "te quiero" y no quieres a nadie. Cuntame mentiras. Nadie miente como t. Vuelve, vuelve... vuelve a llamarme. Cuando pronuncias mi nombre, parece que me vuelvan a bautizar.

T tienes veneno, t tienes veneno. Eso es bueno para todos, pero no es bueno para m. Slo por tu culpa

me revuelco en el fango. Querra aborrecerte la mitad de lo que te quiero.

Cant de l'enyor

http://www.youtube.com/watch?v=b24G6ZLQXdU&feature=related
Els titelles

http://www.youtube.com/watch?v=lv-AQXRrxkE&feature=related

http://www.moragrega.com/serrat/letras/material.html#tema5

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

BARCELONA I JO LA LLUNA KUBALA LA ROSA DE L'ADU SI NO FOS PER TU SALAM RASHID EN PAUS PER CONSTRUIR UN BELL SOMNI 9. MALSON PER ENTREGUES

http://www.moragrega.com/serrat/letras/duntemps1.html#tema12

1. LLETANA 2. NOIA DE PORCELLANA 3. L'AMOR PERDUT 4. PERQU VULL 5. EL SET CEL 6. BLUES EN SOL (cantat en mi) 7. SI JO FOS PESCADOR 8. A LA VORA DE LA NIT 9. LA NOIA DE DURO 10.SUSANNA 11. LA LIL I L'AL BAB 12.VENEDOR D'AMOR 13.EL GESSAM I LA ROSA 14.L'ESTACA 15.ROSETA D'OLIVELLA 16.QUAN REM INFANTS 17.QU VOLEN AQUESTA GENT? 18.PER MALLORCA

http://www.moragrega.com/serrat/letras/talcom.html#tema4

1. TEMPS ERA TEMPS 2. CAN DE L'AMOR PETIT 3. S QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR 4. SI NO US SAP GREU 5. FINS QUE CAL DIR-SE ADU 6. EL GALL 7. LA NOIA QUE S'HA POSAT A BALLAR 8. VAIG COM LES AUS 9. JOCS I JOGUINES 10.PER QU LA GENT S'AVORREIX TANT?

http://www.moragrega.com/serrat/letras/duntemps2.html

1. LLETANA 2. NOIA DE PORCELLANA 3. L'AMOR PERDUT 4. PERQU VULL 5. EL SET CEL 6. BLUES EN SOL (cantat en mi) 7. SI JO FOS PESCADOR 8. A LA VORA DE LA NIT 9. LA NOIA DE DURO 10.SUSANNA 11. LA LIL I L'AL BAB 12.VENEDOR D'AMOR 13.EL GESSAM I LA ROSA 14.L'ESTACA 15.ROSETA D'OLIVELLA 16.QUAN REM INFANTS 17.QU VOLEN AQUESTA GENT? 18.PER MALLORCA 19.EL MELIC 20. CAN DEL DESIG FARSANT 21.L'HOME DEL CARRER 22. T'ESTIM I T'ESTIMAR 23. ME'N VAIG A PEU 24. PARAULES D'AMOR 25. TOT S GRIS 26. EL SOLDAT AVERGONYIT 27. L'AMOR QUE VINDR 28. PETITA FESTA 29. LES FLORISTES DE LA RAMBLA 30. FLORS DE BALADRE 31.NO TROBARS LA MAR 32. D'UN TEMPS, D'UN PAS 33. ANIREN TOTS CAP AL CEL 34. HAVIA DE SER AIX

http://youtu.be/IkP-mZxnT7U

Jo vinc d'un silenci


Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent va alant-se des del fons dels segles, de gent que anomenem classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones estan treballant als petits tallers, a casa o al camp. Jo vinc d'un silenci que no s resignat, d'on comena l'horta i acaba el sec, d'esfor i blasfmia perqu tot va mal: qui perd els orgens per identitat! Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent sense mstics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat, que en frases solemnes no han cregut mai. Jo vinc d'una lluita que s sorda i constant, jo vinc d'un silenci que rompr la gent

que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat. Jo vinc d'un silenci antic i moolt llarg, jo vinc d'un silenci que no s resignat, jo vinc d'un silenci que la gent rompr, jo vinc d'una lluita que s sorda i constant.

http://youtu.be/OTrnkIYEC1s

Susanna Susanna t una casa enll de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella s vostra. s mig boja i aix us tempta. I ella us dna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella t un amor per sempre. I voleu fer el cam amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dna al vostre per no res. I Jess, mariner un dia, quan descal travess l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: "Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...". Per va ofegar-se, ell tamb, en un capvespre. Solitari com un home, deix anar sobre nosaltres el seu clam. I el cam que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la m estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no haureu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el cam amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.

Potrebbero piacerti anche